vacances, vacances

La calor. Els mosquits, els tigre i els autòctons. La cançó de l'estiu. El "hauriem de netejar el parking i pintar l'habitació de la nena", Les meduses. Les insolacions. Les aglomeracions al carrer Esglèsia. Escoltar els últims èxits d'en Pep Xena. No poder dormir de xafogor. Els guiris que quan has aconseguit el son, entonen belles melodies nòrdiques a la teva finestra. Carinyo, ja has comprat la pintura?. No trobar lloc on estirar la tovallola a la platja. Papa fem un castell amb sorra, i després juguem a futbol allà dalt on cremen els peus. El cremar-te l'esquena i empastifar-te d'after sun. Masaje ?, quiere masaje?. El fer tres hores de caravana per anar a un lloc amb els mateixos problemes. El no tenir el goig de dir bon dia al teu cap durant tres setmanes. Notar la suor regalimant pel teu cos. Fer cua al xiringuito per aconseguir dinar cap a les cinc de la tarda. El despertar-te amb la sensació que ahir hagués sigut millor no prendre les dues últimes copes.

Avui començo vacances..........iuuuuuppi.

La lluna, .... la pruna....

Avui fa 40 anys d'una de les més grans mentides que s'han donat a la història moderna, l'arribada de l'home a la lluna. A hores d'ara queda ben poca gent que encara es cregui que fos un fet real i les noves teories conspiratives han destapat la veritat del cas.

Avui estem en condicions de dir tota la veritat sobre el muntatge que es va fer a uns estudis que no eren d'Almeria, com s'ha dit diverses vegades, sino de València, (us sona la lluna de València?). En aquests estudis van agafar una pruna, que feia el paper de lluna, uns clicks de famobil que feien el paper d'astronautes, un supositori pintat que feia de coet i un escuradents amb un petit drap que feien de bandera. I amb tot això, uns bons professionals i molta paciència van aconseguir fer creure a la població mundial que en Neil Amstrong havia arribat a la lluna. Més endavant la CIA va fer desapareixer tot el que estava relacionat amb aquesta enganyifa, estudis, actors, prunes, supositoris, maquetistes, càmeres, maquilladors, senyors i senyores de la neteja, etc, i es van anar produïnt una sèrie de misteriosos accidents amb tots els participants de la gravació.

De tots aquests fets en va sortir una famosa cançó-protesta, plena de metàfores per intentar esquivar la censura de l'època, i deia així:

La lluna, la pruna (explica clarament que la lluna fou representada per una pruna)

vestida de dol (en referència a les misterioses desaparicions dels actors)

son pare la crida (com cridava el pare d'un dels actors quan el van assassinar)

la mare no vol ( i la mare plorava desconsoladament)

Sopar de la llopasfera

Aquest any sí.

Compliré amb un deure que tinc com a blocaire i assistiré al sopar dels membres de la Llopasfera. Primer de tot, el que és obligat, he actualitzar i donar vida a aquest bloc que tinc semi-abandonat, ( el nostre alcalde també ho ha fet) doncs no vull ser convidat com a blocaire a títol pòstum.

Un sopar que ja m'imagino com serà. Quan els rotaires ja ens hagin donat totes les pistes per descobrir el nom del restaurant arribarem puntuals cadascú amb la seva dèria. L'amfitrió Vilapou baixarà l'escala com una vedette, seguit dels geganters i ens donarà la benvinguda a tots els assistents, començant per en Saül Gordillo una eminència en l'univers blocaire, també a en Je dis que j'en sens que ens explicarà allò de " La conciencia es la madre de la ciencia" o alguna cosa semblant. L'apat estarà inspirat amb algun capítol de la cuina de batalla del company Applejux, que també posarà la música ambiental amb netlabels i landscapes, tot previament discutit amb en Josep Pous. La Montse Candini ens farà cinc cèntims de l'últim incompliment d'en Zapatero i rapidament l'esmenarà en Josep Torres, i seguint el tema polític en Jordi Sitjà ens mostrarà que un regidor d'esquerra ha ajudat a creuar una iaia pel carrer, mentre en Miquel Perez i en Josep Basart ens diran que això no pot ser i que si encara manéssin les coses serien diferents.

En Dakinho, i en Kodachrome65, ens retrataran des de tots els angles possibles per després triar el moment més poc afortunat de tots nosaltres per penjar-lo al bloc i fer-nos mofa amb els comentaris dels seus amics.

El sopar anirà avançant i arribarà el moment de temes més tècnics i aqui en Marc ens despotricarà contra l'SGAE tot conversant animadament d'economia amb en Jordi i en Ferran ens farà un tecno-gadget difícil de pair, però res comparat amb una dissertació en català i després en castellà de Copy is right que ens deixarà a tots bocabadats. Sort que en Sergi Cardó i la Carme Guri ens faran un dibuix per desencallar el tema i que els menys afortunats, intelectualment parlant, ho poguem mig entendre.

I ja serem als postres on els Enrics (Sivianes i Sànchez Cusell) ens parlaran de temes com el Barça o formules matemàtiques que faran la delicia dels assistents i també els especialistes del Quesito Rosa ens comentaran la peli del Cine de Barrio del dissabte a la tarda.

I ja per acabar quan la Raquel Xiberta ens vingui a cantar en viu els standards de tots els temps, l'alcalde ens farà el missatge oficial de la trobada llopasferica tot parlant de flors, ocellets, corriols i esquirols.