El súper-calellenc (4a pregunta)

En aquell temps, el Sr. Pruna i els seus deixebles es disposaven a preparar les festes de Nadal i com cada any interpretarien el tradicional pessebre vivent. Per això el mestre els reuní i els digué: Oh deixebles meus que  ja sentiu l'esperit del Nadal, voldria que aquest any preparéssim el pessebre vivent més xiroi i joliu que mai s'hagi vist en terres catalanes, per això vull que us prepareu a consciència per interpretar el paper que us pertoqui. 

I en veure el mestre que els deixebles no es posaven d'acord en quin paper interpretaria cadascú, s'alçà i els digué: Prou, prou, prou, que hi hagi pau, vull que tothom es prepari pel paper que us faci més il·lusió, i el dia de l'obra ja ens adaptarem.

Els deixebles estudiaren minuciosament el seu guió, es deixaren llargues barbes i, fins i tot els últims quinze dies seguiren dietes riques en botifarra amb seques. I fou d'aquesta manera que al Carrer de la Pansa hi havia catorze  caganers en fila, doncs la majoria triaren el paper protagonista del pessebre vivent.

4a pregunta.
Quin és el nom oficial del Carrer de la Pansa

El súper-calellenc (3a pregunta)

Estimada Montserrat.

Divendres quan vaig acabar de treballar, el meu jefe em va dir que la setmana vinent no vingués, que havia de fer el pont. Però jo no en sé de fer ponts, perquè quan anava a l'institut de vegades em despistava, i el dia que el Sr. Valero parlava de derivades i integrals, jo havia caçat una mosca i li estava arrencant les ales i no estava pendent del que deia, i segur que si ho hagués entès, ara sabria fer ponts.

Per això ara estic aquí al pont de fusta prenent mides per veure si me'n surto. Ara això està molt solitari , i a mi m'agrada més venir a l'estiu perquè d'aqui dalt veig tites i tetes. La propera vegada que em demanin per fer un pont, demanaré que sigui a l'estiu o, si ha de ser a l'hivern, voldré fer un campanar o una plaça.

Atentament

Celdoni.

3a pregunta.
Sota el mandat de quin alcalde es va construir el pont de fusta?

El súper-calellenc ( 2a pregunta)

Només hi ha un home a la capa de la terra que defensa amb aquesta fermesa i dedicació el nostre planeta. És el nostre super-heroi, el que vetlla per tots nosaltres, el que ens permet respirar millor cada dia i el que fa que el dia sigui net i clar. És el guardià dels nostres carrers, de les nostres places, de les nostres vides,......ell és en Reciclator.

Avui, el jove James O`sullivan està a punt de llençar un preservatiu usat al contenidor groc del plàstic que hi ha a la Plaça del Bunyol. Però el que no ha fet correctament el bó d'en James, és separar la matèria plàstica i la matèria orgànica del preservatiu. En Reciclator amb els seus super-poders i amb la seva carpeta, amb tres salts i quatre giragonses, es planta davant seu, l'agafa pel ganyot i l'obliga a esmenar el seu error. En James O'sullivan finalment llença la part plàstica al contenidor groc i la part orgànica al contenidor marró.
Una vegada més en Reciclator ha guanyat, una vegada més en Reciclator ens ha salvat.

2a pregunta:

De quin color porta la capa en Reciclator i quina llegenda porta escrita a la part dorsal ?

El súper-calellenc

Anem a intentar donar un nou gir al blog, per fer-lo més dinàmic i atractiu. Ens convertirem en un blog-concurs que tindrà les següents bases:

• Amb una peridiocitat més o menys quinzenal, es formularan les preguntes sobre la temàtica de Calella.
• Podrà participar tothom, sense cap mena d'exclusió.
• Els concursants podran participar enviant comentaris o privadament a casa seva sense dir-ho a ningú.
• No si val copiar del company del costat. Qui no compleixi aquesta norma el posarem de cara a la paret.
• Puntuació: per cada resposta correcta 1 punt, per resposta incorrecta 0 punts.
• Premis: El premi ideal per aquest concurs seria un cap de setmana amb totes les despeses pagades a l'Hotel Vila, però de moment no hi ha recursos i us haureu de acontentar amb l'honor de ser el Súper-Calellenc.

