dilluns, 29 de setembre del 2008

Extraodinari espectacle.


Us faig saber, (tot i que com que sou molt intel.lectuals i de ben segur ja ho sabeu), que els dies 22 de novembre i 2 de desembre es cel.lebra l'espectacle més majestuós que mai s'hagi vist des del Big Bang. Dos monstres de l'escena mundial, cara a cara, ens faran passar una estupenda vetllada al no menys entranyable Palas Atenea. Els acudits del gran Marianico el Corto amb les famoses melodies d'en Luis Aguilé.
Camarero Champagne, Es una lata el trabajar, Cuando salí de Cuba, etc... i les fantàstiques paròdies d'en Marianico per l'irrisori preu de 39,95€, i això no és tot, de regal una participació de 2€ de loteria de la bruixa de Sort i també un estupendo lot nadalenc. Però, a més a més, també t'hi porten en autocar i et donen l'esmorzar i el dinar.
Companys correm a reservar el nostre bitllet, que el poder sentir en viu al gran Luis Aguilé, no té preu.

dimarts, 16 de setembre del 2008

fira de Calella





Estem a l'any 2008, al mes de setembre, quan en Josep McNamara es disposa a entrar a la fira que es celebra cada any a Calella. En Josep McNamara s'acosta amb uns amics a l'stand de l'hospital on es serveixen tan gustosos vermuts. I com ja va sent habitual els últims 28 anys, a en Josep McNamara el serveix la senyora d'ulleres negres. Una senyora que només veu dins l'stand de l'hospital, i en Josep McNamara pensa on es fica aquesta senyora els onze mesos i vint-i-set dies que també té l'any, i no troba cap explicació lógica a aquesta situació paranormal. En Josep McNamara s'ha passat molts anys buscant la senyora d'ulleres negres per algun lloc de Calella els dies que no hi ha fira, però tot i que s'hi ha esmerçat, no ho ha aconseguit.

El que en Josep McNamara no sap és que cada any, a l'acabar la fira la senyora d'ulleres negres entra dins....... la dimensió desconeguda.

dimecres, 10 de setembre del 2008

A Roma.


La vida de l'artista és dura, què hi farem. Un dia ets aqui, el següent ets allà, és un no parar. Fans que t'esperen a l'aeroport, seguidors que estan nit i dia a la porta de l'hotel, noies joves i no tan joves que et volen tocar, firmar mils d'autògrafs i fer-te fotos per fer feliços als teus incondicionals.

I ara després d'actuar a Calella li toca el torn a Roma, on segurament ja s'han venut totes les entrades fa un munt de dies. Si, l'Harmonia Tour es desplaçarà demà mateix a Itàlia per fer dos concerts, el primer de sardanes a l'esglèsia de Santa Prisca, i el segon finalment no es podrà cel.lebrar a la basilica de Sant Pere del Vaticà per problemes logístics, doncs el recinte no tenia prou capacitat per la demanda d'entrades que hi havia , i al final es farà al PIMS.
Em sap greu pel Sant Pare Benet XVI, perquè no podrà fruir de les nostres dolces veus.

divendres, 5 de setembre del 2008

L'idioma calellenc


Vaig anar a marc i després d'haver travessat la via del trenc, a l'alçada del bart el Paso, vaig veure uns guiris que anaven tan molls que caminàven rerescules, i fins i tot n'hi havia un que tirava les cuieretes del cafè pel cap de la gent. Allavores una senyora va trucar els empleiats, perquè portessin al cuartelillo a aquells sinvergüenses.


Si has entés aquest petit text a la primera, de ben segur que ets un CTV (Calella de tota la vida), i de fet és com realment i normativament hem de parlar tots els que ens sentim d'aquesta bonica població maresmenca. Perquè els CTV, no anem a la platja, anem a marc i veiem el trenc passar, i anem al bart i diem rerescules, cuiera, allavores, empleiat, cuartelillu i sinvergüensa, entre d'altres mots diferencials.


Per altra banda, si t'ha costat una mica entendre-ho, segueix-te esforçant que el teu treball valdrà la pena, ja ho veuràs, i al dia de demà serà impensable trobar feina sense el nivell C de Calellenc.

dijous, 28 d’agost del 2008

temes de conversa per un sopar


No heu fet mai un sopar amb bons amics, i per falta d'organització no trobeu un fil de conversa?.

No patiu companys, l'expert blocaire pensa en tot i us ofereix uns quants temes a desenvolupar i així fer més amena la trobada:


Es pot parlar de: política, futbol, teatre infantil, nens que repeteixen pàrvuls, meconi, calostre, challenge 2009, règim, caipirinhes, ajuntament, turisme, cant coral, boies, cosins i familia en general, fins quan fem vacances, si ja les hem fet, si treballem a jornada completa o només migdia, facebook, festa major, adolescència, vellesa, fotoshop, futbolito, olimpíades, el temps, mediterraneo, blocs, Hannibal, tendinitis, Sant Hilari, tuppersex, l'Empordà, meduses, futbol a la tele, sèries de TV, nena te la criaràs?, escola, guarderia, Formentera, gambes, charles, Toquinho, mistol, tèxtil, cotxes, expo-saragossa, senat, alfajarín, càstings, gastronomia, dones, bàsquet, homes, nens, nenes, vins ...

Doncs ja teniu idees per dissabte.

dimecres, 20 d’agost del 2008

Ja s'han acabat les vacances


Si senyors, i el dilluns em vaig despertar amb tota l'il.lusió del món, i em vaig reincorporar a la meva feina, amb els ulls un xic plorosos d'emoció per retrobar aquella sensació d'home que fa que aquest nostre país sigui cada dia una mica més gran.

Un cop superat aquest periode vacacional, que alguns diuen que és necessari, ens hem retrobat tots els companys, i amb un somriure als llavis ens hem donat la benvinguda i tot seguit ens hem posat mans a la feina sense perdre ni un segon, doncs tots plegats ja en teniem ganes.

I alguns llançaven al vent un crit de joia: uuueeeeeeeiiii, i d'altres, més continguts però igual de feliços deien: uei. I per últim els més espitosos com jo ens vam passar tot el dia cantant (però sense deixar de produïr), doncs l'alegria no era poca i el goig de tornar a pencar era molt gran.

Ara ja només espero arribar al dia en que tots els meus amics ja hagin tornat a la feina, (professors inclosos), per compartir amb tots ells aquesta felicitat.

dilluns, 11 d’agost del 2008

Coses que es perden

Nova secciò: coses que es perden, i us en dic algunes que trobo a faltar aquest estiu:

L'helicopter que tirava pilotes de Nivea.
La Juanita venent gelats per la platja.
La mega-revetlla d'agost que es feia al pati de l'os.
Una reposició de "verano azul".
La cançó del verano d'en Georgie Dann.

Cada dia m'en vaig a dormir amb l'esperança que tornaran, però quan em llevo, m'adono que encara no son aquí. Hauré de tenir més paciència.