El dit a l'ull

Estem a l'any 2036 d.C.

Ahir va fer 25 anys del començament dels fets que ens van portar a la situació on ara estem. Un entrenador de futbol va aconseguir el que no havien aconseguit ni partits independentistes, ni plataformes, ni governs de la Generalitat, aquest dit a l'ull va ser l'inici de la soberania pel nostre país.

Amb els fets del Camp Nou i farts de perdre nervis, partits i títols, van començar les mobilitzacions i campanyes des de Madrid,  per fer-nos fora de l'estat espanyol i d'aquesta manera aconseguir ser campions d'alguna cosa. Liderats per la caverna mediàtica, la central lechera i plataformes madridistes pro-independència de Catalunya  ens van donar la indepèndencia sense gaire esforç.

Per aquests motius els catalans, agraits com som, vam voler fer al Sr. Mourinho conseller en cap, cosa que ell va rebutjar, per això el vam fer sant: Sant Maurinho de l'ull viu i la seva imatge descansa i es venerada en un racó de la muntanya de Montserrat on els catalans anem a portar-li ciris, rams de flors i pilotes de futbol.

S'ha acabat la crisi

Ja ho podem dir en veu clara i alta: S'ha acabat la crisi. Ja ha passat aquest període fosc, on quasi tots hem reculat economicament i on els disgustos han sovintejat. Ja podem respirar tranquils, així no es podia viure, ....tot i que la part menys bona de la notícia és, que això és el que ens queda i ens haurem d'adaptar amb els ingressos i despeses que ara mateix tenim, i queda clar que haurem de canviar els hàbits actuals.

Haurem  de canviar les vacances a aquells indrets paradisíacs, per anar a berenar al Pati de l'Ós, l'anar a un concert a Perelada, per escoltar i ballar sardanes a l'audició del diumenge al Passeig de Marc. L'excursió amb tota la canalla a Port Aventura, per anar als gronxadors dels Pins. Haurem de tornar a brindar amb Delapierre o Rondel i deixar-nos de Brut Natures. I en lloc de fer un viatge trans-oceànic, anirem a visitar el llac de Banyoles amb la carpa Ramona (que pesa 60 kg. i te 15 anys...., o pesa 15 kg. i té 60 anys?). En lloc d'anar a Suissa anirem a Sant Miquel del Fai, i en lloc de fer un creuer, llogarem un dia a l'estiu un patí de platja i farem una volta amb la família per visitar la costa calellenca.

I si així ho fem, no caurem en cap depressió ni fustració, doncs a la majoria de gent d'aquí, d'aquesta manera els nostres pares ens van criar.