El súper-calellenc

Little fish spa. (7a pregunta)

2012-01-17T00:18:00.001+01:00

Estimada Julita:

Aquest matí he anat a fer una volta per la nostra vila, i m´ha cridat molt l'atenció uns nous establiments que tenen peixos en peixeres que diuen que et fan massatges i un efecte peeling als peus. La noia que m'ho ha ensenyat m'ha dit que tenia un gran efecte antiestressant, relaxant, i molts avantatges més. Al final m'he decidit, però quan m'ha dit el preu que valia fer una sessió, me n'he recordat que tenia els mitjons foradats, les ungles brutes i llargues i que tinc pessigolles als peus, per tot això he marxat corrents.

Després he anat passejant fins a la Plaça del Mercat, i com que m'havia quedat amb el regust dels peixos, i en veure que les sardines anaven a 4,50 €, he decidit posar-hi els peus a dintre, perquè em fessin un peeling amb les escates. Però ha vingut un senyor amb ulleres, molt alt i molt enfadat, i m'ha dit unes coses que jo no puc reproduir aquí i m'ha picat a cap amb un llobarro de vuit quilos.

I ara estic aquí estirat a terra, amb un trau al cap, esperant l'ambulància que em reculli. I mentre espero observo la nostra Plaça, ....Julita, és molt bonica la nostra Plaça del Mercat.

T'estimo molt Julita.

Quirze.

7a pregunta.
De quin arquitecte és la Plaça del Mercat?

Oh Meritxell (6a. pregunta)

2011-12-31T18:50:00.002+01:00

Jo que sóc tan calellenc que sempre llegeixo l'Estela i escolto Radio Calella televisió,
Jo que sopo frankfurts a la Torre i compro calçotets a Can Villaret,
Jo que a La Roda menjo pollastres i vaig a la Quadra a lligar.
Jo que passejo pel passeig de Marc i als Pins vaig sempre a caminar.
Jo que soc soci de Foto film i també de l'Agrupació.
Jo que em faig fotos a Can Planchart i els tortells a Ca l'Itchart.

Jo que només vaig pel carrer Església,
ara m'he enamorat d'una noia de Pineda.

Oh Meritxell, aniré a la Plaça de les Melies amb tu.
Oh Meritxell, i animarem a la UDR tots dos junts.
I pujarem a Sant Pere de Riu,
uooh Meritxell, oh Mertixell.

( Aquest post està basat en fets reals, s'ha canviat el nom d'algun dels personatges per protegir la seva intimitat)

6a. pregunta:
Si vas de Calella a Pineda, ....hauràs de tenir el passaport vigent?

Banyada nadalenca (5a pregunta)

2011-12-23T00:27:00.000+01:00

Ja fa quinze anys un grup de joves herois calellencs, va tenir la gosadia de banyar-se a marc el dia de Nadal. .....Inconsciència?, .....temeritat? .....bogeria?.
Tampoc cal que mitifiquem el tema, doncs amb aquest clima tan benèvol l'aigua deu estar ben calenteta. Però per ser més atrevits vull preguntar: qui anirà a descobrir Sant Pau?, qui farà eslalom entre les meduses?, qui farà castells de sorra al bot de l'aigua ?.
Preguntes i més preguntes, però jo et vull preguntar:
5a pregunta : Quants participants hi va haver l'any passat a la banyada Nadalenca?

El súper-calellenc (4a pregunta)

2011-12-13T00:03:00.001+01:00

En aquell temps, el Sr. Pruna i els seus deixebles es disposaven a preparar les festes de Nadal i com cada any interpretarien el tradicional pessebre vivent. Per això el mestre els reuní i els digué: Oh deixebles meus que ja sentiu l'esperit del Nadal, voldria que aquest any preparéssim el pessebre vivent més xiroi i joliu que mai s'hagi vist en terres catalanes, per això vull que us prepareu a consciència per interpretar el paper que us pertoqui.

I en veure el mestre que els deixebles no es posaven d'acord en quin paper interpretaria cadascú, s'alçà i els digué: Prou, prou, prou, que hi hagi pau, vull que tothom es prepari pel paper que us faci més il·lusió, i el dia de l'obra ja ens adaptarem.

Els deixebles estudiaren minuciosament el seu guió, es deixaren llargues barbes i, fins i tot els últims quinze dies seguiren dietes riques en botifarra amb seques. I fou d'aquesta manera que al Carrer de la Pansa hi havia catorze caganers en fila, doncs la majoria triaren el paper protagonista del pessebre vivent.

4a pregunta.
Quin és el nom oficial del Carrer de la Pansa

El súper-calellenc (3a pregunta)

2011-12-05T00:07:00.001+01:00

Estimada Montserrat.

Divendres quan vaig acabar de treballar, el meu jefe em va dir que la setmana vinent no vingués, que havia de fer el pont. Però jo no en sé de fer ponts, perquè quan anava a l'institut de vegades em despistava, i el dia que el Sr. Valero parlava de derivades i integrals, jo havia caçat una mosca i li estava arrencant les ales i no estava pendent del que deia, i segur que si ho hagués entès, ara sabria fer ponts.

Per això ara estic aquí al pont de fusta prenent mides per veure si me'n surto. Ara això està molt solitari , i a mi m'agrada més venir a l'estiu perquè d'aqui dalt veig tites i tetes. La propera vegada que em demanin per fer un pont, demanaré que sigui a l'estiu o, si ha de ser a l'hivern, voldré fer un campanar o una plaça.

Atentament

Celdoni.

3a pregunta.
Sota el mandat de quin alcalde es va construir el pont de fusta?

El súper-calellenc ( 2a pregunta)

2011-11-29T00:31:00.002+01:00

Només hi ha un home a la capa de la terra que defensa amb aquesta fermesa i dedicació el nostre planeta. És el nostre super-heroi, el que vetlla per tots nosaltres, el que ens permet respirar millor cada dia i el que fa que el dia sigui net i clar. És el guardià dels nostres carrers, de les nostres places, de les nostres vides,......ell és en Reciclator.

Avui, el jove James O`sullivan està a punt de llençar un preservatiu usat al contenidor groc del plàstic que hi ha a la Plaça del Bunyol. Però el que no ha fet correctament el bó d'en James, és separar la matèria plàstica i la matèria orgànica del preservatiu. En Reciclator amb els seus super-poders i amb la seva carpeta, amb tres salts i quatre giragonses, es planta davant seu, l'agafa pel ganyot i l'obliga a esmenar el seu error. En James O'sullivan finalment llença la part plàstica al contenidor groc i la part orgànica al contenidor marró.
Una vegada més en Reciclator ha guanyat, una vegada més en Reciclator ens ha salvat.

2a pregunta:

De quin color porta la capa en Reciclator i quina llegenda porta escrita a la part dorsal ?

El súper-calellenc

2011-11-22T00:29:00.002+01:00

Anem a intentar donar un nou gir al blog, per fer-lo més dinàmic i atractiu. Ens convertirem en un blog-concurs que tindrà les següents bases:

Amb una peridiocitat més o menys quinzenal, es formularan les preguntes sobre la temàtica de Calella.
Podrà participar tothom, sense cap mena d'exclusió.
Els concursants podran participar enviant comentaris o privadament a casa seva sense dir-ho a ningú.
No si val copiar del company del costat. Qui no compleixi aquesta norma el posarem de cara a la paret.
Puntuació: per cada resposta correcta 1 punt, per resposta incorrecta 0 punts.
Premis: El premi ideal per aquest concurs seria un cap de setmana amb totes les despeses pagades a l'Hotel Vila, però de moment no hi ha recursos i us haureu de acontentar amb l'honor de ser el Súper-Calellenc.

Comencem doncs: 1a Pregunta:

En aquell temps el Sr. Pruna i els seus deixebles van anar a fer una de les seves típiques costellades. Tot era xerinola i gaudi, quan el mestre es fixà en les samarretes grogues cada vegada més tibades per les seves grans panxes i en les galtes que se'ls posaven després de menjar allioli, que fins i tot quedaven més vermelles que la barretina que tan elengantment portaven.

I el mestre digué: Oh deixebles meus que sempre m'heu seguit i que vull que em seguiu per molts anys, fa molt temps que no us controleu el colesterol i això no pot ser. Us ordeno que demà a les vuit del matí, en dejú, aneu a l'ambulatori i us faran una analisi de sang. En sentir aquestes paraules, molts deixebles protestaren, doncs a eixa hora, sempre ja s'havien menjat tres botifarres, un porró de vi i s'havien fumat un caliquenyo. Però el mestre traié el seu garrot i tots enteneren la parabola que ben aviat anirien a fer-se una extracció de sang.

L'endemà només tres es presentaren a l'analisi, però no fou perquè la resta no l'obeís, sinó perquè feia tant temps que no anaven al metge que anaren a l'adreça de l'ambulatori antic.

Sabries dir-nos : On estava ubicat l'ambulatori abans d'on és ara?

El cul d'en Charly

2011-11-03T00:15:00.001+01:00

Quan a Calella ens faltaven herois, quan la llegenda de la Llopa ja la teníem més que sentida, quan la història del "zorro" ja ens quedava molt lluny, quan ens quedàvem sense arguments per explicar als nostres fills o néts, hem tingut la bona notícia que hi ha un calellenc que està escrivint amb lletres d'or, i amb tatuatges, una nova pàgina de la història del nostre poble. I no està sol, l'acompanyen gent que escriu poesies a en Messi, gent que crida "Visca Catalunya" en un dels programes més rancis de la TV, i tot d'amics i clients que veneren la figura del nostre Charly.

I és que a Calella ja no som el cul del món, ......ara som el cul d'en Charly.

La quarta prova

2011-10-06T00:21:00.002+02:00

Per ser un triatleta de veritat, s'ha de ser un bon nedador, un excel·lent ciclista i un expert corredor. Però això no és tot, cal tenir molta sensibilitat amb el públic que t'està animant, per això un lleuger somriure, una aixecada de celles, picar les mans ( sobretot als nens ), un gràcies, thank you o merci, un dit polze aixecat o un eufòric crit, són celebrats pel públic que ho està seguint.

Cal pensar que segurament, els aficionats, porten moltes hores al sol, anant amunt i avall i deixant-se la veu amb cadascun de vosaltres, i que no tindran ni medalla ni samarreta finisher. Per això l'únic premi que els queda és aquest petit agraiment.

D'aquesta manera vull felicitar a la gran campiona d'aquest any: la belga Bianca, que tot i quedar última de les noies pros, no va deixar de somriure cada vegada que cridàvem el seu nom i fins i tot aixecar acompassadament les dues mans cada vegada que passava pel seu nou club de fans.

Ella sí que és finisher, és la nostra finisher.

Manelmania

2011-09-21T00:38:00.001+02:00

Els Beatles ja no estan de moda. En Michael Jackson ja està traspassat. En Giorgi Dann ja no omple auditoris amb la mateixa alegria que ho feia abans. Els fans de Raphael, ja s'han cansat de cantar les mateixes cançons de sempre.

Ara el que es porta són els Manel , totes les entrades de Calella ja estan exhaurides, la gent taral·leja les seves cançons tot passejant pel carrer Església. Els fans es vesteixen amb samarretes del grup i van amb guitarres diminutes. Els calellencs estem d'enhorabona, doncs el dissabte a la nit tots podrem gaudir de un dels grups més en forma del moment.

Que tingueu una bona Festa Major.

Bona nit malparits

2011-09-14T00:13:00.000+02:00

Em deieu que mai trobaria el meu princep blau, però s'ha de tenir en compte que estic una mica boig i tinc el cervell sota el ventre, ja que he nascut entre Blanes i Cadaqués, en definitiva sóc el boig de la ciutat i els meus somnis m'estan esperant, ves no dubtis més i abraça'ls. I la vaig trobar a una sala mig buida, buscant un somni fugint del dolor, ja que amb paciència aguantarem el fred i esperarem fins que el bon temps tornarà.

I mentre el món es mou, els dies es fan llargs, i me n'he adonat que podré tornar enrera, doncs he vist que mai no és massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor i només sé que quan provo de canviar, tot queda igual

El dit a l'ull

2011-08-19T00:26:00.001+02:00

Estem a l'any 2036 d.C.

Ahir va fer 25 anys del començament dels fets que ens van portar a la situació on ara estem. Un entrenador de futbol va aconseguir el que no havien aconseguit ni partits independentistes, ni plataformes, ni governs de la Generalitat, aquest dit a l'ull va ser l'inici de la soberania pel nostre país.

Amb els fets del Camp Nou i farts de perdre nervis, partits i títols, van començar les mobilitzacions i campanyes des de Madrid, per fer-nos fora de l'estat espanyol i d'aquesta manera aconseguir ser campions d'alguna cosa. Liderats per la caverna mediàtica, la central lechera i plataformes madridistes pro-independència de Catalunya ens van donar la indepèndencia sense gaire esforç.

Per aquests motius els catalans, agraits com som, vam voler fer al Sr. Mourinho conseller en cap, cosa que ell va rebutjar, per això el vam fer sant: Sant Maurinho de l'ull viu i la seva imatge descansa i es venerada en un racó de la muntanya de Montserrat on els catalans anem a portar-li ciris, rams de flors i pilotes de futbol.

S'ha acabat la crisi

2011-08-04T00:37:00.001+02:00

Ja ho podem dir en veu clara i alta: S'ha acabat la crisi. Ja ha passat aquest període fosc, on quasi tots hem reculat economicament i on els disgustos han sovintejat. Ja podem respirar tranquils, així no es podia viure, ....tot i que la part menys bona de la notícia és, que això és el que ens queda i ens haurem d'adaptar amb els ingressos i despeses que ara mateix tenim, i queda clar que haurem de canviar els hàbits actuals.

Haurem de canviar les vacances a aquells indrets paradisíacs, per anar a berenar al Pati de l'Ós, l'anar a un concert a Perelada, per escoltar i ballar sardanes a l'audició del diumenge al Passeig de Marc. L'excursió amb tota la canalla a Port Aventura, per anar als gronxadors dels Pins. Haurem de tornar a brindar amb Delapierre o Rondel i deixar-nos de Brut Natures. I en lloc de fer un viatge trans-oceànic, anirem a visitar el llac de Banyoles amb la carpa Ramona (que pesa 60 kg. i te 15 anys...., o pesa 15 kg. i té 60 anys?). En lloc d'anar a Suissa anirem a Sant Miquel del Fai, i en lloc de fer un creuer, llogarem un dia a l'estiu un patí de platja i farem una volta amb la família per visitar la costa calellenca.

I si així ho fem, no caurem en cap depressió ni fustració, doncs a la majoria de gent d'aquí, d'aquesta manera els nostres pares ens van criar.

