Els dotze grans de raïm estaven estratègicament situats sobre la taula. Com cada any, cada gra s'encarregava d'un bon desig cara el nou any. Ja faltaven pocs minuts per les dotze i tornarien a intentar entrar tots dins la boca d'en Quim en un curt espai de temps. Calia ser precisos i ordenats. De sobte el rellotge va marcar els quarts, moments de molts nervis i molta tensió i... dong, el raïm 1 de l'alegria entrava sense dificultats, dong el número 2 de l'optimisme el seguia cumplint totes les previsions, i dong, el tercer de l'amor també va entrar sense cap problema. Dong, el quart ja és aqui, és l'encarregat de la salut, que per la manera que ha estat ingerit sembla que aquest any anirà bé. El 5è dong no es fa esperar i ens diu que la familia també. Dong, el sisè de l'amistat també passa sense dificultat, això va molt bé. El setè dong hi ha el raïm de la feina, que entra bé, però un pinyol traïdor fa que ens engargossem per primera vegada. Al vuitè dong, sorgeixen les primeres dificultats, el raïm del setè s'ha encallat i forma el primer tap a la gola, el raïm dels diners queda en situació d'espera. Però ja sona el novè dong, el de l'èxit i fa cua dins la boca. Al desè dong, el de l'equilibri l'embús és considerable. I ja vé l'onzè dong que ens farà més intel.ligents, que quasi no pot ni passar dels llavis. I l'últim dong, el raïm de la pau per tothom es queda sobre la taula sense poder ni acostar-se a la boca.
Llàstima un altre any amb una colla de bons desitjos que quedaran per complir. No obstant BON ANY NOU A TOTHOM.
En un poble no molt lluny d'aquí, hi ha un costum molt antic, en que uns dies abans de Nadal, surt l'home i la dona més grassos del poble, i intenten tocar a la gent. Els que son tocats es posen molt contents mentre els altres vilatans diuen: "mira a aquest li ha tocat la grossa" o també: "a esta le ha tocado el gordo". Tot seguit, els afortunats, van a comprar una gaveta i un sac de ciment perquè quan arribin les teles i ràdios i els preguntin què faran ara, puguin contestar: "doncs taparé forats". I ràpidament es posen a la feina i tapen tots els forats que hi ha pels carrers de la vila. No cal dir que el més content és el batlle, doncs s'estalvia una pasta considerable en arranjament de carrers.
A l'arca de Noè tothom es preparava per celebrar el Nadal. Cadascú tenia una feina determinada. Els hipopòtams havien de fer el pessebre. Les girafes eren les encarregades de guarnir l'arbre de Nadal. Els elefants es passaven el dia assajant nadales per amenitzar el dinar. I als lleons els havia tocat fer la pilota per a l'escudella. Pertot arreu regnava l'alegria, la pau i la felicitat. L'únic que no ho tenia gaire clar era el gall dindi. Això que tothom li donés cops a l'esquena i se'l mirés d'aquella manera tan peculiar li havia fet pujar la mosca al nas. Però quan va veure que Noè el buscava amb un inmens ganivet de cuina a la mà, ho va entendre. Es va amagar al cubell de la roba bruta i no en va sortir fins que es va acabar el viatge. I gràcies a aquest acte heròic, avui en dia la humanitat pot menjar gall dindi per Nadal.
El divendres passat, quinze dies abans del previst per aquell calendari rodó que fan servir els ginecòlegs, va arribar la nostra Nonna, amb una pressa i precipitació que de ben segur no li va encomanar el seu pare. La nena, la més guapa de totes, és una barreja increïble de fesomies, d'aqui fins aquí veus a son pare, de més avall fins la dreta la mare, també es pot veure clarament que és clavada a la iaia, però amb trets del besavi i per acabar-ho d'embolicar al passar les hores ja va canviant i ara mateix ja no sabem si s'assembla a les tietes, avis, veïns o calçotaires, però vaja, té una mica de cadascú que l'estimem. Però el més impactant va ser veure una família plena fins a vessar de felicitat. Enhorabona.
La foto és del tiet Tassu, amb un mòbil que fa retratos i tot.
Avui he mirat el calendari i de cop i volta se m'ha girat una feinada de por. El mes de desembre és un mes de molta feina, preparar el pessebre ,muntar l'arbre de Nadal, donar de menjar el tió, encarregar la pilota pel caldo, comprar loteria, anar a veure un gran espectacle, donar i rebre felicitacions, participar a la marató de TV3, i... quadrar agendes. Ai, quadrar les agendes, això si que és difícil amb totes les tietes, iaies, germans, cosins, pares i resta de familia que ens voldria tenir a taula aquests dies, però ja se sap, no ens podem partir i la família ja se'n fa càrrec, i " a veure si l'any que ve us ho podeu combinar per venir per Sant Esteve".
I el primer gran acte nadalenc que hem de reservar és el sopar d'empresa, enguany l'empresa Calçotatis, S.L., el cel.lebrarà el dia 19 de desembre a l'hora i lloc habitual. Recordeu tenir a punt les vostres veus per fer la tradicional cantada de nadales i música popular contra els nois i noies de Can Promise amb el seu director Sr. Gelete que contaran amb l'ajuda de l'Antonio Faforillo amb la seva popular melodia Cava, cava nanonainonà i sus vai a emborrachà
Sembla mentida que siguis tan mentider, jasaps que s'enxampaabans a un mentider que a un coix?, doncsquanetvaigdirdiguem que m'estimes encara que sigui mentida, no volia una mentida piatosa, perquè la mentida té les camesllargues, i si no que hopreguntin a en Jose Luis que es creu les sevespròpiesmentides. L'altrediaestavaamb un grup de nens, unsjugaven a veritat o mentida, altres al mentidermentreanavencantant la cançó de les mentides i del grup en sortia un que era mésmentider que en Calça, clar que totssabem que elsnens i elsborratxos no diuenmaimentides. A en Pinotxo li creixia el nas quan deia mentides, sovint es diu una mentida per saber una veritat i sabem que no hi ha llibressense mentida, la llunaésmentidera , la veritat fa mal però la mentida mata i per ser mentider s'ha de tenirbonamemòria. I totaixò que usdicusprometo que ésveritat... o potserés mentida?
L'edat òptima per un esportista d'èlit cada dia és més precoç, fixeu-vos en els casos d'en Bojan o en Ricky Rubio. Per tant, calçotaires, ens em de començar a moure i preparar a la nova estrella esportiva que iluminarà el firmament esportiu català les properes dècades. I si fos una nova Gemma Mengual?, ui si és com el pare i la mare li costarà molt tirar-se a l'aigua. I si és com en Gervasi Deferr?, si veiem l'elasticitat del pare, veig molt difícil que pugui fer aquelles giragonces i saltar el plinton. I si és una nova Pau Gasol? , podria ser, però ha de ser més ambiciosa cara a cistella.
Es igual que sigui el que ella vulgui, però com us ensenya el següent video hem de preparar-la de ben joveneta.
I també us dic que si mai veig que algú li faci a la nostra Nonna alguna cosa semblant a això jo li faré el mateix agafant-lo per les parts.
