Dels blocs a les xarxes socials

Divendres hi haurà el quart sopar de la Llopasfera, aquest any precedit per una xerrada sobre blocs i xarxes socials. Al sopar de l'any passat vaig detectar que com que alguns no ens coneixíem, perdíem un temps preciós en presentacions i en explicar-nos les nostres feines, aficions i/o preocupacions.

Per estalviar aquest temps, m'he permès la llicència de fer una petita descripció de tots els participants que som, de moment, al sopar de divendres, i així poder entrar en diàleg des del minut 1.

Saül Gordillo: De petit volia ser Superman, per això es va fer periodista. Després va veure que els calçotets per sobre els pantalons ja no estaven de moda.

Christian Negre: Es fa el xulo perquè sap molt sobre ordinadors, xarxes, i altres tonteries d'aquestes, però la veritat és que no sap el nom de tots els jugadors del Barça. Això és gravíssim.

Gabriel Martí: Parla raro, com a bon informàtic que és, però arregla els ordinadors donant copets, 3 en 1 i cinta aïllant.

Quesito Rosa: En saben un munt sobre cinema. Per això tenen la mateixa teoria que jo: "Torrente" és molt millor el llibre que la pel·lícula.

Josep Barri: Un dia es va anar a comprar un violí i n'hi van vendre un d'una talla massa gran, aquell dia va decidir que tindria sempre les aplicacions més petites i modernes al seu ordinador.

Montserrat Candini: Vol presentar una esmena al senat per aclarir perquè en el vol Barcelona Madrid, s'explica el funcionament de l'armilla salvavides.

Miquel Perez: De petit l'obligaven a berenar galetes Principe, i no li agradaven gens. Des d'aquell dia va decidir fer-se republicà.

Josep Maria Juhé: Vol plantar enciams al carrer Església,... quan tothom sap que les escaroles son més adequades pel clima calellenc.

Carme Guri: Fa els dissenys amb Dacs, encara no ha descobert que els Plastidecor no taquen tant.

Quim Lloret: És l'autor de l'acudit: "Ha visto Mistetas,.....no pero me gustaria verlas". Però al seu dia no el va registrar a la propietat intelectual. Si ho hagués fet, avui amb el que cobraria de drets d'autor, seria més ric que en Bill Gates i en Fèlix Millet junts.

Lorena Sanchez: Li copia els dibuixos a la seva filla, però no és tan polida amb els gomets com la nena.

Josep Torres: Cada dia recita Espriu des del balcó de casa seva, per fer-ho es posa una samarreta de "la Roja".

Pilar Mas: Per deformació professional, fa signar tot el que es diu en un paper. Diuen que el contracte de la família Messi en un tovalló de paper, va ser gràcies a ella.

Dolors Lieury: La seva màxima ambició es presentar un Salvame de luxe a Maresme Digital, per això vol engegar una campanya que digui: Calellencs feu-vos el salt.

Marxa nocturna i mullada de Calella

A Calella després del gran èxit de la triatló, ja no sabem fer les coses d'una en una. Ens agrada tant aprofitar el temps, que hem agafat el tres com a número ideal per fer les nostres activitats.

Una bona prova la tenim en la marxa nocturna, a partir d'ara "marxa nocturna mullada" que consisteix en fer una marxa, mullar-se i al passar per la riera esquivar obstacles en forma de la trobada de bestiari.

El segon exemple l'hem tingut aquesta tarda. Els que hem gaudit d'un magnífic concert d'opera, no hem volgut conformar-nos en fer una sola activitat i hem optat per sentir a l'hora, un concert de pluja sobre la teulada de l'envelat i també una banda de guiris que no sé d'on sortia, però tot barrejat, aconseguia una tri-harmonia que ha fet la delícia de tots els espectadors.

I és que ja ho deien fa un temps: 3 és un número màgic.

Qualsevol nit pot sortir el sol

Ahir vaig decidir recuperar la meva faceta kumbaià. D'entrada vaig afinar la guitarra, vaig cridar els meus fills, i els vaig dir: Fills meus, escolteu quina cançó més ferma. Estic segur que xalareu de valent.

I em vaig posar a cantar:

Fa una nit clara i tranquil·la,

hi ha una lluna que fa llum.

Els convidats van arribant........

Els nens m'escoltaven i em miraven expectants i fins i tot atònits i com més avançava el tema, més bocabadats estaven. I va arribar aquell tros que diu:

Hola Jaimito, i Doña Urraca,

en Carpanta i Barba Azul

i Frankestein i l'Home Llop......

I jo emocionadíssim al veure que apreciaven la bona música, fins que no van poder més i em van dir:

Qui?, en Carpanta?. Barba...què?-De quina emperadriu em parles?. I qui carai és Doña Urraca. I en Frankestein, amb quin equip juga?. En Cocoliso?. La Familia Ulises, viu a Calella?. Què et passa papa?.

Hi havia dues opcions o explicar-los la prehistòria dels dibuixos animats o per altra banda actualitzar la cançó, I ves per on, vaig decidir-me per la segona opció.

Bona nit al Bob Esponja,

en Doraemon, en Calliou

tota la família Simpson,

en Pocoyo i Spiderman,

la Hanna Montana i els de Cars.

