Els Beatles ja no estan de moda. En Michael Jackson ja està traspassat. En Giorgi Dann ja no omple auditoris amb la mateixa alegria que ho feia abans. Els fans de Raphael, ja s'han cansat de cantar les mateixes cançons de sempre.
Ara el que es porta són els Manel , totes les entrades de Calella ja estan exhaurides, la gent taral·leja les seves cançons tot passejant pel carrer Església. Els fans es vesteixen amb samarretes del grup i van amb guitarres diminutes. Els calellencs estem d'enhorabona, doncs el dissabte a la nit tots podrem gaudir de un dels grups més en forma del moment.
Em deieu que mai trobaria el meu princep blau, però s'ha de tenir en compte que estic una mica boig i tinc el cervell sota el ventre, ja que he nascut entre Blanes i Cadaqués, en definitiva sóc el boig de la ciutat i els meus somnis m'estan esperant, ves no dubtis més i abraça'ls. I la vaig trobar a una sala mig buida, buscant un somni fugint del dolor, ja que amb paciència aguantarem el fred i esperarem fins que el bon temps tornarà.
I mentre el món es mou, els dies es fan llargs, i me n'he adonat que podré tornar enrera, doncs he vist que mai no és massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor i només sé que quan provo de canviar, tot queda igual
En Freddy agafa la mà de la Montserrat, caminen junts tot atravessant l'escenari, espelmes entre el públic. Sonen els violins, es miren i entonen allò de "Barcelona".
A molts de nosaltres encara se'ns posen els pels de punta a l'escoltar aquesta cançó. Quin gran duet, quina emoció, quins moments més històrics, i és que aquests duets agraden als fans de Queen i els de la Montserrat Caballé, als amants de la música clàssica i als de la música pop. Als grans melòmans i els que només escolten la música dels anuncis de la tele.
Però aqui no s'acaba el món, m'agradaria proposar-vos uns nous duets que, degut a la seva bona combinació de diferents estils, segur que faran les delicies de tot bon amant de la música:
Pep Xena i Albert Deprius
Nuria Feliu i Marina Rossell ( que cantarien La Gavina voladora, que és la única que sap la Marina)
Falete i Placido Domingo
Gospel Viu i Albert Pla
Manel, Los Manolos i Manolo el del bombo (farien un triplet)
Ahir vaig anar al Liceu per primera vegada. L'espectacle no era dels que normalment s'hi fan a aquell recinte, però va ser, també, d'una magnífica qualitat. Estàvem ubicats a la llotja 28, a l'alçada de platea i més o menys entre les files 5 i 9. El sector de files que teníem al davant és el popularment conegut com a sector del bótox, on els estiraments i implants resplendeixen a la cara d'aquests espectadors.
El concert anava avançant, i abans dels bisos, tres persones de l'esmentada fila van començar a marxar. Jo vaig pensar que segurament tenien les mongetes al foc, i les havien d'anar a treure. Al segon bis, una altra parella ens va deixar, aquests se'ls escapava el bus per anar al seu piset de la Mina. I quan ja només faltava el "Oh happyday", cinc desercions més, segurament devien fer torn de nit a alguna empresa de neteja.
Però la meravella més gran que va aconseguir aquest grup va ser, fer aixecar dels seus seients els altres vint-i-dos integrants del sector bótox, fer-los ballar i picar, més o menys rítmicament de mans. Això sí que va ser un gran èxit.
Ja ha arribat la festa major i proposo a les autoritats locals de tenir un nou patró: Sant Murphy. El poble de Calella li deu una devoció ja que els seus actes són i seran recordats pels més joves i els més vells de la vila.
Si com quasi cada any, fa un setembre amb altes temperatures i absència de pluja, Sant Murphy ens honora els nostres dies de festa i ens obsequia amb unes tempestes estupendes que faran que qualsevol acte programat quedi totalment deslluït.
Per tant, vilatans de Calella, cantem ben fort els goigs de Sant Murphy per intentar d'aquesta manera que agafi uns anys de vacances:
Ahir vaig decidir recuperar la meva faceta kumbaià. D'entrada vaig afinar la guitarra, vaig cridar els meus fills, i els vaig dir: Fills meus, escolteu quina cançó més ferma. Estic segur que xalareu de valent.
I em vaig posar a cantar:
Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant........
Els nens m'escoltaven i em miraven expectants i fins i tot atònits i com més avançava el tema, més bocabadats estaven. I va arribar aquell tros que diu:
Hola Jaimito, i DoñaUrraca,
en Carpanta i Barba Azul
i Frankestein i l'Home Llop......