Tinc una veïna que té un problema, i el problema és que viu al costat de casa meva. L'altre dia va tenir la delicadesa de venir a fer-nos una visita i exposar-nos tota la problemàtica de la seva llar, en forma del soroll que produïm a casa, basicament al pati amb la pilota. Jo ràpidament em vaig excusar i li vaig dir que a casa hi tenim el futur del Barça en forma del relleu natural d'en Messi, i el nano havia de practicar. Però no em va entendre, ... segur que és del Madrid .
Després d'algunes amenaces rotllo programa de tele de xafardeig (te voy a denunciar, te pondre un pleito y te vas a enterar...), em va arribar a dir que era un antipàtic i que no tenia amics, doncs al barri no em saludava ningú. Jo li vaig dir que això era mentida i que a més a més de tenir amics de carn i ossos, tinc quaranta-vuit amics al facebook i que quedava lluny d'en Vilapou que en té 260 o en Gerard Quintana que en té 4209, però que n'estava molt satisfet dels meus 48 amics i que tenia el propòsit de fer-ne dos més per arribar als cinquanta. També li vaig proposar ser una de les meves amigues del facebook, i que li seria molt útil per si m'havia de tornar a fotre la bronca, ja que ho podia fer comodament des de casa seva, ara que venia el fred.
I per demostrar-li el meu carinyo li dedico aquesta cançó .
Aquest cap de setmana m'ho he passat txatxi-guai. El dissabte a la tarda vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure la peli més xula de totes les que es fan i es desfan, es diu High school musical 3. Va ser bonic veure com la pubertat es respirava sobre el pati de butaques de Can Salom, com també va ser interessant la batalla que tenia el personal del cine per intentar contenir aquella multitut davant els intents d'acabar la peli rotllo Bollywood, tots cantant i ballant per la sala.
I el diumenge, va ser encara més mega-xupi, vaig anar a la festa dels súpers. Jo ja sabia que tots som súpers, tots som grans i que èrem més d'un milió, però no m'esperava que tots estiguèssim allà a la mateixa hora, i a més a més acompanyats de pares, mares, iaies i tietes. Fent calculs per sobre, aproximadament 3 milions de persones intentant veure com en Roc li feia un petó.
Al final quan ja tornàvem, el papa estava una mica nerviós i deia que no s'acabaria pas el món i que ja els podien anar dient que tinguèssim més fills, si no sabrien on posar-los. I també va dir unes paraules que aquí no puc escriure perquè la senyoreta em castigaria amb una setmana sense pati.
Quan en Súria es va jubilar de correus, alguns ja sabiem que aquest fet podia canviar l'esdevenir de la història. I així ha sigut, el món de la comunicació ja no podia ser el mateix sense la persona clau que diligentment ens portava missatges amunt i avall. Calia inventar una manera per suplir aquesta manca. I sent fidels a les teories de Darwin, hem evolucionat quan ens ha faltat un mitja comunicatiu eficient, i ens hem adaptat a les noves formes com son l'e-mail, els missatges de mòbil, el messanger, el facebook, i totes les variants que han nascut per omplir aquest buit.
De tots és coneguda la febre dels grups que tornen, que per molts motius que esmentin, entre nosaltres, tots sabem que és per omplir-se les butxaques amb uns bons dinerons.
The Police, Genesis, Hombres G, Heroes del Silencio, Jackson Five, Spice Girls..., tots aquests ja han fet el pas per tornar a fer-nos gaudir del seu art, i tornar a fer-nos ballar de valent. I a casa nostra a falta de un grup musical que torni tipus Esquirols, La Trinca, Los Sirex..., una colla sardanista ha decidit fer un pas endavant i fer-nos feliços amb la seva tornada. Serà el 19 d'octubre a Banyoles, on els antics membres intentaran demostrar de nou, part de la seva elegància ballant, tot i ser conscients que els anys no perdonen.
Us faig saber, (tot i que com que sou molt intel.lectuals i de ben segur ja ho sabeu), que els dies 22 de novembre i 2 de desembre es cel.lebra l'espectacle més majestuós que mai s'hagi vist des del Big Bang. Dos monstres de l'escena mundial, cara a cara, ens faran passar una estupenda vetllada al no menys entranyable Palas Atenea. Els acudits del gran Marianico el Corto amb les famoses melodies d'en Luis Aguilé.
Camarero Champagne, Es una lata el trabajar, Cuando salí de Cuba, etc... i les fantàstiques paròdies d'en Marianico per l'irrisori preu de 39,95€, i això no és tot, de regal una participació de 2€ de loteria de la bruixa de Sort i també un estupendo lot nadalenc. Però, a més a més, també t'hi porten en autocar i et donen l'esmorzar i el dinar.
Companys correm a reservar el nostre bitllet, que el poder sentir en viu al gran Luis Aguilé, no té preu.
Estem a l'any 2008, al mes de setembre, quan en Josep McNamara es disposa a entrar a la fira que es celebra cada any a Calella. En Josep McNamara s'acosta amb uns amics a l'stand de l'hospital on es serveixen tan gustosos vermuts. I com ja va sent habitual els últims 28 anys, a en Josep McNamara el serveix la senyora d'ulleres negres. Una senyora que només veu dins l'stand de l'hospital, i en Josep McNamara pensa on es fica aquesta senyora els onze mesos i vint-i-set dies que també té l'any, i no troba cap explicació lógica a aquesta situació paranormal. En Josep McNamara s'ha passat molts anys buscant la senyora d'ulleres negres per algun lloc de Calella els dies que no hi ha fira, però tot i que s'hi ha esmerçat, no ho ha aconseguit.
El que en Josep McNamara no sap és que cada any, a l'acabar la fira la senyora d'ulleres negres entra dins....... la dimensió desconeguda.
La vida de l'artista és dura, què hi farem. Un dia ets aqui, el següent ets allà, és un no parar. Fans que t'esperen a l'aeroport, seguidors que estan nit i dia a la porta de l'hotel, noies joves i no tan joves que et volen tocar, firmar mils d'autògrafs i fer-te fotos per fer feliços als teus incondicionals.
I ara després d'actuar a Calella li toca el torn a Roma, on segurament ja s'han venut totes les entrades fa un munt de dies. Si, l'Harmonia Tour es desplaçarà demà mateix a Itàlia per fer dos concerts, el primer de sardanes a l'esglèsia de Santa Prisca, i el segon finalment no es podrà cel.lebrar a la basilica de Sant Pere del Vaticà per problemes logístics, doncs el recinte no tenia prou capacitat per la demanda d'entrades que hi havia , i al final es farà al PIMS. Em sap greu pel Sant Pare Benet XVI, perquè no podrà fruir de les nostres dolces veus.
Vaig anar a marc i després d'haver travessat la via del trenc, a l'alçada del bart el Paso, vaig veure uns guiris que anaven tan molls que caminàven rerescules, i fins i tot n'hi havia un que tirava les cuieretes del cafè pel cap de la gent. Allavores una senyora va trucar els empleiats, perquè portessin al cuartelillo a aquells sinvergüenses.
Si has entés aquest petit text a la primera, de ben segur que ets un CTV (Calella de tota la vida), i de fet és com realment i normativament hem de parlar tots els que ens sentim d'aquesta bonica població maresmenca. Perquè els CTV, no anem a la platja, anem a marc i veiem el trenc passar, i anem al bart i diem rerescules, cuiera, allavores, empleiat, cuartelillu i sinvergüensa, entre d'altres mots diferencials.
