Adéu 2009, benvingut 2010

S'acaba l'any, i és moment de fer balanç, com els resums que fan les teles, ràdios i diaris.

Aquest any ha sigut l'any de la crisi ( ningú n'havia parlat fins ara), i de les sis copes del barça. Sis copes sis, com els toros que es maten a una plaça una tarda de corrida. Sis, com les cordes d'una guitarra. Sis, com els ous que caben en mitja dotzena. Sis, com els gols que li va clavar el Barça al Madrid al Bernabeu.

Però em un àmbit més domèstic recordo aquest any que va començar amb una forta ventada i temporal al mes de gener. Després ja a la primavera vam disfrutar de la primera mitja marató Costa del Maresme, per ja preparar-nos cara al maig per la Half Challenge.

A l'estiu ens van venir a visitar els ciclistes del Tour de França, i vam comprobar que es pot desallotjar la platja de Calella en 5 minuts, amb l'amenaça de bomba que hi va haver per part d'algú que no tenia massa feina. També vam fer la prova de separar festa major i fira, i personalment no em va convèncer massa. I a l'octubre van venir un grapat de homes i dones a fer que ens sentissim orgullosos de ser calellencs, amb la Challenge....espectacular ......(espero que no la perdem)

I hem acabat l'any podent visitar el Far, i veient la Riera coberta.

Bon any nou calçotaires.

Tinc 43 àpats de Nadal

Com es nota la crisi. Aquest any he vist reduïda drasticament la cel·lebració del Nadal per part de les empreses i entitats en les que formo part.

El sopar de pares de la classe del nen, el berenar de pares i mares de la classe de la nena, el de la coral, el sopar del grup d'amics de l'escola, el de l'associació de veïns, el de la colla de quan en teníem vint, el del grup d'esplai, el de l'AMPA, el dels que anem a fer el partidet el dimecres, el de després d'inaugurar el pessebre, el d'amics de facebook (virtual), el berenar de la guarderia de la neboda, el d'aquí i el d'allà, el d'això i el d'allò.... I el que més mandra fa: el sopar d'empresa.

I tots, absolutament tots, amb el seu regal d'amic invisible. Si us plau, us estimo molt a tots, però no vull tenir més amics invisibles, us vull veure a tots. No vull que em regaleu cap més cosa inútil, amb un pressupost de 6 euros. No vull trencar-me el cap pensant un regal per un company al qual no tinc ganes de regalar-li res, ni ell, segurament, té ganes de regalar-me res a mi.

Ja he fet el pessebre.

I m'ha quedat molt bonic....Però quan m'hi he acostat i degut a aquesta bonança climàtica, m'he adonat que les figuretes estaven suant, i m'he decidit a aplicar canvis per actualitzar l'escena.

A Sant Josep, que molt abrigat anava, l'he substituït per un windsurfista catxes, la Mare de Déu per una Barbie amb bikini, el nen Jesús l'he deixat tal com estava, però l'hi he retirat la palla del voltant que tan l'escalfava. Al bou i la mula els hi he donat vacances i al seu lloc s'hi han instal·lat mosques i mosquits. Els pastors amb les seves samarres de llana els he vestit de guiris amb samarreta o sense, però tots amb l'esquena cremada pel sol i olor d'aftersun. He tret les ovelles i he posat dofins del Marineland i per acabar he canviat els grups de pastors amb fogueres, per colles de gent amb poca roba i prenent-se canyes als xiringuitos.

I una última reflexió se m'ha acudit:

Si segueix aquest clima estiuenc, quin sentit tindrà la banyada nadalenca. Serà un acte heroic d'una colla de valents que gosen a banyar-se al mes de desembre o serà un recurs per fer-nos passar la calor que tindrem.

Romeria a Montserrat

En aquell temps, uns quants pel·legrins anàven a venerar pels volts de Tots Sants a la seva Verge. En perfecta harmonia pujaven feliços i joiosos a Muntanya Santa, gràcies a la gran coordinació de l'apòstol Pertegas, que era seguit per una bona colla de deixebles.

