dilluns, 8 de març del 2010

Marató de Barcelona


Ahir vaig fer i acabar la marató de Barcelona.
La tàctica a seguir era molt clara, començaria vigilant els keniates i cap al km. 38 faria un canvi de ritme que no podrien seguir. Però malauradament no vaig tenir una bona sortida i rapidament se'm van escapar. Era l'hora d'aplicar el plà B, que consistia en marcar als millors corredors de l'èlit europea i donar-los-hi un bon disgust a l'sprint. Però ja vaig veure que no era el meu dia i quan van donar la sortida ja no els vaig veure més.
Per això vaig decidir fer la meva carrera sense fixar-me en els rivals a batre. Cap al km. 12 em va avançar l'home que anava vestit com si anés a buscar bolets, i durant 7 km. vam tenir un interessant duel. Quan erem a la Gran Via es va despenjar, suposo que va trobar uns quants rovellons en una vorera i no es va poder resistir. Més endavant vaig veure per primera vegada la senyora que de tant en tant corria al revés, tot esperant el seu company. Cap al km 31 vaig avançar als dos atletes vestits de viking ( casc amb banyes, casaca i destral ) i una mica més tard em va avançar l'home que cantava, i afinava, a tot volum el "Living on a prayer".
Em vaig donar compte que l'Avinguda Litoral és molt i molt llarga i que les torres de la Vila Olímpica es van allunyant conforme corres cap a elles. Després a la part final no sé si amb les cames o amb el cor seguia fent els kilometres que quedaven i quan ja estava aixecant els braços en senyal de victòria per haver acabat, em va avançar l'home que anava vestit com si anés a buscar bolets. Casumlolla.

5 comentaris:

dakinho ha dit...

Enhorabona ! el temps de 03:57:07 son com diria aquell "PALABRAS MAYORES!!!"

ens veiem a la sortida de la mitja.....

Anònim ha dit...

llastima perquè la tàctica dels keniatas i fe desprès el canvi de ritme es encertada, però es dificil de preveure tenir una mala sortida. L'any que bé segur que estaras amb el grup del davant

FELICITATS

MMMmmmmmm ha dit...

ser de bona tinta que les torres tenien rodes aquell dia, es a dir, que no només t'ho va semblar sinó que verdaderament s'allunyaven!!! jajajaja

salsa romesco ha dit...

Dakinho: gràcies, a la mitja de Calella podrem tenir un frec a frec.
Anònim: tenia la tàctica molt ben estudiada, però els keniates s'entrenen corrent davant els lleons.
Mmmmmm: Caram ara ho entenc, l'hotel Arts i la torre Mapfre son un decorat.

jo ha dit...

Penseu tots que els Keniatas ho han de fer molt i molt ràpid doncs després han d'anar a treballar fent el top manta, o no es veritat que quant vam agafar el cotxe després d'haver dinat ells corriant davant la policia amb un sac a l'esquena?