Redacció, que he fet el cap de setmana

Aquest cap de setmana m'ho he passat txatxi-guai. El dissabte a la tarda vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure la peli més xula de totes les que es fan i es desfan, es diu High school musical 3. Va ser bonic veure com la pubertat es respirava sobre el pati de butaques de Can Salom, com també va ser interessant la batalla que tenia el personal del cine per intentar contenir aquella multitut davant els intents d'acabar la peli rotllo Bollywood, tots cantant i ballant per la sala.

I el diumenge, va ser encara més mega-xupi, vaig anar a la festa dels súpers. Jo ja sabia que tots som súpers, tots som grans i que èrem més d'un milió, però no m'esperava que tots estiguèssim allà a la mateixa hora, i a més a més acompanyats de pares, mares, iaies i tietes. Fent calculs per sobre, aproximadament 3 milions de persones intentant veure com en Roc li feia un petó.

Al final quan ja tornàvem, el papa estava una mica nerviós i deia que no s'acabaria pas el món i que ja els podien anar dient que tinguèssim més fills, si no sabrien on posar-los. I també va dir unes paraules que aquí no puc escriure perquè la senyoreta em castigaria amb una setmana sense pati.

La teoria de Darwin

Quan en Súria es va jubilar de correus, alguns ja sabiem que aquest fet podia canviar l'esdevenir de la història. I així ha sigut, el món de la comunicació ja no podia ser el mateix sense la persona clau que diligentment ens portava missatges amunt i avall. Calia inventar una manera per suplir aquesta manca. I sent fidels a les teories de Darwin, hem evolucionat quan ens ha faltat un mitja comunicatiu eficient, i ens hem adaptat a les noves formes com son l'e-mail, els missatges de mòbil, el messanger, el facebook, i totes les variants que han nascut per omplir aquest buit.

Torna la Vallderoure

De tots és coneguda la febre dels grups que tornen, que per molts motius que esmentin, entre nosaltres, tots sabem que és per omplir-se les butxaques amb uns bons dinerons.

The Police, Genesis, Hombres G, Heroes del Silencio, Jackson Five, Spice Girls..., tots aquests ja han fet el pas per tornar a fer-nos gaudir del seu art, i tornar a fer-nos ballar de valent. I a casa nostra a falta de un grup musical que torni tipus Esquirols, La Trinca, Los Sirex..., una colla sardanista ha decidit fer un pas endavant i fer-nos feliços amb la seva tornada. Serà el 19 d'octubre a Banyoles, on els antics membres intentaran demostrar de nou, part de la seva elegància ballant, tot i ser conscients que els anys no perdonen.

Aquí els teniu en el seu últim assaig.

Extraodinari espectacle.

Us faig saber, (tot i que com que sou molt intel.lectuals i de ben segur ja ho sabeu), que els dies 22 de novembre i 2 de desembre es cel.lebra l'espectacle més majestuós que mai s'hagi vist des del Big Bang. Dos monstres de l'escena mundial, cara a cara, ens faran passar una estupenda vetllada al no menys entranyable Palas Atenea. Els acudits del gran Marianico el Corto amb les famoses melodies d'en Luis Aguilé.

Camarero Champagne, Es una lata el trabajar, Cuando salí de Cuba, etc... i les fantàstiques paròdies d'en Marianico per l'irrisori preu de 39,95€, i això no és tot, de regal una participació de 2€ de loteria de la bruixa de Sort i també un estupendo lot nadalenc. Però, a més a més, també t'hi porten en autocar i et donen l'esmorzar i el dinar.

Companys correm a reservar el nostre bitllet, que el poder sentir en viu al gran Luis Aguilé, no té preu.

fira de Calella

Estem a l'any 2008, al mes de setembre, quan en Josep McNamara es disposa a entrar a la fira que es celebra cada any a Calella. En Josep McNamara s'acosta amb uns amics a l'stand de l'hospital on es serveixen tan gustosos vermuts. I com ja va sent habitual els últims 28 anys, a en Josep McNamara el serveix la senyora d'ulleres negres. Una senyora que només veu dins l'stand de l'hospital, i en Josep McNamara pensa on es fica aquesta senyora els onze mesos i vint-i-set dies que també té l'any, i no troba cap explicació lógica a aquesta situació paranormal. En Josep McNamara s'ha passat molts anys buscant la senyora d'ulleres negres per algun lloc de Calella els dies que no hi ha fira, però tot i que s'hi ha esmerçat, no ho ha aconseguit.

El que en Josep McNamara no sap és que cada any, a l'acabar la fira la senyora d'ulleres negres entra dins....... la dimensió desconeguda.

A Roma.

La vida de l'artista és dura, què hi farem. Un dia ets aqui, el següent ets allà, és un no parar. Fans que t'esperen a l'aeroport, seguidors que estan nit i dia a la porta de l'hotel, noies joves i no tan joves que et volen tocar, firmar mils d'autògrafs i fer-te fotos per fer feliços als teus incondicionals.

I ara després d'actuar a Calella li toca el torn a Roma, on segurament ja s'han venut totes les entrades fa un munt de dies. Si, l'Harmonia Tour es desplaçarà demà mateix a Itàlia per fer dos concerts, el primer de sardanes a l'esglèsia de Santa Prisca, i el segon finalment no es podrà cel.lebrar a la basilica de Sant Pere del Vaticà per problemes logístics, doncs el recinte no tenia prou capacitat per la demanda d'entrades que hi havia , i al final es farà al PIMS.
Em sap greu pel Sant Pare Benet XVI, perquè no podrà fruir de les nostres dolces veus.

L'idioma calellenc

Vaig anar a marc i després d'haver travessat la via del trenc, a l'alçada del bart el Paso, vaig veure uns guiris que anaven tan molls que caminàven rerescules, i fins i tot n'hi havia un que tirava les cuieretes del cafè pel cap de la gent. Allavores una senyora va trucar els empleiats, perquè portessin al cuartelillo a aquells sinvergüenses.

Si has entés aquest petit text a la primera, de ben segur que ets un CTV (Calella de tota la vida), i de fet és com realment i normativament hem de parlar tots els que ens sentim d'aquesta bonica població maresmenca. Perquè els CTV, no anem a la platja, anem a marc i veiem el trenc passar, i anem al bart i diem rerescules, cuiera, allavores, empleiat, cuartelillu i sinvergüensa, entre d'altres mots diferencials.


Per altra banda, si t'ha costat una mica entendre-ho, segueix-te esforçant que el teu treball valdrà la pena, ja ho veuràs, i al dia de demà serà impensable trobar feina sense el nivell C de Calellenc.