Marató de Barcelona

Ahir vaig fer i acabar la marató de Barcelona.

La tàctica a seguir era molt clara, començaria vigilant els keniates i cap al km. 38 faria un canvi de ritme que no podrien seguir. Però malauradament no vaig tenir una bona sortida i rapidament se'm van escapar. Era l'hora d'aplicar el plà B, que consistia en marcar als millors corredors de l'èlit europea i donar-los-hi un bon disgust a l'sprint. Però ja vaig veure que no era el meu dia i quan van donar la sortida ja no els vaig veure més.

Per això vaig decidir fer la meva carrera sense fixar-me en els rivals a batre. Cap al km. 12 em va avançar l'home que anava vestit com si anés a buscar bolets, i durant 7 km. vam tenir un interessant duel. Quan erem a la Gran Via es va despenjar, suposo que va trobar uns quants rovellons en una vorera i no es va poder resistir. Més endavant vaig veure per primera vegada la senyora que de tant en tant corria al revés, tot esperant el seu company. Cap al km 31 vaig avançar als dos atletes vestits de viking ( casc amb banyes, casaca i destral ) i una mica més tard em va avançar l'home que cantava, i afinava, a tot volum el "Living on a prayer".

Em vaig donar compte que l'Avinguda Litoral és molt i molt llarga i que les torres de la Vila Olímpica es van allunyant conforme corres cap a elles. Després a la part final no sé si amb les cames o amb el cor seguia fent els kilometres que quedaven i quan ja estava aixecant els braços en senyal de victòria per haver acabat, em va avançar l'home que anava vestit com si anés a buscar bolets. Casumlolla.

iogurts

Avui he anat al súper. He comprat mantega, tovallons, formatge, oli, i també suavitzant per la roba, tonyina, Coca-coles, galetes de xocolata i sense xocolata. Després he passat per la nevera dels iogurts. És molt difícil comprar iogurts, de fet ara encara estic aquí plantat intentant decidir quins iogurts m'emporto.

No sé si agafar-ne un que si te'l menges 14 dies seguits, es desinfla un globus que tens a la panxa i vas a fer caca tot el dia i et sents tope bé. O potser és millor aquell que et baixa el colesterol i et tornes molt sà. Jo no sé si tinc colesterol, perquè des de l'any 82 que no em faig cap analisi, i potser en aquest temps amb totes les botifarres i xoriços que he menjat m'ha pujat una mica.

Podria comprar un que si no te'l beus vas tot borrós pel carrer, però quan ja te l'has menjat la gent ja et veu nitidament.

Una mica més enllà n'hi ha uns que alimenten com dos bistecs i creixes molt. A mi m'agradaria créixer molt. O també n'hi ha uns que t'aprimes i et queda un tipet com aquell senyor que surt a la tele que la meva germana diu que és tan guapo.

Ara ja han tancat les llums del súper i jo encara estic aquí, sol, mirant els iogurts amb la llum d'emergència. Tothom ha marxat. La Paqui també, i quan decideixi quin iogurt compro, m'hauré d'esperar a que torni a obrir la caixa demà al matí per pagar-li i poder marxar a menjar iogurt.

blogteràpia

Avui fa dos anys que escric en aquest blog.

Escriure en un blog és una experiència del tot recomanable. D'entre els blocàires, n´hi ha que ho fan per ensenyar al món la seva obra literària, o els que escriuen per reivindicar les seves idees. També n'hi ha que ho fan per mostrar la seva obra fotogràfica o els que ho fan per directament, enfotre-se'n d'altre gent.

A mi m'ha servit per estalviar, .......en psicòlegs, i he abocat aquí les meves penes, fustracions, alegries, mala llet, dubtes, pors, felicitats i alguns bells records. Si totes aquestes dèries les hagués hagut d'explicar a un professional, m'hauria costat una pasta.

Gràcies per la vostra col·laboració.

Busquem La Trinca, .... o millor busquem alguna cosa nova?

Escric aquest post amb un ull mirant la pantalla de l'ordinador i l'altre mirant a la tele els aspirants a Trincàires. He de reconèixer que La Trinca van ser molt bons i van fer molt bona feina a la seva època, però tot i que està bé tenir un programa que ens porti records, seria molt millor invertir temps i diners en fer conèixer els nous grups que estan sortint al nostre país.