Per altra banda, si t'ha costat una mica entendre-ho, segueix-te esforçant que el teu treball valdrà la pena, ja ho veuràs, i al dia de demà serà impensable trobar feina sense el nivell C de Calellenc.
No heu fet mai un sopar amb bons amics, i per falta d'organització no trobeu un fil de conversa?.
No patiu companys, l'expert blocaire pensa en tot i us ofereix uns quants temes a desenvolupar i així fer més amena la trobada:
Es pot parlar de: política, futbol, teatre infantil, nens que repeteixen pàrvuls, meconi, calostre, challenge 2009, règim, caipirinhes, ajuntament, turisme, cant coral, boies, cosins i familia en general, fins quan fem vacances, si ja les hem fet, si treballem a jornada completa o només migdia, facebook, festa major, adolescència, vellesa, fotoshop, futbolito, olimpíades, el temps, mediterraneo, blocs, Hannibal, tendinitis, Sant Hilari, tuppersex, l'Empordà, meduses, futbol a la tele, sèries de TV, nena te la criaràs?, escola, guarderia, Formentera, gambes, charles, Toquinho, mistol, tèxtil, cotxes, expo-saragossa, senat, alfajarín, càstings, gastronomia, dones, bàsquet, homes, nens, nenes, vins ...
Si senyors, i el dilluns em vaig despertar amb tota l'il.lusió del món, i em vaig reincorporar a la meva feina, amb els ulls un xic plorosos d'emoció per retrobar aquella sensació d'home que fa que aquest nostre país sigui cada dia una mica més gran.
Un cop superat aquest periode vacacional, que alguns diuen que és necessari, ens hem retrobat tots els companys, i amb un somriure als llavis ens hem donat la benvinguda i tot seguit ens hem posat mans a la feina sense perdre ni un segon, doncs tots plegats ja en teniem ganes.
I alguns llançaven al vent un crit de joia: uuueeeeeeeiiii, i d'altres, més continguts però igual de feliços deien: uei. I per últim els més espitosos com jo ens vam passar tot el dia cantant (però sense deixar de produïr), doncs l'alegria no era poca i el goig de tornar a pencar era molt gran.
Ara ja només espero arribar al dia en que tots els meus amics ja hagin tornat a la feina, (professors inclosos), per compartir amb tots ells aquesta felicitat.
Nova secciò: coses que es perden, i us en dic algunes que trobo a faltar aquest estiu:
L'helicopter que tirava pilotes de Nivea. La Juanita venent gelats per la platja. La mega-revetlla d'agost que es feia al pati de l'os. Una reposició de "verano azul". La cançó del verano d'en Georgie Dann.
Cada dia m'en vaig a dormir amb l'esperança que tornaran, però quan em llevo, m'adono que encara no son aquí. Hauré de tenir més paciència.
Degut a la greu manca de definició vers al nom de sa filla, els tiets i tietes ens permetem donar un pas endavant, agafar el toro per les banyes i fins i tot posar fil a l'agulla perquè aquest infant tingui el que l'Estatut de Catalunya en el seu apartat 334/3 dictamina: Tot èsser humà tindrà dret a tenir un nom (com a mínim) i dos cognoms, que seran per regla general el del pare i la mare, encara que en aquest cas es pugui donar alguna variació de les que s'especifiquen en l'apèndix 21. També tindrà dret a tenir una cartilla del seguru, un carnet del club super 3 i quan sigui més gran un carnet d'identitat, un de conduïr i un passaport, en els quals hi figurarà el seu retrato i el seu nom i cognoms amb lletres majúscules.
Doncs per ser fidels a la legalitat vigent, i després de les propostes obtingudes, em permeto a dia d'avui engegar la macro-enquesta per decidir el nom de la petita. Si us plau no sigueu frívols triant el primer nom que us passi pel cap, reflexioneu, ja que el nom que sigui triat democràticament, l'haurà de gaudir o patir tota la seva vida.
Després d'haver participat en aquesta cosa tan absurda de jugar 3 partits de bàsquet en una nit, m'he adonat que ja no tinc edat per segons què. Quatre dies sencers m'ha costat recuperar-me anímica i físicament de les tres doloroses i amples derrotes amb que ens van obsequiar els nostres rivals. I dic recuperar-me perquè ja he aconseguit seure'm a una cadira sense bufar, baixar una escala alternant els peus o pujar al cotxe en un sol moviment, però tot això ho faig acompanyat d'un intens dolor muscular. I és que avui m'he adonat que fer anys és fantàstic, que a la vida has de saber transformar la frescor de la joventut per l'experiència de la maduresa. Per tot això i molt més, vull desitjar per molts anys a tots els que avui cel.lebreu el vostre aniversari.
Avui, és un gran dia, estic molt content, tralaralarà,....content, ...content,...cooontent.
Ahir vaig rebre una noticia, que encara que ja la sabia, em va fer molt feliç. És fantàstic confirmar que les coses van pel bon camí i tot segueix el seu curs d'una manera òptima.
Com el riu que neix dalt una muntanya i poc a poc va dibuixant una trajectoria de vida fins a formar-se, fer-se gran i convertir-se en bellugadís, fresc i bonic. O com les flors, que seguint el cicle de la vida, fan que el món sigui de colors. O com els nens que gestant-se a la panxa de la mare i seguint el seu procés, arriben a la vida per fer feliços als seus progenitors. I és que avui estic joliu de saber que el meu petit Eloi, el pitoniso Eloi, ja s'ha doctorat en l'art de la quiromància, astrologia i cartomància. Ara no sé si buscar-li un local per tenir un consultori o muntar-li una linea 905 telefònica, tan se val ja li ho preguntaré a ell i que s'endevini el seu futur.
Ah, m'agradaria felicitar a la nena que està en camí i als seus feliços pares. Una abraçada de part de tots els tiets i tietes.
Tot i que d'entrada no es veia prou bé, a la ecografia podem deduïr que és una nena.
Queda ben clar que no ens podem relaxar ni que sigui a l'estiu, ara la nova proposta és la trobada brasilera i això, lluny de ser una trobada d'esbarjo, requereix una forta preparació i un treball de recerca que ens pot ocupar moltes hores. D'entrada ja he canviat la música del cotxe, he buscat el cassette d'eu Meu amigu Xarli i les boniques i simpàtiques melodies de la Xuxa. En segon lloc he buscat les maraques, el barret de palla i la camisa amb volants que em vaig posar al carnaval del 83 quan em vaig disfressar de sambero amb la gent del Nou Casino Calellenc. He continuat posant videos de la Canarinha i veient els millors gols i també les millors farres d'en Romario, per tot seguit intentar fer uns tocs de pilota com ho feia ell. I per acabar m'he apuntat a l'escola de Samba de Hortsavinha, perquè no m'acaba de sortir bé el ritme sambero. Però aquell dia....., veureu O'rei en persona, us ho prometo.
En aquells dies, el mestre va treure tots els seus deixebles d'excursió per una bonica vila de la costa catalana, i els deixebles pogueren veure tota la gent que s'hi amuntegava. I al veure homes i dones amb poca roba, es posaren molt contents al veure aquelles formes tan voluptuoses. I com que tenien calor, el més trassut de tots els hi transformà la túnica de sac que portaven, en bonics tangues que deixaven al descobert els seus cossos més aviat escanyolits.
