Alegria, és festa major.

Ja ha arribat la festa major i proposo a les autoritats locals de tenir un nou patró: Sant Murphy. El poble de Calella li deu una devoció ja que els seus actes són i seran recordats pels més joves i els més vells de la vila.

Si com quasi cada any, fa un setembre amb altes temperatures i absència de pluja, Sant Murphy ens honora els nostres dies de festa i ens obsequia amb unes tempestes estupendes que faran que qualsevol acte programat quedi totalment deslluït.

Per tant, vilatans de Calella, cantem ben fort els goigs de Sant Murphy per intentar d'aquesta manera que agafi uns anys de vacances:

Oh Sant Murphy gloriós.

no ens toquis més els c...

que jo vull anar a ballar,

i el paraigua vull deixar.

Tornada al cole

Ja ha arribat el gran dia, ja estan a punt els llibres, les llibretes, el boli bic i la caixa de colors alpino, per anar tots joiosos al primer dia d'escola. La veritat és que ja en tenia ganes, doncs l'estiu, tot i ser macu, es fa llarg i les meves amigues i jo ja volem recuperar les activitats que fem al període escolar.

La meva millor amiga és la Catarina, és molt bona companya i totes dues riem molt. Amb la Maria Rosa també ens ho passem molt bé, tot i que a vegades és una mica xafardera. La que no aguanto gaire és l'Enriqueta, doncs sempre ens fa la punyeta, i l'altre del grup, la Valentina, sempre es queixa, però té molt bon cor. I entre ells el més guapo és en Joan, però en canvi el més simpàtic és en Ramon, ai... sempre està de broma. Tots plegats fem una bona colla, i com ja he dit teniem moltes ganes de tornar-nos a veure, i de jugar cada tarda al bingo i, tot berenant explicar les nostres petites malalties i les proeses dels nostres néts i nétes. Perquè ser iaia a les vacances escolars és la feina més dura del món.

Mandra

A l'estiu tot fa mandra. Fa mandra, també, inspirar-se i trobar algun tema per escriure un post, ... o potser la materia gris ha anat de vacances al dit gros del peu i evidentment, en el seu merescut període vacacional, no pots demanar-li que tingui idees brillants per mantenir actualitzat el blog.

Arribats a aquest punt podem optar per fer com fan les teles, omplir l'estiu amb reposicions de els programes més destacats emesos durant la temporada regular, i així us podria proposar que repasséssiu:

• Half Challenge Costa del Maresme
• Castellers de Calella
• Un team de triatló
• Qualsevol nit pot sortir el sol

Però com que soc molt treballador, he trobat aquesta coseta a Can Youtube que és molt fresca i estiuenca.

24 hores de basquet

Quants records em porten les 24 hores, cada any a l'acostar-se el dia, em passen pel cap un munt de coses que passàvem aquest cap de setmana.

Com el record dels germans francesos de raça negra que venien a jugar en les primeres edicions i que eren autèntics cracks, uf, fins i tot feien el "mate". Després ja ficats en l'adolescéncia, el dissabte a la tarda pujàvem a la pista i paràvem tendes de campanya al pati de La Minerva per poder dormir a la nit,..... bé, a intentar dormir. Una mica més grans ja ens vam adonar que si barrejàvem el cansament d'haver jugat, amb una mica d'alcohol, les grades del pavelló es convertien en un comodíssim llit, i no calia portar tanta infrastuctura. Aquests anys els finals de festa que muntàven la gent del Sake eren memorables, com el partit dels jugadors del Jace, o el partit entre ballarines i monstres.

Quan va tocar organitzar a la nostra colla, vam instaurar la revetlla i el partit de seleccions. Quantes hores reunint-nos a La Fusta, per quadrar horaris, el color de les samarretes, trobar arbitres, i fer-hi caber l'equip d'en Barceló que s'apuntava dos dies abans i li dèiem aquest any t'ho permetem, però l'any que ve no us admetem si us apunteu fora de plaç. Evidentment, l'any següent es tornava a apuntar dos dies abans i havien de restructurar els equips.

I des de fa uns anys podem veure els nostres petits fent un interessant show d'habilitats esportives i musicals i també m'adono que cada any que passa, costa més posar la pilota dins d'aquell cèrcol.

39 flors

39 flors, 39 somnis, 39 petons, tots els botons,...........potser trenta-nou?

Pretemporada

Ja hi tornem a ser. Després d'unes setmanes sense futbol, comença la pretemporada. I el nostre Barça sembla que ens tornarà a il·lusionar i a oferir títols de tres en tres o de sis en sis.

Per començar la temporada, hem jugat el primer torneig a l'stage que s'ha fet per terres sudafricanes, i pel que sembla ha anat força bé, perquè el Barça, jugant amb el porter reserva i tres o quatre jugadors del Barça Atlètic ha guanyat la final amb un gol de l'Iniesta, que està entrenant per superar les lesions de la temporada passada. A la banqueta no hi era en Pep Guardiola, que ha preferit quedar-se fruint de l'estiu català, i al seu lloc hi ha enviat l'entrenador del cadet B, que tothom diu que és germà de Super Mario Bros.

I ara a seguir entrenant per aconseguir el títol més preuat del firmament futbolístic, que com ja sabeu és el trofeu Joan Gamper.

Què hem de fer?

Dissabte a la tarda hi ha la manifestació per protestar sobre la sentència sobre l'Estatut, i tinc un gran dilema sobre què faré. No sé si posar-me al grup que portarà la pancarta dient "Som una nació, nosaltres decidim", o al grup que proposa el president Montilla encapçalat per una senyera sense cap inscripció.

Finalment, ja ho tinc clar, seguiré una estona als de Som una nació i després m'afegiré amb els de la senyera, però com que soc molt independentista em penjaré una estelada al coll. I ja que hi sóc, vull reivindicar la construcció de la nova escola pels meus fills, i m'enganxaré un adhesiu que posi "Salicrú, escola nova ja". Ah, no em puc oblidar l'estat lamentable de l'aigua de marc, portaré un cartell que digui " I la depuradora, quan?". Vull ser solidari amb els funcionaris que han patit una retallada al seu sou, m'escriuré al front " Sous dignes". I també "Catalunya lliure de peatges", i "Cap agressió sense resposta". I pensant-ho bé, també vull donar suport a la selecció espanyola per la final del mundial ( cap i a la fi, tots són del Barça) i em vestiré amb la samarreta "roja" amb una bandereta, evidentment constitucional, penjada a l'espatlla, tot tocant la vuvuzela.

I així, estic segur que tots units amb un sol i únic objectiu, aconseguirem que el constitucional admeti el nostre Estatut.