El conte de l'alcalde i la lletera. (16 pregunta)

Vet aquí una vegada en un lloc no gaire lluny d'aquí, hi vivia un alcalde molt xiroi que treballava pels seus vilatans. Un dia se'n va adonar que els més petits tenien l'escola molt bruta i deteriorada i en aquell lloc la canalla no hi podria aprendre res de bo. Tot decidit, va pensar que al poble li calia una escola nova i ell busca que buscaràs va trobar un lloc per fer l'escola i fins i tot va fer uns plànols de colors.

I va pensar: amb aquesta escola nova els nens seran més eixerits i faran que el nostre poble sigui pròsper, i hi haurà tan nivell que sortiran petits Einsteins. I amb aquests científics crearem un centre d'investigació que descobrirà una vacuna contra la sida i amb tots els diners que ens donin per la vacuna farem un banc que no necessiti cap rescat i d'aquesta manera solucionarem la crisi d'una vegada per totes.

Però malauradament uns llops molt dolents que eren de la Generalitat li van trencar els plànols, tot dient que aquell terreny era molt abrupte, que tenia una pendent tremenda i que en aquell col·legi haurien de posar més escales que al Corte Inglès.

L'alcalde va marxar cap cot cap a casa sense escola, sense vacuna i sense Einsteins, i al cap d'uns anys quan era a l'oposició i uns altres volgueren fer l'escola a un altre lloc, ell s'hi negava i preferia no tenir escola abans que veure-la en un lloc diferent.
Vet ací un gat vet ací un gos, .....quin conte més merdós.

16 pregunta.
En quin emblemàtic indret es vol fer ara la nova escola?

La challenge de juny (15 pregunta)

Aquest cap de setmana hem passat la challenge. Quins atletes, quins cossos, quin esperit de superació. Però permeteu-me dir que aquesta prova està mitificada, doncs l'autèntica prova que ha de superar tot aspirant a súper-calellenc és la que començarem a gaudir en aquest mes de juny.

La primera prova serà el dissabte 2  i el diumenge 3, on els aspirants hauran de ballar sardanes, quantes més millor, apa doncs braços amunt i a saltar.

Seguirem el següent cap de setmana per pentinar-nos un bon tupé, arreglar-nos les patilles i fer-nos algun tatuatge i anar al festival screamin de Can Llobet. El diumenge al matí farem la marxa de l'oncolliga mentre preparem les catifes de Corpus als carrers de Calella.

La següent transició serà la de la festa major on haureu d'anar a uns quants sopars populars als carrers i ballar-hi Paquito Chocolatero i altres temes. L'endemà cal que anéu a la missa de la secretària, al vermut, als trabucaires, als gegants, al bestiari i al teatre.

La propera prova serà portar la flama del Canigó per encendre el nostre foc de Sant Joan i tirar molts petards i menjar molta coca.

I ja per finalitzar vestir-nos de l'edat mitjana per acompanyar la fira renaixentista.

Evidentment, entremig, haureu d'anar als múltiples festivals de fi de curs dels vostres fills, de l'escola, el ballet, l'escola de música o del bàsquet o futbol.

I després de tot aquest esforç una pregunta facileta.

15a. pregunta.
Com es diu la sardana que és l'himne del nostre aplec?

La recaiguda de l'imperi romà (14a. pregunta)

Fa una pila d'anys (aproximadament uns trenta, si la memòria no em falla), es va rodar a Calella la millor obra cinematogràfica que mai ha existit. Una colla de jovent de Calella, es va llançar a produir una pel·lícula sublim que va fer les delicies de tot aficionat i no aficionat al cinema. 

Des de la primera escena, on en Teddy ( el gos de Can Duxans) interpretava el lleó de la metro, ja es va veure que aquella pel·lícula mereixia tots els oscars, globus d'or, goyas i gaudís, haguts i per haver, però malauradament, per una compra escandalosa de vots a Hollywood, només en Teddy va aconseguir la preuada estatueta com a actor principal.

Una obra amb grans protagonistes i centenars d'extres, amb una excel·lent direcció de l'Andreu Benito, i rodada en uns paratges paradisíacs com son els Pins i la platja de Calella.

De la resta de l'argument, ara mateix no el recordo, tot i que us puc assegurar que, era millor el llibre que la pel·lícula.

14a. pregunta.

Com es deia el grup que va rodar la pel·lícula?

A peu per la plaça del Mercat (13a. pregunta)

Tot seguint la meva ruta, un dissabte a la tarda em dirigeixo al polèmic pàrking de la Plaça del Mercat. Allà hi veig una munió de cotxes aparcats i uns quants cotxes fent voltes fent l'intent. Un conductor optimista va fent voltes i busca un espai on deixar el seu vehicle per anar a visitar la ciutat, finalment troba uns vianants que possiblement pujaran al cotxe i deixaran l'aparcament. "Que se'n van?". I amb un somriure sornaguer li contesten, " no, encara no". 