Carta a Sant Pere

2011-07-19T11:23:00.002+02:00

Excel·lentíssim Sr. Sant Pere
C/ Dels Cumulonimbus, 23
08333 El Cel de Dalt

Estimat Sr. Sant Pere

Em dirigeixo a vosté per fer-li una reclamació, com a màxim responsable, del temps que està fent aquest estiu. En aquest tros de món on vivim, ens agrada que els estius siguin assoleiats, calurosos i fins i tot amb un punt de xafogor, ens agrada anar a la platja, prendre cerveses a les terrasses, i comentar amb els nostres veïns que " no es pot aguantar tanta calor ". També volem que els estius siguin normals, que ens costi dormir, anar a fer cua a La Caixa per estar una estona fresquets, passar per davant l'area de Guissona perquè ens toqui el fred als peus, remullar-nos a qualsevol hora i qualsevol lloc.

En canvi, ja fa una temporada, d'ençà que el Sr. Clooney el va visitar i li va instal·lar una màquina de Nespresso a la porta del cel, crec que no està per la feina, i per aquest motiu el temps va descontrolat. Fa calor al mes d'abril, plou i fa fred al juliol...., i als humans ens agrada més el temps tradicional, el de calor a l'estiu i fred a l'hivern.

No li vull dir que no es prengui més cafès, però si en lloc de prendres el Volutto o el Roma, que son molt forts, ho provés amb els descafeinats, potser tot aniria millor.

Una abraçada plena de llum.
Atentament.

Ja tenim cançó de l'estiu

2011-06-17T00:10:00.001+02:00

Avui dia de Sant Quirze i Santa Julita és un gran dia. Tot i que Giorgi Dann sembla que ja s'ha jubilat, tot i que en Pep Xena fa temps que no treu cap nou èxit, els amants de la cançó de l'estiu podem tornar a estar feliços. Mireu que m'ha arribat.

Genials

Mileuristes

2011-06-03T00:23:00.000+02:00

En aquest nostre pais, no fa pas massa anys, hi havia una raça, repudiada per la majoria, que era la dels mileuristes. Els mileuristes eren un grup social que patien les mofes i burles dels altres ciutadans ja que era gent pobra, molt pobra. Els veïns els evitaven per no barrejar-se amb xusma i els nens canviaven de vorera quan els veien passar.

Però passà el temps i, vatua l'olla, als mileuristes, l'altra gent ja no els veia tant poca cosa, el seu status social augmentava a un ritme vertiginós, fins el punt que tothom s'hi acostava, eren l'orgull de les famílies, les iaies els volien com a néts i la canalla se'ls mirava embadalits doncs a final de mes tenien un sou.

I és d'aquesta manera que tots sabem, que no és més ric el que més té, ni el que menys gasta, sinó el que té una mica més que els altres.

Uai romaní truà puans, iunaitet kindon tri poins

2011-05-15T22:57:00.002+02:00

Estic mirant el festival d'Eurovisió, i com cada any és estupendu. Els artistes canten amb aquella il·lusió d'aconseguir la victòria final, per fer-se un lloc al panorama musical. I el moment d'encara més extasi és el moment de els puntuacions. Surt el famoset de cada país donant els punts que otorguen a cada candidat:

Uai romaní, truà puans, iunaitet kindon tri poins. I els candidats votats, com és evident, estan molt feliços i salten d'alegria.

I em ve al cap una reflexió: no es podria fer per les eleccions municipals, un sistema híbrid 50 % de la clàssica elecció, i 50 % d'un sistema copiat del veredicte de Eurovisió?

M'intento explicar: que els candidats presentessin el seu programa, i una vegada escoltats tots, que cada entitat calellenca donés la puntuació, per exemple:

Per part de Foto Film: Barri: seven points, Candini : eight points......

El Pa i vi i moltó: Juhe, six points, Campoy, nine points......

Pel Tennis Taula: Gomez, ten points, Marchante, one point.......

Agrupació Sardanista: Candini five points, Juhe six points.....

I així amb totes les entitats calellenques.

Sóc conscient que això és raro de pebrots, però jo sóc una mica així,.....raro de pebrots

Alfred i la càmera màgica

2011-04-19T01:03:00.002+02:00

Vet aquí una vegada un vailet tot eixerit que s'anomenava Alfred. Un dia l'Alfred després de fer la seva tasca quotidiana, va anar a donar un volt per la seva vila del maresme. Anava tot content i xiroi quan de sobte es va trobar una càmera abandonada en una vorera. L'Alfred amb molta cura la va recollir, li va treure la pols i.....brrrrummmm, en va sortir un geni gran com un Sant Pau. El geni com ja és habitual en aquest gremi, li va dir que li concediria tres desitjos, i l'Alfred culé com era, li va demanar, efectivament, que el seu Barça guanyés la Copa, la Lliga i la Champions.

El geni amb un somriure als llavis li va dir que els tres desitjos eren molt fàcils de complir, i com que no va acabar cansat ni res de res, es va instal·lar dins del cos de l'Alfred una temporada.

I des d'aquell dia l'Alfred era capaç de treure instàntanies fantàstiques de grans esportistes com Dani Alves, Pau Gasol o Kobe Bryant. I també de fer fotos de nanos que juguen a tennis taula, o atletes locals que corren la mitja marató, de jugadors amateurs de bàsquet o handbol, o de triatletes absolutament trinxats, i tots sortien com autèntics super-cracks del seu esport.
Fins i tot va aconseguir treure guapo a en Pedrito en una foto, ....això sí que és màgia.

I vet aqui una noia, vet aqui a un ninho, visiteu la pàgina d'en Dakinho

Cap de setmana.....per descansar?

2011-03-29T00:09:00.001+02:00

Ja és cap de setmana, m'aixeco "quan el porc canta". Tinc temps, molt de temps. Slow week-end. Vaig tranquilament a esmorzar i mentre ho faig, vaig passant les fulles del diari. El sol m'acaricia la pell i una suau brisa marina em fa voleiar els cabells. Sento el soroll de les onades de fons.......

I així m'hagués agradat que fos el meu anterior cap de setmana però en canvi vaig acabar de treballar i depressa i corrents vaig anar a cantar amb la meva coral canto amb un ull al director i l'altre al rellotge i ho escric així sense comes ni punts perquè si fem pauses no arribarem a l'hora i l'endemà porto el nen al seu partit de bàsquet i l'arbitre només fa que pitar faltes i parar el temps ( no podem perdre temps) dinem avui toca fast food (clar) perquè a la tarda volem anar a veure les Harleys a Pineda fem una repassada ràpida i torno anar a cantar canto més ràpid que els altres i quan falten tres cançons jo ja les he cantat totes m'en vaig a dormir ràpid perquè l'endemà tinc la mitja marató i la corro a una velocitat vertiginosa (no per fer marca personal sinó perquè no tinc més temps) després com que el diumenge és llarg vaig amb la canalla a veure Geronimo Stilton a Barcelona suat de córrer taral·lejant el Oh happy day amb la xupa de motero mentre a l'autopista em diuen que no superi els 110 km/h. Mecatxis la mar.

Ja és primavera......al carrer Amadeu

2011-03-16T23:49:00.000+01:00

Els veïns del carrer Amadeu han volgut avançar la temporada i com si de El Corte Inglés es tractés, han muntat una campanya festivo-comercial per fer més atractiva la seva zona. Per això ja fa un més d'un mes, han obert forats a totes les cantonades perquè tots els cotxes que hi vulguin passar, facin un circuit per tot Calella tipus Ikea. Qualsevol visitant haurà de fer voltes i voltes per, potser sí o potser no, arribar al seu destí. Això farà que tothom vegi tots els aparadors del poble i d'aquesta manera incrementar les vendes en un percentatge considerable.

La Festa Major que han muntat al carrer, també té activitats pels més petits, com són cursa d'obstacles, pasarel·les d'equilibris i amb les últimes pluges, baixades amb rafting

Marato 2011

2011-03-08T00:12:00.003+01:00

L'any passat ja vaig comentar com va anar la meva primera marató. Per tal de millorar-la, enguany no vaig voler deixar cap detall a l'atzar. I el primer pas era l'adquisició de unes noves sabatilles. Unes sabatilles voladores que trenquessin els cronòmetres, i que cap atleta de cap de setmana, com jo, no pogués seguir. Per això vaig anar a comprar les noves Nike Plus Fly system oxy action a saltar a saltar que el demonio va a pasar dejen salir antes de entrar ergonomic feet. Una meravella de vambes, els peus m'anaven sols. Però amb el que no comptava, és que a les ungles del dit petit no els hi va agradar el canvi i van decidir boicotejar el meu triomf.

Cap al kilòmetre 12 vaig començar a notar que una butllofa s'instalava dins les meves Nike Plus ......, jo acostumat a patir, la vaig ignorar i en comptes d'aturar-me vaig fer les passes una mica més grans, per tal d'acabar abans amb aquell patiment. Però els molt malparits van buscar aliats en els meus bessons, genolls i quadriceps, i a cada metre que aconseguia fer, una punxada en un dels meus muscles em recordava la meva edat. I tot i que anava sumant quilòmetres, les rampes eren cada vegada més grans i el meu cos cada vegada més castigat. Així, a força de molt sacrifici, vaig aconseguir travessar la meta, tot pensant que m'havia quedat a dots dits de la glòria.

El raco d'en Lin

2011-03-02T00:37:00.002+01:00

El dia que tot passant pel Passeig Marítim de Pineda, vaig veure un local anomenat "El Racó d'en Lin", vaig pensar que s'havia de provar. I em vaig imaginar, amb aquest nom, la fusió de gustos catalano-orientals que es podrien degustar en aquell lloc. Em vaig veure menjant-me un chop suey de cargols, uns rollets de primavera amb carn d'olla, i un pa de gambes amb tomàquet

Aquest cap de setmana m'hi vaig acostar per encarregar taula per celebrar el dijous llarder. Volia tastar ,per exemple, una truita d'aleta de taurò amb botifarra de serp. Vaig anar amunt i avall una bona estona, però no el vaig trobar, vaig preguntar als vianants, però ningú em sabia dir què havia passat. I vaig acabar deduïnt que la maleïda crisi s'havia emportat un local emblemàtic de les nostres comarques.

Duets

2011-02-23T00:51:00.001+01:00

En Freddy agafa la mà de la Montserrat, caminen junts tot atravessant l'escenari, espelmes entre el públic. Sonen els violins, es miren i entonen allò de "Barcelona".

A molts de nosaltres encara se'ns posen els pels de punta a l'escoltar aquesta cançó. Quin gran duet, quina emoció, quins moments més històrics, i és que aquests duets agraden als fans de Queen i els de la Montserrat Caballé, als amants de la música clàssica i als de la música pop. Als grans melòmans i els que només escolten la música dels anuncis de la tele.

Però aqui no s'acaba el món, m'agradaria proposar-vos uns nous duets que, degut a la seva bona combinació de diferents estils, segur que faran les delicies de tot bon amant de la música:

Pep Xena i Albert Deprius

Nuria Feliu i Marina Rossell ( que cantarien La Gavina voladora, que és la única que sap la Marina)
Falete i Placido Domingo
Gospel Viu i Albert Pla
Manel, Los Manolos i Manolo el del bombo (farien un triplet)
Jaume Sisa i Josmar
Els Beatles i los Chichos
David Bisbal i La Principal de la Bisbal

Apa a disfrutar.

3 anys i un dia

2011-02-13T23:54:00.003+01:00

Sembla una condemna, però ja han passat tres anys i un dia des que em vaig animar a engegar aquest blog. I com cada any he fet un petit repàs de tot el que he escrit. I m'ho he passat bé. I he fet noves promeses de com vull que sigui el blog: més entrades, més imaginació, més diversitat, i .....collons, no parlar tant de mi, i més de tots vosaltres i tot el que passa per aquest poble. I segur que l'any vinent, com cada any, m'adonaré que no ho he aconseguit, però em faré noves propostes per intentar millorar.

I ara perquè veieu que no us enganyo us deixo amb un petit avanç dels propers títols de la nova programació:

Duets.
El racó d'en Lin
Marató 2011
Cap de setmana, .....per descansar ?
Alfred i la càmera màgica
A la platja
Més recomanacions literàries de Sant Jordi
Alguna cosa de la Half Challenge

Ara m'agradarà veure com m'ho manego per fer posts amb els títols que us he donat.

És el senyor Cuní una mala persona?

2011-01-21T23:26:00.005+01:00

Matins.si, matins.no

Algú assenyat, em podria explicar quin criteri fa servir el Sr. Cuní, en el seu magnífic programa de TV3, per enviar als seus meteoròlegs pels racons més inhòspits de Catalunya o fer el pronòstic del temps des de l'estudi?

Si el dia és, meteorologicament parlant, tranquil, amb forta bonança sense pluja, ni fred, ni vent, el Sr. Cuní decideix fer el temps des de l'estudi o com a molt al terrat que tenen a Sant Joan Despí. Però si veu que a Setcases estan a 15º sota zero i que s'està glaçant mig Catalunya, envia l'home del temps al lloc més fred que pugui trobar per donar-nos la noticia in situ. I si hi ha pluja o vents huracanats, també els hi porta, en tant que puguin explicar de primera mà el temps que hi fa, però el que els hi passa a aquests professionals és, que es mullen, s'esventen i es constipen.

L'associació de pares i mares dels homes i dones del temps (APMHDT), ja ha presentat la seva queixa, doncs les despeses en Frenadols i Vicks vaporub, son cada dia més elevades i s'estan plantejant mobilitzacions si el Sr. Cuní no cedeix una miqueta.

Per això ja podeu enviar els vostres missatges.

És el Sr. Cuní una mala persona?

matins. si - matins.no

Inventari 2010

2011-01-13T23:34:00.006+01:00

Ja hem fet l'inventari a 31 de desembre del 2010, i ens dona les següents dades:

28 posts
4674 paraules
23289 lletres
25 fotos
3 videos
214 faltes ortogràfiques
743 comes
325 punts
71 comentaris
1 canvi d'imatge al blog
1 mica de cansament
1 falta d'inspiració

Però ho seguiré intentant.

Ho haveu vist?....

2011-01-01T23:33:00.000+01:00

Feliç Any Nou

El negoci perfecte

2010-12-15T00:16:00.003+01:00

És temps de crisi, no sé si ho havíeu sentit abans. Per això l'equip humà de Calçotada Connection vol proposar-vos la millor solució per superar la maleïda crisi. Si sou joves o no tan joves i emprenedors, llanceu-vos a muntar una botiga de l'amic invisible.