El mestre en veure-ho els manà que es tapèssin, i així ho van fer. Van entrar en fila a una botiga de Pakis i van agafar uns draps que penjaven de color rojigualdo amb un toro pintat al mig, mentre reien de la patxoca que feien. El Paki al veure-ho va agafar el seu garrot i va dir "sinco euro", i el mestre, sempre a l'aguait, va dir : Oh Pakis egoista, deixa que qui té fred es vesteixi, que qui va descalç es calci. I tot seguit va agafar unes xancletes, una samarreta "roja" i fugí corrents.
I aquella nit en sentir petards i xerinola pel carrer, es posaren molt contents i també cridàren i féren gresca com ho estava fent molta gent. I a mitja nit el mestre els reuní i els digué:
Avui heu vist com ho vaig fer per multiplicar els pans i els peixos, doncs quan hom pensa que en queden pocs, només cal buscar bé o donar un motiu per demostrar que on crèiem que n'hi ha un, en realitat n'hi ha mil.
I els deixebles el miràren amb els ulls vidriosos, no sé si perquè no havien entès la parabola, o pels tres litres de sangria que s'havia begut cada un.
Crec que ja m'he decidit, faré reformes. Canviaré l'entradeta, pintaré les parets i disposaré els mobles de forma diferent. Vull trobar aquella pau i harmonia que faci de la nostra llar un lloc més amable. Potser també compraré algun nou element decoratiu que li doni personalitat i per sobre de tot que en la nostra casa hi hagi un ambient de conversa distès i divertit. Per tant si trobeu ,en breu, nous colors i nous tipus de lletra al blog no us haureu equivocat, serà que ja he aconseguit canviar-li l'aspecte. Per altra banda tinc un tema entre mans que hem porta molts dubtes. El blog ha entrat en la llopasfera, que és una espècie de resum de tots els blogs calellencs. El que voldria és que em donèssiu la vostra opinió de si dono conformitat a seguir a la llopasfera o declino la invitació. D'una banda penso que ens veurà una mica més de gent i això no ha de suposar cap problema, i per l'altre costat no sé si ens sentirem una mica més incomodes al tenir més difusió.
Doneu-me un tros de fusta per cremar o la prendré d'on pugui, com ahir, com si no n'hi hagués d'altra. Jo he sigut com vosaltres. No vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor. Que amb una taula vella sigui ric. Pels carrers i les places aniré de casa en casa per fer-ho cremar tot aquesta nit de Sant Joan.
Tot i que jo no he sigut gaire de fogueres i petards, cada any quan s'acosta la revetlla, intento escoltar aquesta cançó que em fa creure en la màgia d'una nit especial, i aquest any la vull compartir amb tots vosaltres. Felicitats a tots els Joans, Joanes i altres derivats.
Després d'haver planificat l'hivern d'una forma escrupulosa, no deixant cap detall a l'atzar. Després d'haver-me passat hores i més hores al gimnàs. Després de seguir un règim que em feia posar de mala llet cada vegada que em sentava a taula i veia tota la misèria que havia d'ingerir. Després d'intentar seguir corrent a en Vadó i en Guantxo per aquestes muntanyes de Déu. Després de fer la meva sessió habitual d'abdominals cada matí. Després d'haver-me fets uns petits retocs quirurgics. Després d'haver consumit Biomanan, Sveltesse, Carnitina, Lecitina i Espirulina. Després d'haver seguit dues dietes, perquè amb una em quedava amb gana. Després d'haver consultat a totes hores a la meva dietista. Després de tot això, ja tinc el cos perfecte que tot home i tota dona desitjen. Al meu cos hi tinc músculs que no estaven ni estudiats, tinc uns biceps, triceps, quadriceps i més coses super-definits, tinc un toblerone marcat a la panxa, en definitiva soc un Palomo. Ja fa dies que em vaig comprar el meu tanga de tigre per fer ostentació del meu bell cos a la platja, i que tots els amics i coneguts em pogueu felicitar per la meva envejable silueta, però de tant esperar i degut als nervis del debut, ja fa alguns dies que m'he descontrolat i torno a beure cervesa, menjar pizzes i fer menys exercici, i... Es que no ha d'arribar mai aquest putu estiu.
Per manca d'idees amb les que alimentar aquest blog, avui encetem una nova secció de la que espero que tingui una periodicitat regular.
Aquesta secció consistirà en l'analisi d'una obra musical popular, que per alguna raó no especificada , no ens hem parat mai a descobrir tot el missatge que l'autor ens volia transmetre, i amb aquest analisi i un posterior comentari de text poguem esbrinar tota l'essència que s'hi amaga dins.
I avui per començar una de les cançons més mítiques del panorama musical mundial: El jardin prohibido. i diu així:
Esta tarde estoy triste y tengo que decirte
que tu mejor amiga ha estado entre mis brazos.
Sus ojos me llamaban pidiendo mis caricias,
su cuerpo me rogaba que le diera vida.
Aqui a la primera estrofa en Sandro Giacobbe, expressa la seva tristesa i penediment davant uns fets que han passat fa poca estona, i és que ell, dèbil com és, s'ha liat amb la millor amiga de la seva nòvia. I d'entrada tots diriem, lleig fer-s'ho amb la millor amiga, però crec que és millor compartir les coses amb les amigues que no amb desconegudes. Per altra banda en Sandro al veure els ulls que li demanaven caricies i el cos que li pregava vida, va fer un acte solidari i m'atreviria a dir que amb molt sacrifici se la va beneficiar.
Comí del fruto prohibido dejando el vestido
colgando de nuestra inconsciencia.
Mi cuerpo fue gozo durante un minuto,
mi mente lloraba tu ausencia.
No lo volveré a hacer más, no lo volveré a hacer más.
En aquesta estrofa, ja ens comença a donar detalls de com va anar el tema, i ell per fer contenta a l'amiga de la seva xicota i de rebot a la seva xicota , va plorar, va menjar el fruit prohibit i es va penedir. Tot a canvi de què?, d'un trist minut de plaer. Una gran mostra de generositat davant les persones necessitades.
Pués mi alma volaba a tu lado
y mis ojos decian cansados que eras tú, que eras tú
Que siempre seras tú.
Lo siento mucho la vida es asi
no la he inventado yo.
Una de les parts més importants del tema, en Sandro li demostra que mentre feia la còpula amb l'amiga, ell realment estava amb ella, i no s'ha de sentir enganyada, doncs en ment i ànima l'estava estimant a ella. Tot això per culminar amb la gran frase de que la vida és així i ell no hi té cap culpa.
Siempre que me ha mirado a los ojos y cogido por mano
yo me he dejado llevar por mi cuerpo
y me he comportado como un ser humano
Lo siento mucho la vida es así
no la he inventado yo.
Aquí insisteix del sacrifici que ha hagut de fer, doncs sense ganes s'ha hagut de deixar anar, per arribar a fer coses que de ben segur no li venien de gust, inclús s'ha hagut de comportar com una persona perquè la vida és així.
Sus besos no me permitieron decir tu nombre, y el suyo si
por eso cuando la abrazaba me acordé de ti.
I per acabar ens explica l'assetjament que ha patit, doncs quan volia dir el nom de la seva xicota, no podia doncs l'amiga el petonejava, en canvi quan deia el nom de l'amiga aquesta el deixava de morrejar per sentir el seu nom en boca del seu amant. No obstant quan l'abraçava, en Sandro tenia un bell record de la seva promesa.