En Fluski ve amb la Lila

amb les Espies de Veritat

hi ha en Oliver i Benji,

amb en Mic i Bola de Drac

i emprenyant, el Senyor Plà.

Oh Benvinguts, passeu passeu....

Aplec de Calella

Diumenge serà el primer aplec en tota la meva vida al que no podré assistir. I em sap greu. Des que tinc us de raó, ( bé, això no és cap referència, ja que no sé si n'he tingut mai ) he assistit a tots els aplecs a una hora o altra. I aquest any per una trobada de cap de setmana d'aquelles que s'ajorna diverses vegades, de les que ara no em va bé a mi i ara no li va bé a l'altre, s'ha quedat per fer la sortida el dia de l'aplec.

Jo no hi seré, però segur que tot anirà com sempre. Perfectament organitzat per la gent de l'Agrupació Sardanista, serà un any més la referència al món de la sardana. I no hi faltarà el senyor que porta un munyoc de papers a la mà, i els deixa al mig de la rotllana abans per ballar. També hi seran els dos germans de braços gruixuts, la senyora d'espardenyes de beta i faldilla estampada, i els de la colla del setze, que estan entre l'exotisme i el frikisme i que intenten lligar a alguna mossa tot ballant sardanes. A la tarda podreu trobar alguns ex-Vallderoure, demostrant que encara retenen el seu art i aquí s'hi afegiran alguns polítics locals que ens faran veure que no han progressat gens dansant des de l'any passat.

I perdut al mig de la muntanya, el diumenge a dos quarts de set, connectaré el meu ipod i posaré Record de Calella a tot volum i em posaré a ballar amb qui sigui, perquè el primer diumenge de juny s'ha de celebrar.

diumenge de challenge

Fer una challenge cansa molt. Al matí t'has de llevar ben d'hora, despertar la teva parella, la teva filla i intentar, també, despertar el fill. No tot s'aconsegueix, i després d'un quart d'hora d'intents decideixes que n'hi haurà dos que no seran finishers, ja que no podran ser ni beginers.

Després toca aconseguir un bon lloc entre la gentada que vol veure la sortida al mar per intentar veure algun amic que ja està a punt de començar. Això inclou aixecar la teva filla a les espatlles, amb la consecuent contractura que encara arrossego.

I ja arriben nedadors, ara ja correm per la sorra per no perdre detall de la primera transició. Quan ja en tenim uns quants de vistos, cap a l'estació per seguir les primeres bicicletes, per tot seguit anar fins la curva del far a deixar la veu quan en veiem algun del Team Calella.

Però, com passa el temps, el primer ja està a punt d'arribar. Toca afanyar-nos per aclamar el vencedor. Quan ja passa aquest moment ens movem al cementiri per alternar bicicletes i carrera a peu. Per més tard tornar a la recta d'arribada per veure els amics finishers i finalment poder dinar cap a tres quarts de quatre.

Resultat: Contractura a l'espatlla, insolació i afonia. Crec que a l'any vinent aniré amb els amics del Pa, vi i moltó a menjar botifarra amb allioli.

Un team de triatló.

Un team de triatló va ser el centre del món.

I quin és el secret, es preguntava tothom?

els músculs més definits, els cossos més depilats,

o potser els paquets més ben marcats?

És l'entrenament en equip, o les sèries al crol,

o tornar esprintant a la recta de Sant Pol.

Un equip de triatló va ser el centre del món.

I quin és el secret, es preguntava tothom.

La feina ben feta, qui no recorda?

de gent eixelebrada, buscant la glòria,

a cada braçada buscar profunditat,

i amb la bici anar sempre ben acoplat.

Tot està per fer, al fer la transició,

i a bon ritme correré la marató,

Juhé, Estany, Pou o Gelabertó,

Estragué, Cadena, cada dia fent-ho millor.

Els Claramunt organitzant, en Castellà de director,

Perez i Galindo d'entrenadors,

Tapissers, periodistes, mecànics i gestors

estudiants, lampistes, banquers i professors.

Un team de triatló va ser el centre del món,

i quin és el secret es preguntava tothom?

La inconsciéncia, la bogeria, la temeritat,

i entrenar cada dia fins caure rebentat.

Són les ganes, treballar fort.

Desperta company, avui toca natació.

No ens hem de reinventar, hem de seguir pencant molt.

fer tirades com sempre, que no ens venci la son.

Un team de triatló va ser el centre del món.

i quin és el secret, es preguntava tothom.

Si fem la cursa com nosaltres sabem

serem finishers i ho aconseguirem.

I si els altres fan drafting, tant se val;

la feina ben feta no té fronteres, ni té rival.

Molta sort a tots

10 raons (musicals) per anar a votar el 25 d'abril

1. Perquè ... som i serem gent catalana.
2. Perquè ... el meu pais és tan petit.
3. Perquè ... Catalonia is not a Patagonia.
4. Perquè ... no diguem no, nosaltres no som d'eixe món ( bé en aquest cas diguem si ).
5. Perquè ... torni, torni en Serrallonga.
6. Perquè ... qualsevol nit pot sortir el sol.
7. Perquè ... sigues lliure i camina cap a l'estel que vulguis guanyar.
8. Perquè ... ara és l'hora segadors.
9. Perquè ... més lluny hem d'anar més lluny.
10. Perquè ... ens ha costat Déu i ajut, arribar fins aquí.