Alfred i la càmera màgica

Vet aquí una vegada un vailet tot eixerit que s'anomenava Alfred. Un dia l'Alfred després de fer la seva tasca quotidiana, va anar a donar un volt per la seva vila del maresme. Anava tot content i xiroi quan de sobte es va trobar una càmera abandonada en una vorera. L'Alfred amb molta cura la va recollir, li va treure la pols i.....brrrrummmm, en va sortir un geni gran com un Sant Pau. El geni com ja és habitual en aquest gremi, li va dir que li concediria tres desitjos, i l'Alfred culé com era, li va demanar, efectivament, que el seu Barça guanyés la Copa, la Lliga i la Champions.

El geni amb un somriure als llavis li va dir que els tres desitjos eren molt fàcils de complir, i com que no va acabar cansat ni res de res, es va instal·lar dins del  cos de l'Alfred una temporada.

I des d'aquell dia l'Alfred era capaç de treure instàntanies fantàstiques de grans esportistes com Dani Alves, Pau Gasol o Kobe Bryant. I també de fer fotos de nanos que juguen a tennis taula, o atletes locals que corren la mitja marató, de jugadors amateurs de bàsquet o handbol, o de triatletes absolutament trinxats, i tots sortien com autèntics super-cracks del seu esport.
Fins i tot va aconseguir treure guapo a en Pedrito en una foto, ....això sí que és màgia.

I vet aqui una noia, vet aqui a un ninho, visiteu la pàgina d'en Dakinho

Cap de setmana.....per descansar?

Ja és cap de setmana, m'aixeco "quan el porc canta". Tinc temps, molt de temps. Slow week-end.  Vaig tranquilament a esmorzar i mentre ho faig, vaig passant les fulles del diari. El sol m'acaricia la pell i una suau brisa marina em fa voleiar els cabells. Sento el soroll de les onades de fons.......

I així m'hagués agradat que fos el meu anterior cap de setmana però en canvi vaig acabar de treballar i depressa i corrents vaig anar a cantar amb la meva coral canto amb un ull al director i l'altre al rellotge i  ho escric així sense comes ni punts perquè si fem pauses no arribarem a l'hora i l'endemà porto el nen al seu partit de bàsquet i l'arbitre només fa que pitar faltes i parar el temps ( no podem perdre temps) dinem avui toca fast food (clar) perquè a la tarda volem anar a veure les Harleys a Pineda fem una repassada ràpida i torno anar a cantar canto més ràpid que els altres i quan falten tres cançons jo ja les he cantat totes m'en vaig a dormir ràpid perquè l'endemà tinc la mitja marató i la corro a una velocitat vertiginosa (no per fer marca personal sinó perquè no tinc més temps) després com que el diumenge és llarg vaig amb la canalla a veure Geronimo Stilton a Barcelona suat de córrer taral·lejant el Oh happy day amb la xupa de motero mentre a l'autopista em diuen que no superi els 110 km/h. Mecatxis la mar.

Ja és primavera......al carrer Amadeu

Els veïns del carrer Amadeu han volgut avançar la temporada i com si de El Corte Inglés es tractés, han muntat una campanya festivo-comercial per fer més atractiva la seva  zona. Per això ja fa un més d'un mes, han obert forats a totes les cantonades perquè tots els cotxes que hi vulguin passar, facin un circuit per tot Calella tipus Ikea. Qualsevol visitant haurà de fer voltes i voltes per, potser sí o potser no, arribar al seu destí. Això farà que tothom vegi tots els aparadors del poble i d'aquesta manera incrementar les vendes en un percentatge considerable.

La Festa Major que han muntat al carrer, també té activitats pels més petits, com són cursa d'obstacles, pasarel·les d'equilibris i amb les últimes pluges, baixades amb rafting

Marato 2011

L'any passat ja vaig comentar com va anar la meva primera marató. Per tal de millorar-la, enguany no vaig voler deixar cap detall a l'atzar. I el primer pas era l'adquisició de unes noves sabatilles. Unes sabatilles voladores que trenquessin els cronòmetres, i que cap atleta de cap de setmana, com jo, no pogués seguir. Per això vaig anar a comprar les noves Nike Plus Fly system oxy action a saltar a saltar que el demonio va a pasar dejen salir antes de entrar ergonomic feet. Una meravella de vambes, els peus m'anaven sols. Però amb el que no comptava, és que a les ungles del dit petit no els hi va agradar el canvi  i van decidir boicotejar el meu triomf.

