El cul d'en Charly

Quan a Calella ens faltaven herois, quan la llegenda de la Llopa ja la teníem més que sentida, quan la història del "zorro" ja ens quedava molt lluny, quan ens quedàvem sense arguments per explicar als nostres fills o néts, hem tingut la bona notícia que hi ha un calellenc que està escrivint amb lletres d'or, i amb tatuatges, una nova pàgina de la història del nostre poble. I no està sol, l'acompanyen gent que escriu poesies a en Messi, gent que crida "Visca Catalunya" en un dels programes més rancis de la TV, i tot d'amics i clients que veneren la figura del nostre Charly.

I és que a Calella ja no som el cul del món, ......ara som el cul d'en Charly.

Alfred i la càmera màgica

Vet aquí una vegada un vailet tot eixerit que s'anomenava Alfred. Un dia l'Alfred després de fer la seva tasca quotidiana, va anar a donar un volt per la seva vila del maresme. Anava tot content i xiroi quan de sobte es va trobar una càmera abandonada en una vorera. L'Alfred amb molta cura la va recollir, li va treure la pols i.....brrrrummmm, en va sortir un geni gran com un Sant Pau. El geni com ja és habitual en aquest gremi, li va dir que li concediria tres desitjos, i l'Alfred culé com era, li va demanar, efectivament, que el seu Barça guanyés la Copa, la Lliga i la Champions.

El geni amb un somriure als llavis li va dir que els tres desitjos eren molt fàcils de complir, i com que no va acabar cansat ni res de res, es va instal·lar dins del  cos de l'Alfred una temporada.

I des d'aquell dia l'Alfred era capaç de treure instàntanies fantàstiques de grans esportistes com Dani Alves, Pau Gasol o Kobe Bryant. I també de fer fotos de nanos que juguen a tennis taula, o atletes locals que corren la mitja marató, de jugadors amateurs de bàsquet o handbol, o de triatletes absolutament trinxats, i tots sortien com autèntics super-cracks del seu esport.
Fins i tot va aconseguir treure guapo a en Pedrito en una foto, ....això sí que és màgia.

I vet aqui una noia, vet aqui a un ninho, visiteu la pàgina d'en Dakinho

Marato 2011

L'any passat ja vaig comentar com va anar la meva primera marató. Per tal de millorar-la, enguany no vaig voler deixar cap detall a l'atzar. I el primer pas era l'adquisició de unes noves sabatilles. Unes sabatilles voladores que trenquessin els cronòmetres, i que cap atleta de cap de setmana, com jo, no pogués seguir. Per això vaig anar a comprar les noves Nike Plus Fly system oxy action a saltar a saltar que el demonio va a pasar dejen salir antes de entrar ergonomic feet. Una meravella de vambes, els peus m'anaven sols. Però amb el que no comptava, és que a les ungles del dit petit no els hi va agradar el canvi  i van decidir boicotejar el meu triomf.

Cap al kilòmetre 12 vaig començar a notar que una butllofa s'instalava dins les meves Nike Plus ......, jo acostumat a patir, la vaig ignorar i en comptes d'aturar-me vaig fer les passes una mica més grans, per tal d'acabar abans amb aquell patiment. Però els molt malparits van buscar aliats en els meus bessons, genolls i  quadriceps, i a cada metre que aconseguia fer, una punxada en un dels meus muscles em recordava la meva edat. I tot i que anava sumant quilòmetres, les rampes eren cada vegada més grans i el meu cos cada vegada més castigat. Així, a força de molt sacrifici, vaig aconseguir travessar la meta,  tot pensant que m'havia quedat a dots dits de la glòria.

24 hores de basquet

Quants records em porten les 24 hores, cada any a l'acostar-se el dia, em passen pel cap un munt de coses que passàvem aquest cap de setmana.

Com el record dels germans francesos de raça negra que venien a jugar en les primeres edicions i que eren autèntics cracks, uf, fins i tot feien el "mate". Després ja ficats en l'adolescéncia, el dissabte a la tarda pujàvem a la pista i paràvem tendes de campanya al pati de La Minerva per poder dormir a la nit,..... bé, a intentar dormir. Una mica més grans ja ens vam adonar que si barrejàvem el cansament d'haver jugat, amb una mica d'alcohol, les grades del pavelló es convertien en un comodíssim llit, i no calia portar tanta infrastuctura. Aquests anys els finals de festa que muntàven la gent del Sake eren memorables, com el partit dels jugadors del Jace, o el partit entre ballarines i monstres.