En aquestes dates assenyalades, tothom està implicat en uns quants regals d'amics invisibles. En fan els companys d'escola, el sopar d'empresa, els del club de petanca, la reunió de les iaies windsurfistes, la colla de quant en teníen 20, els ex-alumnes de macramé, els seguidors d'en Josmar, el club de fans d'en Pep Xena, el comitè organitzador de la missa de diumenge a les 11, els que no tenen facebook, els de l'agrupació de toreros independentistes, etc, etc, etc....

Tots aquests grups i molts més que em deixo fan el seu sopar de Nadal amb el corresponent regal d'amic invisible. Doncs faciliteu-los la feina i que tothom pugui anar a la vostra botiga de l'amic invisible i aconseguir aquell regal que no superi els 3, 5 o 10 euros en els casos més generosos.

Al Liceu.

2010-11-18T23:14:00.006+01:00

Ahir vaig anar al Liceu per primera vegada. L'espectacle no era dels que normalment s'hi fan a aquell recinte, però va ser, també, d'una magnífica qualitat. Estàvem ubicats a la llotja 28, a l'alçada de platea i més o menys entre les files 5 i 9. El sector de files que teníem al davant és el popularment conegut com a sector del bótox, on els estiraments i implants resplendeixen a la cara d'aquests espectadors.

El concert anava avançant, i abans dels bisos, tres persones de l'esmentada fila van començar a marxar. Jo vaig pensar que segurament tenien les mongetes al foc, i les havien d'anar a treure. Al segon bis, una altra parella ens va deixar, aquests se'ls escapava el bus per anar al seu piset de la Mina. I quan ja només faltava el "Oh happy day", cinc desercions més, segurament devien fer torn de nit a alguna empresa de neteja.

Però la meravella més gran que va aconseguir aquest grup va ser, fer aixecar dels seus seients els altres vint-i-dos integrants del sector bótox, fer-los ballar i picar, més o menys rítmicament de mans. Això sí que va ser un gran èxit.

La castanyera Esther.

2010-11-01T09:45:00.004+01:00

Avui nens i nenes, nois i noies, fadrins i fadrines, us explicaré un conte. Per tant seieu-vos a terra fent una rotllana i presteu atenció.

Vet aquí una vegada no molt lluny d'aquí, (bé, de fet no era gens lluny d'aquí, era aquí mateix), hi vivia una castanyera a qui tothom li deia Esther (de fet, tothom li deia Esther perquè era el seu nom). La castanyera Esther torrava cada any les castanyes i les portava als seus amics del poble, amb l'alegria i simpatia que la caracteritzava. I tothom reconeixia que aquelles eren les castanyes més bones i ben torrades que mai havien tastat.

Però un any la castanyera Esther es va enamorar, i anava distreta pels carrers, places i pàrkings del seu poble sense recordar que s'havia d'encarregar de comprar la matèria prima per portar les castanyes als seus amics i amigues. I quan per fi ho va recordar, ja era tard, doncs els llocs on en podia comprar ja eren tancats, i fins i tot els altres castanyers de la competència ja havien marxat a les seves cases a celebrar-ho amb les seves famílies.

Però la castanyera Esther, espavilada com era, va buscar un recurs perquè la festa no fos deslluïda, i fou d'aquesta manera que aquell any la seva colla va menjar panellets amb cacauets.

I vet aquí una castanya, vet aquí un panellet, que aquest conte ja està fet.

Castanyada vs Halloween

2010-10-29T00:08:00.004+02:00

Ja tinc les castanyes amb el tall fet, la paella foradada ja està a punt. Els panellets ja estan encarregats a la deliciosa Pastisseria Itchart, el moscatell ja reposa a les bodegues de casa, només falta fer un foc ben viu per torrar les castanyes i gaudir d'un bon vespre de tardor.

I ara em surt el nano i em diu que això de la castanyada està passat de moda, que el que mola és el Halloween, que es vol posar una capa negra i pintar-se la cara per anar a les cases a fer "truco o trato", i tenir una carbassa foradada amb una espelma a dins i que faci molta por.

No som res, estimats calçotaires, ja no som res.

Challenge marató

2010-10-05T00:06:00.003+02:00

Ahir vaig córrer la part de marató de la Challenge, i no sé si és un tic de l'edat, però crec que vaig fer una marató rotllo inserso. Vaig començar corrent amb un entusiasme brutal, però quan vaig veure aquelles taules de begudes i menjar, i tot gratis, em vaig començar a atipar de aigües, coca-coles, begudes isotòniques, taronges, plàtans, gels energètics i tot el que m'anaven donant.

Amb la panxa plena vaig seguir corrent, però cada 5 kilòmetres es repetia l'escena i jo no me'n podia estar. Només faltava que hi hagués ball a les postres. Però el veritable ball, el gran espectacle de llum i color el vaig trobar a la grada de meta amb tots els crits que feia el públic.

I anava fent voltes, i m'anava trobant amb taules de tiberi, ...i gratis, i jo no sabia dir que no, però no contava que amb els saltets i tota la barreja que havia empassat em van venir unes cagarines espectaculars. Sort que la noia del càmping em va deixar passar a descarregar, que si no li hagués deixat un regalet allà a l'entrada.

I més kilòmetres, i el cansament s'anava acumulant, per arribar a l'apoteosi de l'arribada, on vam entrar tots tres agafats de la mà.

I després ja podíem parlar de batalles, d'on ens feia mal, que si aquell o l'altre es trobava bé i ens van donar dos regals: la samarreta finisher i la medalla. A mi m'hagués agradat més dos regals típics d'excursió Inserso: la garrafa d'oli de 5 litres i la llauna de tonyina de 2 kg.

Embarbussament

2010-09-29T23:27:00.006+02:00

Amic/ga triatleta segurament ja deus estar a punt fisicament per la gran fita, però també cal que mentalment estiguis convenientment preparat. Per tant, si ets capaç de repetir el següent embarbussament mentre nades de la quarta a la cinquena boia, o quan giris per segona vegada al Masnou, o tot corrent pels camins de Santa Susanna, no dubto que assoliràs el teu objectiu de ser finisher.

Trenta-quatre triatletes trempats

entrenen per trobar el tresor,

mentre treuen en un tris tras,

grans trossos del seu treball.

Trenquen metres, els molt trapelles

tot fent trucs per entrenar,

com trons a tothom fan tremolar

els trenta-quatre triatletes triomfants.

Alegria, és festa major.

2010-09-17T23:32:00.004+02:00

Ja ha arribat la festa major i proposo a les autoritats locals de tenir un nou patró: Sant Murphy. El poble de Calella li deu una devoció ja que els seus actes són i seran recordats pels més joves i els més vells de la vila.

Si com quasi cada any, fa un setembre amb altes temperatures i absència de pluja, Sant Murphy ens honora els nostres dies de festa i ens obsequia amb unes tempestes estupendes que faran que qualsevol acte programat quedi totalment deslluït.

Per tant, vilatans de Calella, cantem ben fort els goigs de Sant Murphy per intentar d'aquesta manera que agafi uns anys de vacances:

Oh Sant Murphy gloriós.

no ens toquis més els c...

que jo vull anar a ballar,

i el paraigua vull deixar.

Tornada al cole

2010-09-06T23:16:00.007+02:00

Ja ha arribat el gran dia, ja estan a punt els llibres, les llibretes, el boli bic i la caixa de colors alpino, per anar tots joiosos al primer dia d'escola. La veritat és que ja en tenia ganes, doncs l'estiu, tot i ser macu, es fa llarg i les meves amigues i jo ja volem recuperar les activitats que fem al període escolar.

La meva millor amiga és la Catarina, és molt bona companya i totes dues riem molt. Amb la Maria Rosa també ens ho passem molt bé, tot i que a vegades és una mica xafardera. La que no aguanto gaire és l'Enriqueta, doncs sempre ens fa la punyeta, i l'altre del grup, la Valentina, sempre es queixa, però té molt bon cor. I entre ells el més guapo és en Joan, però en canvi el més simpàtic és en Ramon, ai... sempre està de broma. Tots plegats fem una bona colla, i com ja he dit teniem moltes ganes de tornar-nos a veure, i de jugar cada tarda al bingo i, tot berenant explicar les nostres petites malalties i les proeses dels nostres néts i nétes. Perquè ser iaia a les vacances escolars és la feina més dura del món.

Mandra

2010-08-18T23:47:00.004+02:00

A l'estiu tot fa mandra. Fa mandra, també, inspirar-se i trobar algun tema per escriure un post, ... o potser la materia gris ha anat de vacances al dit gros del peu i evidentment, en el seu merescut període vacacional, no pots demanar-li que tingui idees brillants per mantenir actualitzat el blog.

Arribats a aquest punt podem optar per fer com fan les teles, omplir l'estiu amb reposicions de els programes més destacats emesos durant la temporada regular, i així us podria proposar que repasséssiu:

Però com que soc molt treballador, he trobat aquesta coseta a Can Youtube que és molt fresca i estiuenca.

24 hores de basquet

2010-07-29T23:47:00.003+02:00

Quants records em porten les 24 hores, cada any a l'acostar-se el dia, em passen pel cap un munt de coses que passàvem aquest cap de setmana.

Com el record dels germans francesos de raça negra que venien a jugar en les primeres edicions i que eren autèntics cracks, uf, fins i tot feien el "mate". Després ja ficats en l'adolescéncia, el dissabte a la tarda pujàvem a la pista i paràvem tendes de campanya al pati de La Minerva per poder dormir a la nit,..... bé, a intentar dormir. Una mica més grans ja ens vam adonar que si barrejàvem el cansament d'haver jugat, amb una mica d'alcohol, les grades del pavelló es convertien en un comodíssim llit, i no calia portar tanta infrastuctura. Aquests anys els finals de festa que muntàven la gent del Sake eren memorables, com el partit dels jugadors del Jace, o el partit entre ballarines i monstres.

Quan va tocar organitzar a la nostra colla, vam instaurar la revetlla i el partit de seleccions. Quantes hores reunint-nos a La Fusta, per quadrar horaris, el color de les samarretes, trobar arbitres, i fer-hi caber l'equip d'en Barceló que s'apuntava dos dies abans i li dèiem aquest any t'ho permetem, però l'any que ve no us admetem si us apunteu fora de plaç. Evidentment, l'any següent es tornava a apuntar dos dies abans i havien de restructurar els equips.

I des de fa uns anys podem veure els nostres petits fent un interessant show d'habilitats esportives i musicals i també m'adono que cada any que passa, costa més posar la pilota dins d'aquell cèrcol.

39 flors

2010-07-23T09:17:00.001+02:00

39 flors, 39 somnis, 39 petons, tots els botons,...........potser trenta-nou?

Pretemporada

2010-07-14T00:04:00.003+02:00

Ja hi tornem a ser. Després d'unes setmanes sense futbol, comença la pretemporada. I el nostre Barça sembla que ens tornarà a il·lusionar i a oferir títols de tres en tres o de sis en sis.

Per començar la temporada, hem jugat el primer torneig a l'stage que s'ha fet per terres sudafricanes, i pel que sembla ha anat força bé, perquè el Barça, jugant amb el porter reserva i tres o quatre jugadors del Barça Atlètic ha guanyat la final amb un gol de l'Iniesta, que està entrenant per superar les lesions de la temporada passada. A la banqueta no hi era en Pep Guardiola, que ha preferit quedar-se fruint de l'estiu català, i al seu lloc hi ha enviat l'entrenador del cadet B, que tothom diu que és germà de Super Mario Bros.

I ara a seguir entrenant per aconseguir el títol més preuat del firmament futbolístic, que com ja sabeu és el trofeu Joan Gamper.

Què hem de fer?

2010-07-07T23:20:00.003+02:00

Dissabte a la tarda hi ha la manifestació per protestar sobre la sentència sobre l'Estatut, i tinc un gran dilema sobre què faré. No sé si posar-me al grup que portarà la pancarta dient "Som una nació, nosaltres decidim", o al grup que proposa el president Montilla encapçalat per una senyera sense cap inscripció.

Finalment, ja ho tinc clar, seguiré una estona als de Som una nació i després m'afegiré amb els de la senyera, però com que soc molt independentista em penjaré una estelada al coll. I ja que hi sóc, vull reivindicar la construcció de la nova escola pels meus fills, i m'enganxaré un adhesiu que posi "Salicrú, escola nova ja". Ah, no em puc oblidar l'estat lamentable de l'aigua de marc, portaré un cartell que digui " I la depuradora, quan?". Vull ser solidari amb els funcionaris que han patit una retallada al seu sou, m'escriuré al front " Sous dignes". I també "Catalunya lliure de peatges", i "Cap agressió sense resposta". I pensant-ho bé, també vull donar suport a la selecció espanyola per la final del mundial ( cap i a la fi, tots són del Barça) i em vestiré amb la samarreta "roja" amb una bandereta, evidentment constitucional, penjada a l'espatlla, tot tocant la vuvuzela.

I així, estic segur que tots units amb un sol i únic objectiu, aconseguirem que el constitucional admeti el nostre Estatut.

Dels blocs a les xarxes socials

2010-06-29T23:33:00.003+02:00

Divendres hi haurà el quart sopar de la Llopasfera, aquest any precedit per una xerrada sobre blocs i xarxes socials. Al sopar de l'any passat vaig detectar que com que alguns no ens coneixíem, perdíem un temps preciós en presentacions i en explicar-nos les nostres feines, aficions i/o preocupacions.

Per estalviar aquest temps, m'he permès la llicència de fer una petita descripció de tots els participants que som, de moment, al sopar de divendres, i així poder entrar en diàleg des del minut 1.

Saül Gordillo: De petit volia ser Superman, per això es va fer periodista. Després va veure que els calçotets per sobre els pantalons ja no estaven de moda.

Christian Negre: Es fa el xulo perquè sap molt sobre ordinadors, xarxes, i altres tonteries d'aquestes, però la veritat és que no sap el nom de tots els jugadors del Barça. Això és gravíssim.

Gabriel Martí: Parla raro, com a bon informàtic que és, però arregla els ordinadors donant copets, 3 en 1 i cinta aïllant.

Quesito Rosa: En saben un munt sobre cinema. Per això tenen la mateixa teoria que jo: "Torrente" és molt millor el llibre que la pel·lícula.

Josep Barri: Un dia es va anar a comprar un violí i n'hi van vendre un d'una talla massa gran, aquell dia va decidir que tindria sempre les aplicacions més petites i modernes al seu ordinador.

Montserrat Candini: Vol presentar una esmena al senat per aclarir perquè en el vol Barcelona Madrid, s'explica el funcionament de l'armilla salvavides.

Miquel Perez: De petit l'obligaven a berenar galetes Principe, i no li agradaven gens. Des d'aquell dia va decidir fer-se republicà.

Josep Maria Juhé: Vol plantar enciams al carrer Església,... quan tothom sap que les escaroles son més adequades pel clima calellenc.

