dimecres, 30 de desembre de 2009

Adéu 2009, benvingut 2010


S'acaba l'any, i és moment de fer balanç, com els resums que fan les teles, ràdios i diaris.
Aquest any ha sigut l'any de la crisi ( ningú n'havia parlat fins ara), i de les sis copes del barça. Sis copes sis, com els toros que es maten a una plaça una tarda de corrida. Sis, com les cordes d'una guitarra. Sis, com els ous que caben en mitja dotzena. Sis, com els gols que li va clavar el Barça al Madrid al Bernabeu.
Però em un àmbit més domèstic recordo aquest any que va començar amb una forta ventada i temporal al mes de gener. Després ja a la primavera vam disfrutar de la primera mitja marató Costa del Maresme, per ja preparar-nos cara al maig per la Half Challenge.
A l'estiu ens van venir a visitar els ciclistes del Tour de França, i vam comprobar que es pot desallotjar la platja de Calella en 5 minuts, amb l'amenaça de bomba que hi va haver per part d'algú que no tenia massa feina. També vam fer la prova de separar festa major i fira, i personalment no em va convèncer massa. I a l'octubre van venir un grapat de homes i dones a fer que ens sentissim orgullosos de ser calellencs, amb la Challenge....espectacular ......(espero que no la perdem)
I hem acabat l'any podent visitar el Far, i veient la Riera coberta.
Bon any nou calçotaires.

dijous, 17 de desembre de 2009

Tinc 43 àpats de Nadal


Com es nota la crisi. Aquest any he vist reduïda drasticament la cel·lebració del Nadal per part de les empreses i entitats en les que formo part.
El sopar de pares de la classe del nen, el berenar de pares i mares de la classe de la nena, el de la coral, el sopar del grup d'amics de l'escola, el de l'associació de veïns, el de la colla de quan en teníem vint, el del grup d'esplai, el de l'AMPA, el dels que anem a fer el partidet el dimecres, el de després d'inaugurar el pessebre, el d'amics de facebook (virtual), el berenar de la guarderia de la neboda, el d'aquí i el d'allà, el d'això i el d'allò.... I el que més mandra fa: el sopar d'empresa.
I tots, absolutament tots, amb el seu regal d'amic invisible. Si us plau, us estimo molt a tots, però no vull tenir més amics invisibles, us vull veure a tots. No vull que em regaleu cap més cosa inútil, amb un pressupost de 6 euros. No vull trencar-me el cap pensant un regal per un company al qual no tinc ganes de regalar-li res, ni ell, segurament, té ganes de regalar-me res a mi.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Ja he fet el pessebre.


I m'ha quedat molt bonic....Però quan m'hi he acostat i degut a aquesta bonança climàtica, m'he adonat que les figuretes estaven suant, i m'he decidit a aplicar canvis per actualitzar l'escena.
A Sant Josep, que molt abrigat anava, l'he substituït per un windsurfista catxes, la Mare de Déu per una Barbie amb bikini, el nen Jesús l'he deixat tal com estava, però l'hi he retirat la palla del voltant que tan l'escalfava. Al bou i la mula els hi he donat vacances i al seu lloc s'hi han instal·lat mosques i mosquits. Els pastors amb les seves samarres de llana els he vestit de guiris amb samarreta o sense, però tots amb l'esquena cremada pel sol i olor d'aftersun. He tret les ovelles i he posat dofins del Marineland i per acabar he canviat els grups de pastors amb fogueres, per colles de gent amb poca roba i prenent-se canyes als xiringuitos.
I una última reflexió se m'ha acudit:
Si segueix aquest clima estiuenc, quin sentit tindrà la banyada nadalenca. Serà un acte heroic d'una colla de valents que gosen a banyar-se al mes de desembre o serà un recurs per fer-nos passar la calor que tindrem.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Romeria a Montserrat


En aquell temps, uns quants pel·legrins anàven a venerar pels volts de Tots Sants a la seva Verge. En perfecta harmonia pujaven feliços i joiosos a Muntanya Santa, gràcies a la gran coordinació de l'apòstol Pertegas, que era seguit per una bona colla de deixebles.
Però un any els reuní i els digué:
- Oh deixebles meus que sempre m'heu seguit amb correcció, que heu anat a les matines i a sentir el virolai i fins i tot als vespres, escampeu la vostra alegria per estar tant a prop de la nostra Verge de Montserrat, feu les vostres ofrenes i prediqueu-ho amb joia a tot hora per tota la muntanya.
Els deixebles van córrer a complir tan sàvies paraules i portaren ciris, flors i per demostrar la seva felicitat, alguna ampolla de whisky i unes cartes de póker. Fruit d'aquest goig, a altes hores entonaven bells càntics populars per tots els racons del lloc sagrat. Fins i tot hi havia una colla que portaren ous, moltes dotzenes d'ous, per fer ofrena a la patrona, i tot que aquesta colla era anomenada la del bàsquet, l'emoció i nervis que tenien per portar els seus presents a la verge no els permeté fer-ho amb destresa que se'ls suposava i els ous quedaren escampats per cel·les, la plaça i el cap d'algun pel·legrí que per allí voltava.




divendres, 23 d’octubre de 2009

Plou

Primer de tot escoltem tranquilament el mestre Tomeu.