Però un any els reuní i els digué:

- Oh deixebles meus que sempre m'heu seguit amb correcció, que heu anat a les matines i a sentir el virolai i fins i tot als vespres, escampeu la vostra alegria per estar tant a prop de la nostra Verge de Montserrat, feu les vostres ofrenes i prediqueu-ho amb joia a tot hora per tota la muntanya.

Els deixebles van córrer a complir tan sàvies paraules i portaren ciris, flors i per demostrar la seva felicitat, alguna ampolla de whisky i unes cartes de póker. Fruit d'aquest goig, a altes hores entonaven bells càntics populars per tots els racons del lloc sagrat. Fins i tot hi havia una colla que portaren ous, moltes dotzenes d'ous, per fer ofrena a la patrona, i tot que aquesta colla era anomenada la del bàsquet, l'emoció i nervis que tenien per portar els seus presents a la verge no els permeté fer-ho amb destresa que se'ls suposava i els ous quedaren escampats per cel·les, la plaça i el cap d'algun pel·legrí que per allí voltava.

Plou

Primer de tot escoltem tranquilament el mestre Tomeu.

I ara ja podeu agafar el cistell i anar a buscar, caçar , collir, o aplegar bolets.

Carta a l'alcalde de La Sénia

Benvolgut alcalde de La Sénia.

Un cop passats uns dies dels fets de la lleona que voltava pels boscos del seu poble, permeti'm mostrar-li tot el meu suport i comprensió davant els comentaris, que de ben segur, ja s'estan fent entre els vilatans de pobles veïns al seu.

Que la enveja és molt dolenta i tota aquesta gent de poblacions veïnes, que avui fa burla i mofa sobre els fets del mamífer, ho fa basicament per avorriment i perquè no poden comparar la seva població mediocre, amb la vila que vostè governa i busquen la més petita escletxa per poder fer mal i sentir-se més a gust.

I sobretot no caigui en el desànim, que no està tot perdut o "que no estamos tan mal" que deia aquell, perquè podria tenir la sort que un dia li muntin una llibreria de referència comarcal, que es digui, per exemple "La Lleona" o que si vostè té un músic que un dia tot baixant de l'escenari tingui un desgraciat accident, i estigui uns dies de baixa, possiblement s'engresqui a engegar un bloc i tot seguit una xarxa blocaire municipal de nom "La Lleonasfera".

Una forta abraçada d'un calellenc.

iron-calçot

Diumenge vaig tenir l'oportunitat de seguir ,tan com vaig poder, la triatló. A dos quarts de vuit ja era a la sorra de la platja per veure com es tiraven a l'aigua, després les transicions, el tram de bicicleta i per acabar la marató. A mida que passaven les hores m'adonava del canvi que hi havia a les cares i als cossos de tots els participants.

Al vespre vaig anar a col·laborar a l'avituallament de Pineda. De set a quarts de nou vaig veure atletes molt trinxats, però que anaven fent més o menys dignament els kilòmetres. I a partir d'aquesta hora cada corredor era un poema, alguns encara mantenien el sentit de l'humor i s'enfotien d'ells mateixos, com en Morten de Noruega que em va assegurar que ell era un estúpid i no ho tornaria a fer més o en Jon que em demanava cava ja que era la última volta, i us asseguro que si hagués tingut una ampolla a mà, hauriem brindat. En James va tenir temps d'explicar-nos que era irlandès, que no anglès, i li vam contestar que l'enteniem perfectament. En Mariano ens va demanar un sac d'escombraries per fer-se una capelina, doncs al tros dels camps de Santa Susanna, a part d'haver-hi la penombra hi feia molt fred i al mateix temps li explicava a un altre atleta que ho havia après a l'exercit espanyol,.. jai tenologi. L'Eric de França és el que més patia, al anar a la última volta anava absolutament coix, i al tornar, coix i encorbat cap a un costat, però seguia sumant quilòmetres. I l'Eduardo de Mèxic, conscient que era l'últim es va parar a petar la xerrada una estona, va menjar plàtan amb nosaltres, para evitar los calambres, i ens va donar les gràcies per haver-lo esperat, com també ho havien fet al passar per última vegada tots aquests atletes que van necessitar una mica més que els altres per fer la triatló.