El dia del ram (12a pregunta)

Ja fa uns quants anys, ...bastants, el petit Reciclator, va anar del diumenge de Rams amb els seus pares a la popular benedicció que es feia als Pins. Sa mare el va vestir amb roba d'estrena: unes sabatetes de xarol, uns mitjons caladets un pantaló ben curtet, una camisa de tergal, i una armilla de color taronja fluorenscent. Mentre brandava el palmó, els seus pares el miraven emocionats de tenir un nen tan formós. Però una mica més tard, quan el petit Reciclator s'estava fent la tradicional foto amb el palmó allà en el sortidor, va veure com l'avi Paxamba feia defecar el seu gosset sense recollir l'excrement. El petit Reciclator va anar a increpar-lo i fins i tot amenaçar-lo tot alçant el seu palmó i l'avi Paxamba, avergonyit, va utilitzar el palmó per escombrar i recollir la caca. 

A partir d'aquells fets i com a sentit homenatge, tots els nens utilitzen el seu palmó un cop beneït per escombrar els Pins o la Plaça de l'Església.

12a. pregunta.

Quina tradició es recuperarà aquest any el diumenge de Rams?

A peu per la Quadra (11a pregunta)

I segueixo el meu periple viatger tot endintsant-me al casc antic, vorejo l'església i enfilo el carrer del Raval, on de lluny hi veig una gran ferradura penjada. He arribat al mític local "La Quadra". Ens aten a la porta un senyor molt amable que ens fa passar i ens diu que avui hi ha unes noies estupendes. I té tota la raó, a dins hi ha ple de senyores madures, amb uns escots vertiginosos i unes faldilles de lluentons. Però també hi ha senyors grandets, imitadors d'en Fred Astaire, que els hi tiren floretes i sota aquella bola de miralls típica de les discoteques dels 70, els fan proposicions (segurament deshonestes). 

L'amo va preparant plats de pa amb tomàquet i pernil mentre va canviant la música, també té temps de explicar als neòfits com jo, que el vi de la sangria s'ha d'anar a carregar a aquella bota del fons.

Una iaia m'empaita per sortir a ballar i ...qui sap què. Li dic que no, però ella no em vol escoltar i m'arramba a la seva pitrera amb una força descomunal. No puc respirar, i a sobre he d'anar ballant una música que crec que és d'en Ricky Martin. A cau d'orella em diu "ai Ricky meu, jo sí que et faria feliç". I jo m'espanto, vull marxar, però un estol de femelles m'intenten devorar. Sóc home mort, però per sort , quan ja em tenien ben atrapat, sona Paquito Chocolatero i tots els clients i clientes del local es posen en files per fer la coreografia de tan bonica cançó.

11a. pregunta
Quin aniversari celebra enguany La Quadra?

A peu per l'Stradivarius (10a. pregunta)

Com faria el gran Josep Espinàs, enceto aquesta tanda amb un dels meus viatges.

Desfilo pel Carrer Església una tarda de febrer i, entre Sant Pere i Sant Joan, em trobo amb una botiga de moda i decideixo passar-hi una estona. Vaig trepitjant el gres gris tot mirant els colors que es portaran aquesta temporada. Els penjadors laterals són plens a vessar de bruses, faldilles i tot tipus de complements per lluir quan el temps ens ho permeti. La flaire de roba xinesa inunda els meus sentits i també la flaire de colònia d'una xoni que sembla que li agrada una samarreta amb unes lletres ben vistoses. Al fons de la botiga una dependenta amb els ulls extremadament pintats, va vigilant totes les noies i senyores que entren al provador i a la part esquerra una altra dependenta amb cara força fastiguejada, va plegant tota la roba que la clientela abans li ha barrejat.

Al sofà retro hi veig un nen que espera pacientment la seva mare amb l'ajuda inestimable d'una Nintendo per fer més amena la llarga estona que haurà de passar fins que sa mare decideixi si li queden millor els texans o els leggins. Atabalat per una música que perfora el meu cervell, vaig sortint i em trobo a fora al carrer una rotllana de vuit o deu homes que esperen les seves xicotes tot discutint sobre un tema més proper com és el futbol.

 I al final passo per caixa, faig una cua d'un quart d'hora per pagar a una noia de somriure més que forçat, una brusa moníssima que, tot i que no és de la meva talla, he trobat a un preu rebaixadíssim.

