Qualsevol nit pot sortir el sol

Ahir vaig decidir recuperar la meva faceta kumbaià. D'entrada vaig afinar la guitarra, vaig cridar els meus fills, i els vaig dir: Fills meus, escolteu quina cançó més ferma. Estic segur que xalareu de valent.

I em vaig posar a cantar:

Fa una nit clara i tranquil·la,

hi ha una lluna que fa llum.

Els convidats van arribant........

Els nens m'escoltaven i em miraven expectants i fins i tot atònits i com més avançava el tema, més bocabadats estaven. I va arribar aquell tros que diu:

Hola Jaimito, i Doña Urraca,

en Carpanta i Barba Azul

i Frankestein i l'Home Llop......

I jo emocionadíssim al veure que apreciaven la bona música, fins que no van poder més i em van dir:

Qui?, en Carpanta?. Barba...què?-De quina emperadriu em parles?. I qui carai és Doña Urraca. I en Frankestein, amb quin equip juga?. En Cocoliso?. La Familia Ulises, viu a Calella?. Què et passa papa?.

Hi havia dues opcions o explicar-los la prehistòria dels dibuixos animats o per altra banda actualitzar la cançó, I ves per on, vaig decidir-me per la segona opció.

Bona nit al Bob Esponja,

en Doraemon, en Calliou

tota la família Simpson,

en Pocoyo i Spiderman,

la Hanna Montana i els de Cars.

En Fluski ve amb la Lila

amb les Espies de Veritat

hi ha en Oliver i Benji,

amb en Mic i Bola de Drac

i emprenyant, el Senyor Plà.

Oh Benvinguts, passeu passeu....

Aplec de Calella

Diumenge serà el primer aplec en tota la meva vida al que no podré assistir. I em sap greu. Des que tinc us de raó, ( bé, això no és cap referència, ja que no sé si n'he tingut mai ) he assistit a tots els aplecs a una hora o altra. I aquest any per una trobada de cap de setmana d'aquelles que s'ajorna diverses vegades, de les que ara no em va bé a mi i ara no li va bé a l'altre, s'ha quedat per fer la sortida el dia de l'aplec.

Jo no hi seré, però segur que tot anirà com sempre. Perfectament organitzat per la gent de l'Agrupació Sardanista, serà un any més la referència al món de la sardana. I no hi faltarà el senyor que porta un munyoc de papers a la mà, i els deixa al mig de la rotllana abans per ballar. També hi seran els dos germans de braços gruixuts, la senyora d'espardenyes de beta i faldilla estampada, i els de la colla del setze, que estan entre l'exotisme i el frikisme i que intenten lligar a alguna mossa tot ballant sardanes. A la tarda podreu trobar alguns ex-Vallderoure, demostrant que encara retenen el seu art i aquí s'hi afegiran alguns polítics locals que ens faran veure que no han progressat gens dansant des de l'any passat.

I perdut al mig de la muntanya, el diumenge a dos quarts de set, connectaré el meu ipod i posaré Record de Calella a tot volum i em posaré a ballar amb qui sigui, perquè el primer diumenge de juny s'ha de celebrar.

diumenge de challenge

Fer una challenge cansa molt. Al matí t'has de llevar ben d'hora, despertar la teva parella, la teva filla i intentar, també, despertar el fill. No tot s'aconsegueix, i després d'un quart d'hora d'intents decideixes que n'hi haurà dos que no seran finishers, ja que no podran ser ni beginers.

Després toca aconseguir un bon lloc entre la gentada que vol veure la sortida al mar per intentar veure algun amic que ja està a punt de començar. Això inclou aixecar la teva filla a les espatlles, amb la consecuent contractura que encara arrossego.

I ja arriben nedadors, ara ja correm per la sorra per no perdre detall de la primera transició. Quan ja en tenim uns quants de vistos, cap a l'estació per seguir les primeres bicicletes, per tot seguit anar fins la curva del far a deixar la veu quan en veiem algun del Team Calella.

Però, com passa el temps, el primer ja està a punt d'arribar. Toca afanyar-nos per aclamar el vencedor. Quan ja passa aquest moment ens movem al cementiri per alternar bicicletes i carrera a peu. Per més tard tornar a la recta d'arribada per veure els amics finishers i finalment poder dinar cap a tres quarts de quatre.

Resultat: Contractura a l'espatlla, insolació i afonia. Crec que a l'any vinent aniré amb els amics del Pa, vi i moltó a menjar botifarra amb allioli.

