Carta als pelegrins que buscaven la terra promesa

,

En aquell temps el Sr. Pruna i els seus deixebles, s’havien reunit al Passeig de Marc per fer una de les seves típiques costellades i de passada inaugurar un monument. Mes quan ja tenien la brasa preparada per posar les botifarres, veieren acostar-se un grup de pelegrins que avançaven amb pas ferm. En veure’ls el mestre reuní els seus deixebles i els digué:

-Oh deixebles meus, seguiu les passes d’aquests pelegrins, doncs darrera el seu pas ferm i decidit ben segur que trobarem la terra promesa, on les botifarres són més grans i gustoses i els monuments són més alts i brillants.

Els deixebles tot i remugant una mica, doncs ja tenien l’allioli a punt, l’obeïren a l’instant i tot seguit es posaren a caminar. Però amb la polseguera que aixecaven aquells peus, el mestre no s’adonà que qui encapçalava aquell grup era en Martí Barrera i que els pelegrins eren de Calella Marxa que feien una sortida de 34 km.

Però quan ja portaven més d’una hora caminant un deixeble de galtes vermelles es dirigí al Sr. Pruna i li digué:

-Mestre, ja fa més d’una hora que caminem, tenim la boca seca i la panxa buida i aquests pelegrins no tenen intenció d’aturar-se i encendre el foc.

I el mestre respongué:

-Tingues paciència i segueix endavant doncs ja saps que el camí a Ítaca ha de ser dur i llarg, ple d’aventures i de coneixences, has de pregar que el camí sigui llarg.

El deixeble, sense entendre què volia dir el mestre, va tornar a la fila. I tots plegats seguiren caminant tot esperant l’esmorzar magnífic que hi hauria al final del camí. Però quan ja portaven quasi tres hores de marxa, un deixeble de panxa grossa s’aturà i replicà al mestre.

-Mestre, ja no podem més, estem esgotats, tenim butllofes als peus, les gotes de suor ens cauen barretina avall i aquí no hi ha ni pa, ni vi, ni moltó.

I el mestre alçà els braços i digué:

-Oh deixebles meus, avui heu après que el paradís no és tan lluny com de vegades ens pensem, que si ens mirem el melic veurem que tenim el millor passeig, el més bonic, el que té els arbres que fan la millor ombra i que els millors esmorzars són els que compartim amb els bons amics.

I dit això va trucar a la rúbia d’en Massip perquè els anés a recollir i van tornar alPasseig de Marc on amb els peus adolorits van alçar el porró i van degustar l’esmorzar més saborós que mai havien menjat. Després, al cap d’una estona i amb la panxa plena, es van adonar que la terra promesa no és tan lluny, de fet, la tenim molt a prop.

Una història molt antiga

El mòbil de la Maria va fer aquell xiulet característic. Era un whatsapp del seu amic Gabi, que era tan bon nano que tothom deia que era un sant. Quan va observar la pantalla deia:
-Tu ets l'escollida.
La maria ràpidament va respondre:

                                                       Ke ??????!!!

i en Gabriel digué:

-Tu ets l'escollida per portar al salvador al teu ventre.

                                                     -Que m'stas dient?

-Si wapa,  és molt fort, tu ets l'escollida 

                                        -Pero si jo,..... ja m'entens, en Josep i jo no hem fet mai allò.

-És igual, el dilluns tens hora a la clínica Font Sastre on 
t'ho implantaran in vitro

                                                     - Wow,.... i seguiré sent verge.

-I tant, un petó wappissima.

La Maria, jove com era, va còrrer a penjar el seu nou estat al seu mur del Facebook i els seus contactes quan ho van veure, li van enviar centenars de comentaris, milers de m'agrada i molts van compartir. Totes les xarxes socials anàven plenes de l'esdeveniment.

Passats uns mesos es va produir el naixement, i en Josep va fer un twitt, el qual amb el hashtag #jesusesnat , va ser trending topic mundial i com que molts followers el van retwitejar, va assabentar-se mig món. Fins i tot uns reis que vivien a l'Orient, enmig de pous de petroli i amb molta pasta van saber el que havia passat a Betlem i per ser solidaris i evitar impostos van regalar al nadó: or, incens i mirra ( que encara no sé què és ), ......o potser era un sofà de l'Ikea, una tablet del Media Market i un jersei del Zara?

Bé tant se val, això crec que és el que va passar.

El que si us vull desitjar és que tingueu tots molt Bon Nadal.

2a temporada/1. Què cal fer amb l'Estela?

Caram, això si que són vacances, però els meus dits, el meu cap, les meves ganes s'han reactivat i ja torno a ser aquí. I en tot aquest temps una pregunta no m'ha deixat descansar: què cal fer amb l'Estela?

Després de la trista desaparició de "Fulla al vent", el poble de Calella no es pot permetre perdre una revista de referència per a qualsevol bon calellenc. Per això  he fet unes enquestes als lectors i un estudi de mercat i he deduït que Estela necessita que es transformi en una publicació més tipus Hola o Lecturas. Que ens expliqui les separacions, noves parelles, dones embarassades i que tingui rumors falsos i reals. Amb algun reportatge a algun famós calellenc amb fotos al seu jardí, i alguna entrevista a algun personatge típic o curiós del poble (quants n'esteu pensant?). O sigui que l'Estela sigui més xafardera.
Segur que amb aquest nou enfocament s'esgotaria dels quioscos en poques hores.

