L'any passat ja vaig comentar com va anar la meva primera marató. Per tal de millorar-la, enguany no vaig voler deixar cap detall a l'atzar. I el primer pas era l'adquisició de unes noves sabatilles. Unes sabatilles voladores que trenquessin els cronòmetres, i que cap atleta de cap de setmana, com jo, no pogués seguir. Per això vaig anar a comprar les noves Nike Plus Fly system oxy action a saltar a saltar que el demonio va a pasar dejen salir antes de entrar ergonomic feet. Una meravella de vambes, els peus m'anaven sols. Però amb el que no comptava, és que a les ungles del dit petit no els hi va agradar el canvi i van decidir boicotejar el meu triomf.
Cap al kilòmetre 12 vaig començar a notar que una butllofa s'instalava dins les meves Nike Plus ......, jo acostumat a patir, la vaig ignorar i en comptes d'aturar-me vaig fer les passes una mica més grans, per tal d'acabar abans amb aquell patiment. Però els molt malparits van buscar aliats en els meus bessons, genolls i quadriceps, i a cada metre que aconseguia fer, una punxada en un dels meus muscles em recordava la meva edat. I tot i que anava sumant quilòmetres, les rampes eren cada vegada més grans i el meu cos cada vegada més castigat. Així, a força de molt sacrifici, vaig aconseguir travessar la meta, tot pensant que m'havia quedat a dots dits de la glòria.
