El raïm de la sort.

Els dotze grans de raïm estaven estratègicament situats sobre la taula. Com cada any, cada gra s'encarregava d'un bon desig cara el nou any. Ja faltaven pocs minuts per les dotze i tornarien a intentar entrar tots dins la boca d'en Quim en un curt espai de temps. Calia ser precisos i ordenats. De sobte el rellotge va marcar els quarts, moments de molts nervis i molta tensió i... dong, el raïm 1 de l'alegria entrava sense dificultats, dong el número 2 de l'optimisme el seguia cumplint totes les previsions, i dong, el tercer de l'amor també va entrar sense cap problema. Dong, el quart ja és aqui, és l'encarregat de la salut, que per la manera que ha estat ingerit sembla que aquest any anirà bé. El 5è dong no es fa esperar i ens diu que la familia també. Dong, el sisè de l'amistat també passa sense dificultat, això va molt bé. El setè dong hi ha el raïm de la feina, que entra bé, però un pinyol traïdor fa que ens engargossem per primera vegada. Al vuitè dong, sorgeixen les primeres dificultats, el raïm del setè s'ha encallat i forma el primer tap a la gola, el raïm dels diners queda en situació d'espera. Però ja sona el novè dong, el de l'èxit i fa cua dins la boca. Al desè dong, el de l'equilibri l'embús és considerable. I ja vé l'onzè dong que ens farà més intel.ligents, que quasi no pot ni passar dels llavis. I l'últim dong, el raïm  de la pau per tothom es queda sobre la taula sense poder ni acostar-se a la boca.

Llàstima un altre any amb una colla de bons desitjos que quedaran per complir. No obstant BON ANY NOU A TOTHOM.

M'ha tocat

En un poble no molt lluny d'aquí, hi ha un costum molt antic, en que uns dies abans de Nadal, surt l'home i la dona més grassos del poble, i intenten tocar a la gent. Els que son tocats es posen molt contents mentre els altres vilatans diuen: "mira a aquest li ha tocat la grossa" o també: "a esta le ha tocado el gordo". Tot seguit, els afortunats, van a comprar una gaveta i un sac de ciment perquè quan arribin les teles i ràdios i els preguntin què faran ara, puguin contestar: "doncs taparé forats". I ràpidament es posen a la feina i tapen tots els forats que hi ha pels carrers de la vila. No cal dir que el més content és el batlle, doncs s'estalvia una pasta considerable en arranjament de carrers.

L'Arca de Noè.

A l'arca de Noè tothom es preparava per celebrar el Nadal. Cadascú tenia una feina determinada. Els hipopòtams havien de fer el pessebre. Les girafes eren les encarregades de guarnir l'arbre de Nadal. Els elefants es passaven el dia assajant nadales per amenitzar el dinar. I als lleons els havia tocat fer la pilota per a l'escudella. Pertot arreu regnava l'alegria, la pau i la felicitat. L'únic que no ho tenia gaire clar era el gall dindi. Això que tothom li donés cops a l'esquena i se'l mirés d'aquella manera tan peculiar li havia fet pujar la mosca al nas. Però quan va veure que Noè el buscava amb un inmens ganivet de cuina a la mà, ho va entendre. Es va amagar al cubell de la roba bruta i no en va sortir fins que es va acabar el viatge. I gràcies a aquest acte heròic, avui en dia la humanitat pot menjar gall dindi per Nadal.

Benvinguda Nonna

El divendres passat, quinze dies abans del previst per aquell calendari rodó que fan servir els ginecòlegs, va arribar la nostra Nonna, amb una pressa i precipitació que de ben segur no li va encomanar el seu pare.
La nena, la més guapa de totes, és una barreja increïble de fesomies, d'aqui fins aquí veus a son pare, de més avall fins la dreta la mare, també es pot veure clarament que és clavada a la iaia, però amb trets del besavi i per acabar-ho d'embolicar al passar les hores ja va canviant i ara mateix ja no sabem si s'assembla a les tietes, avis, veïns o calçotaires, però vaja, té una mica de cadascú que l'estimem.
Però el més impactant va ser veure una família plena fins a vessar de felicitat. Enhorabona.

La foto és del tiet Tassu, amb un mòbil que fa retratos i tot.