vacances, vacances

La calor. Els mosquits, els tigre i els autòctons. La cançó de l'estiu. El "hauriem de netejar el parking i pintar l'habitació de la nena", Les meduses. Les insolacions. Les aglomeracions al carrer Esglèsia. Escoltar els últims èxits d'en Pep Xena. No poder dormir de xafogor. Els guiris que quan has aconseguit el son, entonen belles melodies nòrdiques a la teva finestra. Carinyo, ja has comprat la pintura?. No trobar lloc on estirar la tovallola a la platja. Papa fem un castell amb sorra, i després juguem a futbol allà dalt on cremen els peus. El cremar-te l'esquena i empastifar-te d'after sun. Masaje ?, quiere masaje?. El fer tres hores de caravana per anar a un lloc amb els mateixos problemes. El no tenir el goig de dir bon dia al teu cap durant tres setmanes. Notar la suor regalimant pel teu cos. Fer cua al xiringuito per aconseguir dinar cap a les cinc de la tarda. El despertar-te amb la sensació que ahir hagués sigut millor no prendre les dues últimes copes.

Avui començo vacances..........iuuuuuppi.

La lluna, .... la pruna....

Avui fa 40 anys d'una de les més grans mentides que s'han donat a la història moderna, l'arribada de l'home a la lluna. A hores d'ara queda ben poca gent que encara es cregui que fos un fet real i les noves teories conspiratives han destapat la veritat del cas.

Avui estem en condicions de dir tota la veritat sobre el muntatge que es va fer a uns estudis que no eren d'Almeria, com s'ha dit diverses vegades, sino de València, (us sona la lluna de València?). En aquests estudis van agafar una pruna, que feia el paper de lluna, uns clicks de famobil que feien el paper d'astronautes, un supositori pintat que feia de coet i un escuradents amb un petit drap que feien de bandera. I amb tot això, uns bons professionals i molta paciència van aconseguir fer creure a la població mundial que en Neil Amstrong havia arribat a la lluna. Més endavant la CIA va fer desapareixer tot el que estava relacionat amb aquesta enganyifa, estudis, actors, prunes, supositoris, maquetistes, càmeres, maquilladors, senyors i senyores de la neteja, etc, i es van anar produïnt una sèrie de misteriosos accidents amb tots els participants de la gravació.

De tots aquests fets en va sortir una famosa cançó-protesta, plena de metàfores per intentar esquivar la censura de l'època, i deia així:

La lluna, la pruna (explica clarament que la lluna fou representada per una pruna)

vestida de dol (en referència a les misterioses desaparicions dels actors)

son pare la crida (com cridava el pare d'un dels actors quan el van assassinar)

la mare no vol ( i la mare plorava desconsoladament)

Sopar de la llopasfera

Aquest any sí.

Compliré amb un deure que tinc com a blocaire i assistiré al sopar dels membres de la Llopasfera. Primer de tot, el que és obligat, he actualitzar i donar vida a aquest bloc que tinc semi-abandonat, ( el nostre alcalde també ho ha fet) doncs no vull ser convidat com a blocaire a títol pòstum.

Un sopar que ja m'imagino com serà. Quan els rotaires ja ens hagin donat totes les pistes per descobrir el nom del restaurant arribarem puntuals cadascú amb la seva dèria. L'amfitrió Vilapou baixarà l'escala com una vedette, seguit dels geganters i ens donarà la benvinguda a tots els assistents, començant per en Saül Gordillo una eminència en l'univers blocaire, també a en Je dis que j'en sens que ens explicarà allò de " La conciencia es la madre de la ciencia" o alguna cosa semblant. L'apat estarà inspirat amb algun capítol de la cuina de batalla del company Applejux, que també posarà la música ambiental amb netlabels i landscapes, tot previament discutit amb en Josep Pous. La Montse Candini ens farà cinc cèntims de l'últim incompliment d'en Zapatero i rapidament l'esmenarà en Josep Torres, i seguint el tema polític en Jordi Sitjà ens mostrarà que un regidor d'esquerra ha ajudat a creuar una iaia pel carrer, mentre en Miquel Perez i en Josep Basart ens diran que això no pot ser i que si encara manéssin les coses serien diferents.

En Dakinho, i en Kodachrome65, ens retrataran des de tots els angles possibles per després triar el moment més poc afortunat de tots nosaltres per penjar-lo al bloc i fer-nos mofa amb els comentaris dels seus amics.

El sopar anirà avançant i arribarà el moment de temes més tècnics i aqui en Marc ens despotricarà contra l'SGAE tot conversant animadament d'economia amb en Jordi i en Ferran ens farà un tecno-gadget difícil de pair, però res comparat amb una dissertació en català i després en castellà de Copy is right que ens deixarà a tots bocabadats. Sort que en Sergi Cardó i la Carme Guri ens faran un dibuix per desencallar el tema i que els menys afortunats, intelectualment parlant, ho poguem mig entendre.

I ja serem als postres on els Enrics (Sivianes i Sànchez Cusell) ens parlaran de temes com el Barça o formules matemàtiques que faran la delicia dels assistents i també els especialistes del Quesito Rosa ens comentaran la peli del Cine de Barrio del dissabte a la tarda.

