Carta a Sant Pere

                                                  
Excel·lentíssim Sr. Sant Pere
C/ Dels Cumulonimbus, 23
08333 El Cel de Dalt

Estimat Sr. Sant Pere

Em dirigeixo a vosté per fer-li una reclamació, com a màxim responsable, del temps que està fent aquest estiu. En aquest tros de món on vivim, ens agrada que els estius siguin assoleiats, calurosos i fins i tot amb un punt de xafogor, ens agrada anar a la platja, prendre cerveses a les terrasses, i comentar amb els nostres veïns que " no es pot aguantar tanta calor ". També volem que els estius siguin normals, que ens costi dormir, anar a fer cua a La Caixa per estar una estona fresquets, passar per davant l'area de Guissona perquè ens toqui el fred als peus, remullar-nos a qualsevol hora i qualsevol lloc.

En canvi, ja fa una temporada, d'ençà que el Sr. Clooney el va visitar i li va instal·lar una màquina de Nespresso a la porta del cel, crec que no està per la feina, i per aquest motiu el temps va descontrolat. Fa calor al mes d'abril, plou i fa fred al juliol...., i als humans ens agrada més el temps tradicional, el de calor a l'estiu i fred a l'hivern.

No li vull dir que no es prengui més cafès, però si en lloc de prendres el Volutto o el Roma, que son molt forts, ho provés amb els descafeinats, potser tot aniria millor.

Una abraçada plena de llum.
Atentament.

Ja tenim cançó de l'estiu

Avui dia de Sant Quirze i Santa Julita és un gran dia. Tot i  que Giorgi Dann sembla que ja s'ha jubilat, tot i que en Pep Xena fa temps que no treu cap nou èxit, els  amants de la cançó de l'estiu podem tornar a estar feliços. Mireu que m'ha arribat. 

Genials

Mileuristes

En aquest nostre pais, no fa pas massa anys, hi havia una raça, repudiada per la majoria, que era la dels mileuristes. Els mileuristes eren un grup social que patien les mofes i burles dels altres ciutadans ja que era gent pobra, molt pobra. Els veïns els evitaven per no barrejar-se amb xusma i els nens canviaven de vorera quan els veien passar. 

Però passà el temps i, vatua l'olla, als mileuristes, l'altra gent ja no els veia tant poca cosa, el seu status social augmentava a un ritme vertiginós, fins el punt que tothom s'hi acostava, eren l'orgull de les famílies, les iaies els volien com a néts i la canalla se'ls mirava embadalits doncs a final de mes tenien un sou.

I és d'aquesta manera que tots sabem, que no és més ric el que més té, ni el que menys gasta, sinó el que té una mica més que els altres.

Uai romaní truà puans, iunaitet kindon tri poins

Estic mirant el festival d'Eurovisió, i com cada any és estupendu. Els artistes canten amb aquella il·lusió d'aconseguir la victòria final, per fer-se un lloc al panorama musical. I el moment d'encara més extasi és el moment de els puntuacions. Surt el famoset de cada país donant els punts que otorguen a cada candidat:

Uai romaní, truà puans, iunaitet kindon tri poins. I els candidats votats, com és evident, estan molt feliços i salten d'alegria.

I em ve al cap una reflexió: no es podria fer per les eleccions municipals, un sistema híbrid 50 % de la clàssica elecció, i 50 % d'un sistema copiat del veredicte de Eurovisió?

M'intento explicar: que els candidats presentessin el seu programa, i una vegada escoltats tots, que cada entitat calellenca donés la puntuació, per exemple:

Per part de Foto Film: Barri: seven points, Candini : eight points......

El Pa i vi i moltó: Juhe, six points, Campoy, nine points......

Pel Tennis Taula: Gomez, ten points, Marchante, one point.......

Agrupació Sardanista: Candini five points, Juhe six points.....

I així amb totes les entitats calellenques.

Sóc conscient que això és raro de pebrots, però jo sóc una mica així,.....raro de pebrots

Alfred i la càmera màgica

Vet aquí una vegada un vailet tot eixerit que s'anomenava Alfred. Un dia l'Alfred després de fer la seva tasca quotidiana, va anar a donar un volt per la seva vila del maresme. Anava tot content i xiroi quan de sobte es va trobar una càmera abandonada en una vorera. L'Alfred amb molta cura la va recollir, li va treure la pols i.....brrrrummmm, en va sortir un geni gran com un Sant Pau. El geni com ja és habitual en aquest gremi, li va dir que li concediria tres desitjos, i l'Alfred culé com era, li va demanar, efectivament, que el seu Barça guanyés la Copa, la Lliga i la Champions.

El geni amb un somriure als llavis li va dir que els tres desitjos eren molt fàcils de complir, i com que no va acabar cansat ni res de res, es va instal·lar dins del  cos de l'Alfred una temporada.

I des d'aquell dia l'Alfred era capaç de treure instàntanies fantàstiques de grans esportistes com Dani Alves, Pau Gasol o Kobe Bryant. I també de fer fotos de nanos que juguen a tennis taula, o atletes locals que corren la mitja marató, de jugadors amateurs de bàsquet o handbol, o de triatletes absolutament trinxats, i tots sortien com autèntics super-cracks del seu esport.
Fins i tot va aconseguir treure guapo a en Pedrito en una foto, ....això sí que és màgia.

I vet aqui una noia, vet aqui a un ninho, visiteu la pàgina d'en Dakinho

Cap de setmana.....per descansar?

Ja és cap de setmana, m'aixeco "quan el porc canta". Tinc temps, molt de temps. Slow week-end.  Vaig tranquilament a esmorzar i mentre ho faig, vaig passant les fulles del diari. El sol m'acaricia la pell i una suau brisa marina em fa voleiar els cabells. Sento el soroll de les onades de fons.......

I així m'hagués agradat que fos el meu anterior cap de setmana però en canvi vaig acabar de treballar i depressa i corrents vaig anar a cantar amb la meva coral canto amb un ull al director i l'altre al rellotge i  ho escric així sense comes ni punts perquè si fem pauses no arribarem a l'hora i l'endemà porto el nen al seu partit de bàsquet i l'arbitre només fa que pitar faltes i parar el temps ( no podem perdre temps) dinem avui toca fast food (clar) perquè a la tarda volem anar a veure les Harleys a Pineda fem una repassada ràpida i torno anar a cantar canto més ràpid que els altres i quan falten tres cançons jo ja les he cantat totes m'en vaig a dormir ràpid perquè l'endemà tinc la mitja marató i la corro a una velocitat vertiginosa (no per fer marca personal sinó perquè no tinc més temps) després com que el diumenge és llarg vaig amb la canalla a veure Geronimo Stilton a Barcelona suat de córrer taral·lejant el Oh happy day amb la xupa de motero mentre a l'autopista em diuen que no superi els 110 km/h. Mecatxis la mar.

Ja és primavera......al carrer Amadeu

Els veïns del carrer Amadeu han volgut avançar la temporada i com si de El Corte Inglés es tractés, han muntat una campanya festivo-comercial per fer més atractiva la seva  zona. Per això ja fa un més d'un mes, han obert forats a totes les cantonades perquè tots els cotxes que hi vulguin passar, facin un circuit per tot Calella tipus Ikea. Qualsevol visitant haurà de fer voltes i voltes per, potser sí o potser no, arribar al seu destí. Això farà que tothom vegi tots els aparadors del poble i d'aquesta manera incrementar les vendes en un percentatge considerable.

La Festa Major que han muntat al carrer, també té activitats pels més petits, com són cursa d'obstacles, pasarel·les d'equilibris i amb les últimes pluges, baixades amb rafting