I ara ja podeu agafar el cistell i anar a buscar, caçar , collir, o aplegar bolets.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Carta a l'alcalde de La Sénia

Benvolgut alcalde de La Sénia.
Un cop passats uns dies dels fets de la lleona que voltava pels boscos del seu poble, permeti'm mostrar-li tot el meu suport i comprensió davant els comentaris, que de ben segur, ja s'estan fent entre els vilatans de pobles veïns al seu.
Que la enveja és molt dolenta i tota aquesta gent de poblacions veïnes, que avui fa burla i mofa sobre els fets del mamífer, ho fa basicament per avorriment i perquè no poden comparar la seva població mediocre, amb la vila que vostè governa i busquen la més petita escletxa per poder fer mal i sentir-se més a gust.
I sobretot no caigui en el desànim, que no està tot perdut o "que no estamos tan mal" que deia aquell, perquè podria tenir la sort que un dia li muntin una llibreria de referència comarcal, que es digui, per exemple "La Lleona" o que si vostè té un músic que un dia tot baixant de l'escenari tingui un desgraciat accident, i estigui uns dies de baixa, possiblement s'engresqui a engegar un bloc i tot seguit una xarxa blocaire municipal de nom "La Lleonasfera".
Una forta abraçada d'un calellenc.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

iron-calçot



Diumenge vaig tenir l'oportunitat de seguir ,tan com vaig poder, la triatló. A dos quarts de vuit ja era a la sorra de la platja per veure com es tiraven a l'aigua, després les transicions, el tram de bicicleta i per acabar la marató. A mida que passaven les hores m'adonava del canvi que hi havia a les cares i als cossos de tots els participants.
Al vespre vaig anar a col·laborar a l'avituallament de Pineda. De set a quarts de nou vaig veure atletes molt trinxats, però que anaven fent més o menys dignament els kilòmetres. I a partir d'aquesta hora cada corredor era un poema, alguns encara mantenien el sentit de l'humor i s'enfotien d'ells mateixos, com en Morten de Noruega que em va assegurar que ell era un estúpid i no ho tornaria a fer més o en Jon que em demanava cava ja que era la última volta, i us asseguro que si hagués tingut una ampolla a mà, hauriem brindat. En James va tenir temps d'explicar-nos que era irlandès, que no anglès, i li vam contestar que l'enteniem perfectament. En Mariano ens va demanar un sac d'escombraries per fer-se una capelina, doncs al tros dels camps de Santa Susanna, a part d'haver-hi la penombra hi feia molt fred i al mateix temps li explicava a un altre atleta que ho havia après a l'exercit espanyol,.. jai tenologi. L'Eric de França és el que més patia, al anar a la última volta anava absolutament coix, i al tornar, coix i encorbat cap a un costat, però seguia sumant quilòmetres. I l'Eduardo de Mèxic, conscient que era l'últim es va parar a petar la xerrada una estona, va menjar plàtan amb nosaltres, para evitar los calambres, i ens va donar les gràcies per haver-lo esperat, com també ho havien fet al passar per última vegada tots aquests atletes que van necessitar una mica més que els altres per fer la triatló.

dimecres, 30 de setembre de 2009

Torna la challenge.


Ja la tornem a tenir aqui, la grossa, la de veritat, no aquella que van fer al maig, que era de la Señorita Pepis, la que de veritat emociona i dóna mèrit a tots els finishers..... I aquesta vegada haurà de compartir espai amb l'Oktoberfest.
Seguidament us donaré quatre consells perquè ,com que sé que sou poc eixerits i sovint aneu distrets, no confoneu els participants de la Challenge i de l'Oktoberfest.
Si veieu senyors i senyores que es tiren a marc ben aviat al matí, segurament seran de la Challenge, però compte també podrien ser alemanys que aprofiten els últims dies de platja.
Si després us passen per davant uns corredors amb bicicleta, son participants esportius. Si en canvi porten un trombó, flauta travessera o bombo, son de l'Oktoberfest.
Si veieu un senyor amb un tipet com el de la foto, evidentment és un participant de l'Oktoberfest..., o potser de la Challenge?
Quan a la tarda veieu un home fent tantines i amb problemes per mantenir l'equilibri, serà segurament un guiri de la festa la cervesa, però fixeu-vos-hi bé, ja també podria ser un corredor del Team Calella, que arriba a meta deshidratat i desnutrit.
I si a la nit trobeu gent que corre després de 16 hores d'esforç, o que toca una bella melodia bavaresa després de 16 litres de cervesa, aplaudiu-los a tots, ja que tots han aconseguit acabar el seu particular repte.