A partir d'aquí l'autor ens repeteix estrofes per fer-nos veure el mal rato que ha passat amb aquesta bitxa, i la meva conclusió és que jo d'ell aniria ara mateix als mossos d'esquadra i presentaria una denúncia a l'amiga de la seva xicota per assetjament i a la seva xicota per complice.
L'altre dia tot parlant amb una clienta d'aquest blog, em va comentar que quan el visitava, hi sortia tot de publicitat i fins i tot l'himne del Madrid.
No cal dir que em vaig quedar perplexe i preocupat, doncs desconeixia totalment el tema i des d'aquell moment vaig intentar posar fil a l'agulla per intentar no ferir la sensibilitat dels meus clients, que encara que siguin pocs, son molt fidels i no es mereixen una vexació com aquesta.
De rebot avui tot visitant un blog del tot recomanable, el d'en Zincpiritione, ha explicat el seu propi cas que és molt similar al meu. Al seu blog explica que ell ha detectat d'on prové esmentat himne, vé de Motigo una empresa que fa les estadístiques de la pàgina.
També explica que si navegues amb Firefox o tens els pop-ups bloquejats, no te n'adones perquè fa de segurata i no deixa passar a segons qui.
En Zinc ja ha aconseguit, via amenaces, que la publicitat que introdueix Motigo sigui més addient als seus visitants i és en aquest punt on em trobo jo. Ara és el moment d'intentar (no sé com), que la publicitat que posin no sigui ofensiva ni de mal gust per tots vosaltres, ja que qui té un client té un amic i qui té un amic té un tresor.
Posar-li nom a un fill, és un fet que pot ser més complicat del que sembla. Està demostrat per un estudi que es va fer a la Universitat de Picamoixons, que el nom influeix en un 70% dels casos la personalitat del nen o nena, i això condiciona la seva posterior formació. Com que aquest cap de setmana he detectat una greu indefinició per part dels pares, m'he permés la llibertat d'opinar sobre el tema. Hi ha diferents vies per anomenar el nostre infant, la primera i molt comú és triar un nom familiar com el del pare o la mare i així ens assegurem que la saga continua (exemples : Salvador o Marta). Es pot optar també per un de tall clàssic, dels que no passaran mai de moda, entre aquests hi podem comptar: Montserrat, Maria, Joan o Josep. Però ultimament el que es porta molt son els noms tipus Kumbayà (Oriol, Laia, Aniol o Laura ) També se'n podria triar un en homenatge a un personatge històric ( Arnau, Guifrè o Elisenda ) No obstant, els que a mi més m'agraden son els mediàtics ( Kevin, Jennifer o Rocco )
Doncs estimats amics, ja tenim feina, hem de proposar un nom de nen i un nom de nena, després celebrarem unes eleccions entre els noms proposats i els pares acceptaran la decisió de la majoria per donar-li al seu primer fill o filla el nom més escaient. Si no en trobeu cap podeu consultar en aquest enllaç
Jo per la meva banda proposo Joaquim per nen, que es un nom ben bonic i que té antecedents familiars, i Boia per nena, ja que boia en grec vol dir el principi de tota relació.
Quan aquell dia al Dr. Ubieto va sonar-li el despertador, ja va sospitar que no seria un dia com els altres. El so del seu despertador tenia una melodia amb uns sons de pel.licula d'intriga, d'aquelles que quan les sents saps que alguna cosa passarà. No molt lluny d'allà, una jove parella passaria un nou tramit per convertir-se en pares. Avui farien la primera ecografia i si tenien sort podrien començar a esbrinar les formes del seu primer fill o filla. Arribada l'hora de la cita, la jove parella es dirigí puntualment a la consulta del doctor, que amb el retard que sol ser habitual en aquests casos els va atendre amb la seva simpatia de tots sobradament coneguda. Per començar les preguntes de sempre: et trobes bé, data de l'última regla, ets sents cansada, dorms bé, ... Doncs ja et pots estirar que intentarem veure l'embrió. Plis plas, plis plas va extendre aquella mena de gelatina per la panxa i va treure aquell aparell que fa de càmera de video i ens mostra el que hi ha dins. I quan van aixecar els ulls per mirar la pantalla, tots van exclamar un OHHHH, doncs el que dins aquella pantalla es reflectia era el bebè més guapo i ben plantat que mai havien vist.
Ha quedat ben palès que en Vadó i la Marta no volen que l'any 2008 sigui un any qualsevol. Després de cel.lebrar a bomb i platillu el seu casament ens anuncien tot seguit el feliç esdeveniment de l'engendrament del seu primer fill, el qual té previst el seu naixement pel mes de desembre. Tota la familia, amics i coneguts ens alegrem d'aquesta noticia, que no per esperada ens ha deixat de sorprendre, i ens volem sumar a les múltiples mostres de felicitació que de ben segur ara mateix estan rebent. Però jo, que tinc una capacitat intelectual superior a la mitjana europea, (entenent capacitat com mesura de dimensió volumètrica d'un recipient), he considerat les següents dades:
Si el part està previst pel mes de desembre.
Si van cel.lebrar el seu casament l'onze d'abril de 2008
Si de l'onze d'abril al mes de desembre hi van vuit mesos
Si els embarassos humans normals son de nou mesos
Si fent el compte enrera deduïm que van consumar el fet copulatiu el mes de març
Doncs a partir d'aquestes dades dedueixo: Vols dir que no van fer pasqua abans de rams?
Treieu tots els estris possibles al balcó: galledes, pots, olles, tuperwares, gibrells, gots, plats, banyeres, bidons, cisternes, peixeres, cendrers... en definitiva tot el que pugui acumular aigua dins. Si ja tenim el temporal de plujes sobre nostre, i molts de vosaltres, desordenats com sou, no sabeu on teniu el paraigua, el xubasquero o les botes d'aigua. Però si us mulleu tan me fa, el que no podem fer és desaprofitar tota aquesta aigua que ens regalarà el cel i ens ajudarà a paliar la sequera. No obstant cal tenir en compte que Catalunya cada vegada es sembla més al Sàhara i episodis com aquest es poden repetir en qualsevol moment. Fa aproximadament vint anys el memorable cantautor i millor persona Albert Pla, va ser profeta i ens anuncià tot el que ens podia passar si malbaratavem aquest recurs. Els polítics s'ho van prendre a mofa, no van prendre mesures i el resultat és que ara estem com estem. I ara que si transvassament (del Roïne, Segre o Ebre), que si captació temporal, que si dessaladores, que si collonades diverses... Quan el més fàcil era escoltar a l'Albert Pla al seu dia i prendre mesures d'estalvi per evitar el que ens està passant. Us deixo amb les paraules del profeta.
Per una petició a la carta d'en Boies us dedico aquest post a tots els afortunats que no vàreu fer pont el divendres. I és que mai sabreu valorar la sort que teniu. Primer de tot cal ser conscient del que costa tornar a arrancar després de quatre dies de festa, només cal veure que m'ha costat un dia i mig posar-me a escriure aquest post. Ahir mentre tots vosaltres anàveu feliços a la feina, els de la meva espècie, tornavem cap cots i deprimits a incorporar-nos als nostres llocs de treball, sense recordar on carai teniem les coses que haviem deixat a mitges el dimecres i sense ganes de res. En segon lloc cal tenir present que el treball dignifica, i els del pont, aquests últims dies no som gaire dignes, i comparant-nos a vosaltres, veig que hi ha uns ciutadans de primera i uns altres de segona. Els de primera, feliços per la gran labor realitzada en una jornada tan feixuga i nosaltres, els de segona, avergonyits per passar tanta estona sense fotre res. I per acabar donar-vos a tots les gràcies perquè vosaltres heu fet possible que el país no s'aturi i que cada gota de suor llençada el divendres ha aconseguit que aquesta nostra terra sigui cada dia més gran.