El vigilant de Gestvia va fent voltes buscant infractors. És una bona tarda, ja n'ha enganxat 14 i encara no són les sis. El conductor optimista passa a ser un conductor amoïnat, doncs no hi ha manera que trobi un forat. Al final veu un cotxe que marxa una mica més enllà, s'hi dirigeix veloçment, però quan quasi està a punt un Fiat Uno li roba el seu botí. Es dediquen boniques paraules. El ex-conductor optimista-amoïnat, passa a ser emprenyat. Per no gastar més gasolina posa els quatre intermitents i espera que algu marxi, però en aquest lapse de temps es queda endormiscat i el vigilant aprofita l'ocasió per posar-li una multa per no tenir el tiquet. Finalment una furgoneta deixa lliure el seu espai i l'exconductor optimista-amoïnat i ara emprenyat i irritat, pot deixar el seu vehicle. 

Però quan pot anar de compres per Calella, ja se li ha fet massa tard i totes les botigues, menys la dels xinesos,  són tancades.

13a. pregunta.

Com es diu una botiga del Carrer Sant Joan que venen bolsos i carteres i que té nom de festiu?

El dia del ram (12a pregunta)

Ja fa uns quants anys, ...bastants, el petit Reciclator, va anar del diumenge de Rams amb els seus pares a la popular benedicció que es feia als Pins. Sa mare el va vestir amb roba d'estrena: unes sabatetes de xarol, uns mitjons caladets un pantaló ben curtet, una camisa de tergal, i una armilla de color taronja fluorenscent. Mentre brandava el palmó, els seus pares el miraven emocionats de tenir un nen tan formós. Però una mica més tard, quan el petit Reciclator s'estava fent la tradicional foto amb el palmó allà en el sortidor, va veure com l'avi Paxamba feia defecar el seu gosset sense recollir l'excrement. El petit Reciclator va anar a increpar-lo i fins i tot amenaçar-lo tot alçant el seu palmó i l'avi Paxamba, avergonyit, va utilitzar el palmó per escombrar i recollir la caca. 

A partir d'aquells fets i com a sentit homenatge, tots els nens utilitzen el seu palmó un cop beneït per escombrar els Pins o la Plaça de l'Església.

12a. pregunta.

Quina tradició es recuperarà aquest any el diumenge de Rams?

A peu per la Quadra (11a pregunta)

I segueixo el meu periple viatger tot endintsant-me al casc antic, vorejo l'església i enfilo el carrer del Raval, on de lluny hi veig una gran ferradura penjada. He arribat al mític local "La Quadra". Ens aten a la porta un senyor molt amable que ens fa passar i ens diu que avui hi ha unes noies estupendes. I té tota la raó, a dins hi ha ple de senyores madures, amb uns escots vertiginosos i unes faldilles de lluentons. Però també hi ha senyors grandets, imitadors d'en Fred Astaire, que els hi tiren floretes i sota aquella bola de miralls típica de les discoteques dels 70, els fan proposicions (segurament deshonestes). 

L'amo va preparant plats de pa amb tomàquet i pernil mentre va canviant la música, també té temps de explicar als neòfits com jo, que el vi de la sangria s'ha d'anar a carregar a aquella bota del fons.

Una iaia m'empaita per sortir a ballar i ...qui sap què. Li dic que no, però ella no em vol escoltar i m'arramba a la seva pitrera amb una força descomunal. No puc respirar, i a sobre he d'anar ballant una música que crec que és d'en Ricky Martin. A cau d'orella em diu "ai Ricky meu, jo sí que et faria feliç". I jo m'espanto, vull marxar, però un estol de femelles m'intenten devorar. Sóc home mort, però per sort , quan ja em tenien ben atrapat, sona Paquito Chocolatero i tots els clients i clientes del local es posen en files per fer la coreografia de tan bonica cançó.

11a. pregunta
Quin aniversari celebra enguany La Quadra?

A peu per l'Stradivarius (10a. pregunta)

Com faria el gran Josep Espinàs, enceto aquesta tanda amb un dels meus viatges.

Desfilo pel Carrer Església una tarda de febrer i, entre Sant Pere i Sant Joan, em trobo amb una botiga de moda i decideixo passar-hi una estona. Vaig trepitjant el gres gris tot mirant els colors que es portaran aquesta temporada. Els penjadors laterals són plens a vessar de bruses, faldilles i tot tipus de complements per lluir quan el temps ens ho permeti. La flaire de roba xinesa inunda els meus sentits i també la flaire de colònia d'una xoni que sembla que li agrada una samarreta amb unes lletres ben vistoses. Al fons de la botiga una dependenta amb els ulls extremadament pintats, va vigilant totes les noies i senyores que entren al provador i a la part esquerra una altra dependenta amb cara força fastiguejada, va plegant tota la roba que la clientela abans li ha barrejat.

Al sofà retro hi veig un nen que espera pacientment la seva mare amb l'ajuda inestimable d'una Nintendo per fer més amena la llarga estona que haurà de passar fins que sa mare decideixi si li queden millor els texans o els leggins. Atabalat per una música que perfora el meu cervell, vaig sortint i em trobo a fora al carrer una rotllana de vuit o deu homes que esperen les seves xicotes tot discutint sobre un tema més proper com és el futbol.

 I al final passo per caixa, faig una cua d'un quart d'hora per pagar a una noia de somriure més que forçat, una brusa moníssima que, tot i que no és de la meva talla, he trobat a un preu rebaixadíssim.

10a. pregunta

Com es deia la botiga de moda que fa anys hi havia on ara hi ha l'Stradivarius?