10a. pregunta

Com es deia la botiga de moda que fa anys hi havia on ara hi ha l'Stradivarius?

Carnestoltes (9a pregunta)

Ja és Carnestoltes i els calellencs podrem gaudir de tots els actes que es fan a la nostra ciutat amb aquest motiu. Un d'ells es la Rua de l'Alt Maresme, on veurem desfilar grans comparses amb molt soroll, llum i ball.

Però a mi el carnaval que més m'agradava era el dels primers anys de desfilada, on quasi tots els grups eren entitats de Calella com Foto-film, Sake, Barri de Pekin, Nou Casino Calellenc, etc. On les disfresses eren menys espectaculars que ara, però lluides pels nostres veïns eren molt més divertides. On podies criticar que malament ballava aquell o quina mona portava l'altre, i no com ara que tothom va a la perfecció. Un temps en que no hi havia grups que anaven només per la subvenció i el premi en metàlic i que senzillament anaven a passar-s'ho bé.

9a pregunta

Quin grup només acceptava homes per a desfilar a la rua?

Els tres tombs ( 8a pregunta)

Diumenge vinent a la Plaça de l'Església, es celebrarà Sant Antoni dels burros, o el que és el mateix, la benedicció de totes les bèsties dels calellencs, ( que no vol dir els calellencs bèsties). Cap al migdia el Rector sortirà amb l'aigua beneïda per purificar tots els gats, hàmsters, cavalls, conills, periquitos, cucs de seda, coloms, hipopòtams,  porquets, girafes i tota l'arca de Noè.

Però el que de segurament més n'hi haurà, seran els gossos. Gossos grans i petits, peluts i pelats, pixaners i amb pedigrí, gossos policies i gossos delincuents,....i potser també hi va algun gos amb només tres potes.

8a pregunta

Podries dir-me el nom d'un calellenc que té un gos amb només tres potes?
Si me`n dius 2, doble punt. I si em dius els noms dels gossos, extra-bonus.

Little fish spa. (7a pregunta)

Estimada Julita:

Aquest matí he anat a fer una volta per la nostra vila, i m´ha cridat molt l'atenció uns nous establiments que tenen peixos en peixeres que diuen que et fan massatges i un efecte peeling als peus. La noia que m'ho ha ensenyat m'ha dit que tenia un gran efecte antiestressant, relaxant, i molts avantatges més. Al final m'he decidit, però quan m'ha dit el preu que valia fer una sessió, me n'he recordat que tenia els mitjons foradats, les ungles brutes i llargues i que tinc pessigolles als peus, per tot això he marxat corrents.

Després he anat passejant fins a la Plaça del Mercat, i com que m'havia quedat amb el regust dels peixos, i en veure que les sardines anaven a 4,50 €, he decidit posar-hi els peus a dintre, perquè em fessin un peeling amb les escates. Però ha vingut un senyor amb ulleres, molt alt i molt enfadat, i m'ha dit unes coses que jo no puc reproduir aquí i m'ha picat a cap amb un llobarro de vuit quilos.

I ara estic aquí estirat a terra, amb un trau al cap, esperant l'ambulància que em reculli. I mentre espero observo la nostra Plaça, ....Julita, és molt bonica la nostra Plaça del Mercat.

T'estimo molt Julita.

Quirze.

7a pregunta.
De quin arquitecte és la Plaça del Mercat?

Oh Meritxell (6a. pregunta)

Jo que sóc tan calellenc que sempre llegeixo l'Estela i escolto Radio Calella televisió,
Jo que sopo frankfurts a la Torre i compro calçotets a Can Villaret,
Jo que a La Roda menjo pollastres i vaig a la Quadra a lligar.
Jo que passejo pel passeig de Marc i als Pins vaig sempre a caminar.
Jo que soc soci de Foto film i també de l'Agrupació.
Jo que em faig fotos a Can Planchart i els tortells a Ca l'Itchart.


Jo que només vaig pel carrer Església,
ara m'he enamorat d'una noia de Pineda.


Oh Meritxell, aniré a la Plaça de les Melies amb tu.
Oh Meritxell, i animarem a la UDR tots dos junts.
I pujarem a Sant Pere de Riu,
uooh Meritxell, oh Mertixell.

( Aquest post està basat en fets reals, s'ha canviat el nom d'algun dels personatges per protegir la seva intimitat)


6a. pregunta: 
Si vas de Calella a Pineda, ....hauràs de tenir el passaport vigent?