I jo emocionadíssim al veure que apreciaven la bona música, fins que no van poder més i em van dir:
Qui?, en Carpanta?. Barba...què?-De quina emperadriu em parles?. I qui carai és DoñaUrraca. I en Frankestein, amb quin equip juga?. En Cocoliso?. La FamiliaUlises, viu a Calella?. Què et passa papa?.
Hi havia dues opcions o explicar-los la prehistòria dels dibuixos animats o per altra banda actualitzar la cançó, I ves per on, vaig decidir-me per la segona opció.
Escric aquest post amb un ull mirant la pantalla de l'ordinador i l'altre mirant a la tele els aspirants a Trincàires. He de reconèixer que La Trinca van ser molt bons i van fer molt bona feina a la seva època, però tot i que està bé tenir un programa que ens porti records, seria molt millor invertir temps i diners en fer conèixer els nous grups que estan sortint al nostre país.
Des dels meus companys de la Llopasfera, hem rebut aquests darrers dies, recomanacions de grups com Els amics de les arts o 4t1a, tots dos molt bons o els ja coneguts Manel, que només han tingut l'oportunitat de sortir a la tele quan uns fans seus han felicitat a en Pep Guardiola.
Però el que més patir em fa és, que si les audiències son bones, la direcció de TV3 s'engresqui, i ens busqui la nova Marina Rossell, el nou Santi Vendrell o el nou Héctor Vila.
Avui he mirat el calendari i de cop i volta se m'ha girat una feinada de por. El mes de desembre és un mes de molta feina, preparar el pessebre ,muntar l'arbre de Nadal, donar de menjar el tió, encarregar la pilota pel caldo, comprar loteria, anar a veure un gran espectacle, donar i rebre felicitacions, participar a la marató de TV3, i... quadrar agendes. Ai, quadrar les agendes, això si que és difícil amb totes les tietes, iaies, germans, cosins, pares i resta de familia que ens voldria tenir a taula aquests dies, però ja se sap, no ens podem partir i la família ja se'n fa càrrec, i " a veure si l'any que ve us ho podeu combinar per venir per Sant Esteve".
I el primer gran acte nadalenc que hem de reservar és el sopar d'empresa, enguany l'empresa Calçotatis, S.L., el cel.lebrarà el dia 19 de desembre a l'hora i lloc habitual. Recordeu tenir a punt les vostres veus per fer la tradicional cantada de nadales i música popular contra els nois i noies de Can Promise amb el seu director Sr. Gelete que contaran amb l'ajuda de l'Antonio Faforillo amb la seva popular melodia Cava, cava nanonainonà i sus vai a emborrachà
De tots és coneguda la febre dels grups que tornen, que per molts motius que esmentin, entre nosaltres, tots sabem que és per omplir-se les butxaques amb uns bons dinerons.
The Police, Genesis, Hombres G, Heroes del Silencio, Jackson Five, Spice Girls..., tots aquests ja han fet el pas per tornar a fer-nos gaudir del seu art, i tornar a fer-nos ballar de valent. I a casa nostra a falta de un grup musical que torni tipus Esquirols, La Trinca, Los Sirex..., una colla sardanista ha decidit fer un pas endavant i fer-nos feliços amb la seva tornada. Serà el 19 d'octubre a Banyoles, on els antics membres intentaran demostrar de nou, part de la seva elegància ballant, tot i ser conscients que els anys no perdonen.
Us faig saber, (tot i que com que sou molt intel.lectuals i de ben segur ja ho sabeu), que els dies 22 de novembre i 2 de desembre es cel.lebra l'espectacle més majestuós que mai s'hagi vist des del Big Bang. Dos monstres de l'escena mundial, cara a cara, ens faran passar una estupenda vetllada al no menys entranyable Palas Atenea. Els acudits del gran Marianico el Corto amb les famoses melodies d'en Luis Aguilé.
Camarero Champagne, Es una lata el trabajar, Cuando salí de Cuba, etc... i les fantàstiques paròdies d'en Marianico per l'irrisori preu de 39,95€, i això no és tot, de regal una participació de 2€ de loteria de la bruixa de Sort i també un estupendo lot nadalenc. Però, a més a més, també t'hi porten en autocar i et donen l'esmorzar i el dinar.
Companys correm a reservar el nostre bitllet, que el poder sentir en viu al gran Luis Aguilé, no té preu.
La vida de l'artista és dura, què hi farem. Un dia ets aqui, el següent ets allà, és un no parar. Fans que t'esperen a l'aeroport, seguidors que estan nit i dia a la porta de l'hotel, noies joves i no tan joves que et volen tocar, firmar mils d'autògrafs i fer-te fotos per fer feliços als teus incondicionals.