Carme Guri: Fa els dissenys amb Dacs, encara no ha descobert que els Plastidecor no taquen tant.

Quim Lloret: És l'autor de l'acudit: "Ha visto Mistetas,.....no pero me gustaria verlas". Però al seu dia no el va registrar a la propietat intelectual. Si ho hagués fet, avui amb el que cobraria de drets d'autor, seria més ric que en Bill Gates i en Fèlix Millet junts.

Lorena Sanchez: Li copia els dibuixos a la seva filla, però no és tan polida amb els gomets com la nena.

Josep Torres: Cada dia recita Espriu des del balcó de casa seva, per fer-ho es posa una samarreta de "la Roja".

Pilar Mas: Per deformació professional, fa signar tot el que es diu en un paper. Diuen que el contracte de la família Messi en un tovalló de paper, va ser gràcies a ella.

Dolors Lieury: La seva màxima ambició es presentar un Salvame de luxe a Maresme Digital, per això vol engegar una campanya que digui: Calellencs feu-vos el salt.

Marxa nocturna i mullada de Calella

2010-06-20T23:39:00.004+02:00

A Calella després del gran èxit de la triatló, ja no sabem fer les coses d'una en una. Ens agrada tant aprofitar el temps, que hem agafat el tres com a número ideal per fer les nostres activitats.

Una bona prova la tenim en la marxa nocturna, a partir d'ara "marxa nocturna mullada" que consisteix en fer una marxa, mullar-se i al passar per la riera esquivar obstacles en forma de la trobada de bestiari.

El segon exemple l'hem tingut aquesta tarda. Els que hem gaudit d'un magnífic concert d'opera, no hem volgut conformar-nos en fer una sola activitat i hem optat per sentir a l'hora, un concert de pluja sobre la teulada de l'envelat i també una banda de guiris que no sé d'on sortia, però tot barrejat, aconseguia una tri-harmonia que ha fet la delícia de tots els espectadors.

I és que ja ho deien fa un temps: 3 és un número màgic.

Qualsevol nit pot sortir el sol

2010-06-13T23:20:00.004+02:00

Ahir vaig decidir recuperar la meva faceta kumbaià. D'entrada vaig afinar la guitarra, vaig cridar els meus fills, i els vaig dir: Fills meus, escolteu quina cançó més ferma. Estic segur que xalareu de valent.

I em vaig posar a cantar:

Fa una nit clara i tranquil·la,

hi ha una lluna que fa llum.

Els convidats van arribant........

Els nens m'escoltaven i em miraven expectants i fins i tot atònits i com més avançava el tema, més bocabadats estaven. I va arribar aquell tros que diu:

Hola Jaimito, i Doña Urraca,

en Carpanta i Barba Azul

i Frankestein i l'Home Llop......

I jo emocionadíssim al veure que apreciaven la bona música, fins que no van poder més i em van dir:

Qui?, en Carpanta?. Barba...què?-De quina emperadriu em parles?. I qui carai és Doña Urraca. I en Frankestein, amb quin equip juga?. En Cocoliso?. La Familia Ulises, viu a Calella?. Què et passa papa?.

Hi havia dues opcions o explicar-los la prehistòria dels dibuixos animats o per altra banda actualitzar la cançó, I ves per on, vaig decidir-me per la segona opció.

Bona nit al Bob Esponja,

en Doraemon, en Calliou

tota la família Simpson,

en Pocoyo i Spiderman,

la Hanna Montana i els de Cars.

En Fluski ve amb la Lila

amb les Espies de Veritat

hi ha en Oliver i Benji,

amb en Mic i Bola de Drac

i emprenyant, el Senyor Plà.

Oh Benvinguts, passeu passeu....

Aplec de Calella

2010-06-02T23:14:00.006+02:00

Diumenge serà el primer aplec en tota la meva vida al que no podré assistir. I em sap greu. Des que tinc us de raó, ( bé, això no és cap referència, ja que no sé si n'he tingut mai ) he assistit a tots els aplecs a una hora o altra. I aquest any per una trobada de cap de setmana d'aquelles que s'ajorna diverses vegades, de les que ara no em va bé a mi i ara no li va bé a l'altre, s'ha quedat per fer la sortida el dia de l'aplec.

Jo no hi seré, però segur que tot anirà com sempre. Perfectament organitzat per la gent de l'Agrupació Sardanista, serà un any més la referència al món de la sardana. I no hi faltarà el senyor que porta un munyoc de papers a la mà, i els deixa al mig de la rotllana abans per ballar. També hi seran els dos germans de braços gruixuts, la senyora d'espardenyes de beta i faldilla estampada, i els de la colla del setze, que estan entre l'exotisme i el frikisme i que intenten lligar a alguna mossa tot ballant sardanes. A la tarda podreu trobar alguns ex-Vallderoure, demostrant que encara retenen el seu art i aquí s'hi afegiran alguns polítics locals que ens faran veure que no han progressat gens dansant des de l'any passat.

I perdut al mig de la muntanya, el diumenge a dos quarts de set, connectaré el meu ipod i posaré Record de Calella a tot volum i em posaré a ballar amb qui sigui, perquè el primer diumenge de juny s'ha de celebrar.

diumenge de challenge

2010-05-19T00:02:00.005+02:00

Fer una challenge cansa molt. Al matí t'has de llevar ben d'hora, despertar la teva parella, la teva filla i intentar, també, despertar el fill. No tot s'aconsegueix, i després d'un quart d'hora d'intents decideixes que n'hi haurà dos que no seran finishers, ja que no podran ser ni beginers.

Després toca aconseguir un bon lloc entre la gentada que vol veure la sortida al mar per intentar veure algun amic que ja està a punt de començar. Això inclou aixecar la teva filla a les espatlles, amb la consecuent contractura que encara arrossego.

I ja arriben nedadors, ara ja correm per la sorra per no perdre detall de la primera transició. Quan ja en tenim uns quants de vistos, cap a l'estació per seguir les primeres bicicletes, per tot seguit anar fins la curva del far a deixar la veu quan en veiem algun del Team Calella.

Però, com passa el temps, el primer ja està a punt d'arribar. Toca afanyar-nos per aclamar el vencedor. Quan ja passa aquest moment ens movem al cementiri per alternar bicicletes i carrera a peu. Per més tard tornar a la recta d'arribada per veure els amics finishers i finalment poder dinar cap a tres quarts de quatre.

Resultat: Contractura a l'espatlla, insolació i afonia. Crec que a l'any vinent aniré amb els amics del Pa, vi i moltó a menjar botifarra amb allioli.

Un team de triatló.

2010-05-09T23:54:00.005+02:00

Un team de triatló va ser el centre del món.

I quin és el secret, es preguntava tothom?

els músculs més definits, els cossos més depilats,

o potser els paquets més ben marcats?

És l'entrenament en equip, o les sèries al crol,

o tornar esprintant a la recta de Sant Pol.

Un equip de triatló va ser el centre del món.

I quin és el secret, es preguntava tothom.

La feina ben feta, qui no recorda?

de gent eixelebrada, buscant la glòria,

a cada braçada buscar profunditat,

i amb la bici anar sempre ben acoplat.

Tot està per fer, al fer la transició,

i a bon ritme correré la marató,

Juhé, Estany, Pou o Gelabertó,

Estragué, Cadena, cada dia fent-ho millor.

Els Claramunt organitzant, en Castellà de director,

Perez i Galindo d'entrenadors,

Tapissers, periodistes, mecànics i gestors

estudiants, lampistes, banquers i professors.

Un team de triatló va ser el centre del món,

i quin és el secret es preguntava tothom?

La inconsciéncia, la bogeria, la temeritat,

i entrenar cada dia fins caure rebentat.

Són les ganes, treballar fort.

Desperta company, avui toca natació.

No ens hem de reinventar, hem de seguir pencant molt.

fer tirades com sempre, que no ens venci la son.

Un team de triatló va ser el centre del món.

i quin és el secret, es preguntava tothom.

Si fem la cursa com nosaltres sabem

serem finishers i ho aconseguirem.

I si els altres fan drafting, tant se val;

la feina ben feta no té fronteres, ni té rival.

Molta sort a tots

10 raons (musicals) per anar a votar el 25 d'abril

2010-04-20T23:36:00.006+02:00

Perquè ... som i serem gent catalana.
Perquè ... el meu pais és tan petit.
Perquè ... Catalonia is not a Patagonia.
Perquè ... no diguem no, nosaltres no som d'eixe món ( bé en aquest cas diguem si ).
Perquè ... torni, torni en Serrallonga.
Perquè ... qualsevol nit pot sortir el sol.
Perquè ... sigues lliure i camina cap a l'estel que vulguis guanyar.
Perquè ... ara és l'hora segadors.
Perquè ... més lluny hem d'anar més lluny.
Perquè ... ens ha costat Déu i ajut, arribar fins aquí.

10 raons per anar a votar el 25 d'abril

2010-04-15T23:25:00.005+02:00

Perquè és un dret democràtic.
Perquè és de bona educació, preguntar les coses abans de fer-les.
Per saber realment quants som.
Perquè n'hi ha hagut alguns que han pencat molt.
Per fer emprenyar els de més al sud.
Perquè si no ho fem nosaltres, qui ho farà?.
Perquè d'aqui a uns anys, m'agradaria explicar als meus néts que jo vaig anar a votar i que gràcies a aquella iniciativa, vam aconseguir allò tan important.
Perquè ara és l'hora catalans, ara és l'hora d'estar alerta.
Per saber què passarà, en cas que sigui un èxit total.
Perquè tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.

Perquè el Barça va deixar marxar en Samuel Eto'o.

2010-04-08T23:11:00.002+02:00

Estem a la setmana del Madrid - Barça, la que uns diuen que és del clàssic, ( no m'agrada gens aquesta definició que s'han inventat ) i crec que ja és hora d'aclarir el motiu real de perquè el Barça va fer fora a l'Eto'o.

El departament d'investigació de Calçotada Connection s'ha posat a treballar durament i ha descobert noves dades que aclareixen tots els fets i que van motivar l'acomiadament d'un jugador que havia marcat 30 gols, i que va ser peça clau al Barça del triplet.

Comencem a relatar els fets: Mentre el Sr. Eto'o va estar jugant a Mallorca va fer molts bons amics, un d'ells l'ex-president balear Jaume Matas ,un senyor que ha tingut uns petits problemes amb la justícia, i com que no li va quadrar la caixa, li demanen 3 milions d'euros per eludir la presó. El Sr. Matas li va demanar ajuda a en Samuel per poder pagar la multa. Però com que el camerunés anava just de calés perquè s'havia comprat un Rolex i dos Hummer, va decidir denunciar al Barça perquè no li havia pagat la prima que li corresponia pel traspàs. I quina quantitat li reclama al Barça, doncs 3 milions d'euros.

Elemental, estimat Watson.

Fulla al vent

2010-03-27T23:46:00.005+01:00

Estic compartint un sopar amb uns bons amics, quan em dono compte que no estic al dia. A la conversa hi surten temes de la Belen Esteban i la Campanario que han sortit a Salvame de Lux o a Donde estas corazon, i jo incult de mi no sé ni qui son ni quin programa és.

A una, es veu que li han hagut d'arreglar les tetes, perquè se li van fer malbé. A l'altra li han fet un repàs general de xapa i pintura, però, o el cirugià no ha fet una bona feina, o la Esteban no és bona pacient i no ha fet bé la recuperació ( podeu opinar a matins.si, matins.no )

Jo que només miro a la tele Thalassa, Millenium , Quiqueicom, Redes i miro revistes com Muy Interesante, El Temps, Nathional Geografic o Fulla al Vent ( si us plau poseu-vos drets quan parlem de la millor revista que hi ha hagut mai ), no puc entrar a la conversa i estic aqui com un estaquirot escoltant els comentaris sobre aquestes noies que fan els meus companys i companyes, i no se que dir, no sé quina tesi han fet, no sé a quina universitat han estudiat.

Però afortunadament avançat el sopar em rescaten i un diu, " fa dies que no escrius res al blog" i jo agraït i fins i tot emocionat penso que és veritat i em poso mans a l'obra i per a tots ells demano l'ordinador i em poso a escriure a mig sopar.

Marató de Barcelona

2010-03-08T15:20:00.003+01:00

Ahir vaig fer i acabar la marató de Barcelona.

La tàctica a seguir era molt clara, començaria vigilant els keniates i cap al km. 38 faria un canvi de ritme que no podrien seguir. Però malauradament no vaig tenir una bona sortida i rapidament se'm van escapar. Era l'hora d'aplicar el plà B, que consistia en marcar als millors corredors de l'èlit europea i donar-los-hi un bon disgust a l'sprint. Però ja vaig veure que no era el meu dia i quan van donar la sortida ja no els vaig veure més.

Per això vaig decidir fer la meva carrera sense fixar-me en els rivals a batre. Cap al km. 12 em va avançar l'home que anava vestit com si anés a buscar bolets, i durant 7 km. vam tenir un interessant duel. Quan erem a la Gran Via es va despenjar, suposo que va trobar uns quants rovellons en una vorera i no es va poder resistir. Més endavant vaig veure per primera vegada la senyora que de tant en tant corria al revés, tot esperant el seu company. Cap al km 31 vaig avançar als dos atletes vestits de viking ( casc amb banyes, casaca i destral ) i una mica més tard em va avançar l'home que cantava, i afinava, a tot volum el "Living on a prayer".

Em vaig donar compte que l'Avinguda Litoral és molt i molt llarga i que les torres de la Vila Olímpica es van allunyant conforme corres cap a elles. Després a la part final no sé si amb les cames o amb el cor seguia fent els kilometres que quedaven i quan ja estava aixecant els braços en senyal de victòria per haver acabat, em va avançar l'home que anava vestit com si anés a buscar bolets. Casumlolla.

iogurts

2010-03-02T00:12:00.004+01:00

Avui he anat al súper. He comprat mantega, tovallons, formatge, oli, i també suavitzant per la roba, tonyina, Coca-coles, galetes de xocolata i sense xocolata. Després he passat per la nevera dels iogurts. És molt difícil comprar iogurts, de fet ara encara estic aquí plantat intentant decidir quins iogurts m'emporto.

No sé si agafar-ne un que si te'l menges 14 dies seguits, es desinfla un globus que tens a la panxa i vas a fer caca tot el dia i et sents tope bé. O potser és millor aquell que et baixa el colesterol i et tornes molt sà. Jo no sé si tinc colesterol, perquè des de l'any 82 que no em faig cap analisi, i potser en aquest temps amb totes les botifarres i xoriços que he menjat m'ha pujat una mica.

Podria comprar un que si no te'l beus vas tot borrós pel carrer, però quan ja te l'has menjat la gent ja et veu nitidament.

