dijous, 24 de juliol de 2008

Comunicat urgent


Degut a la greu manca de definició vers al nom de sa filla, els tiets i tietes ens permetem donar un pas endavant, agafar el toro per les banyes i fins i tot posar fil a l'agulla perquè aquest infant tingui el que l'Estatut de Catalunya en el seu apartat 334/3 dictamina:
Tot èsser humà tindrà dret a tenir un nom (com a mínim) i dos cognoms, que seran per regla general el del pare i la mare, encara que en aquest cas es pugui donar alguna variació de les que s'especifiquen en l'apèndix 21. També tindrà dret a tenir una cartilla del seguru, un carnet del club super 3 i quan sigui més gran un carnet d'identitat, un de conduïr i un passaport, en els quals hi figurarà el seu retrato i el seu nom i cognoms amb lletres majúscules.



Doncs per ser fidels a la legalitat vigent, i després de les propostes obtingudes, em permeto a dia d'avui engegar la macro-enquesta per decidir el nom de la petita. Si us plau no sigueu frívols triant el primer nom que us passi pel cap, reflexioneu, ja que el nom que sigui triat democràticament, l'haurà de gaudir o patir tota la seva vida.



dimecres, 23 de juliol de 2008

Anys i anys.


Després d'haver participat en aquesta cosa tan absurda de jugar 3 partits de bàsquet en una nit, m'he adonat que ja no tinc edat per segons què.
Quatre dies sencers m'ha costat recuperar-me anímica i físicament de les tres doloroses i amples derrotes amb que ens van obsequiar els nostres rivals. I dic recuperar-me perquè ja he aconseguit seure'm a una cadira sense bufar, baixar una escala alternant els peus o pujar al cotxe en un sol moviment, però tot això ho faig acompanyat d'un intens dolor muscular.
I és que avui m'he adonat que fer anys és fantàstic, que a la vida has de saber transformar la frescor de la joventut per l'experiència de la maduresa.
Per tot això i molt més, vull desitjar per molts anys a tots els que avui cel.lebreu el vostre aniversari.

dimarts, 15 de juliol de 2008

El cicle de la vida


Avui, és un gran dia, estic molt content, tralaralarà,....content, ...content,...cooontent.


Ahir vaig rebre una noticia, que encara que ja la sabia, em va fer molt feliç. És fantàstic confirmar que les coses van pel bon camí i tot segueix el seu curs d'una manera òptima.

Com el riu que neix dalt una muntanya i poc a poc va dibuixant una trajectoria de vida fins a formar-se, fer-se gran i convertir-se en bellugadís, fresc i bonic. O com les flors, que seguint el cicle de la vida, fan que el món sigui de colors. O com els nens que gestant-se a la panxa de la mare i seguint el seu procés, arriben a la vida per fer feliços als seus progenitors. I és que avui estic joliu de saber que el meu petit Eloi, el pitoniso Eloi, ja s'ha doctorat en l'art de la quiromància, astrologia i cartomància. Ara no sé si buscar-li un local per tenir un consultori o muntar-li una linea 905 telefònica, tan se val ja li ho preguntaré a ell i que s'endevini el seu futur.


Ah, m'agradaria felicitar a la nena que està en camí i als seus feliços pares. Una abraçada de part de tots els tiets i tietes.



Tot i que d'entrada no es veia prou bé, a la ecografia podem deduïr que és una nena.

dimarts, 8 de juliol de 2008

Brasil, Brasil


Queda ben clar que no ens podem relaxar ni que sigui a l'estiu, ara la nova proposta és la trobada brasilera i això, lluny de ser una trobada d'esbarjo, requereix una forta preparació i un treball de recerca que ens pot ocupar moltes hores.
D'entrada ja he canviat la música del cotxe, he buscat el cassette d'eu Meu amigu Xarli i les boniques i simpàtiques melodies de la Xuxa. En segon lloc he buscat les maraques, el barret de palla i la camisa amb volants que em vaig posar al carnaval del 83 quan em vaig disfressar de sambero amb la gent del Nou Casino Calellenc. He continuat posant videos de la Canarinha i veient els millors gols i també les millors farres d'en Romario, per tot seguit intentar fer uns tocs de pilota com ho feia ell. I per acabar m'he apuntat a l'escola de Samba de Hortsavinha, perquè no m'acaba de sortir bé el ritme sambero.
Però aquell dia....., veureu O'rei en persona, us ho prometo.

dimarts, 1 de juliol de 2008

Els pans i els peixos.


En aquells dies, el mestre va treure tots els seus deixebles d'excursió per una bonica vila de la costa catalana, i els deixebles pogueren veure tota la gent que s'hi amuntegava. I al veure homes i dones amb poca roba, es posaren molt contents al veure aquelles formes tan voluptuoses. I com que tenien calor, el més trassut de tots els hi transformà la túnica de sac que portaven, en bonics tangues que deixaven al descobert els seus cossos més aviat escanyolits.

El mestre en veure-ho els manà que es tapèssin, i així ho van fer. Van entrar en fila a una botiga de Pakis i van agafar uns draps que penjaven de color rojigualdo amb un toro pintat al mig, mentre reien de la patxoca que feien. El Paki al veure-ho va agafar el seu garrot i va dir "sinco euro", i el mestre, sempre a l'aguait, va dir : Oh Pakis egoista, deixa que qui té fred es vesteixi, que qui va descalç es calci. I tot seguit va agafar unes xancletes, una samarreta "roja" i fugí corrents.

I aquella nit en sentir petards i xerinola pel carrer, es posaren molt contents i també cridàren i féren gresca com ho estava fent molta gent. I a mitja nit el mestre els reuní i els digué:

Avui heu vist com ho vaig fer per multiplicar els pans i els peixos, doncs quan hom pensa que en queden pocs, només cal buscar bé o donar un motiu per demostrar que on crèiem que n'hi ha un, en realitat n'hi ha mil.

I els deixebles el miràren amb els ulls vidriosos, no sé si perquè no havien entès la parabola, o pels tres litres de sangria que s'havia begut cada un.