I ara després d'actuar a Calella li toca el torn a Roma, on segurament ja s'han venut totes les entrades fa un munt de dies. Si, l'Harmonia Tour es desplaçarà demà mateix a Itàlia per fer dos concerts, el primer de sardanes a l'esglèsia de Santa Prisca, i el segon finalment no es podrà cel.lebrar a la basilica de Sant Pere del Vaticà per problemes logístics, doncs el recinte no tenia prou capacitat per la demanda d'entrades que hi havia , i al final es farà al PIMS. Em sap greu pel Sant Pare Benet XVI, perquè no podrà fruir de les nostres dolces veus.
Doneu-me un tros de fusta per cremar o la prendré d'on pugui, com ahir, com si no n'hi hagués d'altra. Jo he sigut com vosaltres. No vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor. Que amb una taula vella sigui ric. Pels carrers i les places aniré de casa en casa per fer-ho cremar tot aquesta nit de Sant Joan.
Tot i que jo no he sigut gaire de fogueres i petards, cada any quan s'acosta la revetlla, intento escoltar aquesta cançó que em fa creure en la màgia d'una nit especial, i aquest any la vull compartir amb tots vosaltres. Felicitats a tots els Joans, Joanes i altres derivats.
Per manca d'idees amb les que alimentar aquest blog, avui encetem una nova secció de la que espero que tingui una periodicitat regular.
Aquesta secció consistirà en l'analisi d'una obra musical popular, que per alguna raó no especificada , no ens hem parat mai a descobrir tot el missatge que l'autor ens volia transmetre, i amb aquest analisi i un posterior comentari de text poguem esbrinar tota l'essència que s'hi amaga dins.
I avui per començar una de les cançons més mítiques del panorama musical mundial: El jardin prohibido. i diu així:
Esta tarde estoy triste y tengo que decirte
que tu mejor amiga ha estado entre mis brazos.
Sus ojos me llamaban pidiendo mis caricias,
su cuerpo me rogaba que le diera vida.
Aqui a la primera estrofa en Sandro Giacobbe, expressa la seva tristesa i penediment davant uns fets que han passat fa poca estona, i és que ell, dèbil com és, s'ha liat amb la millor amiga de la seva nòvia. I d'entrada tots diriem, lleig fer-s'ho amb la millor amiga, però crec que és millor compartir les coses amb les amigues que no amb desconegudes. Per altra banda en Sandro al veure els ulls que li demanaven caricies i el cos que li pregava vida, va fer un acte solidari i m'atreviria a dir que amb molt sacrifici se la va beneficiar.
Comí del fruto prohibido dejando el vestido
colgando de nuestra inconsciencia.
Mi cuerpo fue gozo durante un minuto,
mi mente lloraba tu ausencia.
No lo volveré a hacer más, no lo volveré a hacer más.
En aquesta estrofa, ja ens comença a donar detalls de com va anar el tema, i ell per fer contenta a l'amiga de la seva xicota i de rebot a la seva xicota , va plorar, va menjar el fruit prohibit i es va penedir. Tot a canvi de què?, d'un trist minut de plaer. Una gran mostra de generositat davant les persones necessitades.
Pués mi alma volaba a tu lado
y mis ojos decian cansados que eras tú, que eras tú
Que siempre seras tú.
Lo siento mucho la vida es asi
no la he inventado yo.
Una de les parts més importants del tema, en Sandro li demostra que mentre feia la còpula amb l'amiga, ell realment estava amb ella, i no s'ha de sentir enganyada, doncs en ment i ànima l'estava estimant a ella. Tot això per culminar amb la gran frase de que la vida és així i ell no hi té cap culpa.
Siempre que me ha mirado a los ojos y cogido por mano
yo me he dejado llevar por mi cuerpo
y me he comportado como un ser humano
Lo siento mucho la vida es así
no la he inventado yo.
Aquí insisteix del sacrifici que ha hagut de fer, doncs sense ganes s'ha hagut de deixar anar, per arribar a fer coses que de ben segur no li venien de gust, inclús s'ha hagut de comportar com una persona perquè la vida és així.
Sus besos no me permitieron decir tu nombre, y el suyo si
por eso cuando la abrazaba me acordé de ti.
I per acabar ens explica l'assetjament que ha patit, doncs quan volia dir el nom de la seva xicota, no podia doncs l'amiga el petonejava, en canvi quan deia el nom de l'amiga aquesta el deixava de morrejar per sentir el seu nom en boca del seu amant. No obstant quan l'abraçava, en Sandro tenia un bell record de la seva promesa.
A partir d'aquí l'autor ens repeteix estrofes per fer-nos veure el mal rato que ha passat amb aquesta bitxa, i la meva conclusió és que jo d'ell aniria ara mateix als mossos d'esquadra i presentaria una denúncia a l'amiga de la seva xicota per assetjament i a la seva xicota per complice.