Comencem doncs:   1a Pregunta:

En aquell temps el Sr. Pruna i els seus deixebles van anar a fer una de les seves típiques  costellades. Tot era xerinola i gaudi, quan el mestre es fixà en les samarretes grogues cada vegada més tibades per les seves grans panxes i en les galtes que se'ls posaven després de menjar allioli, que fins i tot quedaven més vermelles que la barretina que tan elengantment portaven.

I el mestre digué: Oh deixebles meus que sempre m'heu seguit i que vull que em seguiu per molts anys, fa molt temps que no us controleu el colesterol i això no pot ser. Us ordeno que demà a les vuit del matí, en dejú, aneu a l'ambulatori i us faran una analisi de sang. En sentir aquestes paraules, molts deixebles protestaren, doncs a eixa hora, sempre ja s'havien menjat tres botifarres, un porró de vi i s'havien fumat un caliquenyo. Però el mestre traié el seu garrot i tots enteneren la parabola  que ben aviat anirien a fer-se una extracció de sang.

L'endemà només tres es presentaren a l'analisi, però no fou perquè la resta no l'obeís, sinó perquè feia tant temps que no anaven al metge que anaren a l'adreça de l'ambulatori antic.

Sabries dir-nos :  On estava ubicat l'ambulatori abans d'on és ara?

El cul d'en Charly

Quan a Calella ens faltaven herois, quan la llegenda de la Llopa ja la teníem més que sentida, quan la història del "zorro" ja ens quedava molt lluny, quan ens quedàvem sense arguments per explicar als nostres fills o néts, hem tingut la bona notícia que hi ha un calellenc que està escrivint amb lletres d'or, i amb tatuatges, una nova pàgina de la història del nostre poble. I no està sol, l'acompanyen gent que escriu poesies a en Messi, gent que crida "Visca Catalunya" en un dels programes més rancis de la TV, i tot d'amics i clients que veneren la figura del nostre Charly.

I és que a Calella ja no som el cul del món, ......ara som el cul d'en Charly.

La quarta prova

Per ser un triatleta de veritat, s'ha de ser un bon nedador, un excel·lent ciclista i un expert corredor. Però això no és tot, cal tenir molta sensibilitat amb el públic que t'està animant, per això un lleuger somriure, una aixecada de celles, picar les mans ( sobretot als nens ), un gràcies, thank you o merci, un dit polze aixecat o un eufòric crit, són celebrats pel públic que ho està seguint.

Cal pensar que segurament, els aficionats, porten moltes hores al sol, anant amunt i avall i deixant-se la veu amb cadascun de vosaltres, i que no tindran ni medalla ni samarreta finisher. Per això l'únic premi que els queda és aquest petit agraiment.

D'aquesta manera vull felicitar a la gran campiona d'aquest any: la belga Bianca, que tot i quedar última de les noies pros, no va deixar de somriure cada vegada que cridàvem el seu nom i fins i tot aixecar acompassadament les dues mans cada vegada que passava pel seu nou club de fans. 

Ella sí que és finisher, és la nostra finisher.

Manelmania

Els Beatles ja no estan de moda. En Michael Jackson ja està traspassat. En Giorgi Dann ja no omple auditoris amb la mateixa alegria que ho feia abans. Els fans de Raphael, ja s'han cansat de cantar les mateixes cançons de sempre.

Ara el que es porta són els Manel , totes les entrades de Calella ja estan exhaurides, la gent taral·leja les seves cançons tot passejant pel carrer Església. Els fans es vesteixen amb samarretes del grup i van amb guitarres diminutes. Els calellencs estem d'enhorabona, doncs el dissabte a la nit tots podrem gaudir de un dels grups més en forma del moment. 

Que tingueu una bona Festa Major.