Una mica més enllà n'hi ha uns que alimenten com dos bistecs i creixes molt. A mi m'agradaria créixer molt. O també n'hi ha uns que t'aprimes i et queda un tipet com aquell senyor que surt a la tele que la meva germana diu que és tan guapo.

Ara ja han tancat les llums del súper i jo encara estic aquí, sol, mirant els iogurts amb la llum d'emergència. Tothom ha marxat. La Paqui també, i quan decideixi quin iogurt compro, m'hauré d'esperar a que torni a obrir la caixa demà al matí per pagar-li i poder marxar a menjar iogurt.

blogteràpia

2010-02-11T23:56:00.003+01:00

Avui fa dos anys que escric en aquest blog.

Escriure en un blog és una experiència del tot recomanable. D'entre els blocàires, n´hi ha que ho fan per ensenyar al món la seva obra literària, o els que escriuen per reivindicar les seves idees. També n'hi ha que ho fan per mostrar la seva obra fotogràfica o els que ho fan per directament, enfotre-se'n d'altre gent.

A mi m'ha servit per estalviar, .......en psicòlegs, i he abocat aquí les meves penes, fustracions, alegries, mala llet, dubtes, pors, felicitats i alguns bells records. Si totes aquestes dèries les hagués hagut d'explicar a un professional, m'hauria costat una pasta.

Gràcies per la vostra col·laboració.

Busquem La Trinca, .... o millor busquem alguna cosa nova?

2010-02-09T22:47:00.006+01:00

Escric aquest post amb un ull mirant la pantalla de l'ordinador i l'altre mirant a la tele els aspirants a Trincàires. He de reconèixer que La Trinca van ser molt bons i van fer molt bona feina a la seva època, però tot i que està bé tenir un programa que ens porti records, seria molt millor invertir temps i diners en fer conèixer els nous grups que estan sortint al nostre país.

Des dels meus companys de la Llopasfera, hem rebut aquests darrers dies, recomanacions de grups com Els amics de les arts o 4t1a, tots dos molt bons o els ja coneguts Manel, que només han tingut l'oportunitat de sortir a la tele quan uns fans seus han felicitat a en Pep Guardiola.

Però el que més patir em fa és, que si les audiències son bones, la direcció de TV3 s'engresqui, i ens busqui la nova Marina Rossell, el nou Santi Vendrell o el nou Héctor Vila.

Insultem en català

2010-01-16T00:15:00.010+01:00

Modestament, em considero un bon català. Soc del Barça, només miro TV3 i escolto Catalunya Ràdio, tinc una llibreta a La Caixa (amb pocs euros, però això és un altre tema), i voto al partit que votaria un bon català.

Però d'un temps ençà vull queixar-me del llenguatge que es fa servir a TV3, on els insults són simples traduccions d'altres idiomes, cosa totalment innecessaria amb la riquesa insultària que tenim al nostre país.

Quan tot mirant Ventdelplà, escolto a en Monràs dient " aquell fill de p..., no hi tornarà més ", m'esgarrifo. No seria més nostrat escoltar "aquell barjàula no ho farà mai més"?

Per això, catalans, fem un pas endavant i siguem autòctons a l'hora de faltar a d'altre gent. Si en un partit de futbol ens hem de queixar a l'arbitre, no direm " Arbitre cabró ", ho substituirem per "arbitre capcigrany ".

O per posar un altre exemple, si en el parking del Carrefour, ens disputem un aparcament amb un conductor d'un cotxe tunejat, i ens hem de dedicar sàvies paraules com capullo o gilipolles, no vull que sigueu barroers i heu de fer servir expresions catalanes, que sempre seran més elegants, com baixdesostre o malnascut.

I perquè tot aquest procés us sigui més senzill, us deixo amb aquest tema de l'Estanislau Verdet.

Adéu 2009, benvingut 2010

2009-12-30T23:44:00.006+01:00

S'acaba l'any, i és moment de fer balanç, com els resums que fan les teles, ràdios i diaris.

Aquest any ha sigut l'any de la crisi ( ningú n'havia parlat fins ara), i de les sis copes del barça. Sis copes sis, com els toros que es maten a una plaça una tarda de corrida. Sis, com les cordes d'una guitarra. Sis, com els ous que caben en mitja dotzena. Sis, com els gols que li va clavar el Barça al Madrid al Bernabeu.

Però em un àmbit més domèstic recordo aquest any que va començar amb una forta ventada i temporal al mes de gener. Després ja a la primavera vam disfrutar de la primera mitja marató Costa del Maresme, per ja preparar-nos cara al maig per la Half Challenge.

A l'estiu ens van venir a visitar els ciclistes del Tour de França, i vam comprobar que es pot desallotjar la platja de Calella en 5 minuts, amb l'amenaça de bomba que hi va haver per part d'algú que no tenia massa feina. També vam fer la prova de separar festa major i fira, i personalment no em va convèncer massa. I a l'octubre van venir un grapat de homes i dones a fer que ens sentissim orgullosos de ser calellencs, amb la Challenge....espectacular ......(espero que no la perdem)

I hem acabat l'any podent visitar el Far, i veient la Riera coberta.

Bon any nou calçotaires.

Tinc 43 àpats de Nadal

2009-12-17T16:44:00.004+01:00

Com es nota la crisi. Aquest any he vist reduïda drasticament la cel·lebració del Nadal per part de les empreses i entitats en les que formo part.

El sopar de pares de la classe del nen, el berenar de pares i mares de la classe de la nena, el de la coral, el sopar del grup d'amics de l'escola, el de l'associació de veïns, el de la colla de quan en teníem vint, el del grup d'esplai, el de l'AMPA, el dels que anem a fer el partidet el dimecres, el de després d'inaugurar el pessebre, el d'amics de facebook (virtual), el berenar de la guarderia de la neboda, el d'aquí i el d'allà, el d'això i el d'allò.... I el que més mandra fa: el sopar d'empresa.

I tots, absolutament tots, amb el seu regal d'amic invisible. Si us plau, us estimo molt a tots, però no vull tenir més amics invisibles, us vull veure a tots. No vull que em regaleu cap més cosa inútil, amb un pressupost de 6 euros. No vull trencar-me el cap pensant un regal per un company al qual no tinc ganes de regalar-li res, ni ell, segurament, té ganes de regalar-me res a mi.

Ja he fet el pessebre.

2009-11-24T09:57:00.003+01:00

I m'ha quedat molt bonic....Però quan m'hi he acostat i degut a aquesta bonança climàtica, m'he adonat que les figuretes estaven suant, i m'he decidit a aplicar canvis per actualitzar l'escena.

A Sant Josep, que molt abrigat anava, l'he substituït per un windsurfista catxes, la Mare de Déu per una Barbie amb bikini, el nen Jesús l'he deixat tal com estava, però l'hi he retirat la palla del voltant que tan l'escalfava. Al bou i la mula els hi he donat vacances i al seu lloc s'hi han instal·lat mosques i mosquits. Els pastors amb les seves samarres de llana els he vestit de guiris amb samarreta o sense, però tots amb l'esquena cremada pel sol i olor d'aftersun. He tret les ovelles i he posat dofins del Marineland i per acabar he canviat els grups de pastors amb fogueres, per colles de gent amb poca roba i prenent-se canyes als xiringuitos.

I una última reflexió se m'ha acudit:

Si segueix aquest clima estiuenc, quin sentit tindrà la banyada nadalenca. Serà un acte heroic d'una colla de valents que gosen a banyar-se al mes de desembre o serà un recurs per fer-nos passar la calor que tindrem.

Romeria a Montserrat

2009-10-27T00:25:00.006+01:00

En aquell temps, uns quants pel·legrins anàven a venerar pels volts de Tots Sants a la seva Verge. En perfecta harmonia pujaven feliços i joiosos a Muntanya Santa, gràcies a la gran coordinació de l'apòstol Pertegas, que era seguit per una bona colla de deixebles.

Però un any els reuní i els digué:

- Oh deixebles meus que sempre m'heu seguit amb correcció, que heu anat a les matines i a sentir el virolai i fins i tot als vespres, escampeu la vostra alegria per estar tant a prop de la nostra Verge de Montserrat, feu les vostres ofrenes i prediqueu-ho amb joia a tot hora per tota la muntanya.

Els deixebles van córrer a complir tan sàvies paraules i portaren ciris, flors i per demostrar la seva felicitat, alguna ampolla de whisky i unes cartes de póker. Fruit d'aquest goig, a altes hores entonaven bells càntics populars per tots els racons del lloc sagrat. Fins i tot hi havia una colla que portaren ous, moltes dotzenes d'ous, per fer ofrena a la patrona, i tot que aquesta colla era anomenada la del bàsquet, l'emoció i nervis que tenien per portar els seus presents a la verge no els permeté fer-ho amb destresa que se'ls suposava i els ous quedaren escampats per cel·les, la plaça i el cap d'algun pel·legrí que per allí voltava.

Plou

2009-10-23T00:22:00.003+02:00

Primer de tot escoltem tranquilament el mestre Tomeu.

I ara ja podeu agafar el cistell i anar a buscar, caçar , collir, o aplegar bolets.

Carta a l'alcalde de La Sénia

2009-10-14T09:26:00.004+02:00

Benvolgut alcalde de La Sénia.

Un cop passats uns dies dels fets de la lleona que voltava pels boscos del seu poble, permeti'm mostrar-li tot el meu suport i comprensió davant els comentaris, que de ben segur, ja s'estan fent entre els vilatans de pobles veïns al seu.

Que la enveja és molt dolenta i tota aquesta gent de poblacions veïnes, que avui fa burla i mofa sobre els fets del mamífer, ho fa basicament per avorriment i perquè no poden comparar la seva població mediocre, amb la vila que vostè governa i busquen la més petita escletxa per poder fer mal i sentir-se més a gust.

I sobretot no caigui en el desànim, que no està tot perdut o "que no estamos tan mal" que deia aquell, perquè podria tenir la sort que un dia li muntin una llibreria de referència comarcal, que es digui, per exemple "La Lleona" o que si vostè té un músic que un dia tot baixant de l'escenari tingui un desgraciat accident, i estigui uns dies de baixa, possiblement s'engresqui a engegar un bloc i tot seguit una xarxa blocaire municipal de nom "La Lleonasfera".

Una forta abraçada d'un calellenc.

iron-calçot

2009-10-05T23:27:00.013+02:00

Diumenge vaig tenir l'oportunitat de seguir ,tan com vaig poder, la triatló. A dos quarts de vuit ja era a la sorra de la platja per veure com es tiraven a l'aigua, després les transicions, el tram de bicicleta i per acabar la marató. A mida que passaven les hores m'adonava del canvi que hi havia a les cares i als cossos de tots els participants.

Al vespre vaig anar a col·laborar a l'avituallament de Pineda. De set a quarts de nou vaig veure atletes molt trinxats, però que anaven fent més o menys dignament els kilòmetres. I a partir d'aquesta hora cada corredor era un poema, alguns encara mantenien el sentit de l'humor i s'enfotien d'ells mateixos, com en Morten de Noruega que em va assegurar que ell era un estúpid i no ho tornaria a fer més o en Jon que em demanava cava ja que era la última volta, i us asseguro que si hagués tingut una ampolla a mà, hauriem brindat. En James va tenir temps d'explicar-nos que era irlandès, que no anglès, i li vam contestar que l'enteniem perfectament. En Mariano ens va demanar un sac d'escombraries per fer-se una capelina, doncs al tros dels camps de Santa Susanna, a part d'haver-hi la penombra hi feia molt fred i al mateix temps li explicava a un altre atleta que ho havia après a l'exercit espanyol,.. jai tenologi. L'Eric de França és el que més patia, al anar a la última volta anava absolutament coix, i al tornar, coix i encorbat cap a un costat, però seguia sumant quilòmetres. I l'Eduardo de Mèxic, conscient que era l'últim es va parar a petar la xerrada una estona, va menjar plàtan amb nosaltres, para evitar los calambres, i ens va donar les gràcies per haver-lo esperat, com també ho havien fet al passar per última vegada tots aquests atletes que van necessitar una mica més que els altres per fer la triatló.

Torna la challenge.

2009-09-30T22:54:00.004+02:00

Ja la tornem a tenir aqui, la grossa, la de veritat, no aquella que van fer al maig, que era de la Señorita Pepis, la que de veritat emociona i dóna mèrit a tots els finishers..... I aquesta vegada haurà de compartir espai amb l'Oktoberfest.

Seguidament us donaré quatre consells perquè ,com que sé que sou poc eixerits i sovint aneu distrets, no confoneu els participants de la Challenge i de l'Oktoberfest.

Si veieu senyors i senyores que es tiren a marc ben aviat al matí, segurament seran de la Challenge, però compte també podrien ser alemanys que aprofiten els últims dies de platja.

Si després us passen per davant uns corredors amb bicicleta, son participants esportius. Si en canvi porten un trombó, flauta travessera o bombo, son de l'Oktoberfest.

Si veieu un senyor amb un tipet com el de la foto, evidentment és un participant de l'Oktoberfest..., o potser de la Challenge?

Quan a la tarda veieu un home fent tantines i amb problemes per mantenir l'equilibri, serà segurament un guiri de la festa la cervesa, però fixeu-vos-hi bé, ja també podria ser un corredor del Team Calella, que arriba a meta deshidratat i desnutrit.

I si a la nit trobeu gent que corre després de 16 hores d'esforç, o que toca una bella melodia bavaresa després de 16 litres de cervesa, aplaudiu-los a tots, ja que tots han aconseguit acabar el seu particular repte.

Astèrix a la fira

2009-09-21T23:27:00.007+02:00

Estem a l'any 2009 dc, tota la fira esta ocupada....Tota? tota no. Un grup irreductible d'amics i voluntaris de l'hospital resisteixen encara i sempre a l'invasor.

Cada any igual, sempre hi ha un poble que intenta envair l'essència de la fira. Un any els gallecs i volien, clar, imposar-nos el pop a la gallega. Un altre el poble d'Escocia i volien emborratxar-los a tots de whisky. Després els bascos que ens volien fer tastar el marmitako. I l'últim any els italians que tan si com no, ens volien fer empassar pizza.

Enguany un grup de xilens intenta atacar el vermut de la fira i vol sotmetre al tradicional vermut a l'almeja xilena i la seva salsa.

Però el druida Vidàlix desconfia d'ells i ven els tiquets i torna el canvi amb precisió. El cap Puigix organitza el grup per poder atendre les onades de clients que rebran.

- Pedrètix, prepara les safates

- Les olives, cal posar olives. Pedemóntix, corre a obrir una llauna.

La Llopartix i l'Aragonèssix, atenen una munió de gent que ve per la banda del bar rodó, i Nesplérix i Juhanuixix, vigilen la reraguarda perquè no falti de res.