dilluns, 21 de setembre de 2009

Astèrix a la fira

Estem a l'any 2009 dc, tota la fira esta ocupada....Tota? tota no. Un grup irreductible d'amics i voluntaris de l'hospital resisteixen encara i sempre a l'invasor.
Cada any igual, sempre hi ha un poble que intenta envair l'essència de la fira. Un any els gallecs i volien, clar, imposar-nos el pop a la gallega. Un altre el poble d'Escocia i volien emborratxar-los a tots de whisky. Després els bascos que ens volien fer tastar el marmitako. I l'últim any els italians que tan si com no, ens volien fer empassar pizza.
Enguany un grup de xilens intenta atacar el vermut de la fira i vol sotmetre al tradicional vermut a l'almeja xilena i la seva salsa.
Però el druida Vidàlix desconfia d'ells i ven els tiquets i torna el canvi amb precisió. El cap Puigix organitza el grup per poder atendre les onades de clients que rebran.
- Pedrètix, prepara les safates
- Les olives, cal posar olives. Pedemóntix, corre a obrir una llauna.
La Llopartix i l'Aragonèssix, atenen una munió de gent que ve per la banda del bar rodó, i Nesplérix i Juhanuixix, vigilen la reraguarda perquè no falti de res.
I mentre en Rierix posa el vermut dins els gots, la Gallífix ja ha tirat la salsa Espinaler a vuit vermuts. Mentre, el client Cóquix demana més vermut.
- No, tu no Cóquix que quan eres petit vas caure dins la cassola de vermut.
I se'n va enfadat, per no poder tastar més vermut, però feliç perquè han aconseguit un any més la victòria.

diumenge, 13 de setembre de 2009

Què en saps de la fira de Calella?


Us proposo un super-concurs amb super-premis pels que sabeu encertar unes quantes preguntes sobre la fira de Calella.
Bases del concurs:
  1. S'ha de respondre el més ràpid possible, per optar al premi.
  2. Els premis es sortejaran davant de Cal notari, pels que hagin encertat totes les preguntes abans del dia 17 de setembre a les 9 del vespre.
  3. Els premis consistiran en dues entrades pel festival de blues i jazz (primer premi) i dues entrades pel concert de la Salseta del Poble Sec (segon premi).

1.Quina ciutat va ser la primera convidada a la fira de Calella
a. Tortosa
b. Balsareny
c. Arenys de Munt
d. Entre Pinto i Valdemoro

2. Quants vermuts es serveixen el diumenge al matí a la fira:
a. 32
b. 644812
c. 1000
d. 2500000 segons l'organització, 25 segons la guàrdia urbana.

3. Quina entitat calellenca, munta cada any una exposició fotogràfica:
a. Pa, vi i moltó.
b. OTAN
c. Foto film
d. Esbart dansaire de Rubí

4. A quin espai es munta la fira.
a. Passeig de Mar
b. Passeig Manuel Puigvert.
c. Passeig de Marc.
d. Entre la via i la platja, enmig del Paso i el bar rodó.

5. A quin país està dedicada la fira d'enguany:
a. Venezuela
b. Andorra
c. Xile
d. Vermutlandia

La solució i el llistat de premiats el proper divendres.

diumenge, 6 de setembre de 2009

En Jonathan i l'Oriol


En Jonathan és un dels monitors més ferms del grup d'esplai del seu poble. Sempre acompanyat de la seva guitarra, fa que la canalla s'ho passi pipa quan surten a acampar per les muntanyes del nostre país. Quan tingui quatre calers, vol anar a viure amb un pis de lloguer amb l'Anna, la seva xicota de tota la vida. Els seus pares no entenen com els ha sortit un fill tan kumbaia, si ells sempre han sigut d'anar a totes les discoteques hagudes i per haver.
L'Oriol té una colla d'amics que fan trobades els caps de setmana a la nit als parkings dels centres comercials tot fent botellon, mostra el seu Opel Corsa tunejat amb uns potents altaveus i música makinera. Te un enorme tatuatge que li cobreix el braç i mitja esquena i se'n vol fer un altre a la cuixa quan aconsegueixi una mica de pasta, que hi posi Deborah, la seva xurri actual. Els seus pares es desesperen quan veuen que tots els valors catalanistes i ecologistes que han volgut transmetre al seu fill, han sigut inútils.
Però el que els pares de l'Oriol i en Jonathan no saben, és que fa 22 anys la infermera Padilla, va tenir una nit difícil, que a la planta de nou-nats i havia molt poc personal, i que quan portes tantes hores de guardia, pot passar que et distreguis i canviis dos nadons de bressol.

