divendres, 5 de setembre del 2008

L'idioma calellenc


Vaig anar a marc i després d'haver travessat la via del trenc, a l'alçada del bart el Paso, vaig veure uns guiris que anaven tan molls que caminàven rerescules, i fins i tot n'hi havia un que tirava les cuieretes del cafè pel cap de la gent. Allavores una senyora va trucar els empleiats, perquè portessin al cuartelillo a aquells sinvergüenses.


Si has entés aquest petit text a la primera, de ben segur que ets un CTV (Calella de tota la vida), i de fet és com realment i normativament hem de parlar tots els que ens sentim d'aquesta bonica població maresmenca. Perquè els CTV, no anem a la platja, anem a marc i veiem el trenc passar, i anem al bart i diem rerescules, cuiera, allavores, empleiat, cuartelillu i sinvergüensa, entre d'altres mots diferencials.


Per altra banda, si t'ha costat una mica entendre-ho, segueix-te esforçant que el teu treball valdrà la pena, ja ho veuràs, i al dia de demà serà impensable trobar feina sense el nivell C de Calellenc.

dijous, 28 d’agost del 2008

temes de conversa per un sopar


No heu fet mai un sopar amb bons amics, i per falta d'organització no trobeu un fil de conversa?.

No patiu companys, l'expert blocaire pensa en tot i us ofereix uns quants temes a desenvolupar i així fer més amena la trobada:


Es pot parlar de: política, futbol, teatre infantil, nens que repeteixen pàrvuls, meconi, calostre, challenge 2009, règim, caipirinhes, ajuntament, turisme, cant coral, boies, cosins i familia en general, fins quan fem vacances, si ja les hem fet, si treballem a jornada completa o només migdia, facebook, festa major, adolescència, vellesa, fotoshop, futbolito, olimpíades, el temps, mediterraneo, blocs, Hannibal, tendinitis, Sant Hilari, tuppersex, l'Empordà, meduses, futbol a la tele, sèries de TV, nena te la criaràs?, escola, guarderia, Formentera, gambes, charles, Toquinho, mistol, tèxtil, cotxes, expo-saragossa, senat, alfajarín, càstings, gastronomia, dones, bàsquet, homes, nens, nenes, vins ...

Doncs ja teniu idees per dissabte.

dimecres, 20 d’agost del 2008

Ja s'han acabat les vacances


Si senyors, i el dilluns em vaig despertar amb tota l'il.lusió del món, i em vaig reincorporar a la meva feina, amb els ulls un xic plorosos d'emoció per retrobar aquella sensació d'home que fa que aquest nostre país sigui cada dia una mica més gran.

Un cop superat aquest periode vacacional, que alguns diuen que és necessari, ens hem retrobat tots els companys, i amb un somriure als llavis ens hem donat la benvinguda i tot seguit ens hem posat mans a la feina sense perdre ni un segon, doncs tots plegats ja en teniem ganes.

I alguns llançaven al vent un crit de joia: uuueeeeeeeiiii, i d'altres, més continguts però igual de feliços deien: uei. I per últim els més espitosos com jo ens vam passar tot el dia cantant (però sense deixar de produïr), doncs l'alegria no era poca i el goig de tornar a pencar era molt gran.

Ara ja només espero arribar al dia en que tots els meus amics ja hagin tornat a la feina, (professors inclosos), per compartir amb tots ells aquesta felicitat.

dilluns, 11 d’agost del 2008

Coses que es perden

Nova secciò: coses que es perden, i us en dic algunes que trobo a faltar aquest estiu:

L'helicopter que tirava pilotes de Nivea.
La Juanita venent gelats per la platja.
La mega-revetlla d'agost que es feia al pati de l'os.
Una reposició de "verano azul".
La cançó del verano d'en Georgie Dann.

Cada dia m'en vaig a dormir amb l'esperança que tornaran, però quan em llevo, m'adono que encara no son aquí. Hauré de tenir més paciència.

dijous, 24 de juliol del 2008

Comunicat urgent


Degut a la greu manca de definició vers al nom de sa filla, els tiets i tietes ens permetem donar un pas endavant, agafar el toro per les banyes i fins i tot posar fil a l'agulla perquè aquest infant tingui el que l'Estatut de Catalunya en el seu apartat 334/3 dictamina:
Tot èsser humà tindrà dret a tenir un nom (com a mínim) i dos cognoms, que seran per regla general el del pare i la mare, encara que en aquest cas es pugui donar alguna variació de les que s'especifiquen en l'apèndix 21. També tindrà dret a tenir una cartilla del seguru, un carnet del club super 3 i quan sigui més gran un carnet d'identitat, un de conduïr i un passaport, en els quals hi figurarà el seu retrato i el seu nom i cognoms amb lletres majúscules.



Doncs per ser fidels a la legalitat vigent, i després de les propostes obtingudes, em permeto a dia d'avui engegar la macro-enquesta per decidir el nom de la petita. Si us plau no sigueu frívols triant el primer nom que us passi pel cap, reflexioneu, ja que el nom que sigui triat democràticament, l'haurà de gaudir o patir tota la seva vida.



dimecres, 23 de juliol del 2008

Anys i anys.


Després d'haver participat en aquesta cosa tan absurda de jugar 3 partits de bàsquet en una nit, m'he adonat que ja no tinc edat per segons què.
Quatre dies sencers m'ha costat recuperar-me anímica i físicament de les tres doloroses i amples derrotes amb que ens van obsequiar els nostres rivals. I dic recuperar-me perquè ja he aconseguit seure'm a una cadira sense bufar, baixar una escala alternant els peus o pujar al cotxe en un sol moviment, però tot això ho faig acompanyat d'un intens dolor muscular.
I és que avui m'he adonat que fer anys és fantàstic, que a la vida has de saber transformar la frescor de la joventut per l'experiència de la maduresa.
Per tot això i molt més, vull desitjar per molts anys a tots els que avui cel.lebreu el vostre aniversari.

dimarts, 15 de juliol del 2008

El cicle de la vida


Avui, és un gran dia, estic molt content, tralaralarà,....content, ...content,...cooontent.


Ahir vaig rebre una noticia, que encara que ja la sabia, em va fer molt feliç. És fantàstic confirmar que les coses van pel bon camí i tot segueix el seu curs d'una manera òptima.

Com el riu que neix dalt una muntanya i poc a poc va dibuixant una trajectoria de vida fins a formar-se, fer-se gran i convertir-se en bellugadís, fresc i bonic. O com les flors, que seguint el cicle de la vida, fan que el món sigui de colors. O com els nens que gestant-se a la panxa de la mare i seguint el seu procés, arriben a la vida per fer feliços als seus progenitors. I és que avui estic joliu de saber que el meu petit Eloi, el pitoniso Eloi, ja s'ha doctorat en l'art de la quiromància, astrologia i cartomància. Ara no sé si buscar-li un local per tenir un consultori o muntar-li una linea 905 telefònica, tan se val ja li ho preguntaré a ell i que s'endevini el seu futur.


Ah, m'agradaria felicitar a la nena que està en camí i als seus feliços pares. Una abraçada de part de tots els tiets i tietes.



Tot i que d'entrada no es veia prou bé, a la ecografia podem deduïr que és una nena.