Quan va tocar organitzar a la nostra colla, vam instaurar la revetlla i el partit de seleccions. Quantes hores reunint-nos a La Fusta, per quadrar horaris, el color de les samarretes, trobar arbitres, i fer-hi caber l'equip d'en Barceló que s'apuntava dos dies abans i li dèiem aquest any t'ho permetem, però l'any que ve no us admetem si us apunteu fora de plaç. Evidentment, l'any següent es tornava a apuntar dos dies abans i havien de restructurar els equips.

I des de fa uns anys podem veure els nostres petits fent un interessant show d'habilitats esportives i musicals i també m'adono que cada any que passa, costa més posar la pilota dins d'aquell cèrcol.

Pretemporada

Ja hi tornem a ser. Després d'unes setmanes sense futbol, comença la pretemporada. I el nostre Barça sembla que ens tornarà a il·lusionar i a oferir títols de tres en tres o de sis en sis.

Per començar la temporada, hem jugat el primer torneig a l'stage que s'ha fet per terres sudafricanes, i pel que sembla ha anat força bé, perquè el Barça, jugant amb el porter reserva i tres o quatre jugadors del Barça Atlètic ha guanyat la final amb un gol de l'Iniesta, que està entrenant per superar les lesions de la temporada passada. A la banqueta no hi era en Pep Guardiola, que ha preferit quedar-se fruint de l'estiu català, i al seu lloc hi ha enviat l'entrenador del cadet B, que tothom diu que és germà de Super Mario Bros.

I ara a seguir entrenant per aconseguir el títol més preuat del firmament futbolístic, que com ja sabeu és el trofeu Joan Gamper.

diumenge de challenge

Fer una challenge cansa molt. Al matí t'has de llevar ben d'hora, despertar la teva parella, la teva filla i intentar, també, despertar el fill. No tot s'aconsegueix, i després d'un quart d'hora d'intents decideixes que n'hi haurà dos que no seran finishers, ja que no podran ser ni beginers.

Després toca aconseguir un bon lloc entre la gentada que vol veure la sortida al mar per intentar veure algun amic que ja està a punt de començar. Això inclou aixecar la teva filla a les espatlles, amb la consecuent contractura que encara arrossego.

I ja arriben nedadors, ara ja correm per la sorra per no perdre detall de la primera transició. Quan ja en tenim uns quants de vistos, cap a l'estació per seguir les primeres bicicletes, per tot seguit anar fins la curva del far a deixar la veu quan en veiem algun del Team Calella.

Però, com passa el temps, el primer ja està a punt d'arribar. Toca afanyar-nos per aclamar el vencedor. Quan ja passa aquest moment ens movem al cementiri per alternar bicicletes i carrera a peu. Per més tard tornar a la recta d'arribada per veure els amics finishers i finalment poder dinar cap a tres quarts de quatre.

Resultat: Contractura a l'espatlla, insolació i afonia. Crec que a l'any vinent aniré amb els amics del Pa, vi i moltó a menjar botifarra amb allioli.

Perquè el Barça va deixar marxar en Samuel Eto'o.

Estem a la setmana del Madrid - Barça, la que uns diuen que és del clàssic, ( no m'agrada gens aquesta definició que s'han inventat ) i crec que ja és hora d'aclarir el motiu real de perquè el Barça va fer fora a l'Eto'o.

El departament d'investigació de Calçotada Connection s'ha posat a treballar durament i ha descobert noves dades que aclareixen tots els fets i que van motivar l'acomiadament d'un jugador que havia marcat 30 gols, i que va ser peça clau al Barça del triplet.

Comencem a relatar els fets: Mentre el Sr. Eto'o va estar jugant a Mallorca va fer molts bons amics, un d'ells l'ex-president balear Jaume Matas ,un senyor que ha tingut uns petits problemes amb la justícia, i com que no li va quadrar la caixa, li demanen 3 milions d'euros per eludir la presó. El Sr. Matas li va demanar ajuda a en Samuel per poder pagar la multa. Però com que el camerunés anava just de calés perquè s'havia comprat un Rolex i dos Hummer, va decidir denunciar al Barça perquè no li havia pagat la prima que li corresponia pel traspàs. I quina quantitat li reclama al Barça, doncs 3 milions d'euros.

Elemental, estimat Watson.

iron-calçot

Diumenge vaig tenir l'oportunitat de seguir ,tan com vaig poder, la triatló. A dos quarts de vuit ja era a la sorra de la platja per veure com es tiraven a l'aigua, després les transicions, el tram de bicicleta i per acabar la marató. A mida que passaven les hores m'adonava del canvi que hi havia a les cares i als cossos de tots els participants.

