Estem a l'any 2009 dc, tota la fira esta ocupada....Tota? tota no. Un grup irreductible d'amics i voluntaris de l'hospital resisteixen encara i sempre a l'invasor.
Cada any igual, sempre hi ha un poble que intenta envair l'essència de la fira. Un any els gallecs i volien, clar, imposar-nos el pop a la gallega. Un altre el poble d'Escocia i volien emborratxar-los a tots de whisky. Després els bascos que ens volien fer tastar el marmitako. I l'últim any els italians que tan si com no, ens volien fer empassar pizza.
Enguany un grup de xilens intenta atacar el vermut de la fira i vol sotmetre al tradicional vermut a l'almeja xilena i la seva salsa.
Però el druida Vidàlix desconfia d'ells i ven els tiquets i torna el canvi amb precisió. El cap Puigix organitza el grup per poder atendre les onades de clients que rebran.
- Pedrètix, prepara les safates
- Les olives, cal posar olives. Pedemóntix, corre a obrir una llauna.
La Llopartix i l'Aragonèssix, atenen una munió de gent que ve per la banda del bar rodó, i Nesplérix i Juhanuixix, vigilen la reraguarda perquè no falti de res.
I mentre en Rierix posa el vermut dins els gots, la Gallífix ja ha tirat la salsa Espinaler a vuit vermuts. Mentre, el client Cóquix demana més vermut.
- No, tu no Cóquix que quan eres petit vas caure dins la cassola de vermut.
I se'n va enfadat, per no poder tastar més vermut, però feliç perquè han aconseguit un any més la victòria.
