Oh Meritxell (6a. pregunta)

Jo que sóc tan calellenc que sempre llegeixo l'Estela i escolto Radio Calella televisió,
Jo que sopo frankfurts a la Torre i compro calçotets a Can Villaret,
Jo que a La Roda menjo pollastres i vaig a la Quadra a lligar.
Jo que passejo pel passeig de Marc i als Pins vaig sempre a caminar.
Jo que soc soci de Foto film i també de l'Agrupació.
Jo que em faig fotos a Can Planchart i els tortells a Ca l'Itchart.


Jo que només vaig pel carrer Església,
ara m'he enamorat d'una noia de Pineda.


Oh Meritxell, aniré a la Plaça de les Melies amb tu.
Oh Meritxell, i animarem a la UDR tots dos junts.
I pujarem a Sant Pere de Riu,
uooh Meritxell, oh Mertixell.

( Aquest post està basat en fets reals, s'ha canviat el nom d'algun dels personatges per protegir la seva intimitat)


6a. pregunta: 
Si vas de Calella a Pineda, ....hauràs de tenir el passaport vigent?

Banyada nadalenca (5a pregunta)

Ja fa quinze anys un grup de joves herois calellencs, va tenir la gosadia de banyar-se a marc el dia de Nadal. .....Inconsciència?, .....temeritat? .....bogeria?.
Tampoc cal que mitifiquem el tema, doncs amb aquest clima tan benèvol l'aigua deu estar ben calenteta. Però per ser més atrevits vull preguntar: qui anirà a descobrir Sant Pau?, qui farà eslalom entre les meduses?, qui farà castells de sorra al bot de l'aigua ?.
Preguntes i més preguntes, però jo et vull preguntar:
5a pregunta : Quants participants hi va haver l'any passat a la banyada Nadalenca?

El súper-calellenc (4a pregunta)

En aquell temps, el Sr. Pruna i els seus deixebles es disposaven a preparar les festes de Nadal i com cada any interpretarien el tradicional pessebre vivent. Per això el mestre els reuní i els digué: Oh deixebles meus que  ja sentiu l'esperit del Nadal, voldria que aquest any preparéssim el pessebre vivent més xiroi i joliu que mai s'hagi vist en terres catalanes, per això vull que us prepareu a consciència per interpretar el paper que us pertoqui. 

I en veure el mestre que els deixebles no es posaven d'acord en quin paper interpretaria cadascú, s'alçà i els digué: Prou, prou, prou, que hi hagi pau, vull que tothom es prepari pel paper que us faci més il·lusió, i el dia de l'obra ja ens adaptarem.

Els deixebles estudiaren minuciosament el seu guió, es deixaren llargues barbes i, fins i tot els últims quinze dies seguiren dietes riques en botifarra amb seques. I fou d'aquesta manera que al Carrer de la Pansa hi havia catorze  caganers en fila, doncs la majoria triaren el paper protagonista del pessebre vivent.

4a pregunta.
Quin és el nom oficial del Carrer de la Pansa

El súper-calellenc (3a pregunta)

Estimada Montserrat.

Divendres quan vaig acabar de treballar, el meu jefe em va dir que la setmana vinent no vingués, que havia de fer el pont. Però jo no en sé de fer ponts, perquè quan anava a l'institut de vegades em despistava, i el dia que el Sr. Valero parlava de derivades i integrals, jo havia caçat una mosca i li estava arrencant les ales i no estava pendent del que deia, i segur que si ho hagués entès, ara sabria fer ponts.

Per això ara estic aquí al pont de fusta prenent mides per veure si me'n surto. Ara això està molt solitari , i a mi m'agrada més venir a l'estiu perquè d'aqui dalt veig tites i tetes. La propera vegada que em demanin per fer un pont, demanaré que sigui a l'estiu o, si ha de ser a l'hivern, voldré fer un campanar o una plaça.

Atentament

Celdoni.

3a pregunta.
Sota el mandat de quin alcalde es va construir el pont de fusta?