I mentre en Rierix posa el vermut dins els gots, la Gallífix ja ha tirat la salsa Espinaler a vuit vermuts. Mentre, el client Cóquix demana més vermut.

- No, tu no Cóquix que quan eres petit vas caure dins la cassola de vermut.

I se'n va enfadat, per no poder tastar més vermut, però feliç perquè han aconseguit un any més la victòria.

Què en saps de la fira de Calella?

2009-09-13T17:06:00.004+02:00

Us proposo un super-concurs amb super-premis pels que sabeu encertar unes quantes preguntes sobre la fira de Calella.

Bases del concurs:

S'ha de respondre el més ràpid possible, per optar al premi.
Els premis es sortejaran davant de Cal notari, pels que hagin encertat totes les preguntes abans del dia 17 de setembre a les 9 del vespre.
Els premis consistiran en dues entrades pel festival de blues i jazz (primer premi) i dues entrades pel concert de la Salseta del Poble Sec (segon premi).

1.Quina ciutat va ser la primera convidada a la fira de Calella

a. Tortosa

b. Balsareny

c. Arenys de Munt

d. Entre Pinto i Valdemoro

2. Quants vermuts es serveixen el diumenge al matí a la fira:

a. 32

b. 644812

c. 1000

d. 2500000 segons l'organització, 25 segons la guàrdia urbana.

3. Quina entitat calellenca, munta cada any una exposició fotogràfica:

a. Pa, vi i moltó.

b. OTAN

c. Foto film

d. Esbart dansaire de Rubí

4. A quin espai es munta la fira.

a. Passeig de Mar

b. Passeig Manuel Puigvert.

c. Passeig de Marc.

d. Entre la via i la platja, enmig del Paso i el bar rodó.

5. A quin país està dedicada la fira d'enguany:

a. Venezuela

b. Andorra

c. Xile

d. Vermutlandia

La solució i el llistat de premiats el proper divendres.

En Jonathan i l'Oriol

2009-09-06T23:39:00.002+02:00

En Jonathan és un dels monitors més ferms del grup d'esplai del seu poble. Sempre acompanyat de la seva guitarra, fa que la canalla s'ho passi pipa quan surten a acampar per les muntanyes del nostre país. Quan tingui quatre calers, vol anar a viure amb un pis de lloguer amb l'Anna, la seva xicota de tota la vida. Els seus pares no entenen com els ha sortit un fill tan kumbaia, si ells sempre han sigut d'anar a totes les discoteques hagudes i per haver.

L'Oriol té una colla d'amics que fan trobades els caps de setmana a la nit als parkings dels centres comercials tot fent botellon, mostra el seu Opel Corsa tunejat amb uns potents altaveus i música makinera. Te un enorme tatuatge que li cobreix el braç i mitja esquena i se'n vol fer un altre a la cuixa quan aconsegueixi una mica de pasta, que hi posi Deborah, la seva xurri actual. Els seus pares es desesperen quan veuen que tots els valors catalanistes i ecologistes que han volgut transmetre al seu fill, han sigut inútils.

Però el que els pares de l'Oriol i en Jonathan no saben, és que fa 22 anys la infermera Padilla, va tenir una nit difícil, que a la planta de nou-nats i havia molt poc personal, i que quan portes tantes hores de guardia, pot passar que et distreguis i canviis dos nadons de bressol.

Castellers de Calella

2009-08-18T00:09:00.009+02:00

Benvolguts vilatans, estic que no sé el que em passa. Us vinc a donar una bona nova que us deixarà a tots palplantats i fins i tot garratibats. I és que dissabte, dia de la Mare de Déu d'agost, es fundà a la bonica població costanera de Calella, la primera colla castellera aquàtica de Catalunya. Què dic de Catalunya, del món sencer.

La colla, després d'un gran debat, es dirà Els pops de Calella, i farà la seva presentació davant del seu públic la diada de Santa Tecla, dia de la nostra festa major.

De moment la colla és modesta en els seus objectius i per aquest any aspira a fer castells de dos o tres pisos, i és que ara mateix ens falten castellers de la pinya, el folre, les manilles i algun anxaneta valent que vulgui pujar més amunt. Ah i també ens falten grallers, doncs desde el folre anem taral.lejant la melodia castellera, i cantar i aguantar és molt cansat.

Tot i que el públic assistent es pensava que, com que només aixecàvem un pis, erem una colla sardanista, tenim molta il·lusió, i sabem que els èxits no tardaran a arribar, i aviat podrem fer el 8 de 2, el 15 de 2, i fins i tot el 6-49.

Els tres porquets, versio 3.0

2009-08-06T18:36:00.003+02:00

Vet aquí, nens i nenes, una vegada hi havia una família de porquets molt feliços. Quan els tres germans es van fer grans i ja passaven dels trenta i algun estava a punt dels quaranta, la mare els va dir: porquets meus ara que ja sou grans, molt grans, haurieu de fer la vostra vida i fotre el camp de casa, que ja estic farta de rentar, cuinar, fer llits i aguantar-vos, colla de paràsits. Feu el favor de començar a treballar i busqueu una casa on viure, doncs el pare i jo ens hem venut la casa de tota la vida i marxem a viure a un país musulmà on no correm perill de convertir-nos en llonganissa.

Els tres porquets van marxar cap cots de casa i es posaren a buscar i buscar per trobar un lloc on viure. El porquet gran va pensar, buscaré una pensió econòmica i així tindré un sostre on refugiar-me els dies freds. El mitjà va dir que ell passava de tot el tema capitalista, i va anar a okupar una casa deshabitada amb uns amics. El més petit i emprenedor, va animar-se a demanar una hipoteca per comprar-se un pis i com que el país rutllava, la va vendre per comprar-se una torre i un BMW, i més endavant es va fer promotor i va construïr molts pisets perquè les porquets com ell, puguéssin anar a viure comodament.

Els porquets eren molt feliços amb les seves vides, però vinguéren temps difícils, i el porquet gran per poder pagar el lloguer, va trobar una feina de transportador i venedor d'uns paquets petits, i tan bé els portava que els seus clients li deien camell. Però un dia els llops d'esquadra el van detenir perquè es veu que aquells paquets no es podien vendre, i es van enfadar molt i se´l van emportar.

Uns dies més tard els llops d'esquadra van anar a veure el porquet okupa per dir-li que marxés d'aquella casa, i ell que tant se l'estimava va lluitar llençant, cadires, totxos, còctels molotov i altres objectes contra els llops d'esquadra i es veu que això no està bé doncs el van trincar i el van acusar d'unes coses molt gruixudes.

I arribà la maleïda crisi, i el porquet petit no venia ni un pis, i aquells banquers que dies abans el convidaven i li donàven abraçades, van reclamar-li tots aquells euros que li havien deixat. Al no poder pagar vingué un llop d'esquadra i el portà amb els seus germans.

I vet aquí, nens i nenes que els tres porquets es trobaren a una cel·la de la presó de Quatre Camins, complint condemna, i visqueren molt feliços menjant xoriços.

vacances, vacances

2009-07-25T10:51:00.004+02:00

La calor. Els mosquits, els tigre i els autòctons. La cançó de l'estiu. El "hauriem de netejar el parking i pintar l'habitació de la nena", Les meduses. Les insolacions. Les aglomeracions al carrer Esglèsia. Escoltar els últims èxits d'en Pep Xena. No poder dormir de xafogor. Els guiris que quan has aconseguit el son, entonen belles melodies nòrdiques a la teva finestra. Carinyo, ja has comprat la pintura?. No trobar lloc on estirar la tovallola a la platja. Papa fem un castell amb sorra, i després juguem a futbol allà dalt on cremen els peus. El cremar-te l'esquena i empastifar-te d'after sun. Masaje ?, quiere masaje?. El fer tres hores de caravana per anar a un lloc amb els mateixos problemes. El no tenir el goig de dir bon dia al teu cap durant tres setmanes. Notar la suor regalimant pel teu cos. Fer cua al xiringuito per aconseguir dinar cap a les cinc de la tarda. El despertar-te amb la sensació que ahir hagués sigut millor no prendre les dues últimes copes.

Avui començo vacances..........iuuuuuppi.

La lluna, .... la pruna....

2009-07-20T16:48:00.004+02:00

Avui fa 40 anys d'una de les més grans mentides que s'han donat a la història moderna, l'arribada de l'home a la lluna. A hores d'ara queda ben poca gent que encara es cregui que fos un fet real i les noves teories conspiratives han destapat la veritat del cas.

Avui estem en condicions de dir tota la veritat sobre el muntatge que es va fer a uns estudis que no eren d'Almeria, com s'ha dit diverses vegades, sino de València, (us sona la lluna de València?). En aquests estudis van agafar una pruna, que feia el paper de lluna, uns clicks de famobil que feien el paper d'astronautes, un supositori pintat que feia de coet i un escuradents amb un petit drap que feien de bandera. I amb tot això, uns bons professionals i molta paciència van aconseguir fer creure a la població mundial que en Neil Amstrong havia arribat a la lluna. Més endavant la CIA va fer desapareixer tot el que estava relacionat amb aquesta enganyifa, estudis, actors, prunes, supositoris, maquetistes, càmeres, maquilladors, senyors i senyores de la neteja, etc, i es van anar produïnt una sèrie de misteriosos accidents amb tots els participants de la gravació.

De tots aquests fets en va sortir una famosa cançó-protesta, plena de metàfores per intentar esquivar la censura de l'època, i deia així:

La lluna, la pruna (explica clarament que la lluna fou representada per una pruna)

vestida de dol (en referència a les misterioses desaparicions dels actors)

son pare la crida (com cridava el pare d'un dels actors quan el van assassinar)

la mare no vol ( i la mare plorava desconsoladament)

Sopar de la llopasfera

2009-07-07T00:01:00.007+02:00

Aquest any sí.

Compliré amb un deure que tinc com a blocaire i assistiré al sopar dels membres de la Llopasfera. Primer de tot, el que és obligat, he actualitzar i donar vida a aquest bloc que tinc semi-abandonat, ( el nostre alcalde també ho ha fet) doncs no vull ser convidat com a blocaire a títol pòstum.

Un sopar que ja m'imagino com serà. Quan els rotaires ja ens hagin donat totes les pistes per descobrir el nom del restaurant arribarem puntuals cadascú amb la seva dèria. L'amfitrió Vilapou baixarà l'escala com una vedette, seguit dels geganters i ens donarà la benvinguda a tots els assistents, començant per en Saül Gordillo una eminència en l'univers blocaire, també a en Je dis que j'en sens que ens explicarà allò de " La conciencia es la madre de la ciencia" o alguna cosa semblant. L'apat estarà inspirat amb algun capítol de la cuina de batalla del company Applejux, que també posarà la música ambiental amb netlabels i landscapes, tot previament discutit amb en Josep Pous. La Montse Candini ens farà cinc cèntims de l'últim incompliment d'en Zapatero i rapidament l'esmenarà en Josep Torres, i seguint el tema polític en Jordi Sitjà ens mostrarà que un regidor d'esquerra ha ajudat a creuar una iaia pel carrer, mentre en Miquel Perez i en Josep Basart ens diran que això no pot ser i que si encara manéssin les coses serien diferents.

En Dakinho, i en Kodachrome65, ens retrataran des de tots els angles possibles per després triar el moment més poc afortunat de tots nosaltres per penjar-lo al bloc i fer-nos mofa amb els comentaris dels seus amics.

El sopar anirà avançant i arribarà el moment de temes més tècnics i aqui en Marc ens despotricarà contra l'SGAE tot conversant animadament d'economia amb en Jordi i en Ferran ens farà un tecno-gadget difícil de pair, però res comparat amb una dissertació en català i després en castellà de Copy is right que ens deixarà a tots bocabadats. Sort que en Sergi Cardó i la Carme Guri ens faran un dibuix per desencallar el tema i que els menys afortunats, intelectualment parlant, ho poguem mig entendre.

I ja serem als postres on els Enrics (Sivianes i Sànchez Cusell) ens parlaran de temes com el Barça o formules matemàtiques que faran la delicia dels assistents i també els especialistes del Quesito Rosa ens comentaran la peli del Cine de Barrio del dissabte a la tarda.

I ja per acabar quan la Raquel Xiberta ens vingui a cantar en viu els standards de tots els temps, l'alcalde ens farà el missatge oficial de la trobada llopasferica tot parlant de flors, ocellets, corriols i esquirols.

Half challenge costa del maresme

2009-05-24T23:30:00.009+02:00

Dia: diumenge, 24 de maig de 2009
Lloc: Passeig de Mar de Calella
Hora: Aviat al matí

Dos homes es miren, saben que tenen moltes possibilitats de ser el vencedor absolut del gran desafiament.

D'una banda el Sr. Clemente Alonso, que d'inici es llença a l'aigua com un esperitat buscant un avantatge que a la llarga pot ser definitiu, tot lluitant contra les ones i les adversitats per evitar que no es negui.

D'altra banda el Sr. Jaume Pruna que per començar agafa la mà de morter i el morter, tira l'all i després un finíssim goteig constant d'oli per fer el millor allioli que mai s'hagi vist, amb un ritme constant per evitar que se li negui.

Un cop acabada la primera prova, el Sr. Alonso agafa un lleuger avantatge, es posa el casc, el maillot i agafa la bici per devorar els kilometres de la segona prova, aprofita també per prendre unes barretes energètiques per mantenir la força que està demostrant.

El Sr. Pruna li ve al darrera, es posa rapidament la barretina, agafa les botifarres, les graelles i comença a posar-les al foc amb una elegància que ningú pot igualar. Aprofita, també, per encendre's un caliquenyo que li farà recuperar les forces que ha perdut.

La segona prova ja ha acabat, la igualtat és absoluta, el Sr. Alonso comença la cursa corrent amb un lleuger incident, s'ha cremat pel sol a la cursa en bici, però un iron-man com ell ha de tirar endavant i es posa a còrrer els 21 kilometres amb un ritme bó i constant.

El Sr. Pruna, també fa la transició a la tercera prova amb un petit problema, s'ha cremat girant una botifarra malparida que no s'ha deixat girar amb les pinces i ho ha hagut de fer amb els dits, però un allioli-man com ell està acostumat al patiment i ja té el porró a les mans per fer els 21 titits a un ritme bó i constant.

Ja arriben al final de la prova, tots dos apreten les dents, intenten passar-se l'un a l'altre, però se'n donen compte que son igual de bons i amb un fair play absolut arriben a la meta agafats de la mà. Han sigut els millors i han sabut compartir un espai per fer dues activitats que d'entrada son molt diferents, però com heu vist son molt iguals.

recomanacions literàries 09

2009-04-23T11:35:00.004+02:00

Ja tornem a ser Sant Jordi, i quasi em passa de llarg. A hores d'ara de ben segur que la majoria ja teniu triat el llibre que regalareu o que us regalareu, però amb la meva vocació de servei a la societat, us faré unes petites recomanacions pels indecisos o descontents amb la seva tria.

