Plou

Primer de tot escoltem tranquilament el mestre Tomeu.

I ara ja podeu agafar el cistell i anar a buscar, caçar , collir, o aplegar bolets.

Carta a l'alcalde de La Sénia

Benvolgut alcalde de La Sénia.

Un cop passats uns dies dels fets de la lleona que voltava pels boscos del seu poble, permeti'm mostrar-li tot el meu suport i comprensió davant els comentaris, que de ben segur, ja s'estan fent entre els vilatans de pobles veïns al seu.

Que la enveja és molt dolenta i tota aquesta gent de poblacions veïnes, que avui fa burla i mofa sobre els fets del mamífer, ho fa basicament per avorriment i perquè no poden comparar la seva població mediocre, amb la vila que vostè governa i busquen la més petita escletxa per poder fer mal i sentir-se més a gust.

I sobretot no caigui en el desànim, que no està tot perdut o "que no estamos tan mal" que deia aquell, perquè podria tenir la sort que un dia li muntin una llibreria de referència comarcal, que es digui, per exemple "La Lleona" o que si vostè té un músic que un dia tot baixant de l'escenari tingui un desgraciat accident, i estigui uns dies de baixa, possiblement s'engresqui a engegar un bloc i tot seguit una xarxa blocaire municipal de nom "La Lleonasfera".

Una forta abraçada d'un calellenc.

iron-calçot

Diumenge vaig tenir l'oportunitat de seguir ,tan com vaig poder, la triatló. A dos quarts de vuit ja era a la sorra de la platja per veure com es tiraven a l'aigua, després les transicions, el tram de bicicleta i per acabar la marató. A mida que passaven les hores m'adonava del canvi que hi havia a les cares i als cossos de tots els participants.

Al vespre vaig anar a col·laborar a l'avituallament de Pineda. De set a quarts de nou vaig veure atletes molt trinxats, però que anaven fent més o menys dignament els kilòmetres. I a partir d'aquesta hora cada corredor era un poema, alguns encara mantenien el sentit de l'humor i s'enfotien d'ells mateixos, com en Morten de Noruega que em va assegurar que ell era un estúpid i no ho tornaria a fer més o en Jon que em demanava cava ja que era la última volta, i us asseguro que si hagués tingut una ampolla a mà, hauriem brindat. En James va tenir temps d'explicar-nos que era irlandès, que no anglès, i li vam contestar que l'enteniem perfectament. En Mariano ens va demanar un sac d'escombraries per fer-se una capelina, doncs al tros dels camps de Santa Susanna, a part d'haver-hi la penombra hi feia molt fred i al mateix temps li explicava a un altre atleta que ho havia après a l'exercit espanyol,.. jai tenologi. L'Eric de França és el que més patia, al anar a la última volta anava absolutament coix, i al tornar, coix i encorbat cap a un costat, però seguia sumant quilòmetres. I l'Eduardo de Mèxic, conscient que era l'últim es va parar a petar la xerrada una estona, va menjar plàtan amb nosaltres, para evitar los calambres, i ens va donar les gràcies per haver-lo esperat, com també ho havien fet al passar per última vegada tots aquests atletes que van necessitar una mica més que els altres per fer la triatló.

Torna la challenge.

Ja la tornem a tenir aqui, la grossa, la de veritat, no aquella que van fer al maig, que era de la Señorita Pepis, la que de veritat emociona i dóna mèrit a tots els finishers..... I aquesta vegada haurà de compartir espai amb l'Oktoberfest.

Seguidament us donaré quatre consells perquè ,com que sé que sou poc eixerits i sovint aneu distrets, no confoneu els participants de la Challenge i de l'Oktoberfest.

Si veieu senyors i senyores que es tiren a marc ben aviat al matí, segurament seran de la Challenge, però compte també podrien ser alemanys que aprofiten els últims dies de platja.

Si després us passen per davant uns corredors amb bicicleta, son participants esportius. Si en canvi porten un trombó, flauta travessera o bombo, son de l'Oktoberfest.

Si veieu un senyor amb un tipet com el de la foto, evidentment és un participant de l'Oktoberfest..., o potser de la Challenge?

Quan a la tarda veieu un home fent tantines i amb problemes per mantenir l'equilibri, serà segurament un guiri de la festa la cervesa, però fixeu-vos-hi bé, ja també podria ser un corredor del Team Calella, que arriba a meta deshidratat i desnutrit.

I si a la nit trobeu gent que corre després de 16 hores d'esforç, o que toca una bella melodia bavaresa després de 16 litres de cervesa, aplaudiu-los a tots, ja que tots han aconseguit acabar el seu particular repte.