Segons la wikipedia: Un pont és una estructura construïda per a salvar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc... tot passant-hi per damunt. Actualment, són dissenyats i projectats per enginyers civils.
I diu moltes més tonteries. Però un pont de veritat és el que et fa gaudir d'un cap de setmana de com a mínim quatre dies. Jo, com és costum en aquesta casa, a hores d'ara no sé si en faré o no, però em sento optimista i si al final em quedo sense pont, ja tindré temps de fer ponting sense cordes ni casc desde el pont de la meva moral. I fa molts anys ja ho cantaven Simon & Garfunkel allò del Bridge over troubled water, que vol dir El pont sobre aigües brutes. Ara us passo a fer una traducció del que ens volia dir aquesta famosa parella, i és que jo en sé un bon rato d'inglès (així d'inglès amb i), i pels que no en sabeu gaire podreu apreciar com els hi agrada fer ponts. BRIDGE OVER TROUBLED WATER PONT SOBRE AIGÜES BRUTES When youre weary, feeling small, Quan estàs ja una mica cansat When tears are in your eyes, I will dry them all; Quan les llàgrimes no et deixen veure més enllà Im on your side. when times get rough Estaré al teu costat, si fa bon temps And friends just cant be found, I amb els amics quedarem Like a bridge over troubled water Si pots fer pont el divendres I will lay me down. tot serà més millor Like a bridge over troubled water Si pots fer pont el divendres I will lay me down. Tot serà més guai.
Per acabar us deixo amb uns quants que se`n van de pont
Avui dia gran de les lletres, us vull fer una nova recomanació, un llibre amb molts personatges i aventures trepidants. El seu títol és el llibre de familia, i està destinat al públic que li agradin les trames entre personatges i saber qui és qui en l'entrellat de cada familia. Se us ha oblidat el dia que us vareu casar?, la data de naixement d'algun dels vostres fills?, el nom del sogre o la sogra?. Doncs podeu fer una ràpida consulta a aquesta obra i sortir del problema. Un llibre del tot recomanable i d'amena lectura que us farà passar les tardes de forma molt distreta.
Segon suggeriment per la setmana de Sant Jordi. Avui es tracta d'un llibre pels que no els hi agradi gaire llegir, i prefereixin mirar retratus. El llibre es titula Miradas africanas i el seu autor és el conegut fotògraf calellenc Quim Fàbregas. En Quim Fàbregas, format inicialment al Foto Film Calella, ha exposat la seva obra en nombroses sales d'art i ara es dedica a traspassar aquests coneixements a nous alumnes en forma de cursets de fotografia. Del curset d'enguany en sobresurten dos nous valors, molt prometedors, que ja deixen entreveure la gran qualitat que porten dins les seves càmeres, i de ben segur que pel proper Sant Jordi ja podran treure la seva obra en forma de llibre que segurament es dira Miradas lascivas, o Miradas borrosas
Ja hem arribat a la setmana de Sant Jordi i vull aprofitar aquest aparador al món per fer-vos unes recomanacions literaries per si no sabeu que comprar el dia del llibre. Comencem la tanda amb una nova entrega de la col.lecció "A peu per..... ". Aquesta vegada el sublim escriptor Josep Maria Ballarin s'ha endinsat a la nit calellenca i ha tret el nou llibre A peu per la Quadra, on ens relata tot l'entrellat de les nits a la Quadra, i ens descobreix petits secrets d'aquest establiment. On va aprendre a ballar el Friki, quin porcentatge de relacions acaben bé, quants kilos de viagra es consumeixen en una nit etc... Un llibre de lectura molt distreta de 146 pàgines, que podreu trobar a les principals llibreries de Catalunya, (Ca la Encarnita, Can Marlet i Can Pedro). I també dir-vos que l'autor estarà signant el llibre el divendres a la nit a la porta de la Quadra.
1. Perquè avui és 15 d'abril 2. Perquè ja és primavera 3. Perquè t'ho mereixes 4. Perquè ets la meva amiga 5. Perquè ets bona persona 6. Perquè ets guapa 7. Perquè ets simpàtica 8. Perquè ets intel.ligent 9. Perquè ens has portat el millor Tassu 10. Perquè quan s'hi ha de ser, sempre hi ets 11. Perquè els nens t'adoren 12. Perquè els grans també 13. Perquè després de la tempesta, ve el bon temps 14. Perquè em fa il.lusió 15. Perquè em dona la gana 16. Perquè amb tu tot és possible 17. Perquè segueixis així 18. Perquè tu si que vales 19. Perquè no sabia què regalar-te 20. Perquè ja només en queda 1 pels quaranta 21. Perquè l'any que ve, ai l'any que vé 22. Perquè haurem de començar a fer reunions clandestines 23. Perquè ja estic nerviós de pensar-hi 24. Perquè els amics son un tresor 25. Perquè fas que les coses siguin senzilles 26. Perquè ens has ajudat molt 27. Perquè cada dia em sorprenc de veure com sou 28. Perquè ets com ets 29. Perquè fas que el dia sigui net i clar 30. Perquè de vegades ens expliques xafardaries 31. Perquè ets l'atlas oficial de la gent de Calella 32. Perquè qualsevol nit pot sortir el sol 33. Perquè ens guardes lloc a la platja 34. Perquè sigueu sempre molt feliços 35. Perquè us ho mereixeu més que ningú 36. Perquè no sabia com dir-t'ho 37. Perquè et volem felicitar 38. Perquè segur que em deixo moltes més raons 39. PER MOLTS ANYS ANNA.
PER A ELL: Les sabates, els mitjons, els calçotets, els pantalons, la camisa, l'americana, la corbata? (ja ho decidiré a última hora), les ulleres, el Varon Dandy, la crema facial, la calva ben afaitada, la barba també.... PER A ELLA: Les sabates, les mitges, les calces, els sostens, la faldilla o pantalon (ja ho decidiré a última hora),la brusa, la jaqueta, les lentilles, la crema hidratant, el Chanel 5, el rimel, el maquillatge en general, les ungles pintades, el ram.... PER A TOTS DOS: Els anells, els paraigües (mira que si avui plou), amor, comprensió, paciència, aventura, projectes, projectes petits amb mans peus i ulls, alegria, tendresa, amistat,.... i SORT MOLTA SORT.
Tot a punt? Doncs a gaudir del dia i MOLTES FELICITATS !!!!
Ja tenim l'exclusiva. Encara que ho han volgut portar en secret (fixeu-vos que a la foto van d'incògnit), tothom en va ple. Després del Chiki chiki (que segurament ja el faran a altes hores per cel.lebrar l'esdeveniment), una gran noticia ens ha copsat a tots els catalans. L'hereu Pedemonte se'ns casa amb la pubilla de Can Puig. El divendres engalaneu els balcons perquè la comitiva nupcial passarà pels principals carrers de la població per finalment donar-se el "si quiero" a la casa de la vila. Desde aquest humil blog, que més que humil és simplon, us desitjo tota la sort del món, que és just el que mereixeu.
