Quadrant agendes

Avui he mirat el calendari i de cop i volta se m'ha girat una feinada de por. El mes de desembre és un mes de molta feina, preparar el pessebre ,muntar l'arbre de Nadal, donar de menjar el tió, encarregar la pilota pel caldo, comprar loteria, anar a veure un gran espectacle, donar i rebre felicitacions, participar a la marató de TV3, i... quadrar agendes. Ai, quadrar les agendes, això si que és difícil amb totes les tietes, iaies, germans, cosins, pares i resta de familia que ens voldria tenir a taula aquests dies, però ja se sap, no ens podem partir i la família ja se'n fa càrrec, i " a veure si l'any que ve us ho podeu combinar per venir per Sant Esteve".

I el primer gran acte nadalenc que hem de reservar és el sopar d'empresa, enguany l'empresa Calçotatis, S.L., el cel.lebrarà el dia 19 de desembre a l'hora i lloc habitual. Recordeu tenir a punt les vostres veus per fer la tradicional cantada de nadales i música popular contra els nois i noies de Can Promise amb el seu director Sr. Gelete que contaran amb l'ajuda de l'Antonio Faforillo amb la seva popular melodia Cava, cava nanonainonà i sus vai a emborrachà

Moltes mentides

Sembla mentida que siguis tan mentider, ja saps que s'enxampa abans a un mentider que a un coix?, doncs quan et vaig dir diguem que m'estimes encara que sigui mentida, no volia una mentida piatosa, perquè la mentida té les cames llargues, i si no que ho preguntin a en Jose Luis que es creu les seves pròpies mentides.
L'altre dia estava amb un grup de nens, uns jugaven a veritat o mentida, altres al mentider mentre anaven cantant la cançó de les mentides i del grup en sortia un que era més mentider que en Calça, clar que tots sabem que els nens i els borratxos no diuen mai mentides.
A en Pinotxo li creixia el nas quan deia mentides, sovint es diu una mentida per saber una veritat i sabem que no hi ha llibres sense mentida, la lluna és mentidera , la veritat fa mal però la mentida mata i per ser mentider s'ha de tenir bona memòria.
I tot això que us dic us prometo que és veritat... o potser és mentida?

Uns exercicis per la Nonna?

L'edat òptima per un esportista d'èlit cada dia és més precoç, fixeu-vos en els casos d'en Bojan o en Ricky Rubio. Per tant, calçotaires, ens em de començar a moure i preparar a la nova estrella esportiva que iluminarà el firmament esportiu català les properes dècades.
I si fos una nova Gemma Mengual?, ui si és com el pare i la mare li costarà molt tirar-se a l'aigua.
I si és com en Gervasi Deferr?, si veiem l'elasticitat del pare, veig molt difícil que pugui fer aquelles giragonces i saltar el plinton.
I si és una nova Pau Gasol? , podria ser, però ha de ser més ambiciosa cara a cistella.

Es igual que sigui el que ella vulgui, però com us ensenya el següent video hem de preparar-la de ben joveneta.

I també us dic que si mai veig que algú li faci a la nostra Nonna alguna cosa semblant a això jo li faré el mateix agafant-lo per les parts.

El meu veïnat

Tinc una veïna que té un problema, i el problema és que viu al costat de casa meva. L'altre dia va tenir la delicadesa de venir a fer-nos una visita i exposar-nos tota la problemàtica de la seva llar, en forma del soroll que produïm a casa, basicament al pati amb la pilota. Jo ràpidament em vaig excusar i li vaig dir que a casa hi tenim el futur del Barça en forma del relleu natural d'en Messi, i el nano havia de practicar. Però no em va entendre, ... segur que és del Madrid .

Després d'algunes amenaces rotllo programa de tele de xafardeig (te voy a denunciar, te pondre un pleito y te vas a enterar...), em va arribar a dir que era un antipàtic i que no tenia amics, doncs al barri no em saludava ningú. Jo li vaig dir que això era mentida i que a més a més de tenir amics de carn i ossos, tinc quaranta-vuit amics al facebook i que quedava lluny d'en Vilapou que en té 260 o en Gerard Quintana que en té 4209, però que n'estava molt satisfet dels meus 48 amics i que tenia el propòsit de fer-ne dos més per arribar als cinquanta. També li vaig proposar ser una de les meves amigues del facebook, i que li seria molt útil per si m'havia de tornar a fotre la bronca, ja que ho podia fer comodament des de casa seva, ara que venia el fred.

I per demostrar-li el meu carinyo li dedico aquesta cançó .

Redacció, que he fet el cap de setmana

Aquest cap de setmana m'ho he passat txatxi-guai. El dissabte a la tarda vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure la peli més xula de totes les que es fan i es desfan, es diu High school musical 3. Va ser bonic veure com la pubertat es respirava sobre el pati de butaques de Can Salom, com també va ser interessant la batalla que tenia el personal del cine per intentar contenir aquella multitut davant els intents d'acabar la peli rotllo Bollywood, tots cantant i ballant per la sala.

I el diumenge, va ser encara més mega-xupi, vaig anar a la festa dels súpers. Jo ja sabia que tots som súpers, tots som grans i que èrem més d'un milió, però no m'esperava que tots estiguèssim allà a la mateixa hora, i a més a més acompanyats de pares, mares, iaies i tietes. Fent calculs per sobre, aproximadament 3 milions de persones intentant veure com en Roc li feia un petó.

Al final quan ja tornàvem, el papa estava una mica nerviós i deia que no s'acabaria pas el món i que ja els podien anar dient que tinguèssim més fills, si no sabrien on posar-los. I també va dir unes paraules que aquí no puc escriure perquè la senyoreta em castigaria amb una setmana sense pati.

La teoria de Darwin

Quan en Súria es va jubilar de correus, alguns ja sabiem que aquest fet podia canviar l'esdevenir de la història. I així ha sigut, el món de la comunicació ja no podia ser el mateix sense la persona clau que diligentment ens portava missatges amunt i avall. Calia inventar una manera per suplir aquesta manca. I sent fidels a les teories de Darwin, hem evolucionat quan ens ha faltat un mitja comunicatiu eficient, i ens hem adaptat a les noves formes com son l'e-mail, els missatges de mòbil, el messanger, el facebook, i totes les variants que han nascut per omplir aquest buit.

Torna la Vallderoure

De tots és coneguda la febre dels grups que tornen, que per molts motius que esmentin, entre nosaltres, tots sabem que és per omplir-se les butxaques amb uns bons dinerons.

The Police, Genesis, Hombres G, Heroes del Silencio, Jackson Five, Spice Girls..., tots aquests ja han fet el pas per tornar a fer-nos gaudir del seu art, i tornar a fer-nos ballar de valent. I a casa nostra a falta de un grup musical que torni tipus Esquirols, La Trinca, Los Sirex..., una colla sardanista ha decidit fer un pas endavant i fer-nos feliços amb la seva tornada. Serà el 19 d'octubre a Banyoles, on els antics membres intentaran demostrar de nou, part de la seva elegància ballant, tot i ser conscients que els anys no perdonen.

Aquí els teniu en el seu últim assaig.