Al vespre vaig anar a col·laborar a l'avituallament de Pineda. De set a quarts de nou vaig veure atletes molt trinxats, però que anaven fent més o menys dignament els kilòmetres. I a partir d'aquesta hora cada corredor era un poema, alguns encara mantenien el sentit de l'humor i s'enfotien d'ells mateixos, com en Morten de Noruega que em va assegurar que ell era un estúpid i no ho tornaria a fer més o en Jon que em demanava cava ja que era la última volta, i us asseguro que si hagués tingut una ampolla a mà, hauriem brindat. En James va tenir temps d'explicar-nos que era irlandès, que no anglès, i li vam contestar que l'enteniem perfectament. En Mariano ens va demanar un sac d'escombraries per fer-se una capelina, doncs al tros dels camps de Santa Susanna, a part d'haver-hi la penombra hi feia molt fred i al mateix temps li explicava a un altre atleta que ho havia après a l'exercit espanyol,.. jai tenologi. L'Eric de França és el que més patia, al anar a la última volta anava absolutament coix, i al tornar, coix i encorbat cap a un costat, però seguia sumant quilòmetres. I l'Eduardo de Mèxic, conscient que era l'últim es va parar a petar la xerrada una estona, va menjar plàtan amb nosaltres, para evitar los calambres, i ens va donar les gràcies per haver-lo esperat, com també ho havien fet al passar per última vegada tots aquests atletes que van necessitar una mica més que els altres per fer la triatló.

Half challenge costa del maresme

Dia: diumenge, 24 de maig de 2009
Lloc: Passeig de Mar de Calella
Hora: Aviat al matí

Dos homes es miren, saben que tenen moltes possibilitats de ser el vencedor absolut del gran desafiament.

D'una banda el Sr. Clemente Alonso, que d'inici es llença a l'aigua com un esperitat buscant un avantatge que a la llarga pot ser definitiu, tot lluitant contra les ones i les adversitats per evitar que no es negui.

D'altra banda el Sr. Jaume Pruna que per començar agafa la mà de morter i el morter, tira l'all i després un finíssim goteig constant d'oli per fer el millor allioli que mai s'hagi vist, amb un ritme constant per evitar que se li negui.

Un cop acabada la primera prova, el Sr. Alonso agafa un lleuger avantatge, es posa el casc, el maillot i agafa la bici per devorar els kilometres de la segona prova, aprofita també per prendre unes barretes energètiques per mantenir la força que està demostrant.

El Sr. Pruna li ve al darrera, es posa rapidament la barretina, agafa les botifarres, les graelles i comença a posar-les al foc amb una elegància que ningú pot igualar. Aprofita, també, per encendre's un caliquenyo que li farà recuperar les forces que ha perdut.

La segona prova ja ha acabat, la igualtat és absoluta, el Sr. Alonso comença la cursa corrent amb un lleuger incident, s'ha cremat pel sol a la cursa en bici, però un iron-man com ell ha de tirar endavant i es posa a còrrer els 21 kilometres amb un ritme bó i constant.

El Sr. Pruna, també fa la transició a la tercera prova amb un petit problema, s'ha cremat girant una botifarra malparida que no s'ha deixat girar amb les pinces i ho ha hagut de fer amb els dits, però un allioli-man com ell està acostumat al patiment i ja té el porró a les mans per fer els 21 titits a un ritme bó i constant.

Ja arriben al final de la prova, tots dos apreten les dents, intenten passar-se l'un a l'altre, però se'n donen compte que son igual de bons i amb un fair play absolut arriben a la meta agafats de la mà. Han sigut els millors i han sabut compartir un espai per fer dues activitats que d'entrada son molt diferents, però com heu vist son molt iguals.

Uns exercicis per la Nonna?

L'edat òptima per un esportista d'èlit cada dia és més precoç, fixeu-vos en els casos d'en Bojan o en Ricky Rubio. Per tant, calçotaires, ens em de començar a moure i preparar a la nova estrella esportiva que iluminarà el firmament esportiu català les properes dècades.
I si fos una nova Gemma Mengual?, ui si és com el pare i la mare li costarà molt tirar-se a l'aigua.
I si és com en Gervasi Deferr?, si veiem l'elasticitat del pare, veig molt difícil que pugui fer aquelles giragonces i saltar el plinton.
I si és una nova Pau Gasol? , podria ser, però ha de ser més ambiciosa cara a cistella.

Es igual que sigui el que ella vulgui, però com us ensenya el següent video hem de preparar-la de ben joveneta.