Cap al kilòmetre 12 vaig començar a notar que una butllofa s'instalava dins les meves Nike Plus ......, jo acostumat a patir, la vaig ignorar i en comptes d'aturar-me vaig fer les passes una mica més grans, per tal d'acabar abans amb aquell patiment. Però els molt malparits van buscar aliats en els meus bessons, genolls i  quadriceps, i a cada metre que aconseguia fer, una punxada en un dels meus muscles em recordava la meva edat. I tot i que anava sumant quilòmetres, les rampes eren cada vegada més grans i el meu cos cada vegada més castigat. Així, a força de molt sacrifici, vaig aconseguir travessar la meta,  tot pensant que m'havia quedat a dots dits de la glòria.

El raco d'en Lin

El dia que tot passant pel Passeig Marítim de Pineda, vaig veure un local anomenat "El Racó d'en Lin", vaig pensar que s'havia de provar. I em vaig imaginar, amb aquest nom, la fusió de gustos catalano-orientals que es podrien degustar en aquell lloc. Em vaig veure menjant-me un chop suey de cargols, uns rollets de primavera amb carn d'olla, i un pa de gambes amb tomàquet

Aquest cap de setmana m'hi vaig acostar per encarregar taula per celebrar el dijous llarder. Volia tastar ,per exemple,  una truita d'aleta de taurò amb botifarra de serp. Vaig anar amunt i avall una bona estona, però no el vaig trobar, vaig  preguntar als vianants, però ningú em sabia dir què havia passat. I vaig acabar  deduïnt que la maleïda crisi s'havia emportat un local emblemàtic de les nostres comarques.

Duets

En Freddy agafa la mà de la Montserrat, caminen junts tot atravessant l'escenari, espelmes entre el públic. Sonen els violins, es miren i entonen allò de "Barcelona".

A molts de nosaltres encara se'ns posen els pels de punta a l'escoltar aquesta cançó. Quin gran duet, quina emoció, quins moments més històrics, i és que aquests duets agraden als fans de Queen i els de la Montserrat Caballé, als amants de la música clàssica i als de la música pop. Als grans melòmans i els que només escolten la música dels anuncis de la tele.

Però aqui no s'acaba el món, m'agradaria proposar-vos uns nous duets que, degut a la seva bona combinació de diferents estils, segur que faran les delicies de tot bon amant de la música:

• Pep Xena i Albert Deprius

• Nuria Feliu i Marina Rossell ( que cantarien La Gavina voladora, que és la única que sap la Marina)
• Falete i Placido Domingo
• Gospel Viu i Albert Pla
• Manel, Los Manolos i Manolo el del bombo (farien un triplet)
• Jaume Sisa i Josmar
• Els Beatles i los Chichos
• David Bisbal i La Principal de la Bisbal

Apa a disfrutar.

3 anys i un dia

Sembla una condemna, però ja han passat tres anys i un dia des que em vaig animar a engegar aquest blog. I com cada any he fet un petit repàs de tot el que he escrit. I m'ho he passat bé. I he fet noves promeses de com vull que sigui el blog: més entrades, més imaginació, més diversitat, i .....collons, no parlar tant de mi, i més de tots vosaltres i tot el que passa per aquest poble. I segur que l'any vinent, com cada any, m'adonaré que no ho he aconseguit, però em faré noves propostes per intentar millorar.

I ara perquè veieu que no us enganyo us deixo amb un petit avanç dels propers títols de  la nova programació:

• Duets.
• El racó d'en Lin
• Marató 2011
• Cap de setmana, .....per descansar ?
• Alfred i la càmera màgica
• A la platja
• Més recomanacions literàries de Sant Jordi
• Alguna cosa de la Half Challenge

Ara m'agradarà veure com m'ho manego per fer posts amb els títols que us he donat.