Carnestoltes.

Uf, tip del sopar del dijous llarder, amb aniversari de la nena inclòs, (felicitats Maria), ja em toca pensar el disfraç que em posaré per Carnestoltes. Ja sabeu que m'agrada fer les coses amb temps, i no deixaré passar ni un minut més per decidir el meu alter ego d'aquest any.

Lluny queden els anys que era una decisió polèmica entre els amics, doncs sempre hi havia qui pensava que no era prou escaient el disfraç que s'havia decidit. D'angelets, de cucafera, de canibals, amb camisa de dormir, de señorita Escarlata, d'anys 60 etc. Sempre hi havia la veu discordant que pensava que podriem fer alguna cosa millor, i que l'any que vé amb més temps en prepararem una de ben grossa. Però els dies passaven i normalment es decidia el tema a disfressar el divendres o dissabte.

I aquest any no serà diferent i ja decidiré demà o demà passat què em poso, per inspirar-me aniré a Ca la Pintora a buscar complements i em posaré el cassette del Meu amigu Xarlie,... com sempre.

Un any

Festa i xerinola, alcem les copes ben amunt i brindem. Avui és un gran dia, el meu petit blog fa un any, qui ho anava a dir. El que va començar com una broma per convocar una calçotada, ha superat la mítica barrera de l'any, que encara que a algú li sembli poc, per a mi és una eternitat.

Hem tingut temps de parlar de les diferents trobades amb els calçotaires, de parelles que es troben, es casen i tenen fills, de fer recomanacions literàries per Sant Jordi, de temes nadalencs, de temes meus, de tonteries diverses, de veins i veïnes,... de res i de tot en general.

I a partir d'ara què?. Doncs de moment seguirem una temporada més fins que la mandra m'acabi de vèncer i el deixi abandonat definitivament. Al meu cap encara hi ha el projecte de reformar-lo tant en el nom com en el contingut, seguire buscant el temps.

I a tots els que m'heu dedicat una mica de temps....moltes gràcies.