El súper-calellenc ( 2a pregunta)

Només hi ha un home a la capa de la terra que defensa amb aquesta fermesa i dedicació el nostre planeta. És el nostre super-heroi, el que vetlla per tots nosaltres, el que ens permet respirar millor cada dia i el que fa que el dia sigui net i clar. És el guardià dels nostres carrers, de les nostres places, de les nostres vides,......ell és en Reciclator.

Avui, el jove James O`sullivan està a punt de llençar un preservatiu usat al contenidor groc del plàstic que hi ha a la Plaça del Bunyol. Però el que no ha fet correctament el bó d'en James, és separar la matèria plàstica i la matèria orgànica del preservatiu. En Reciclator amb els seus super-poders i amb la seva carpeta, amb tres salts i quatre giragonses, es planta davant seu, l'agafa pel ganyot i l'obliga a esmenar el seu error. En James O'sullivan finalment llença la part plàstica al contenidor groc i la part orgànica al contenidor marró.
Una vegada més en Reciclator ha guanyat, una vegada més en Reciclator ens ha salvat.

2a pregunta:

De quin color porta la capa en Reciclator i quina llegenda porta escrita a la part dorsal ?

El súper-calellenc

Anem a intentar donar un nou gir al blog, per fer-lo més dinàmic i atractiu. Ens convertirem en un blog-concurs que tindrà les següents bases:

• Amb una peridiocitat més o menys quinzenal, es formularan les preguntes sobre la temàtica de Calella.
• Podrà participar tothom, sense cap mena d'exclusió.
• Els concursants podran participar enviant comentaris o privadament a casa seva sense dir-ho a ningú.
• No si val copiar del company del costat. Qui no compleixi aquesta norma el posarem de cara a la paret.
• Puntuació: per cada resposta correcta 1 punt, per resposta incorrecta 0 punts.
• Premis: El premi ideal per aquest concurs seria un cap de setmana amb totes les despeses pagades a l'Hotel Vila, però de moment no hi ha recursos i us haureu de acontentar amb l'honor de ser el Súper-Calellenc.

Comencem doncs:   1a Pregunta:

En aquell temps el Sr. Pruna i els seus deixebles van anar a fer una de les seves típiques  costellades. Tot era xerinola i gaudi, quan el mestre es fixà en les samarretes grogues cada vegada més tibades per les seves grans panxes i en les galtes que se'ls posaven després de menjar allioli, que fins i tot quedaven més vermelles que la barretina que tan elengantment portaven.

I el mestre digué: Oh deixebles meus que sempre m'heu seguit i que vull que em seguiu per molts anys, fa molt temps que no us controleu el colesterol i això no pot ser. Us ordeno que demà a les vuit del matí, en dejú, aneu a l'ambulatori i us faran una analisi de sang. En sentir aquestes paraules, molts deixebles protestaren, doncs a eixa hora, sempre ja s'havien menjat tres botifarres, un porró de vi i s'havien fumat un caliquenyo. Però el mestre traié el seu garrot i tots enteneren la parabola  que ben aviat anirien a fer-se una extracció de sang.

L'endemà només tres es presentaren a l'analisi, però no fou perquè la resta no l'obeís, sinó perquè feia tant temps que no anaven al metge que anaren a l'adreça de l'ambulatori antic.

Sabries dir-nos :  On estava ubicat l'ambulatori abans d'on és ara?

El cul d'en Charly

Quan a Calella ens faltaven herois, quan la llegenda de la Llopa ja la teníem més que sentida, quan la història del "zorro" ja ens quedava molt lluny, quan ens quedàvem sense arguments per explicar als nostres fills o néts, hem tingut la bona notícia que hi ha un calellenc que està escrivint amb lletres d'or, i amb tatuatges, una nova pàgina de la història del nostre poble. I no està sol, l'acompanyen gent que escriu poesies a en Messi, gent que crida "Visca Catalunya" en un dels programes més rancis de la TV, i tot d'amics i clients que veneren la figura del nostre Charly.

I és que a Calella ja no som el cul del món, ......ara som el cul d'en Charly.