La primera és la nova col·lecció de Teo amb tres títols molt actuals:

En TEO fuma marihuana, on el petit Teo, ja adolescent, ens descriu les aventures que, un cop passada la seva dolça infància, es troba pels carrers de la seva ciutat.

En TEO es fa un piercing allà baix, on en Teo, fruit d'aquesta voraginé juvenil, es decideix a ser el més guai i ens explica la seva experiència i la infecció que ha agafat que no se la cura ni amb betadine.

En TEO té colesterol, aquesta història ens explica que a en Teo li han fet un analisi, amb uns resultats espectaculars, i el metge li clava una bronca per la seva dieta a base de pizzes, hamburgueses, alcohol, fregits i txutxes.

Doncs vinga correu a comprar-los que s'estan a punt d'esgotar.

Festa sorpresa

2009-04-06T09:43:00.002+02:00

Les festes sorpreses tenen un punt de contrast que no sabria dir si m'agrada o no. A l'hora dels preparatius, l'estar patint constantment perquè no t'enxampin amb algun detall o comentari que faci que es perdi el factor sorpresa, fa que passis uns dies previs a la festa amb un neguit majúscul i amb la sensació que tu o algú proper la cagarà.

I d'altra banda si s'aconsegueix mantenir aquesta màgia i l'homenatjat no s'espera l'espectacle de llum i de color que li hem muntat, fa que passis una diada amb els sentiments molt vius.

Doncs bé, el dissabte vam aconseguir una altra festa amb èxit i va haver-hi emocions, petons i fins i tot alguna llàgrima.

I ara a revisar les agendes i pensar,.....qui serà el proper?

Tòpics típics

2009-03-27T17:22:00.007+01:00

Diu un vell tòpic que els homes no sabem fer dues coses al mateix temps. Jo sempre he pensat que això era una mentida de l'alçada d'un campanar i és ben palés que sabem: mirar el futbol i beure cervesa, caminar i mastegar xiclet, tirar-nos pets mentre fem la migdiada, conduïr i fer burilles, i fins i tot treballar i pensar en el cap de setmana.

Però totes aquestes suposicions no son vàlides sense un bon experiment que ens doni uns resultats definitius per desterrar, d'una vegada per totes, aquesta llufa que ens han penjat. Aquests darrers dies, he volgut fer una passa endavant i m'he posat a prova. L'experiment consistia en fer dues activitats tan difícils com escriure en aquest blog i penjar fotografies a una pàgina flickr i les dues accions alhora.

El resultat, ....decebedor, no he aconseguit fer ni una cosa ni l'altra. Serà que potser les dones tenen una mica de raó?
(La foto és de la poca feina que he fet aquests dies)

el concurs

2009-03-04T10:59:00.006+01:00

Estrenem nova secció per fer el blog més interactiu, participeu si us plau.

A la bonica població d'Arenys de Mar es cel.lebra cada 6è dijous d'agost la festa de la riera brava, on tots els veïns i veines de la vila, llencen galledes d'aigua a la riera fins que es desborda. Els fadrins més agosarats s'hi tiren en cotxe i fan regates. Els que aconsegueixen arribar al port dalt del cotxe, reben una rebolcada d'aigua, un parenostre i son nomenats "Ciutadans de Synera".

A la frase:

Quan en Paco va tirar el Supermirafiori a la riera, es va enterar que l'airbag no servia per flotar, ni tampoc de muñeca inxable.

Ens podries dir quins barbarismes hi ha.

Entre els guanyadors es sortejaran dues entrades per veure la mitja marató Costa de Barcelona -Maresme, del dia 15 de març, concretament a una cantonada de l'Avinguda Hispanitat.

Carnestoltes.

2009-02-20T00:21:00.003+01:00

Uf, tip del sopar del dijous llarder, amb aniversari de la nena inclòs, (felicitats Maria), ja em toca pensar el disfraç que em posaré per Carnestoltes. Ja sabeu que m'agrada fer les coses amb temps, i no deixaré passar ni un minut més per decidir el meu alter ego d'aquest any.

Lluny queden els anys que era una decisió polèmica entre els amics, doncs sempre hi havia qui pensava que no era prou escaient el disfraç que s'havia decidit. D'angelets, de cucafera, de canibals, amb camisa de dormir, de señorita Escarlata, d'anys 60 etc. Sempre hi havia la veu discordant que pensava que podriem fer alguna cosa millor, i que l'any que vé amb més temps en prepararem una de ben grossa. Però els dies passaven i normalment es decidia el tema a disfressar el divendres o dissabte.

I aquest any no serà diferent i ja decidiré demà o demà passat què em poso, per inspirar-me aniré a Ca la Pintora a buscar complements i em posaré el cassette del Meu amigu Xarlie,... com sempre.

Un any

2009-02-11T00:04:00.006+01:00

Festa i xerinola, alcem les copes ben amunt i brindem. Avui és un gran dia, el meu petit blog fa un any, qui ho anava a dir. El que va començar com una broma per convocar una calçotada, ha superat la mítica barrera de l'any, que encara que a algú li sembli poc, per a mi és una eternitat.

Hem tingut temps de parlar de les diferents trobades amb els calçotaires, de parelles que es troben, es casen i tenen fills, de fer recomanacions literàries per Sant Jordi, de temes nadalencs, de temes meus, de tonteries diverses, de veins i veïnes,... de res i de tot en general.

I a partir d'ara què?. Doncs de moment seguirem una temporada més fins que la mandra m'acabi de vèncer i el deixi abandonat definitivament. Al meu cap encara hi ha el projecte de reformar-lo tant en el nom com en el contingut, seguire buscant el temps.

I a tots els que m'heu dedicat una mica de temps....moltes gràcies.

SPAM

2009-01-29T16:35:00.003+01:00

Una de les coses que em fa més il.lusió quan em llevo al matí, és anar a obrir el meu correu electrònic. En ell sovint i trobo avisos, correus marranos, missatges simpàtics, missatges que s'han de reenviar als 25 millors amics teus per ser tot seguit molt feliç i tenir molts diners, missatges que acaben dient "que pases un feliz dia".... I també hi trobo els correus SPAM, que com tothom sap què vol dir en perfecte idioma Montillià:

Sisplau Pareu d'Anviar Mensatges.

Aquests missatges, la majoria de la gent de seny els elimina de seguida, però jo, que soc una persona que no se dir mai que no, els obro i sovint compro el que m'ofereixen. Per tant ara em trobo que soc client de i-Banesto, del Santander, i d'altres bancs de dubtosa procedència. Que compro gasoil a no sé quin país i que m'he fet dotze tractaments d'enlarge your penis, i sort que també puc comprar viagra, ja que amb la dimensió que m'ha agafat la cosa, ara és molt difícil d'aixecar de forma natural.

Test de la felicitat

2009-01-23T15:55:00.006+01:00

Un dia neixes i penses que ets molt feliç, però passa el temps i no tot és tan senzill. I més endavant et regalen una pilota i allò et fa super-feliç, però aquesta felicitat té data de caducitat. El dia que els Reis et porten una bicicleta, ets conscient que tens la felicitat eterna, però els gustos canvien i al cap d'un temps ja anheles coses diferents. I et fas gran i tens la primera novia i ara si que creus que no deixaràs ni un sol minut de ser feliç, però el temps et torna a la crua realitat. I un dia et compres el pis dels teus somnis, i creus que ja has tocat el sostre de la felicitat, però els problemes venes sols. I tens el teuprimer fill i això si que et dóna tot el goig del món, però tots sabem els problemes que també porten els nens. I un dia et jubiles i ets conscient que després de tants anys treballant, ara seràs molt feliç i podràs anar amb l'inserso a Benidorm, i tindràs temps per a tu, però malauradament la salut ja no és la que era i això et preocupa. I un dia et mors i penses que si tornessis a néixer, series tan feliç....

Un any que comença...

2009-01-15T11:00:00.005+01:00

Uf, que difícil que és això de començar un any. Cal fer moltes coses per ser una bona persona. Per aquest any m'he fet quatre propostes que segur que compliré. Aquí les teniu, si creieu que me n'he deixat alguna, si us plau m'ho feu saber.

Fer més esport, aprendre idiomes, fer fotografies (maques si pot ser), i penjar-les a un canal web perquè tothom admiri la meva obra. Menjar més sà, llegir molts llibres, els clàssics i els contemporanis, deixar de fumar ( el dia 31 vaig començar a fumar per poder-ho deixar aquest any). També ser més sociable, anar al bar a fer la xerrada amb els amics, però beure només aigua perquè vull ser una persona sana, ja us ho he dit abans. Fer ioga per equilibrar-me, també vull tenir temps per jugar amb els meus fills, i amb la meva parella. Ser més solidari. Interessar-me per la política per poder criticar l'alcalde si cal. I anar a còrrer, còrrer molt, fer la marató, o si es pot l'Iron Man, i quedar dels 10 primers. I tocar la guitarra com el gran Pep Xena. I ballar sardanes cada diumenge al passeig de Mar. I anar a totes les conferències i actes culturals que es facin a la comarca. I anar al teatre, i també al cine a veure totes les estrenes. I tenir temps pels meus amics del facebook. I enviar mails guarros a les meves amistats. Un clàssic: anar al gimnàs. I comprar una mascota i treure-la dues vegades al dia per fer pipí i caca, i fer nous amics que també tinguin un gos. He d'anar a missa els diumenges. I anar molt a la platja per posar-me moreno i fer més goig a l'estiu. Vull també fer bricolatge. Ah, he de reformar el blog, i posar-hi entrades més brillants. I fer caminades pels indrets més inòspits de la geografia catalana. I viatjar per conèixer les meravelles del món. I treballar amb passió. Ui no ens oblidem de la familia, he de ser sociable. També vull cuinar receptes elaborades d'aquelles que surten a la tele i fan tan bona pinta. I per sobre de tot agafar-me la vida en calma per evitar l'stress.

Oda a l'any 9

2009-01-12T16:13:00.003+01:00

Benvingut, oh pròsper any nou,
és el que molts ens hem desitjat.
Mes, crec que de pròsper poc serà,
per molt que ho digui algun il.luminat.

Puix pelats ens va deixar l'any 8.
Buits tal com el seu nom indica,
tots aviat la crisi volem superar,
però sembla que la cosa més es complica.

Els nostres hàbits haurem de canviar,
per fer-nos clients del Mercadona.
A New York de vacances, ni parlar,
amb molta sort visitarem Barcelona.

A l'Opel Corsa un remiendo farem,
deixant per un altre ocasió el nou 4 x 4.
Els pugrames de la tele contents mirarem,
doncs no podrem anar gaire al teatre.

I crec que aquest any nou,
serà el que més tots reciclem.
Perquè de noves coses estrenar,
haurem d'esperar molt de temps.

El raïm de la sort.

2008-12-31T16:35:00.005+01:00

Els dotze grans de raïm estaven estratègicament situats sobre la taula. Com cada any, cada gra s'encarregava d'un bon desig cara el nou any. Ja faltaven pocs minuts per les dotze i tornarien a intentar entrar tots dins la boca d'en Quim en un curt espai de temps. Calia ser precisos i ordenats. De sobte el rellotge va marcar els quarts, moments de molts nervis i molta tensió i... dong, el raïm 1 de l'alegria entrava sense dificultats, dong el número 2 de l'optimisme el seguia cumplint totes les previsions, i dong, el tercer de l'amor també va entrar sense cap problema. Dong, el quart ja és aqui, és l'encarregat de la salut, que per la manera que ha estat ingerit sembla que aquest any anirà bé. El 5è dong no es fa esperar i ens diu que la familia també. Dong, el sisè de l'amistat també passa sense dificultat, això va molt bé. El setè dong hi ha el raïm de la feina, que entra bé, però un pinyol traïdor fa que ens engargossem per primera vegada. Al vuitè dong, sorgeixen les primeres dificultats, el raïm del setè s'ha encallat i forma el primer tap a la gola, el raïm dels diners queda en situació d'espera. Però ja sona el novè dong, el de l'èxit i fa cua dins la boca. Al desè dong, el de l'equilibri l'embús és considerable. I ja vé l'onzè dong que ens farà més intel.ligents, que quasi no pot ni passar dels llavis. I l'últim dong, el raïm de la pau per tothom es queda sobre la taula sense poder ni acostar-se a la boca.

Llàstima un altre any amb una colla de bons desitjos que quedaran per complir. No obstant BON ANY NOU A TOTHOM.

M'ha tocat

2008-12-17T09:25:00.005+01:00

En un poble no molt lluny d'aquí, hi ha un costum molt antic, en que uns dies abans de Nadal, surt l'home i la dona més grassos del poble, i intenten tocar a la gent. Els que son tocats es posen molt contents mentre els altres vilatans diuen: "mira a aquest li ha tocat la grossa" o també: "a esta le ha tocado el gordo". Tot seguit, els afortunats, van a comprar una gaveta i un sac de ciment perquè quan arribin les teles i ràdios i els preguntin què faran ara, puguin contestar: "doncs taparé forats". I ràpidament es posen a la feina i tapen tots els forats que hi ha pels carrers de la vila. No cal dir que el més content és el batlle, doncs s'estalvia una pasta considerable en arranjament de carrers.

L'Arca de Noè.

2008-12-10T12:44:00.004+01:00

A l'arca de Noè tothom es preparava per celebrar el Nadal. Cadascú tenia una feina determinada. Els hipopòtams havien de fer el pessebre. Les girafes eren les encarregades de guarnir l'arbre de Nadal. Els elefants es passaven el dia assajant nadales per amenitzar el dinar. I als lleons els havia tocat fer la pilota per a l'escudella. Pertot arreu regnava l'alegria, la pau i la felicitat. L'únic que no ho tenia gaire clar era el gall dindi. Això que tothom li donés cops a l'esquena i se'l mirés d'aquella manera tan peculiar li havia fet pujar la mosca al nas. Però quan va veure que Noè el buscava amb un inmens ganivet de cuina a la mà, ho va entendre. Es va amagar al cubell de la roba bruta i no en va sortir fins que es va acabar el viatge. I gràcies a aquest acte heròic, avui en dia la humanitat pot menjar gall dindi per Nadal.