dimarts, 18 d’agost de 2009

Castellers de Calella


Benvolguts vilatans, estic que no sé el que em passa. Us vinc a donar una bona nova que us deixarà a tots palplantats i fins i tot garratibats. I és que dissabte, dia de la Mare de Déu d'agost, es fundà a la bonica població costanera de Calella, la primera colla castellera aquàtica de Catalunya. Què dic de Catalunya, del món sencer.
La colla, després d'un gran debat, es dirà Els pops de Calella, i farà la seva presentació davant del seu públic la diada de Santa Tecla, dia de la nostra festa major.
De moment la colla és modesta en els seus objectius i per aquest any aspira a fer castells de dos o tres pisos, i és que ara mateix ens falten castellers de la pinya, el folre, les manilles i algun anxaneta valent que vulgui pujar més amunt. Ah i també ens falten grallers, doncs desde el folre anem taral.lejant la melodia castellera, i cantar i aguantar és molt cansat.
Tot i que el públic assistent es pensava que, com que només aixecàvem un pis, erem una colla sardanista, tenim molta il·lusió, i sabem que els èxits no tardaran a arribar, i aviat podrem fer el 8 de 2, el 15 de 2, i fins i tot el 6-49.

dijous, 6 d’agost de 2009

Els tres porquets, versio 3.0


Vet aquí, nens i nenes, una vegada hi havia una família de porquets molt feliços. Quan els tres germans es van fer grans i ja passaven dels trenta i algun estava a punt dels quaranta, la mare els va dir: porquets meus ara que ja sou grans, molt grans, haurieu de fer la vostra vida i fotre el camp de casa, que ja estic farta de rentar, cuinar, fer llits i aguantar-vos, colla de paràsits. Feu el favor de començar a treballar i busqueu una casa on viure, doncs el pare i jo ens hem venut la casa de tota la vida i marxem a viure a un país musulmà on no correm perill de convertir-nos en llonganissa.
Els tres porquets van marxar cap cots de casa i es posaren a buscar i buscar per trobar un lloc on viure. El porquet gran va pensar, buscaré una pensió econòmica i així tindré un sostre on refugiar-me els dies freds. El mitjà va dir que ell passava de tot el tema capitalista, i va anar a okupar una casa deshabitada amb uns amics. El més petit i emprenedor, va animar-se a demanar una hipoteca per comprar-se un pis i com que el país rutllava, la va vendre per comprar-se una torre i un BMW, i més endavant es va fer promotor i va construïr molts pisets perquè les porquets com ell, puguéssin anar a viure comodament.
Els porquets eren molt feliços amb les seves vides, però vinguéren temps difícils, i el porquet gran per poder pagar el lloguer, va trobar una feina de transportador i venedor d'uns paquets petits, i tan bé els portava que els seus clients li deien camell. Però un dia els llops d'esquadra el van detenir perquè es veu que aquells paquets no es podien vendre, i es van enfadar molt i se´l van emportar.
Uns dies més tard els llops d'esquadra van anar a veure el porquet okupa per dir-li que marxés d'aquella casa, i ell que tant se l'estimava va lluitar llençant, cadires, totxos, còctels molotov i altres objectes contra els llops d'esquadra i es veu que això no està bé doncs el van trincar i el van acusar d'unes coses molt gruixudes.
I arribà la maleïda crisi, i el porquet petit no venia ni un pis, i aquells banquers que dies abans el convidaven i li donàven abraçades, van reclamar-li tots aquells euros que li havien deixat. Al no poder pagar vingué un llop d'esquadra i el portà amb els seus germans.
I vet aquí, nens i nenes que els tres porquets es trobaren a una cel·la de la presó de Quatre Camins, complint condemna, i visqueren molt feliços menjant xoriços.

