Half challenge costa del maresme

Dia: diumenge, 24 de maig de 2009
Lloc: Passeig de Mar de Calella
Hora: Aviat al matí

Dos homes es miren, saben que tenen moltes possibilitats de ser el vencedor absolut del gran desafiament.

D'una banda el Sr. Clemente Alonso, que d'inici es llença a l'aigua com un esperitat buscant un avantatge que a la llarga pot ser definitiu, tot lluitant contra les ones i les adversitats per evitar que no es negui.

D'altra banda el Sr. Jaume Pruna que per començar agafa la mà de morter i el morter, tira l'all i després un finíssim goteig constant d'oli per fer el millor allioli que mai s'hagi vist, amb un ritme constant per evitar que se li negui.

Un cop acabada la primera prova, el Sr. Alonso agafa un lleuger avantatge, es posa el casc, el maillot i agafa la bici per devorar els kilometres de la segona prova, aprofita també per prendre unes barretes energètiques per mantenir la força que està demostrant.

El Sr. Pruna li ve al darrera, es posa rapidament la barretina, agafa les botifarres, les graelles i comença a posar-les al foc amb una elegància que ningú pot igualar. Aprofita, també, per encendre's un caliquenyo que li farà recuperar les forces que ha perdut.

La segona prova ja ha acabat, la igualtat és absoluta, el Sr. Alonso comença la cursa corrent amb un lleuger incident, s'ha cremat pel sol a la cursa en bici, però un iron-man com ell ha de tirar endavant i es posa a còrrer els 21 kilometres amb un ritme bó i constant.

El Sr. Pruna, també fa la transició a la tercera prova amb un petit problema, s'ha cremat girant una botifarra malparida que no s'ha deixat girar amb les pinces i ho ha hagut de fer amb els dits, però un allioli-man com ell està acostumat al patiment i ja té el porró a les mans per fer els 21 titits a un ritme bó i constant.

Ja arriben al final de la prova, tots dos apreten les dents, intenten passar-se l'un a l'altre, però se'n donen compte que son igual de bons i amb un fair play absolut arriben a la meta agafats de la mà. Han sigut els millors i han sabut compartir un espai per fer dues activitats que d'entrada son molt diferents, però com heu vist son molt iguals.

recomanacions literàries 09

Ja tornem a ser Sant Jordi, i quasi em passa de llarg. A hores d'ara de ben segur que la majoria ja teniu triat el llibre que regalareu o que us regalareu, però amb la meva vocació de servei a la societat, us faré unes petites recomanacions pels indecisos o descontents amb la seva tria.

La primera és la nova col·lecció de Teo amb tres títols molt actuals:

En TEO fuma marihuana, on el petit Teo, ja adolescent, ens descriu les aventures que, un cop passada la seva dolça infància, es troba pels carrers de la seva ciutat.

En TEO es fa un piercing allà baix, on en Teo, fruit d'aquesta voraginé juvenil, es decideix a ser el més guai i ens explica la seva experiència i la infecció que ha agafat que no se la cura ni amb betadine.

En TEO té colesterol, aquesta història ens explica que a en Teo li han fet un analisi, amb uns resultats espectaculars, i el metge li clava una bronca per la seva dieta a base de pizzes, hamburgueses, alcohol, fregits i txutxes.

Doncs vinga correu a comprar-los que s'estan a punt d'esgotar.

Festa sorpresa

Les festes sorpreses tenen un punt de contrast que no sabria dir si m'agrada o no. A l'hora dels preparatius, l'estar patint constantment perquè no t'enxampin amb algun detall o comentari que faci que es perdi el factor sorpresa, fa que passis uns dies previs a la festa amb un neguit majúscul i amb la sensació que tu o algú proper la cagarà.

I d'altra banda si s'aconsegueix mantenir aquesta màgia i l'homenatjat no s'espera l'espectacle de llum i de color que li hem muntat, fa que passis una diada amb els sentiments molt vius.

Doncs bé, el dissabte vam aconseguir una altra festa amb èxit i va haver-hi emocions, petons i fins i tot alguna llàgrima.