Com ja deveu haver vist en el mapa que hi ha a la barra lateral del blog, tenim visitants forasters. Que content estic, avui m'he adonat que el nostre bloc ha traspassat fronteres i ha tingut repercussió a un altre continent. El que havia de ser una broma per uns dies, s'està convertint en un potent mitjà de difusió a tot el món. Però ara em ve un problema a sobre, ja que crec que com a deferència a tota aquesta gent que no coneix la llengua de Pla, hauré de fer en algunes ocasions algun post en anglès, francès, alemany, turc, xinès, italià, castellà, hebreu... Fins aqui cap problema doncs tots coneixeu el meu coneixement de totes aquestes llengües, però i si em comencen a visitar de Groenlàndia, Kenia, Nairobi, Kurdistan o Finlàndia?. Mira perquè ningú s'enfadi, seguiré fent el blog en català, ja que no vull que hi hagi greuges comparatius.
Estic feliç de haver detectat com l'Anna ja ha entregat el model 347 a l'administració i ja torna a estar en contacte amb la civilització. Han sigut uns dies de molts nervis, però amb la seva constància i esforç ha aconseguit complir amb el calendari fiscal. Constància i esforç que li va faltar a en Guantxo el dissabte, doncs va deixar decebuts a tots els seus seguidors i es va retirar als 55 km. de la cursa de 100 km. Sí, encara que costi de creure, quan ja només faltaven 45 km. va preferir la comoditat del sofà a la glòria esportiva. Queda palès que l'esperit de superació manca en el nostre jovent. Per a tots ells, els que més s'ho mereixen i els que hem d'animar després del seu fracàs, us deixo un regal, és un concurs que es fa allà a America on és obligatori tenir esperit de sacrifici i superació per arribar a la victòria final.
....
Ja fa dos dies que vaig escriure aquest post, però no aconsegueixo penjar el video d'aquesta competició, per tant si el voleu veure haureu de clickar aquí, i després anar al segon escrit, que es un video molt interessant. Ara que els homes que haguem mirat aquest video, ja tenim la moral més alta i perque veieu que la vida és bella, us deixo amb una cançó del mite vivent.
Ja estem molt a prop d'un altre cap de setmana de primavera,... (ai la primavera que la sang m'altera), i l'agenda d'activitats està farcida de propostes riques i variades.
Però vull destacar-ne una entre totes elles, en la que el nostre ultrafondista Guantxo farà 100 quilometres amunt i avall pel Passeig de Mar de Calella. Jo no em penso perdre ni un minut d'aquesta prova tan excitant i a dos quarts de vuit del matí del dissabte ja penso estar al Passeig per veure com escalfen els atletes, després esmorzaré al bar rodó i aniré fent el compte enrere cada vegada que passi en Guantxo, 20, 19, 18, 17..., però per no descomptar-me he pensat que li oferiré un petit avituallament a cada volta.
Volta 1: Un cafè amb llet
Volta 2: Un croissant petit
Volta 3: Una oliva
Volta 4: Una patata fregida
Volta 5: Un berberetxo o una escopinya (aqui el deixaré triar)
Volta 6: Una cervesa sense alcohol
Volta 7: Una mini amanida
Volta 8: Un spagetti
Volta 9: Un canaló
Volta 10: Una copeta de vi (d'una cava petita o gran ), com que estem a mitja cursa també el deixaré triar.
Volta 11: Un frigo-dedo
Volta 12: Una camamilla
Volta 13: Un xiclet
Volta 14: Un palito
Volta 15: Un bollycao o donut (3/4 de cursa, l'he de deixar triar)
Volta 16: Un isostar gran
Volta 17: Un frankfurt de La Torre
Volta 18: Un sandy gran
Volta 19: Unes patates braves
Volta 20: Un cubata o un vodka amb taronja al Billie Jean (també el deixaré triar).
No us perdeu aquest esdeveniment, i podeu aprofitar per si heu de donar un recado a algú que estigui a la piscina o al Poble Nou, dir-li a en Guantxo i en mitja hora ja us haurà donat la resposta.
L'empresa calçotatis, els ofereix una magnífica sortida de primavera a les terres de les Guilleries, per saber de la seva cultura i gastronomia. El viatge es realitzarà els propers dies 9, 10 i 11 de maig amb un mòdic preu de XXX euros. El viatge es farà amb el següent programa: Dia 9, 20.00 h. Sortida dels punts de convocatòria cap a Sant Hilari, on podrem gaudir de la magnífica vista de diverses rotondes i parada al poble medieval d'Hostalric, on saborejarem de gustosos embotits de la zona. Després passarem pel bonic poble d'Arbucies on pararem a fer una cervesa. A la nit hi haurà sopar i nit d'animació. Dia 10 al matí esmorzar i visita guiada a Sant Hilari pel conegut historiador Salvador Pedemonte, que si no ho sabien, hi va estiuejar de petit. Més tard un petit refrigeri per passar tot seguit al dinar. A la tarda després de la migdiada, demostració de productes comercials. Al vespre joc de saltar a corda i després ens oferiran un sopar típic de la comarca.A la nit divertida actuació de Mari Carmen y sus muñecos i copes per tots els assistents. Dia 11 esmorzar de pa amb tomaquet i embotit, matí de piscina i anirem a una granja a donar menjar als animals. Per dinar canalons i carn amb all i oli i a la tarda ball amb Paco Micro i l'hora dels adeus. Calçotatis oferirà a les senyores una garrafa d'oli de 5 litres i als senyors una caixa de eines. Per inscripcions truqueu al telèfon 90233223322332 o envieu un comentari a aquest blog.
El dissabte vaig tenir l'oportunitat d'anar a que m'ensenyessin a obrir un blog. És cert que jo feia una mica de trampa, perquè ja fa uns dies que he obert aquest blog, i les coses bàsiques ja les sé, però m'interessava aprendre moltes funcions que s'hi poden anar afegint. Em vaig trobar amb uns companys molt variats, cinc homes i tres dones , d'edats dels trenta cap amunt, d'estètica molt diversa, alguns cetevés (Calella tota la vida), altres forasters i d'altres inmigrants, d'inquietuds molt diferents, i fins i tot hi havia algun familiar de lectors d'aquest blog. La primera part del curs va ser una breu exposició del que era un blog i després ja vam passar a obrir-ne un. Ens va dir que era molt important trobar un títol que s'ajustés amb la temàtica del nostre blog. I és aqui on van sorgir les primeres curiositats del matí, un es deia tortilla de patatas, un altre quiero ganar dinero, el meu la taverna del sol (que és un vell nom que tenia extraviat a algun racó del meu cap que com tots ja sabeu té unes dimensions espectaculars, i ves per on dissabte va sortir). Un altre es deia no sé que de la música, de tres més no m'hi vaig fixar, i per últim un que es diu Les flaneuses del món. Pam, ja la tens, que és una flaneuse (deures per demà), sort que la nostra diva m'ho va explicar i vaig sortir del meu ensurt. Però encara havia d'arribar el millor, el contingut dels blogs. Com ja suposareu el de la tortilla parlava de gastronomia, el del dinero i el de la música doncs d'això, el meu de tonteries com sempre i al sentir preguntar a la Judit que si parlava de Picasso o Goethe quina etiqueta hi posava, em vaig sentir petit davant tan gran caudal de cultura. I em vaig acostar per si hi havia algun virus que transportés neurones d'un cos a l'altre i em podia contagiar una mica.