I també us dic que si mai veig que algú li faci a la nostra Nonna alguna cosa semblant a això jo li faré el mateix agafant-lo per les parts.

Anys i anys.

Després d'haver participat en aquesta cosa tan absurda de jugar 3 partits de bàsquet en una nit, m'he adonat que ja no tinc edat per segons què.
Quatre dies sencers m'ha costat recuperar-me anímica i físicament de les tres doloroses i amples derrotes amb que ens van obsequiar els nostres rivals. I dic recuperar-me perquè ja he aconseguit seure'm a una cadira sense bufar, baixar una escala alternant els peus o pujar al cotxe en un sol moviment, però tot això ho faig acompanyat d'un intens dolor muscular.
I és que avui m'he adonat que fer anys és fantàstic, que a la vida has de saber transformar la frescor de la joventut per l'experiència de la maduresa.
Per tot això i molt més, vull desitjar per molts anys a tots els que avui cel.lebreu el vostre aniversari.

Els pans i els peixos.

En aquells dies, el mestre va treure tots els seus deixebles d'excursió per una bonica vila de la costa catalana, i els deixebles pogueren veure tota la gent que s'hi amuntegava. I al veure homes i dones amb poca roba, es posaren molt contents al veure aquelles formes tan voluptuoses. I com que tenien calor, el més trassut de tots els hi transformà la túnica de sac que portaven, en bonics tangues que deixaven al descobert els seus cossos més aviat escanyolits.

El mestre en veure-ho els manà que es tapèssin, i així ho van fer. Van entrar en fila a una botiga de Pakis i van agafar uns draps que penjaven de color rojigualdo amb un toro pintat al mig, mentre reien de la patxoca que feien. El Paki al veure-ho va agafar el seu garrot i va dir "sinco euro", i el mestre, sempre a l'aguait, va dir : Oh Pakis egoista, deixa que qui té fred es vesteixi, que qui va descalç es calci. I tot seguit va agafar unes xancletes, una samarreta "roja" i fugí corrents.

I aquella nit en sentir petards i xerinola pel carrer, es posaren molt contents i també cridàren i féren gresca com ho estava fent molta gent. I a mitja nit el mestre els reuní i els digué:

Avui heu vist com ho vaig fer per multiplicar els pans i els peixos, doncs quan hom pensa que en queden pocs, només cal buscar bé o donar un motiu per demostrar que on crèiem que n'hi ha un, en realitat n'hi ha mil.

I els deixebles el miràren amb els ulls vidriosos, no sé si perquè no havien entès la parabola, o pels tres litres de sangria que s'havia begut cada un.

Propostes cap de setmana

Ja estem molt a prop d'un altre cap de setmana de primavera,... (ai la primavera que la sang m'altera), i l'agenda d'activitats està farcida de propostes riques i variades.

Però vull destacar-ne una entre totes elles, en la que el nostre ultrafondista Guantxo farà 100 quilometres amunt i avall pel Passeig de Mar de Calella. Jo no em penso perdre ni un minut d'aquesta prova tan excitant i a dos quarts de vuit del matí del dissabte ja penso estar al Passeig per veure com escalfen els atletes, després esmorzaré al bar rodó i aniré fent el compte enrere cada vegada que passi en Guantxo, 20, 19, 18, 17..., però per no descomptar-me he pensat que li oferiré un petit avituallament a cada volta.

Volta 1: Un cafè amb llet

Volta 2: Un croissant petit

Volta 3: Una oliva

Volta 4: Una patata fregida

Volta 5: Un berberetxo o una escopinya (aqui el deixaré triar)

Volta 6: Una cervesa sense alcohol

Volta 7: Una mini amanida

Volta 8: Un spagetti

Volta 9: Un canaló

Volta 10: Una copeta de vi (d'una cava petita o gran ), com que estem a mitja cursa també el deixaré triar.

Volta 11: Un frigo-dedo

Volta 12: Una camamilla

Volta 13: Un xiclet

Volta 14: Un palito

Volta 15: Un bollycao o donut (3/4 de cursa, l'he de deixar triar)

Volta 16: Un isostar gran

Volta 17: Un frankfurt de La Torre

Volta 18: Un sandy gran

Volta 19: Unes patates braves

Volta 20: Un cubata o un vodka amb taronja al Billie Jean (també el deixaré triar).

No us perdeu aquest esdeveniment, i podeu aprofitar per si heu de donar un recado a algú que estigui a la piscina o al Poble Nou, dir-li a en Guantxo i en mitja hora ja us haurà donat la resposta.