dissabte, 25 de juliol de 2009

vacances, vacances


La calor. Els mosquits, els tigre i els autòctons. La cançó de l'estiu. El "hauriem de netejar el parking i pintar l'habitació de la nena", Les meduses. Les insolacions. Les aglomeracions al carrer Esglèsia. Escoltar els últims èxits d'en Pep Xena. No poder dormir de xafogor. Els guiris que quan has aconseguit el son, entonen belles melodies nòrdiques a la teva finestra. Carinyo, ja has comprat la pintura?. No trobar lloc on estirar la tovallola a la platja. Papa fem un castell amb sorra, i després juguem a futbol allà dalt on cremen els peus. El cremar-te l'esquena i empastifar-te d'after sun. Masaje ?, quiere masaje?. El fer tres hores de caravana per anar a un lloc amb els mateixos problemes. El no tenir el goig de dir bon dia al teu cap durant tres setmanes. Notar la suor regalimant pel teu cos. Fer cua al xiringuito per aconseguir dinar cap a les cinc de la tarda. El despertar-te amb la sensació que ahir hagués sigut millor no prendre les dues últimes copes.
Avui començo vacances..........iuuuuuppi.

dilluns, 20 de juliol de 2009

La lluna, .... la pruna....




Avui fa 40 anys d'una de les més grans mentides que s'han donat a la història moderna, l'arribada de l'home a la lluna. A hores d'ara queda ben poca gent que encara es cregui que fos un fet real i les noves teories conspiratives han destapat la veritat del cas.
Avui estem en condicions de dir tota la veritat sobre el muntatge que es va fer a uns estudis que no eren d'Almeria, com s'ha dit diverses vegades, sino de València, (us sona la lluna de València?). En aquests estudis van agafar una pruna, que feia el paper de lluna, uns clicks de famobil que feien el paper d'astronautes, un supositori pintat que feia de coet i un escuradents amb un petit drap que feien de bandera. I amb tot això, uns bons professionals i molta paciència van aconseguir fer creure a la població mundial que en Neil Amstrong havia arribat a la lluna. Més endavant la CIA va fer desapareixer tot el que estava relacionat amb aquesta enganyifa, estudis, actors, prunes, supositoris, maquetistes, càmeres, maquilladors, senyors i senyores de la neteja, etc, i es van anar produïnt una sèrie de misteriosos accidents amb tots els participants de la gravació.
De tots aquests fets en va sortir una famosa cançó-protesta, plena de metàfores per intentar esquivar la censura de l'època, i deia així:

La lluna, la pruna (explica clarament que la lluna fou representada per una pruna)
vestida de dol (en referència a les misterioses desaparicions dels actors)
son pare la crida (com cridava el pare d'un dels actors quan el van assassinar)
la mare no vol ( i la mare plorava desconsoladament)

dimarts, 7 de juliol de 2009

Sopar de la llopasfera


Aquest any sí.

Compliré amb un deure que tinc com a blocaire i assistiré al sopar dels membres de la Llopasfera. Primer de tot, el que és obligat, he actualitzar i donar vida a aquest bloc que tinc semi-abandonat, ( el nostre alcalde també ho ha fet) doncs no vull ser convidat com a blocaire a títol pòstum.



Un sopar que ja m'imagino com serà. Quan els rotaires ja ens hagin donat totes les pistes per descobrir el nom del restaurant arribarem puntuals cadascú amb la seva dèria. L'amfitrió Vilapou baixarà l'escala com una vedette, seguit dels geganters i ens donarà la benvinguda a tots els assistents, començant per en Saül Gordillo una eminència en l'univers blocaire, també a en Je dis que j'en sens que ens explicarà allò de " La conciencia es la madre de la ciencia" o alguna cosa semblant. L'apat estarà inspirat amb algun capítol de la cuina de batalla del company Applejux, que també posarà la música ambiental amb netlabels i landscapes, tot previament discutit amb en Josep Pous. La Montse Candini ens farà cinc cèntims de l'últim incompliment d'en Zapatero i rapidament l'esmenarà en Josep Torres, i seguint el tema polític en Jordi Sitjà ens mostrarà que un regidor d'esquerra ha ajudat a creuar una iaia pel carrer, mentre en Miquel Perez i en Josep Basart ens diran que això no pot ser i que si encara manéssin les coses serien diferents.



En Dakinho, i en Kodachrome65, ens retrataran des de tots els angles possibles per després triar el moment més poc afortunat de tots nosaltres per penjar-lo al bloc i fer-nos mofa amb els comentaris dels seus amics.



El sopar anirà avançant i arribarà el moment de temes més tècnics i aqui en Marc ens despotricarà contra l'SGAE tot conversant animadament d'economia amb en Jordi i en Ferran ens farà un tecno-gadget difícil de pair, però res comparat amb una dissertació en català i després en castellà de Copy is right que ens deixarà a tots bocabadats. Sort que en Sergi Cardó i la Carme Guri ens faran un dibuix per desencallar el tema i que els menys afortunats, intelectualment parlant, ho poguem mig entendre.