Per si no us havieu adonat, el diumenge hi ha eleccions, i el dia abans, o sigui dissabte, hi ha la jornada de reflexió. És un dia molt complert (quina bonica expressió) en que hom ha de reflexionar a qui votarà, fent la valoració de totes les propostes per arribar a un veredicte final en forma de vot. Segurament que tots vosaltres, que sou hàbils en la feina, ja us heu avançat i ja sabeu a qui li donareu el vostre vot, però jo us demano que no desaprofiteu aquesta jornada de reflexió i si ja teniu el vostre vot decidit reflexioneu en altres temes. Podeu reflexionar sobre el canvi climàtic, la problemàtica a l'extrem orient, els cubates amb dos glaçons o tres, per dinar carn o peix, o el que us roti. Jo reflexionaré sobre una problemàtica que ultimament em preocupa molt, i crec que a tots us ha de preocupar: Poden algunes gestories tancar el divendres a la tarda? matins. si / matins.no. Que passarà quan a la senyora Manolita li arribi un certificat d'hisenda un divendres al migdia? Que passarà quan al senyor Pepet li arribi una carta per liquidar l'IVA? Que passarà quan el senyor Venanci s'avorreixi a casa seva?
Reflexió companys, reflexió, que no es pot deixar un país sense un servei tan essencial.
Degut a la confusa situació política de Castanyet, de tots sobradament coneguda, s'ha decidit que la possible sortida s'ajornaria fins que la seguretat estigui garantida a aquelles terres. Després dels últims atacs del grup separatista Castanyet independet i lliure (CILL), amb el follet de Castanyet com a cap visible, hem valorat la situació amb el ministre de defensa, el conseller en cap , el cap dels mossos d'esquadra i en Sergio el tapicero, i no ens han garantit la nostra seguretat pel cap de setmana proposat. La situació és confusa, doncs els rebels ja s'han apoderat del cementiri i de la font i els seguidors de l'actual règim estan bloquejats dins la casa de colònies. Per tant esperarem notícies, que la ONU hi prengui part, i ja buscarem noves dates.
A la foto podem veure els guerrillers del CILL fent un comunicat a l'era
He mirat el calendari i he vist que era divendres i fi de mes . Aquesta concidència uns anys enrera i fins l'any passat, m'hagués provocat un trauma de nassos i segur que tota la setmana hagués estat difícil, per dir-ho d'alguna manera. Però ara és diferent gràcies a una serie d'amics que amb fets i paraules em van ajudar a sortir d'aquell pou on m'havia ficat. Gràcies per tot. Avui és divendres 29 de febrer del 2008 , i un cop fet el traspàs d'empresari a assalariat, miro al meu voltant i veig que fa un dia preciós de primavera, que la gent somriu, que la vida és bella i que en tocaré de calents. Sempre m'ha agradat aquesta expressió: tocar-ne de calents, doncs tocar o que et toquin sempre està bé si el que toques o qui et toca està calent, per tant disfrutem del dia i toqueu tot el que trobeu calent ( i si em trobeu pel carrer, toqueu-me ben tocat).
Ja tenim una nova proposta sobre la taula, una nova sortida per descobrir a fons la comarca de La Selva amb els seus monuments, els seus paratges naturals, els seus boscos, la seva gastronomia, la seva història, i visitar racons del nostre país que no podem deixar de conèixer (basicament Ca la Fulgensia). La Judit en missió urgent i humanitària, s'ha posat en contacte amb el rector del Poble Nou (gran mossèn i millor persona) i ha aconseguit valuosa informació sobre el funcionament de la casa de Castanyet. Aquest col.lectiu que regenta la casa, lluny de tancar-se al passat, s'ha posat en mans de les noves tecnologies i ens ofereix una plana web per tenir tota l'informació sobre els caps de setmana disponibles de la casa. A la web també hi trobareu espais de lectura obligada, on podeu rentar els vostres pecats i reflexionar sobre aquesta nostra societat tan desestructurada. L'adreça de la web és: http://www.telefonica.net/web2/parroquiapoblenou/ Però a partir d'aqui ve el més difícil, trobar un dia que a tots ens vagi bé, doncs la casa ja te molts caps de setmana ocupats. Per aquest motiu a la dreta trobareu una petita enquesta per saber quins dies us agraden més i també estaria bé saber si algun dia teniu impediments.
Avui és un dia de joia per la nostra comunitat, el nostre Salvador també en fa 41, i no és un aniversari com els altres, sinó que aquest noi a l'entrar als quaranta, va pensar que ja n'hi havia prou de portar una vida tan desordenada i va agafar els bons hàbits que qualsevol èsser humà adult ha de tenir. Molt ens ha fet patir aquesta ovella desgarriada que teniem, moltes hores de tertulies per fer tornar al fill pròdig (arrepentit, es clar) al camí correcte. Moltes nits d'insomni hem passat, pensant si estaria bé, doncs la nit és molt perillosa i hi ha moltes donotes que et poden amargar l'existència. Però un dia Déu ens escoltà, i va enviar un àngel que es diu Marta i va enviar una boia, i l'amor va fer la resta. I quan els veig amb aquests ulls brillants, amb aquesta il.lusió de jovenets, amb aquest somriure sempre als llavis penso....PER MOLTS ANYS.
Després de les eleccions a la salsa d'en Tassu, he cregut oportú fer una analisi seriosa i documentada dels resultats, per això m'he disfressat de Carles Francino i em disposo a valorar el que els electors ens han volgut transmetre. Per començar direm que van votar 6 persones sobre un cens de 16 persones majors d'edat, això suposa un 26,67% de l'electorat amb dret a vot. És la participació més baixa de les eleccions a salsa de calçot, baixant un 5,4% de l'última vegada que hi va haver eleccions. Els nostres analistes valoren aquest fet com a molt preocupant i detecten un cert cansament de la massa social. Els grans guanyadors amb un 83% dels vots han sigut els partidaris del SI, partien a les enquestes d'un forquilla que anava 3 punts per sota del que realment va ser. No hi ha dubte que la incorporació de l'Albert Pumarola al partit s'ha traduit en un ampli suport cap a la candidatura. Els partidaris del NO es van quedar en un 17%, en els seus comunicats diuen que poden ser decisius i agraeixen el suport que han rebut. Pensen fer una oposició constructiva i aportar a la següent calçotada noves idees i una manera de fer diferent, més progressista i proposar un canvi al model que porta tans anys al govern. Els que considerem els grans perdedors del sufragi ha sigut els centristes, que optaven pel MIG MIG, que amb 0 vots, s'han quedat amb un 0% de percentatge. No obstant els seus liders consideren que l'abstenció els ha fet molt mal, i que els ha perjudicat el fet de convocar els comicis un dissabte al mes de febrer, s'haurà de valorar en futures convocatòries. I per últim el nou grup que optava perquè la salsa seria tòxica, un grup jove que valora molt positivament l'experiència i que pensa que en properes eleccions ja pot optar a tenir representació dins la salsa.