Benvinguda Nonna

2008-12-03T17:44:00.006+01:00

El divendres passat, quinze dies abans del previst per aquell calendari rodó que fan servir els ginecòlegs, va arribar la nostra Nonna, amb una pressa i precipitació que de ben segur no li va encomanar el seu pare.
La nena, la més guapa de totes, és una barreja increïble de fesomies, d'aqui fins aquí veus a son pare, de més avall fins la dreta la mare, també es pot veure clarament que és clavada a la iaia, però amb trets del besavi i per acabar-ho d'embolicar al passar les hores ja va canviant i ara mateix ja no sabem si s'assembla a les tietes, avis, veïns o calçotaires, però vaja, té una mica de cadascú que l'estimem.
Però el més impactant va ser veure una família plena fins a vessar de felicitat. Enhorabona.

La foto és del tiet Tassu, amb un mòbil que fa retratos i tot.

Quadrant agendes

2008-11-27T09:55:00.007+01:00

Avui he mirat el calendari i de cop i volta se m'ha girat una feinada de por. El mes de desembre és un mes de molta feina, preparar el pessebre ,muntar l'arbre de Nadal, donar de menjar el tió, encarregar la pilota pel caldo, comprar loteria, anar a veure un gran espectacle, donar i rebre felicitacions, participar a la marató de TV3, i... quadrar agendes. Ai, quadrar les agendes, això si que és difícil amb totes les tietes, iaies, germans, cosins, pares i resta de familia que ens voldria tenir a taula aquests dies, però ja se sap, no ens podem partir i la família ja se'n fa càrrec, i " a veure si l'any que ve us ho podeu combinar per venir per Sant Esteve".

I el primer gran acte nadalenc que hem de reservar és el sopar d'empresa, enguany l'empresa Calçotatis, S.L., el cel.lebrarà el dia 19 de desembre a l'hora i lloc habitual. Recordeu tenir a punt les vostres veus per fer la tradicional cantada de nadales i música popular contra els nois i noies de Can Promise amb el seu director Sr. Gelete que contaran amb l'ajuda de l'Antonio Faforillo amb la seva popular melodia Cava, cava nanonainonà i sus vai a emborrachà

Moltes mentides

2008-11-20T11:36:00.005+01:00

Sembla mentida que siguis tan mentider, ja saps que s'enxampa abans a un mentider que a un coix?, doncs quan et vaig dir diguem que m'estimes encara que sigui mentida, no volia una mentida piatosa, perquè la mentida té les cames llargues, i si no que ho preguntin a en Jose Luis que es creu les seves pròpies mentides.
L'altre dia estava amb un grup de nens, uns jugaven a veritat o mentida, altres al mentider mentre anaven cantant la cançó de les mentides i del grup en sortia un que era més mentider que en Calça, clar que tots sabem que els nens i els borratxos no diuen mai mentides.
A en Pinotxo li creixia el nas quan deia mentides, sovint es diu una mentida per saber una veritat i sabem que no hi ha llibres sense mentida, la lluna és mentidera , la veritat fa mal però la mentida mata i per ser mentider s'ha de tenir bona memòria.
I tot això que us dic us prometo que és veritat... o potser és mentida?

Uns exercicis per la Nonna?

2008-11-12T09:51:00.003+01:00

L'edat òptima per un esportista d'èlit cada dia és més precoç, fixeu-vos en els casos d'en Bojan o en Ricky Rubio. Per tant, calçotaires, ens em de començar a moure i preparar a la nova estrella esportiva que iluminarà el firmament esportiu català les properes dècades.
I si fos una nova Gemma Mengual?, ui si és com el pare i la mare li costarà molt tirar-se a l'aigua.
I si és com en Gervasi Deferr?, si veiem l'elasticitat del pare, veig molt difícil que pugui fer aquelles giragonces i saltar el plinton.
I si és una nova Pau Gasol? , podria ser, però ha de ser més ambiciosa cara a cistella.

Es igual que sigui el que ella vulgui, però com us ensenya el següent video hem de preparar-la de ben joveneta.

I també us dic que si mai veig que algú li faci a la nostra Nonna alguna cosa semblant a això jo li faré el mateix agafant-lo per les parts.

El meu veïnat

2008-11-04T18:27:00.006+01:00

Tinc una veïna que té un problema, i el problema és que viu al costat de casa meva. L'altre dia va tenir la delicadesa de venir a fer-nos una visita i exposar-nos tota la problemàtica de la seva llar, en forma del soroll que produïm a casa, basicament al pati amb la pilota. Jo ràpidament em vaig excusar i li vaig dir que a casa hi tenim el futur del Barça en forma del relleu natural d'en Messi, i el nano havia de practicar. Però no em va entendre, ... segur que és del Madrid .

Després d'algunes amenaces rotllo programa de tele de xafardeig (te voy a denunciar, te pondre un pleito y te vas a enterar...), em va arribar a dir que era un antipàtic i que no tenia amics, doncs al barri no em saludava ningú. Jo li vaig dir que això era mentida i que a més a més de tenir amics de carn i ossos, tinc quaranta-vuit amics al facebook i que quedava lluny d'en Vilapou que en té 260 o en Gerard Quintana que en té 4209, però que n'estava molt satisfet dels meus 48 amics i que tenia el propòsit de fer-ne dos més per arribar als cinquanta. També li vaig proposar ser una de les meves amigues del facebook, i que li seria molt útil per si m'havia de tornar a fotre la bronca, ja que ho podia fer comodament des de casa seva, ara que venia el fred.

I per demostrar-li el meu carinyo li dedico aquesta cançó .

Redacció, que he fet el cap de setmana

2008-10-27T12:41:00.003+01:00

Aquest cap de setmana m'ho he passat txatxi-guai. El dissabte a la tarda vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure la peli més xula de totes les que es fan i es desfan, es diu High school musical 3. Va ser bonic veure com la pubertat es respirava sobre el pati de butaques de Can Salom, com també va ser interessant la batalla que tenia el personal del cine per intentar contenir aquella multitut davant els intents d'acabar la peli rotllo Bollywood, tots cantant i ballant per la sala.

I el diumenge, va ser encara més mega-xupi, vaig anar a la festa dels súpers. Jo ja sabia que tots som súpers, tots som grans i que èrem més d'un milió, però no m'esperava que tots estiguèssim allà a la mateixa hora, i a més a més acompanyats de pares, mares, iaies i tietes. Fent calculs per sobre, aproximadament 3 milions de persones intentant veure com en Roc li feia un petó.

Al final quan ja tornàvem, el papa estava una mica nerviós i deia que no s'acabaria pas el món i que ja els podien anar dient que tinguèssim més fills, si no sabrien on posar-los. I també va dir unes paraules que aquí no puc escriure perquè la senyoreta em castigaria amb una setmana sense pati.

La teoria de Darwin

2008-10-20T16:07:00.004+02:00

Quan en Súria es va jubilar de correus, alguns ja sabiem que aquest fet podia canviar l'esdevenir de la història. I així ha sigut, el món de la comunicació ja no podia ser el mateix sense la persona clau que diligentment ens portava missatges amunt i avall. Calia inventar una manera per suplir aquesta manca. I sent fidels a les teories de Darwin, hem evolucionat quan ens ha faltat un mitja comunicatiu eficient, i ens hem adaptat a les noves formes com son l'e-mail, els missatges de mòbil, el messanger, el facebook, i totes les variants que han nascut per omplir aquest buit.

Torna la Vallderoure

2008-10-09T12:34:00.005+02:00

De tots és coneguda la febre dels grups que tornen, que per molts motius que esmentin, entre nosaltres, tots sabem que és per omplir-se les butxaques amb uns bons dinerons.

The Police, Genesis, Hombres G, Heroes del Silencio, Jackson Five, Spice Girls..., tots aquests ja han fet el pas per tornar a fer-nos gaudir del seu art, i tornar a fer-nos ballar de valent. I a casa nostra a falta de un grup musical que torni tipus Esquirols, La Trinca, Los Sirex..., una colla sardanista ha decidit fer un pas endavant i fer-nos feliços amb la seva tornada. Serà el 19 d'octubre a Banyoles, on els antics membres intentaran demostrar de nou, part de la seva elegància ballant, tot i ser conscients que els anys no perdonen.

Aquí els teniu en el seu últim assaig.

Extraodinari espectacle.

2008-09-29T23:54:00.004+02:00

Us faig saber, (tot i que com que sou molt intel.lectuals i de ben segur ja ho sabeu), que els dies 22 de novembre i 2 de desembre es cel.lebra l'espectacle més majestuós que mai s'hagi vist des del Big Bang. Dos monstres de l'escena mundial, cara a cara, ens faran passar una estupenda vetllada al no menys entranyable Palas Atenea. Els acudits del gran Marianico el Corto amb les famoses melodies d'en Luis Aguilé.

Camarero Champagne, Es una lata el trabajar, Cuando salí de Cuba, etc... i les fantàstiques paròdies d'en Marianico per l'irrisori preu de 39,95€, i això no és tot, de regal una participació de 2€ de loteria de la bruixa de Sort i també un estupendo lot nadalenc. Però, a més a més, també t'hi porten en autocar i et donen l'esmorzar i el dinar.

Companys correm a reservar el nostre bitllet, que el poder sentir en viu al gran Luis Aguilé, no té preu.

fira de Calella

2008-09-16T12:12:00.007+02:00

Estem a l'any 2008, al mes de setembre, quan en Josep McNamara es disposa a entrar a la fira que es celebra cada any a Calella. En Josep McNamara s'acosta amb uns amics a l'stand de l'hospital on es serveixen tan gustosos vermuts. I com ja va sent habitual els últims 28 anys, a en Josep McNamara el serveix la senyora d'ulleres negres. Una senyora que només veu dins l'stand de l'hospital, i en Josep McNamara pensa on es fica aquesta senyora els onze mesos i vint-i-set dies que també té l'any, i no troba cap explicació lógica a aquesta situació paranormal. En Josep McNamara s'ha passat molts anys buscant la senyora d'ulleres negres per algun lloc de Calella els dies que no hi ha fira, però tot i que s'hi ha esmerçat, no ho ha aconseguit.

El que en Josep McNamara no sap és que cada any, a l'acabar la fira la senyora d'ulleres negres entra dins....... la dimensió desconeguda.

A Roma.

2008-09-10T18:11:00.003+02:00

La vida de l'artista és dura, què hi farem. Un dia ets aqui, el següent ets allà, és un no parar. Fans que t'esperen a l'aeroport, seguidors que estan nit i dia a la porta de l'hotel, noies joves i no tan joves que et volen tocar, firmar mils d'autògrafs i fer-te fotos per fer feliços als teus incondicionals.

I ara després d'actuar a Calella li toca el torn a Roma, on segurament ja s'han venut totes les entrades fa un munt de dies. Si, l'Harmonia Tour es desplaçarà demà mateix a Itàlia per fer dos concerts, el primer de sardanes a l'esglèsia de Santa Prisca, i el segon finalment no es podrà cel.lebrar a la basilica de Sant Pere del Vaticà per problemes logístics, doncs el recinte no tenia prou capacitat per la demanda d'entrades que hi havia , i al final es farà al PIMS.
Em sap greu pel Sant Pare Benet XVI, perquè no podrà fruir de les nostres dolces veus.

L'idioma calellenc

2008-09-05T09:45:00.005+02:00

Vaig anar a marc i després d'haver travessat la via del trenc, a l'alçada del bart el Paso, vaig veure uns guiris que anaven tan molls que caminàven rerescules, i fins i tot n'hi havia un que tirava les cuieretes del cafè pel cap de la gent. Allavores una senyora va trucar els empleiats, perquè portessin al cuartelillo a aquells sinvergüenses.

Si has entés aquest petit text a la primera, de ben segur que ets un CTV (Calella de tota la vida), i de fet és com realment i normativament hem de parlar tots els que ens sentim d'aquesta bonica població maresmenca. Perquè els CTV, no anem a la platja, anem a marc i veiem el trenc passar, i anem al bart i diem rerescules, cuiera, allavores, empleiat, cuartelillu i sinvergüensa, entre d'altres mots diferencials.

Per altra banda, si t'ha costat una mica entendre-ho, segueix-te esforçant que el teu treball valdrà la pena, ja ho veuràs, i al dia de demà serà impensable trobar feina sense el nivell C de Calellenc.

temes de conversa per un sopar

2008-08-28T11:03:00.004+02:00

No heu fet mai un sopar amb bons amics, i per falta d'organització no trobeu un fil de conversa?.

No patiu companys, l'expert blocaire pensa en tot i us ofereix uns quants temes a desenvolupar i així fer més amena la trobada:

Es pot parlar de: política, futbol, teatre infantil, nens que repeteixen pàrvuls, meconi, calostre, challenge 2009, règim, caipirinhes, ajuntament, turisme, cant coral, boies, cosins i familia en general, fins quan fem vacances, si ja les hem fet, si treballem a jornada completa o només migdia, facebook, festa major, adolescència, vellesa, fotoshop, futbolito, olimpíades, el temps, mediterraneo, blocs, Hannibal, tendinitis, Sant Hilari, tuppersex, l'Empordà, meduses, futbol a la tele, sèries de TV, nena te la criaràs?, escola, guarderia, Formentera, gambes, charles, Toquinho, mistol, tèxtil, cotxes, expo-saragossa, senat, alfajarín, càstings, gastronomia, dones, bàsquet, homes, nens, nenes, vins ...

Doncs ja teniu idees per dissabte.

Ja s'han acabat les vacances

2008-08-20T17:49:00.003+02:00

Si senyors, i el dilluns em vaig despertar amb tota l'il.lusió del món, i em vaig reincorporar a la meva feina, amb els ulls un xic plorosos d'emoció per retrobar aquella sensació d'home que fa que aquest nostre país sigui cada dia una mica més gran.

Un cop superat aquest periode vacacional, que alguns diuen que és necessari, ens hem retrobat tots els companys, i amb un somriure als llavis ens hem donat la benvinguda i tot seguit ens hem posat mans a la feina sense perdre ni un segon, doncs tots plegats ja en teniem ganes.

I alguns llançaven al vent un crit de joia: uuueeeeeeeiiii, i d'altres, més continguts però igual de feliços deien: uei. I per últim els més espitosos com jo ens vam passar tot el dia cantant (però sense deixar de produïr), doncs l'alegria no era poca i el goig de tornar a pencar era molt gran.

Ara ja només espero arribar al dia en que tots els meus amics ja hagin tornat a la feina, (professors inclosos), per compartir amb tots ells aquesta felicitat.

Coses que es perden

2008-08-11T11:23:00.004+02:00

Nova secciò: coses que es perden, i us en dic algunes que trobo a faltar aquest estiu:

L'helicopter que tirava pilotes de Nivea.
La Juanita venent gelats per la platja.
La mega-revetlla d'agost que es feia al pati de l'os.
Una reposició de "verano azul".
La cançó del verano d'en Georgie Dann.

Cada dia m'en vaig a dormir amb l'esperança que tornaran, però quan em llevo, m'adono que encara no son aquí. Hauré de tenir més paciència.