I ja serem als postres on els Enrics (Sivianes i Sànchez Cusell) ens parlaran de temes com el Barça o formules matemàtiques que faran la delicia dels assistents i també els especialistes del Quesito Rosa ens comentaran la peli del Cine de Barrio del dissabte a la tarda.



I ja per acabar quan la Raquel Xiberta ens vingui a cantar en viu els standards de tots els temps, l'alcalde ens farà el missatge oficial de la trobada llopasferica tot parlant de flors, ocellets, corriols i esquirols.

diumenge, 24 de maig de 2009

Half challenge costa del maresme


Dia: diumenge, 24 de maig de 2009
Lloc: Passeig de Mar de Calella
Hora: Aviat al matí
Dos homes es miren, saben que tenen moltes possibilitats de ser el vencedor absolut del gran desafiament.
D'una banda el Sr. Clemente Alonso, que d'inici es llença a l'aigua com un esperitat buscant un avantatge que a la llarga pot ser definitiu, tot lluitant contra les ones i les adversitats per evitar que no es negui.
D'altra banda el Sr. Jaume Pruna que per començar agafa la mà de morter i el morter, tira l'all i després un finíssim goteig constant d'oli per fer el millor allioli que mai s'hagi vist, amb un ritme constant per evitar que se li negui.
Un cop acabada la primera prova, el Sr. Alonso agafa un lleuger avantatge, es posa el casc, el maillot i agafa la bici per devorar els kilometres de la segona prova, aprofita també per prendre unes barretes energètiques per mantenir la força que està demostrant.
El Sr. Pruna li ve al darrera, es posa rapidament la barretina, agafa les botifarres, les graelles i comença a posar-les al foc amb una elegància que ningú pot igualar. Aprofita, també, per encendre's un caliquenyo que li farà recuperar les forces que ha perdut.
La segona prova ja ha acabat, la igualtat és absoluta, el Sr. Alonso comença la cursa corrent amb un lleuger incident, s'ha cremat pel sol a la cursa en bici, però un iron-man com ell ha de tirar endavant i es posa a còrrer els 21 kilometres amb un ritme bó i constant.
El Sr. Pruna, també fa la transició a la tercera prova amb un petit problema, s'ha cremat girant una botifarra malparida que no s'ha deixat girar amb les pinces i ho ha hagut de fer amb els dits, però un allioli-man com ell està acostumat al patiment i ja té el porró a les mans per fer els 21 titits a un ritme bó i constant.
Ja arriben al final de la prova, tots dos apreten les dents, intenten passar-se l'un a l'altre, però se'n donen compte que son igual de bons i amb un fair play absolut arriben a la meta agafats de la mà. Han sigut els millors i han sabut compartir un espai per fer dues activitats que d'entrada son molt diferents, però com heu vist son molt iguals.

dijous, 23 d’abril de 2009

recomanacions literàries 09


Ja tornem a ser Sant Jordi, i quasi em passa de llarg. A hores d'ara de ben segur que la majoria ja teniu triat el llibre que regalareu o que us regalareu, però amb la meva vocació de servei a la societat, us faré unes petites recomanacions pels indecisos o descontents amb la seva tria.

La primera és la nova col·lecció de Teo amb tres títols molt actuals:


En TEO fuma marihuana, on el petit Teo, ja adolescent, ens descriu les aventures que, un cop passada la seva dolça infància, es troba pels carrers de la seva ciutat.

En TEO es fa un piercing allà baix, on en Teo, fruit d'aquesta voraginé juvenil, es decideix a ser el més guai i ens explica la seva experiència i la infecció que ha agafat que no se la cura ni amb betadine.

En TEO té colesterol, aquesta història ens explica que a en Teo li han fet un analisi, amb uns resultats espectaculars, i el metge li clava una bronca per la seva dieta a base de pizzes, hamburgueses, alcohol, fregits i txutxes.
Doncs vinga correu a comprar-los que s'estan a punt d'esgotar.

dilluns, 6 d’abril de 2009

Festa sorpresa


Les festes sorpreses tenen un punt de contrast que no sabria dir si m'agrada o no. A l'hora dels preparatius, l'estar patint constantment perquè no t'enxampin amb algun detall o comentari que faci que es perdi el factor sorpresa, fa que passis uns dies previs a la festa amb un neguit majúscul i amb la sensació que tu o algú proper la cagarà.

I d'altra banda si s'aconsegueix mantenir aquesta màgia i l'homenatjat no s'espera l'espectacle de llum i de color que li hem muntat, fa que passis una diada amb els sentiments molt vius.

Doncs bé, el dissabte vam aconseguir una altra festa amb èxit i va haver-hi emocions, petons i fins i tot alguna llàgrima.