I ara a revisar les agendes i pensar,.....qui serà el proper?

Tòpics típics

Diu un vell tòpic que els homes no sabem fer dues coses al mateix temps. Jo sempre he pensat que això era una mentida de l'alçada d'un campanar i és ben palés que sabem: mirar el futbol i beure cervesa, caminar i mastegar xiclet, tirar-nos pets mentre fem la migdiada, conduïr i fer burilles, i fins i tot treballar i pensar en el cap de setmana.

Però totes aquestes suposicions no son vàlides sense un bon experiment que ens doni uns resultats definitius per desterrar, d'una vegada per totes, aquesta llufa que ens han penjat. Aquests darrers dies, he volgut fer una passa endavant i m'he posat a prova. L'experiment consistia en fer dues activitats tan difícils com escriure en aquest blog i penjar fotografies a una pàgina flickr i les dues accions alhora.

El resultat, ....decebedor, no he aconseguit fer ni una cosa ni l'altra. Serà que potser les dones tenen una mica de raó?
(La foto és de la poca feina que he fet aquests dies)

el concurs

Estrenem nova secció per fer el blog més interactiu, participeu si us plau.

A la bonica població d'Arenys de Mar es cel.lebra cada 6è dijous d'agost la festa de la riera brava, on tots els veïns i veines de la vila, llencen galledes d'aigua a la riera fins que es desborda. Els fadrins més agosarats s'hi tiren en cotxe i fan regates. Els que aconsegueixen arribar al port dalt del cotxe, reben una rebolcada d'aigua, un parenostre i son nomenats "Ciutadans de Synera".

A la frase:

• Quan en Paco va tirar el Supermirafiori a la riera, es va enterar que l'airbag no servia per flotar, ni tampoc de muñeca inxable.

Ens podries dir quins barbarismes hi ha.

Entre els guanyadors es sortejaran dues entrades per veure la mitja marató Costa de Barcelona -Maresme, del dia 15 de març, concretament a una cantonada de l'Avinguda Hispanitat.

Carnestoltes.

Uf, tip del sopar del dijous llarder, amb aniversari de la nena inclòs, (felicitats Maria), ja em toca pensar el disfraç que em posaré per Carnestoltes. Ja sabeu que m'agrada fer les coses amb temps, i no deixaré passar ni un minut més per decidir el meu alter ego d'aquest any.

Lluny queden els anys que era una decisió polèmica entre els amics, doncs sempre hi havia qui pensava que no era prou escaient el disfraç que s'havia decidit. D'angelets, de cucafera, de canibals, amb camisa de dormir, de señorita Escarlata, d'anys 60 etc. Sempre hi havia la veu discordant que pensava que podriem fer alguna cosa millor, i que l'any que vé amb més temps en prepararem una de ben grossa. Però els dies passaven i normalment es decidia el tema a disfressar el divendres o dissabte.

I aquest any no serà diferent i ja decidiré demà o demà passat què em poso, per inspirar-me aniré a Ca la Pintora a buscar complements i em posaré el cassette del Meu amigu Xarlie,... com sempre.

Un any

Festa i xerinola, alcem les copes ben amunt i brindem. Avui és un gran dia, el meu petit blog fa un any, qui ho anava a dir. El que va començar com una broma per convocar una calçotada, ha superat la mítica barrera de l'any, que encara que a algú li sembli poc, per a mi és una eternitat.

Hem tingut temps de parlar de les diferents trobades amb els calçotaires, de parelles que es troben, es casen i tenen fills, de fer recomanacions literàries per Sant Jordi, de temes nadalencs, de temes meus, de tonteries diverses, de veins i veïnes,... de res i de tot en general.

I a partir d'ara què?. Doncs de moment seguirem una temporada més fins que la mandra m'acabi de vèncer i el deixi abandonat definitivament. Al meu cap encara hi ha el projecte de reformar-lo tant en el nom com en el contingut, seguire buscant el temps.

I a tots els que m'heu dedicat una mica de temps....moltes gràcies.