dissabte, 16 de gener de 2010

Insultem en català

Modestament, em considero un bon català. Soc del Barça, només miro TV3 i escolto Catalunya Ràdio, tinc una llibreta a La Caixa (amb pocs euros, però això és un altre tema), i voto al partit que votaria un bon català.
Però d'un temps ençà vull queixar-me del llenguatge que es fa servir a TV3, on els insults són simples traduccions d'altres idiomes, cosa totalment innecessaria amb la riquesa insultària que tenim al nostre país.
Quan tot mirant Ventdelplà, escolto a en Monràs dient " aquell fill de p..., no hi tornarà més ", m'esgarrifo. No seria més nostrat escoltar "aquell barjàula no ho farà mai més"?
Per això, catalans, fem un pas endavant i siguem autòctons a l'hora de faltar a d'altre gent. Si en un partit de futbol ens hem de queixar a l'arbitre, no direm " Arbitre cabró ", ho substituirem per "arbitre capcigrany ".
O per posar un altre exemple, si en el parking del Carrefour, ens disputem un aparcament amb un conductor d'un cotxe tunejat, i ens hem de dedicar sàvies paraules com capullo o gilipolles, no vull que sigueu barroers i heu de fer servir expresions catalanes, que sempre seran més elegants, com baixdesostre o malnascut.
I perquè tot aquest procés us sigui més senzill, us deixo amb aquest tema de l'Estanislau Verdet.