dimecres, 29 de setembre de 2010

Embarbussament




Amic/ga triatleta segurament ja deus estar a punt fisicament per la gran fita, però també cal que mentalment estiguis convenientment preparat. Per tant, si ets capaç de repetir el següent embarbussament mentre nades de la quarta a la cinquena boia, o quan giris per segona vegada al Masnou, o tot corrent pels camins de Santa Susanna, no dubto que assoliràs el teu objectiu de ser finisher.

Trenta-quatre triatletes trempats
entrenen per trobar el tresor,
mentre treuen en un tris tras,
grans trossos del seu treball.

Trenquen metres, els molt trapelles
tot fent trucs per entrenar,
com trons a tothom fan tremolar
els trenta-quatre triatletes triomfants.


divendres, 17 de setembre de 2010

Alegria, és festa major.


Ja ha arribat la festa major i proposo a les autoritats locals de tenir un nou patró: Sant Murphy. El poble de Calella li deu una devoció ja que els seus actes són i seran recordats pels més joves i els més vells de la vila.
Si com quasi cada any, fa un setembre amb altes temperatures i absència de pluja, Sant Murphy ens honora els nostres dies de festa i ens obsequia amb unes tempestes estupendes que faran que qualsevol acte programat quedi totalment deslluït.
Per tant, vilatans de Calella, cantem ben fort els goigs de Sant Murphy per intentar d'aquesta manera que agafi uns anys de vacances:

Oh Sant Murphy gloriós.
no ens toquis més els c...
que jo vull anar a ballar,
i el paraigua vull deixar.

dilluns, 6 de setembre de 2010

Tornada al cole


Ja ha arribat el gran dia, ja estan a punt els llibres, les llibretes, el boli bic i la caixa de colors alpino, per anar tots joiosos al primer dia d'escola. La veritat és que ja en tenia ganes, doncs l'estiu, tot i ser macu, es fa llarg i les meves amigues i jo ja volem recuperar les activitats que fem al període escolar.
La meva millor amiga és la Catarina, és molt bona companya i totes dues riem molt. Amb la Maria Rosa també ens ho passem molt bé, tot i que a vegades és una mica xafardera. La que no aguanto gaire és l'Enriqueta, doncs sempre ens fa la punyeta, i l'altre del grup, la Valentina, sempre es queixa, però té molt bon cor. I entre ells el més guapo és en Joan, però en canvi el més simpàtic és en Ramon, ai... sempre està de broma. Tots plegats fem una bona colla, i com ja he dit teniem moltes ganes de tornar-nos a veure, i de jugar cada tarda al bingo i, tot berenant explicar les nostres petites malalties i les proeses dels nostres néts i nétes. Perquè ser iaia a les vacances escolars és la feina més dura del món.