La quarta prova

Per ser un triatleta de veritat, s'ha de ser un bon nedador, un excel·lent ciclista i un expert corredor. Però això no és tot, cal tenir molta sensibilitat amb el públic que t'està animant, per això un lleuger somriure, una aixecada de celles, picar les mans ( sobretot als nens ), un gràcies, thank you o merci, un dit polze aixecat o un eufòric crit, són celebrats pel públic que ho està seguint.

Cal pensar que segurament, els aficionats, porten moltes hores al sol, anant amunt i avall i deixant-se la veu amb cadascun de vosaltres, i que no tindran ni medalla ni samarreta finisher. Per això l'únic premi que els queda és aquest petit agraiment.

D'aquesta manera vull felicitar a la gran campiona d'aquest any: la belga Bianca, que tot i quedar última de les noies pros, no va deixar de somriure cada vegada que cridàvem el seu nom i fins i tot aixecar acompassadament les dues mans cada vegada que passava pel seu nou club de fans. 

Ella sí que és finisher, és la nostra finisher.

Manelmania

Els Beatles ja no estan de moda. En Michael Jackson ja està traspassat. En Giorgi Dann ja no omple auditoris amb la mateixa alegria que ho feia abans. Els fans de Raphael, ja s'han cansat de cantar les mateixes cançons de sempre.

Ara el que es porta són els Manel , totes les entrades de Calella ja estan exhaurides, la gent taral·leja les seves cançons tot passejant pel carrer Església. Els fans es vesteixen amb samarretes del grup i van amb guitarres diminutes. Els calellencs estem d'enhorabona, doncs el dissabte a la nit tots podrem gaudir de un dels grups més en forma del moment. 

Que tingueu una bona Festa Major.

Bona nit malparits

Em deieu que mai trobaria el meu princep blau, però s'ha de tenir en compte que estic una mica boig i tinc el cervell sota el ventre, ja que he nascut entre Blanes i Cadaqués, en definitiva sóc el boig de la ciutat i els meus somnis m'estan esperant, ves no dubtis més i abraça'ls.  I la vaig trobar a una sala mig buida, buscant un somni fugint del dolor, ja que amb paciència aguantarem el fred i esperarem fins que el bon temps tornarà.

I mentre el món es mou, els dies es fan llargs, i me n'he adonat que podré tornar enrera, doncs he vist que mai no és massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor i només sé que quan provo de canviar, tot queda igual

El dit a l'ull

Estem a l'any 2036 d.C.

Ahir va fer 25 anys del començament dels fets que ens van portar a la situació on ara estem. Un entrenador de futbol va aconseguir el que no havien aconseguit ni partits independentistes, ni plataformes, ni governs de la Generalitat, aquest dit a l'ull va ser l'inici de la soberania pel nostre país.

Amb els fets del Camp Nou i farts de perdre nervis, partits i títols, van començar les mobilitzacions i campanyes des de Madrid,  per fer-nos fora de l'estat espanyol i d'aquesta manera aconseguir ser campions d'alguna cosa. Liderats per la caverna mediàtica, la central lechera i plataformes madridistes pro-independència de Catalunya  ens van donar la indepèndencia sense gaire esforç.

Per aquests motius els catalans, agraits com som, vam voler fer al Sr. Mourinho conseller en cap, cosa que ell va rebutjar, per això el vam fer sant: Sant Maurinho de l'ull viu i la seva imatge descansa i es venerada en un racó de la muntanya de Montserrat on els catalans anem a portar-li ciris, rams de flors i pilotes de futbol.

S'ha acabat la crisi

Ja ho podem dir en veu clara i alta: S'ha acabat la crisi. Ja ha passat aquest període fosc, on quasi tots hem reculat economicament i on els disgustos han sovintejat. Ja podem respirar tranquils, així no es podia viure, ....tot i que la part menys bona de la notícia és, que això és el que ens queda i ens haurem d'adaptar amb els ingressos i despeses que ara mateix tenim, i queda clar que haurem de canviar els hàbits actuals.