I ara a revisar les agendes i pensar,.....qui serà el proper?

divendres, 27 de març de 2009

Tòpics típics


Diu un vell tòpic que els homes no sabem fer dues coses al mateix temps. Jo sempre he pensat que això era una mentida de l'alçada d'un campanar i és ben palés que sabem: mirar el futbol i beure cervesa, caminar i mastegar xiclet, tirar-nos pets mentre fem la migdiada, conduïr i fer burilles, i fins i tot treballar i pensar en el cap de setmana.

Però totes aquestes suposicions no son vàlides sense un bon experiment que ens doni uns resultats definitius per desterrar, d'una vegada per totes, aquesta llufa que ens han penjat. Aquests darrers dies, he volgut fer una passa endavant i m'he posat a prova. L'experiment consistia en fer dues activitats tan difícils com escriure en aquest blog i penjar fotografies a una pàgina flickr i les dues accions alhora.

El resultat, ....decebedor, no he aconseguit fer ni una cosa ni l'altra. Serà que potser les dones tenen una mica de raó?
(La foto és de la poca feina que he fet aquests dies)

dimecres, 4 de març de 2009

el concurs


Estrenem nova secció per fer el blog més interactiu, participeu si us plau.

A la bonica població d'Arenys de Mar es cel.lebra cada 6è dijous d'agost la festa de la riera brava, on tots els veïns i veines de la vila, llencen galledes d'aigua a la riera fins que es desborda. Els fadrins més agosarats s'hi tiren en cotxe i fan regates. Els que aconsegueixen arribar al port dalt del cotxe, reben una rebolcada d'aigua, un parenostre i son nomenats "Ciutadans de Synera".


A la frase:
  • Quan en Paco va tirar el Supermirafiori a la riera, es va enterar que l'airbag no servia per flotar, ni tampoc de muñeca inxable.

Ens podries dir quins barbarismes hi ha.

Entre els guanyadors es sortejaran dues entrades per veure la mitja marató Costa de Barcelona -Maresme, del dia 15 de març, concretament a una cantonada de l'Avinguda Hispanitat.





divendres, 20 de febrer de 2009

Carnestoltes.


Uf, tip del sopar del dijous llarder, amb aniversari de la nena inclòs, (felicitats Maria), ja em toca pensar el disfraç que em posaré per Carnestoltes. Ja sabeu que m'agrada fer les coses amb temps, i no deixaré passar ni un minut més per decidir el meu alter ego d'aquest any.
Lluny queden els anys que era una decisió polèmica entre els amics, doncs sempre hi havia qui pensava que no era prou escaient el disfraç que s'havia decidit. D'angelets, de cucafera, de canibals, amb camisa de dormir, de señorita Escarlata, d'anys 60 etc. Sempre hi havia la veu discordant que pensava que podriem fer alguna cosa millor, i que l'any que vé amb més temps en prepararem una de ben grossa. Però els dies passaven i normalment es decidia el tema a disfressar el divendres o dissabte.
I aquest any no serà diferent i ja decidiré demà o demà passat què em poso, per inspirar-me aniré a Ca la Pintora a buscar complements i em posaré el cassette del Meu amigu Xarlie,... com sempre.

dimecres, 11 de febrer de 2009

Un any


Festa i xerinola, alcem les copes ben amunt i brindem. Avui és un gran dia, el meu petit blog fa un any, qui ho anava a dir. El que va començar com una broma per convocar una calçotada, ha superat la mítica barrera de l'any, que encara que a algú li sembli poc, per a mi és una eternitat.
Hem tingut temps de parlar de les diferents trobades amb els calçotaires, de parelles que es troben, es casen i tenen fills, de fer recomanacions literàries per Sant Jordi, de temes nadalencs, de temes meus, de tonteries diverses, de veins i veïnes,... de res i de tot en general.
I a partir d'ara què?. Doncs de moment seguirem una temporada més fins que la mandra m'acabi de vèncer i el deixi abandonat definitivament. Al meu cap encara hi ha el projecte de reformar-lo tant en el nom com en el contingut, seguire buscant el temps.
I a tots els que m'heu dedicat una mica de temps....moltes gràcies.

dijous, 29 de gener de 2009

SPAM


Una de les coses que em fa més il.lusió quan em llevo al matí, és anar a obrir el meu correu electrònic. En ell sovint i trobo avisos, correus marranos, missatges simpàtics, missatges que s'han de reenviar als 25 millors amics teus per ser tot seguit molt feliç i tenir molts diners, missatges que acaben dient "que pases un feliz dia".... I també hi trobo els correus SPAM, que com tothom sap què vol dir en perfecte idioma Montillià:

Sisplau Pareu d'Anviar Mensatges.