I ja per acabar quan la Raquel Xiberta ens vingui a cantar en viu els standards de tots els temps, l'alcalde ens farà el missatge oficial de la trobada llopasferica tot parlant de flors, ocellets, corriols i esquirols.

Half challenge costa del maresme

Dia: diumenge, 24 de maig de 2009
Lloc: Passeig de Mar de Calella
Hora: Aviat al matí

Dos homes es miren, saben que tenen moltes possibilitats de ser el vencedor absolut del gran desafiament.

D'una banda el Sr. Clemente Alonso, que d'inici es llença a l'aigua com un esperitat buscant un avantatge que a la llarga pot ser definitiu, tot lluitant contra les ones i les adversitats per evitar que no es negui.

D'altra banda el Sr. Jaume Pruna que per començar agafa la mà de morter i el morter, tira l'all i després un finíssim goteig constant d'oli per fer el millor allioli que mai s'hagi vist, amb un ritme constant per evitar que se li negui.

Un cop acabada la primera prova, el Sr. Alonso agafa un lleuger avantatge, es posa el casc, el maillot i agafa la bici per devorar els kilometres de la segona prova, aprofita també per prendre unes barretes energètiques per mantenir la força que està demostrant.

El Sr. Pruna li ve al darrera, es posa rapidament la barretina, agafa les botifarres, les graelles i comença a posar-les al foc amb una elegància que ningú pot igualar. Aprofita, també, per encendre's un caliquenyo que li farà recuperar les forces que ha perdut.

La segona prova ja ha acabat, la igualtat és absoluta, el Sr. Alonso comença la cursa corrent amb un lleuger incident, s'ha cremat pel sol a la cursa en bici, però un iron-man com ell ha de tirar endavant i es posa a còrrer els 21 kilometres amb un ritme bó i constant.

El Sr. Pruna, també fa la transició a la tercera prova amb un petit problema, s'ha cremat girant una botifarra malparida que no s'ha deixat girar amb les pinces i ho ha hagut de fer amb els dits, però un allioli-man com ell està acostumat al patiment i ja té el porró a les mans per fer els 21 titits a un ritme bó i constant.

Ja arriben al final de la prova, tots dos apreten les dents, intenten passar-se l'un a l'altre, però se'n donen compte que son igual de bons i amb un fair play absolut arriben a la meta agafats de la mà. Han sigut els millors i han sabut compartir un espai per fer dues activitats que d'entrada son molt diferents, però com heu vist son molt iguals.

recomanacions literàries 09

Ja tornem a ser Sant Jordi, i quasi em passa de llarg. A hores d'ara de ben segur que la majoria ja teniu triat el llibre que regalareu o que us regalareu, però amb la meva vocació de servei a la societat, us faré unes petites recomanacions pels indecisos o descontents amb la seva tria.

La primera és la nova col·lecció de Teo amb tres títols molt actuals:

En TEO fuma marihuana, on el petit Teo, ja adolescent, ens descriu les aventures que, un cop passada la seva dolça infància, es troba pels carrers de la seva ciutat.

En TEO es fa un piercing allà baix, on en Teo, fruit d'aquesta voraginé juvenil, es decideix a ser el més guai i ens explica la seva experiència i la infecció que ha agafat que no se la cura ni amb betadine.

En TEO té colesterol, aquesta història ens explica que a en Teo li han fet un analisi, amb uns resultats espectaculars, i el metge li clava una bronca per la seva dieta a base de pizzes, hamburgueses, alcohol, fregits i txutxes.

Doncs vinga correu a comprar-los que s'estan a punt d'esgotar.

Festa sorpresa

Les festes sorpreses tenen un punt de contrast que no sabria dir si m'agrada o no. A l'hora dels preparatius, l'estar patint constantment perquè no t'enxampin amb algun detall o comentari que faci que es perdi el factor sorpresa, fa que passis uns dies previs a la festa amb un neguit majúscul i amb la sensació que tu o algú proper la cagarà.

I d'altra banda si s'aconsegueix mantenir aquesta màgia i l'homenatjat no s'espera l'espectacle de llum i de color que li hem muntat, fa que passis una diada amb els sentiments molt vius.

Doncs bé, el dissabte vam aconseguir una altra festa amb èxit i va haver-hi emocions, petons i fins i tot alguna llàgrima.

I ara a revisar les agendes i pensar,.....qui serà el proper?

Tòpics típics

Diu un vell tòpic que els homes no sabem fer dues coses al mateix temps. Jo sempre he pensat que això era una mentida de l'alçada d'un campanar i és ben palés que sabem: mirar el futbol i beure cervesa, caminar i mastegar xiclet, tirar-nos pets mentre fem la migdiada, conduïr i fer burilles, i fins i tot treballar i pensar en el cap de setmana.

Però totes aquestes suposicions no son vàlides sense un bon experiment que ens doni uns resultats definitius per desterrar, d'una vegada per totes, aquesta llufa que ens han penjat. Aquests darrers dies, he volgut fer una passa endavant i m'he posat a prova. L'experiment consistia en fer dues activitats tan difícils com escriure en aquest blog i penjar fotografies a una pàgina flickr i les dues accions alhora.

El resultat, ....decebedor, no he aconseguit fer ni una cosa ni l'altra. Serà que potser les dones tenen una mica de raó?
(La foto és de la poca feina que he fet aquests dies)