....Això si que no treguin la plana més llegida: la de batejos, comunions, casaments i necrològiques. 

1a. pregunta: Quin any va sortir el primer número d'Estela?

Museu del turisme(17a pregunta)

Els calellencs hem sentit aquests dies que es farà un museu del turisme. Suposo que allà dins hi podrem veure moltes fotos dels primers turistes, els primers autocars o l'explicació de com van arribar a Calella.

Però un museu del segle XXI ha de ser interactiu i, per fer-lo ben atractiu hauria de mostrar als visitants la diversitat d'aquest poble i la seva cultura.

Per exemple:  Hi haurà una exposició dels barrets mexicans que porten els nostres guiris?, hi haurà una mostra d'una arrojada d'aquelles que fan a la riera al sortir de les discos?. Deixaran probar sangria amb licor Sorel d'aquelles que feien a les terrasses del Carrer Església?. Tindrem una galeria d'esquenes cremades i després untades amb aftersun?. Hi haurà algun catrà dissecat?

Preguntes, moltes preguntes que espero que tinguin una bona resposta.

17 pregunta

Quin és el nom de la pionera del turisme a Calella?

El conte de l'alcalde i la lletera. (16 pregunta)

Vet aquí una vegada en un lloc no gaire lluny d'aquí, hi vivia un alcalde molt xiroi que treballava pels seus vilatans. Un dia se'n va adonar que els més petits tenien l'escola molt bruta i deteriorada i en aquell lloc la canalla no hi podria aprendre res de bo. Tot decidit, va pensar que al poble li calia una escola nova i ell busca que buscaràs va trobar un lloc per fer l'escola i fins i tot va fer uns plànols de colors.

I va pensar: amb aquesta escola nova els nens seran més eixerits i faran que el nostre poble sigui pròsper, i hi haurà tan nivell que sortiran petits Einsteins. I amb aquests científics crearem un centre d'investigació que descobrirà una vacuna contra la sida i amb tots els diners que ens donin per la vacuna farem un banc que no necessiti cap rescat i d'aquesta manera solucionarem la crisi d'una vegada per totes.

Però malauradament uns llops molt dolents que eren de la Generalitat li van trencar els plànols, tot dient que aquell terreny era molt abrupte, que tenia una pendent tremenda i que en aquell col·legi haurien de posar més escales que al Corte Inglès.

L'alcalde va marxar cap cot cap a casa sense escola, sense vacuna i sense Einsteins, i al cap d'uns anys quan era a l'oposició i uns altres volgueren fer l'escola a un altre lloc, ell s'hi negava i preferia no tenir escola abans que veure-la en un lloc diferent.
Vet ací un gat vet ací un gos, .....quin conte més merdós.

16 pregunta.
En quin emblemàtic indret es vol fer ara la nova escola?

La challenge de juny (15 pregunta)

Aquest cap de setmana hem passat la challenge. Quins atletes, quins cossos, quin esperit de superació. Però permeteu-me dir que aquesta prova està mitificada, doncs l'autèntica prova que ha de superar tot aspirant a súper-calellenc és la que començarem a gaudir en aquest mes de juny.

La primera prova serà el dissabte 2  i el diumenge 3, on els aspirants hauran de ballar sardanes, quantes més millor, apa doncs braços amunt i a saltar.

Seguirem el següent cap de setmana per pentinar-nos un bon tupé, arreglar-nos les patilles i fer-nos algun tatuatge i anar al festival screamin de Can Llobet. El diumenge al matí farem la marxa de l'oncolliga mentre preparem les catifes de Corpus als carrers de Calella.

La següent transició serà la de la festa major on haureu d'anar a uns quants sopars populars als carrers i ballar-hi Paquito Chocolatero i altres temes. L'endemà cal que anéu a la missa de la secretària, al vermut, als trabucaires, als gegants, al bestiari i al teatre.

La propera prova serà portar la flama del Canigó per encendre el nostre foc de Sant Joan i tirar molts petards i menjar molta coca.

I ja per finalitzar vestir-nos de l'edat mitjana per acompanyar la fira renaixentista.

Evidentment, entremig, haureu d'anar als múltiples festivals de fi de curs dels vostres fills, de l'escola, el ballet, l'escola de música o del bàsquet o futbol.

I després de tot aquest esforç una pregunta facileta.

15a. pregunta.
Com es diu la sardana que és l'himne del nostre aplec?

La recaiguda de l'imperi romà (14a. pregunta)

Fa una pila d'anys (aproximadament uns trenta, si la memòria no em falla), es va rodar a Calella la millor obra cinematogràfica que mai ha existit. Una colla de jovent de Calella, es va llançar a produir una pel·lícula sublim que va fer les delicies de tot aficionat i no aficionat al cinema. 

Des de la primera escena, on en Teddy ( el gos de Can Duxans) interpretava el lleó de la metro, ja es va veure que aquella pel·lícula mereixia tots els oscars, globus d'or, goyas i gaudís, haguts i per haver, però malauradament, per una compra escandalosa de vots a Hollywood, només en Teddy va aconseguir la preuada estatueta com a actor principal.

Una obra amb grans protagonistes i centenars d'extres, amb una excel·lent direcció de l'Andreu Benito, i rodada en uns paratges paradisíacs com son els Pins i la platja de Calella.

De la resta de l'argument, ara mateix no el recordo, tot i que us puc assegurar que, era millor el llibre que la pel·lícula.

14a. pregunta.

Com es deia el grup que va rodar la pel·lícula?