Astèrix a la fira

Estem a l'any 2009 dc, tota la fira esta ocupada....Tota? tota no. Un grup irreductible d'amics i voluntaris de l'hospital resisteixen encara i sempre a l'invasor.

Cada any igual, sempre hi ha un poble que intenta envair l'essència de la fira. Un any els gallecs i volien, clar, imposar-nos el pop a la gallega. Un altre el poble d'Escocia i volien emborratxar-los a tots de whisky. Després els bascos que ens volien fer tastar el marmitako. I l'últim any els italians que tan si com no, ens volien fer empassar pizza.

Enguany un grup de xilens intenta atacar el vermut de la fira i vol sotmetre al tradicional vermut a l'almeja xilena i la seva salsa.

Però el druida Vidàlix desconfia d'ells i ven els tiquets i torna el canvi amb precisió. El cap Puigix organitza el grup per poder atendre les onades de clients que rebran.

- Pedrètix, prepara les safates

- Les olives, cal posar olives. Pedemóntix, corre a obrir una llauna.

La Llopartix i l'Aragonèssix, atenen una munió de gent que ve per la banda del bar rodó, i Nesplérix i Juhanuixix, vigilen la reraguarda perquè no falti de res.

I mentre en Rierix posa el vermut dins els gots, la Gallífix ja ha tirat la salsa Espinaler a vuit vermuts. Mentre, el client Cóquix demana més vermut.

- No, tu no Cóquix que quan eres petit vas caure dins la cassola de vermut.

I se'n va enfadat, per no poder tastar més vermut, però feliç perquè han aconseguit un any més la victòria.

Què en saps de la fira de Calella?

Us proposo un super-concurs amb super-premis pels que sabeu encertar unes quantes preguntes sobre la fira de Calella.

Bases del concurs:

1. S'ha de respondre el més ràpid possible, per optar al premi.
2. Els premis es sortejaran davant de Cal notari, pels que hagin encertat totes les preguntes abans del dia 17 de setembre a les 9 del vespre.
3. Els premis consistiran en dues entrades pel festival de blues i jazz (primer premi) i dues entrades pel concert de la Salseta del Poble Sec (segon premi).

1.Quina ciutat va ser la primera convidada a la fira de Calella

a. Tortosa

b. Balsareny

c. Arenys de Munt

d. Entre Pinto i Valdemoro

2. Quants vermuts es serveixen el diumenge al matí a la fira:

a. 32

b. 644812

c. 1000

d. 2500000 segons l'organització, 25 segons la guàrdia urbana.

3. Quina entitat calellenca, munta cada any una exposició fotogràfica:

a. Pa, vi i moltó.

b. OTAN

c. Foto film

d. Esbart dansaire de Rubí

4. A quin espai es munta la fira.

a. Passeig de Mar

b. Passeig Manuel Puigvert.

c. Passeig de Marc.

d. Entre la via i la platja, enmig del Paso i el bar rodó.

5. A quin país està dedicada la fira d'enguany:

a. Venezuela

b. Andorra

c. Xile

d. Vermutlandia

La solució i el llistat de premiats el proper divendres.

En Jonathan i l'Oriol

En Jonathan és un dels monitors més ferms del grup d'esplai del seu poble. Sempre acompanyat de la seva guitarra, fa que la canalla s'ho passi pipa quan surten a acampar per les muntanyes del nostre país. Quan tingui quatre calers, vol anar a viure amb un pis de lloguer amb l'Anna, la seva xicota de tota la vida. Els seus pares no entenen com els ha sortit un fill tan kumbaia, si ells sempre han sigut d'anar a totes les discoteques hagudes i per haver.

L'Oriol té una colla d'amics que fan trobades els caps de setmana a la nit als parkings dels centres comercials tot fent botellon, mostra el seu Opel Corsa tunejat amb uns potents altaveus i música makinera. Te un enorme tatuatge que li cobreix el braç i mitja esquena i se'n vol fer un altre a la cuixa quan aconsegueixi una mica de pasta, que hi posi Deborah, la seva xurri actual. Els seus pares es desesperen quan veuen que tots els valors catalanistes i ecologistes que han volgut transmetre al seu fill, han sigut inútils.

Però el que els pares de l'Oriol i en Jonathan no saben, és que fa 22 anys la infermera Padilla, va tenir una nit difícil, que a la planta de nou-nats i havia molt poc personal, i que quan portes tantes hores de guardia, pot passar que et distreguis i canviis dos nadons de bressol.