Haurem  de canviar les vacances a aquells indrets paradisíacs, per anar a berenar al Pati de l'Ós, l'anar a un concert a Perelada, per escoltar i ballar sardanes a l'audició del diumenge al Passeig de Marc. L'excursió amb tota la canalla a Port Aventura, per anar als gronxadors dels Pins. Haurem de tornar a brindar amb Delapierre o Rondel i deixar-nos de Brut Natures. I en lloc de fer un viatge trans-oceànic, anirem a visitar el llac de Banyoles amb la carpa Ramona (que pesa 60 kg. i te 15 anys...., o pesa 15 kg. i té 60 anys?). En lloc d'anar a Suissa anirem a Sant Miquel del Fai, i en lloc de fer un creuer, llogarem un dia a l'estiu un patí de platja i farem una volta amb la família per visitar la costa calellenca.

I si així ho fem, no caurem en cap depressió ni fustració, doncs a la majoria de gent d'aquí, d'aquesta manera els nostres pares ens van criar.

Carta a Sant Pere

                                                  
Excel·lentíssim Sr. Sant Pere
C/ Dels Cumulonimbus, 23
08333 El Cel de Dalt

Estimat Sr. Sant Pere

Em dirigeixo a vosté per fer-li una reclamació, com a màxim responsable, del temps que està fent aquest estiu. En aquest tros de món on vivim, ens agrada que els estius siguin assoleiats, calurosos i fins i tot amb un punt de xafogor, ens agrada anar a la platja, prendre cerveses a les terrasses, i comentar amb els nostres veïns que " no es pot aguantar tanta calor ". També volem que els estius siguin normals, que ens costi dormir, anar a fer cua a La Caixa per estar una estona fresquets, passar per davant l'area de Guissona perquè ens toqui el fred als peus, remullar-nos a qualsevol hora i qualsevol lloc.

En canvi, ja fa una temporada, d'ençà que el Sr. Clooney el va visitar i li va instal·lar una màquina de Nespresso a la porta del cel, crec que no està per la feina, i per aquest motiu el temps va descontrolat. Fa calor al mes d'abril, plou i fa fred al juliol...., i als humans ens agrada més el temps tradicional, el de calor a l'estiu i fred a l'hivern.

No li vull dir que no es prengui més cafès, però si en lloc de prendres el Volutto o el Roma, que son molt forts, ho provés amb els descafeinats, potser tot aniria millor.

Una abraçada plena de llum.
Atentament.

Ja tenim cançó de l'estiu

Avui dia de Sant Quirze i Santa Julita és un gran dia. Tot i  que Giorgi Dann sembla que ja s'ha jubilat, tot i que en Pep Xena fa temps que no treu cap nou èxit, els  amants de la cançó de l'estiu podem tornar a estar feliços. Mireu que m'ha arribat. 

Genials

Mileuristes

En aquest nostre pais, no fa pas massa anys, hi havia una raça, repudiada per la majoria, que era la dels mileuristes. Els mileuristes eren un grup social que patien les mofes i burles dels altres ciutadans ja que era gent pobra, molt pobra. Els veïns els evitaven per no barrejar-se amb xusma i els nens canviaven de vorera quan els veien passar. 

Però passà el temps i, vatua l'olla, als mileuristes, l'altra gent ja no els veia tant poca cosa, el seu status social augmentava a un ritme vertiginós, fins el punt que tothom s'hi acostava, eren l'orgull de les famílies, les iaies els volien com a néts i la canalla se'ls mirava embadalits doncs a final de mes tenien un sou.

I és d'aquesta manera que tots sabem, que no és més ric el que més té, ni el que menys gasta, sinó el que té una mica més que els altres.

Uai romaní truà puans, iunaitet kindon tri poins

Estic mirant el festival d'Eurovisió, i com cada any és estupendu. Els artistes canten amb aquella il·lusió d'aconseguir la victòria final, per fer-se un lloc al panorama musical. I el moment d'encara més extasi és el moment de els puntuacions. Surt el famoset de cada país donant els punts que otorguen a cada candidat:

Uai romaní, truà puans, iunaitet kindon tri poins. I els candidats votats, com és evident, estan molt feliços i salten d'alegria.