Des dels meus companys de la Llopasfera, hem rebut aquests darrers dies, recomanacions de grups com Els amics de les arts o 4t1a, tots dos molt bons o els ja coneguts Manel, que només han tingut l'oportunitat de sortir a la tele quan uns fans seus han felicitat a en Pep Guardiola.

Però el que més patir em fa és, que si les audiències son bones, la direcció de TV3 s'engresqui, i ens busqui la nova Marina Rossell, el nou Santi Vendrell o el nou Héctor Vila.

Insultem en català

Modestament, em considero un bon català. Soc del Barça, només miro TV3 i escolto Catalunya Ràdio, tinc una llibreta a La Caixa (amb pocs euros, però això és un altre tema), i voto al partit que votaria un bon català.

Però d'un temps ençà vull queixar-me del llenguatge que es fa servir a TV3, on els insults són simples traduccions d'altres idiomes, cosa totalment innecessaria amb la riquesa insultària que tenim al nostre país.

Quan tot mirant Ventdelplà, escolto a en Monràs dient " aquell fill de p..., no hi tornarà més ", m'esgarrifo. No seria més nostrat escoltar "aquell barjàula no ho farà mai més"?

Per això, catalans, fem un pas endavant i siguem autòctons a l'hora de faltar a d'altre gent. Si en un partit de futbol ens hem de queixar a l'arbitre, no direm " Arbitre cabró ", ho substituirem per "arbitre capcigrany ".

O per posar un altre exemple, si en el parking del Carrefour, ens disputem un aparcament amb un conductor d'un cotxe tunejat, i ens hem de dedicar sàvies paraules com capullo o gilipolles, no vull que sigueu barroers i heu de fer servir expresions catalanes, que sempre seran més elegants, com baixdesostre o malnascut.

I perquè tot aquest procés us sigui més senzill, us deixo amb aquest tema de l'Estanislau Verdet.

Adéu 2009, benvingut 2010

S'acaba l'any, i és moment de fer balanç, com els resums que fan les teles, ràdios i diaris.

Aquest any ha sigut l'any de la crisi ( ningú n'havia parlat fins ara), i de les sis copes del barça. Sis copes sis, com els toros que es maten a una plaça una tarda de corrida. Sis, com les cordes d'una guitarra. Sis, com els ous que caben en mitja dotzena. Sis, com els gols que li va clavar el Barça al Madrid al Bernabeu.

Però em un àmbit més domèstic recordo aquest any que va començar amb una forta ventada i temporal al mes de gener. Després ja a la primavera vam disfrutar de la primera mitja marató Costa del Maresme, per ja preparar-nos cara al maig per la Half Challenge.

A l'estiu ens van venir a visitar els ciclistes del Tour de França, i vam comprobar que es pot desallotjar la platja de Calella en 5 minuts, amb l'amenaça de bomba que hi va haver per part d'algú que no tenia massa feina. També vam fer la prova de separar festa major i fira, i personalment no em va convèncer massa. I a l'octubre van venir un grapat de homes i dones a fer que ens sentissim orgullosos de ser calellencs, amb la Challenge....espectacular ......(espero que no la perdem)

I hem acabat l'any podent visitar el Far, i veient la Riera coberta.

Bon any nou calçotaires.

Tinc 43 àpats de Nadal

Com es nota la crisi. Aquest any he vist reduïda drasticament la cel·lebració del Nadal per part de les empreses i entitats en les que formo part.

El sopar de pares de la classe del nen, el berenar de pares i mares de la classe de la nena, el de la coral, el sopar del grup d'amics de l'escola, el de l'associació de veïns, el de la colla de quan en teníem vint, el del grup d'esplai, el de l'AMPA, el dels que anem a fer el partidet el dimecres, el de després d'inaugurar el pessebre, el d'amics de facebook (virtual), el berenar de la guarderia de la neboda, el d'aquí i el d'allà, el d'això i el d'allò.... I el que més mandra fa: el sopar d'empresa.

I tots, absolutament tots, amb el seu regal d'amic invisible. Si us plau, us estimo molt a tots, però no vull tenir més amics invisibles, us vull veure a tots. No vull que em regaleu cap més cosa inútil, amb un pressupost de 6 euros. No vull trencar-me el cap pensant un regal per un company al qual no tinc ganes de regalar-li res, ni ell, segurament, té ganes de regalar-me res a mi.