diumenge, 13 de juny del 2010

Qualsevol nit pot sortir el sol

Ahir vaig decidir recuperar la meva faceta kumbaià. D'entrada vaig afinar la guitarra, vaig cridar els meus fills, i els vaig dir: Fills meus, escolteu quina cançó més ferma. Estic segur que xalareu de valent.
I em vaig posar a cantar:

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant........

Els nens m'escoltaven i em miraven expectants i fins i tot atònits i com més avançava el tema, més bocabadats estaven. I va arribar aquell tros que diu:

Hola Jaimito, i Doña Urraca,
en Carpanta i Barba Azul
i Frankestein i l'Home Llop......

I jo emocionadíssim al veure que apreciaven la bona música, fins que no van poder més i em van dir:
Qui?, en Carpanta?. Barba...què?-De quina emperadriu em parles?. I qui carai és Doña Urraca. I en Frankestein, amb quin equip juga?. En Cocoliso?. La Familia Ulises, viu a Calella?. Què et passa papa?.
Hi havia dues opcions o explicar-los la prehistòria dels dibuixos animats o per altra banda actualitzar la cançó, I ves per on, vaig decidir-me per la segona opció.

Bona nit al Bob Esponja,
en Doraemon, en Calliou
tota la família Simpson,
en Pocoyo i Spiderman,
la Hanna Montana i els de Cars.

En Fluski ve amb la Lila
amb les Espies de Veritat
hi ha en Oliver i Benji,
amb en Mic i Bola de Drac
i emprenyant, el Senyor Plà.

Oh Benvinguts, passeu passeu....







2 comentaris:

m.m ha dit...

M'ha agradat molt el nou format del blog!!!! Però la canço, tal i com toca, m'agrada més l'antiga!!!

salsa romesco ha dit...

I tant que és millor l'antiga. En Jaume Sisa és insuperable.