I em ve al cap una reflexió: no es podria fer per les eleccions municipals, un sistema híbrid 50 % de la clàssica elecció, i 50 % d'un sistema copiat del veredicte de Eurovisió?

M'intento explicar: que els candidats presentessin el seu programa, i una vegada escoltats tots, que cada entitat calellenca donés la puntuació, per exemple:

Per part de Foto Film: Barri: seven points, Candini : eight points......

El Pa i vi i moltó: Juhe, six points, Campoy, nine points......

Pel Tennis Taula: Gomez, ten points, Marchante, one point.......

Agrupació Sardanista: Candini five points, Juhe six points.....

I així amb totes les entitats calellenques.

Sóc conscient que això és raro de pebrots, però jo sóc una mica així,.....raro de pebrots

Alfred i la càmera màgica

Vet aquí una vegada un vailet tot eixerit que s'anomenava Alfred. Un dia l'Alfred després de fer la seva tasca quotidiana, va anar a donar un volt per la seva vila del maresme. Anava tot content i xiroi quan de sobte es va trobar una càmera abandonada en una vorera. L'Alfred amb molta cura la va recollir, li va treure la pols i.....brrrrummmm, en va sortir un geni gran com un Sant Pau. El geni com ja és habitual en aquest gremi, li va dir que li concediria tres desitjos, i l'Alfred culé com era, li va demanar, efectivament, que el seu Barça guanyés la Copa, la Lliga i la Champions.

El geni amb un somriure als llavis li va dir que els tres desitjos eren molt fàcils de complir, i com que no va acabar cansat ni res de res, es va instal·lar dins del  cos de l'Alfred una temporada.

I des d'aquell dia l'Alfred era capaç de treure instàntanies fantàstiques de grans esportistes com Dani Alves, Pau Gasol o Kobe Bryant. I també de fer fotos de nanos que juguen a tennis taula, o atletes locals que corren la mitja marató, de jugadors amateurs de bàsquet o handbol, o de triatletes absolutament trinxats, i tots sortien com autèntics super-cracks del seu esport.
Fins i tot va aconseguir treure guapo a en Pedrito en una foto, ....això sí que és màgia.

I vet aqui una noia, vet aqui a un ninho, visiteu la pàgina d'en Dakinho

Cap de setmana.....per descansar?

Ja és cap de setmana, m'aixeco "quan el porc canta". Tinc temps, molt de temps. Slow week-end.  Vaig tranquilament a esmorzar i mentre ho faig, vaig passant les fulles del diari. El sol m'acaricia la pell i una suau brisa marina em fa voleiar els cabells. Sento el soroll de les onades de fons.......

I així m'hagués agradat que fos el meu anterior cap de setmana però en canvi vaig acabar de treballar i depressa i corrents vaig anar a cantar amb la meva coral canto amb un ull al director i l'altre al rellotge i  ho escric així sense comes ni punts perquè si fem pauses no arribarem a l'hora i l'endemà porto el nen al seu partit de bàsquet i l'arbitre només fa que pitar faltes i parar el temps ( no podem perdre temps) dinem avui toca fast food (clar) perquè a la tarda volem anar a veure les Harleys a Pineda fem una repassada ràpida i torno anar a cantar canto més ràpid que els altres i quan falten tres cançons jo ja les he cantat totes m'en vaig a dormir ràpid perquè l'endemà tinc la mitja marató i la corro a una velocitat vertiginosa (no per fer marca personal sinó perquè no tinc més temps) després com que el diumenge és llarg vaig amb la canalla a veure Geronimo Stilton a Barcelona suat de córrer taral·lejant el Oh happy day amb la xupa de motero mentre a l'autopista em diuen que no superi els 110 km/h. Mecatxis la mar.