Un team de triatló.

Un team de triatló va ser el centre del món.

I quin és el secret, es preguntava tothom?

els músculs més definits, els cossos més depilats,

o potser els paquets més ben marcats?

És l'entrenament en equip, o les sèries al crol,

o tornar esprintant a la recta de Sant Pol.

Un equip de triatló va ser el centre del món.

I quin és el secret, es preguntava tothom.

La feina ben feta, qui no recorda?

de gent eixelebrada, buscant la glòria,

a cada braçada buscar profunditat,

i amb la bici anar sempre ben acoplat.

Tot està per fer, al fer la transició,

i a bon ritme correré la marató,

Juhé, Estany, Pou o Gelabertó,

Estragué, Cadena, cada dia fent-ho millor.

Els Claramunt organitzant, en Castellà de director,

Perez i Galindo d'entrenadors,

Tapissers, periodistes, mecànics i gestors

estudiants, lampistes, banquers i professors.

Un team de triatló va ser el centre del món,

i quin és el secret es preguntava tothom?

La inconsciéncia, la bogeria, la temeritat,

i entrenar cada dia fins caure rebentat.

Són les ganes, treballar fort.

Desperta company, avui toca natació.

No ens hem de reinventar, hem de seguir pencant molt.

fer tirades com sempre, que no ens venci la son.

Un team de triatló va ser el centre del món.

i quin és el secret, es preguntava tothom.

Si fem la cursa com nosaltres sabem

serem finishers i ho aconseguirem.

I si els altres fan drafting, tant se val;

la feina ben feta no té fronteres, ni té rival.

Molta sort a tots

10 raons (musicals) per anar a votar el 25 d'abril

1. Perquè ... som i serem gent catalana.
2. Perquè ... el meu pais és tan petit.
3. Perquè ... Catalonia is not a Patagonia.
4. Perquè ... no diguem no, nosaltres no som d'eixe món ( bé en aquest cas diguem si ).
5. Perquè ... torni, torni en Serrallonga.
6. Perquè ... qualsevol nit pot sortir el sol.
7. Perquè ... sigues lliure i camina cap a l'estel que vulguis guanyar.
8. Perquè ... ara és l'hora segadors.
9. Perquè ... més lluny hem d'anar més lluny.
10. Perquè ... ens ha costat Déu i ajut, arribar fins aquí.

10 raons per anar a votar el 25 d'abril

1. Perquè és un dret democràtic.
2. Perquè és de bona educació, preguntar les coses abans de fer-les.
3. Per saber realment quants som.
4. Perquè n'hi ha hagut alguns que han pencat molt.
5. Per fer emprenyar els de més al sud.
6. Perquè si no ho fem nosaltres, qui ho farà?.
7. Perquè d'aqui a uns anys, m'agradaria explicar als meus néts que jo vaig anar a votar i que gràcies a aquella iniciativa, vam aconseguir allò tan important.
8. Perquè ara és l'hora catalans, ara és l'hora d'estar alerta.
9. Per saber què passarà, en cas que sigui un èxit total.
10. Perquè tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.

Perquè el Barça va deixar marxar en Samuel Eto'o.

Estem a la setmana del Madrid - Barça, la que uns diuen que és del clàssic, ( no m'agrada gens aquesta definició que s'han inventat ) i crec que ja és hora d'aclarir el motiu real de perquè el Barça va fer fora a l'Eto'o.

El departament d'investigació de Calçotada Connection s'ha posat a treballar durament i ha descobert noves dades que aclareixen tots els fets i que van motivar l'acomiadament d'un jugador que havia marcat 30 gols, i que va ser peça clau al Barça del triplet.

Comencem a relatar els fets: Mentre el Sr. Eto'o va estar jugant a Mallorca va fer molts bons amics, un d'ells l'ex-president balear Jaume Matas ,un senyor que ha tingut uns petits problemes amb la justícia, i com que no li va quadrar la caixa, li demanen 3 milions d'euros per eludir la presó. El Sr. Matas li va demanar ajuda a en Samuel per poder pagar la multa. Però com que el camerunés anava just de calés perquè s'havia comprat un Rolex i dos Hummer, va decidir denunciar al Barça perquè no li havia pagat la prima que li corresponia pel traspàs. I quina quantitat li reclama al Barça, doncs 3 milions d'euros.

Elemental, estimat Watson.