Aquests missatges, la majoria de la gent de seny els elimina de seguida, però jo, que soc una persona que no se dir mai que no, els obro i sovint compro el que m'ofereixen. Per tant ara em trobo que soc client de i-Banesto, del Santander, i d'altres bancs de dubtosa procedència. Que compro gasoil a no sé quin país i que m'he fet dotze tractaments d'enlarge your penis, i sort que també puc comprar viagra, ja que amb la dimensió que m'ha agafat la cosa, ara és molt difícil d'aixecar de forma natural.

divendres, 23 de gener de 2009

Test de la felicitat


Un dia neixes i penses que ets molt feliç, però passa el temps i no tot és tan senzill. I més endavant et regalen una pilota i allò et fa super-feliç, però aquesta felicitat té data de caducitat. El dia que els Reis et porten una bicicleta, ets conscient que tens la felicitat eterna, però els gustos canvien i al cap d'un temps ja anheles coses diferents. I et fas gran i tens la primera novia i ara si que creus que no deixaràs ni un sol minut de ser feliç, però el temps et torna a la crua realitat. I un dia et compres el pis dels teus somnis, i creus que ja has tocat el sostre de la felicitat, però els problemes venes sols. I tens el teuprimer fill i això si que et dóna tot el goig del món, però tots sabem els problemes que també porten els nens. I un dia et jubiles i ets conscient que després de tants anys treballant, ara seràs molt feliç i podràs anar amb l'inserso a Benidorm, i tindràs temps per a tu, però malauradament la salut ja no és la que era i això et preocupa. I un dia et mors i penses que si tornessis a néixer, series tan feliç....

dijous, 15 de gener de 2009

Un any que comença...


Uf, que difícil que és això de començar un any. Cal fer moltes coses per ser una bona persona. Per aquest any m'he fet quatre propostes que segur que compliré. Aquí les teniu, si creieu que me n'he deixat alguna, si us plau m'ho feu saber.

Fer més esport, aprendre idiomes, fer fotografies (maques si pot ser), i penjar-les a un canal web perquè tothom admiri la meva obra. Menjar més sà, llegir molts llibres, els clàssics i els contemporanis, deixar de fumar ( el dia 31 vaig començar a fumar per poder-ho deixar aquest any). També ser més sociable, anar al bar a fer la xerrada amb els amics, però beure només aigua perquè vull ser una persona sana, ja us ho he dit abans. Fer ioga per equilibrar-me, també vull tenir temps per jugar amb els meus fills, i amb la meva parella. Ser més solidari. Interessar-me per la política per poder criticar l'alcalde si cal. I anar a còrrer, còrrer molt, fer la marató, o si es pot l'Iron Man, i quedar dels 10 primers. I tocar la guitarra com el gran Pep Xena. I ballar sardanes cada diumenge al passeig de Mar. I anar a totes les conferències i actes culturals que es facin a la comarca. I anar al teatre, i també al cine a veure totes les estrenes. I tenir temps pels meus amics del facebook. I enviar mails guarros a les meves amistats. Un clàssic: anar al gimnàs. I comprar una mascota i treure-la dues vegades al dia per fer pipí i caca, i fer nous amics que també tinguin un gos. He d'anar a missa els diumenges. I anar molt a la platja per posar-me moreno i fer més goig a l'estiu. Vull també fer bricolatge. Ah, he de reformar el blog, i posar-hi entrades més brillants. I fer caminades pels indrets més inòspits de la geografia catalana. I viatjar per conèixer les meravelles del món. I treballar amb passió. Ui no ens oblidem de la familia, he de ser sociable. També vull cuinar receptes elaborades d'aquelles que surten a la tele i fan tan bona pinta. I per sobre de tot agafar-me la vida en calma per evitar l'stress.

dilluns, 12 de gener de 2009

Oda a l'any 9


Benvingut, oh pròsper any nou,
és el que molts ens hem desitjat.
Mes, crec que de pròsper poc serà,
per molt que ho digui algun il.luminat.

Puix pelats ens va deixar l'any 8.
Buits tal com el seu nom indica,
tots aviat la crisi volem superar,
però sembla que la cosa més es complica.

Els nostres hàbits haurem de canviar,
per fer-nos clients del Mercadona.
A New York de vacances, ni parlar,
amb molta sort visitarem Barcelona.

A l'Opel Corsa un remiendo farem,
deixant per un altre ocasió el nou 4 x 4.
Els pugrames de la tele contents mirarem,
doncs no podrem anar gaire al teatre.

I crec que aquest any nou,
serà el que més tots reciclem.
Perquè de noves coses estrenar,
haurem d'esperar molt de temps.