Ja és primavera......al carrer Amadeu

Els veïns del carrer Amadeu han volgut avançar la temporada i com si de El Corte Inglés es tractés, han muntat una campanya festivo-comercial per fer més atractiva la seva  zona. Per això ja fa un més d'un mes, han obert forats a totes les cantonades perquè tots els cotxes que hi vulguin passar, facin un circuit per tot Calella tipus Ikea. Qualsevol visitant haurà de fer voltes i voltes per, potser sí o potser no, arribar al seu destí. Això farà que tothom vegi tots els aparadors del poble i d'aquesta manera incrementar les vendes en un percentatge considerable.

La Festa Major que han muntat al carrer, també té activitats pels més petits, com són cursa d'obstacles, pasarel·les d'equilibris i amb les últimes pluges, baixades amb rafting

Marato 2011

L'any passat ja vaig comentar com va anar la meva primera marató. Per tal de millorar-la, enguany no vaig voler deixar cap detall a l'atzar. I el primer pas era l'adquisició de unes noves sabatilles. Unes sabatilles voladores que trenquessin els cronòmetres, i que cap atleta de cap de setmana, com jo, no pogués seguir. Per això vaig anar a comprar les noves Nike Plus Fly system oxy action a saltar a saltar que el demonio va a pasar dejen salir antes de entrar ergonomic feet. Una meravella de vambes, els peus m'anaven sols. Però amb el que no comptava, és que a les ungles del dit petit no els hi va agradar el canvi  i van decidir boicotejar el meu triomf.

Cap al kilòmetre 12 vaig començar a notar que una butllofa s'instalava dins les meves Nike Plus ......, jo acostumat a patir, la vaig ignorar i en comptes d'aturar-me vaig fer les passes una mica més grans, per tal d'acabar abans amb aquell patiment. Però els molt malparits van buscar aliats en els meus bessons, genolls i  quadriceps, i a cada metre que aconseguia fer, una punxada en un dels meus muscles em recordava la meva edat. I tot i que anava sumant quilòmetres, les rampes eren cada vegada més grans i el meu cos cada vegada més castigat. Així, a força de molt sacrifici, vaig aconseguir travessar la meta,  tot pensant que m'havia quedat a dots dits de la glòria.

El raco d'en Lin

El dia que tot passant pel Passeig Marítim de Pineda, vaig veure un local anomenat "El Racó d'en Lin", vaig pensar que s'havia de provar. I em vaig imaginar, amb aquest nom, la fusió de gustos catalano-orientals que es podrien degustar en aquell lloc. Em vaig veure menjant-me un chop suey de cargols, uns rollets de primavera amb carn d'olla, i un pa de gambes amb tomàquet

Aquest cap de setmana m'hi vaig acostar per encarregar taula per celebrar el dijous llarder. Volia tastar ,per exemple,  una truita d'aleta de taurò amb botifarra de serp. Vaig anar amunt i avall una bona estona, però no el vaig trobar, vaig  preguntar als vianants, però ningú em sabia dir què havia passat. I vaig acabar  deduïnt que la maleïda crisi s'havia emportat un local emblemàtic de les nostres comarques.

Duets

En Freddy agafa la mà de la Montserrat, caminen junts tot atravessant l'escenari, espelmes entre el públic. Sonen els violins, es miren i entonen allò de "Barcelona".

A molts de nosaltres encara se'ns posen els pels de punta a l'escoltar aquesta cançó. Quin gran duet, quina emoció, quins moments més històrics, i és que aquests duets agraden als fans de Queen i els de la Montserrat Caballé, als amants de la música clàssica i als de la música pop. Als grans melòmans i els que només escolten la música dels anuncis de la tele.

Però aqui no s'acaba el món, m'agradaria proposar-vos uns nous duets que, degut a la seva bona combinació de diferents estils, segur que faran les delicies de tot bon amant de la música:

• Pep Xena i Albert Deprius

• Nuria Feliu i Marina Rossell ( que cantarien La Gavina voladora, que és la única que sap la Marina)
• Falete i Placido Domingo
• Gospel Viu i Albert Pla
• Manel, Los Manolos i Manolo el del bombo (farien un triplet)
• Jaume Sisa i Josmar
• Els Beatles i los Chichos
• David Bisbal i La Principal de la Bisbal

Apa a disfrutar.

3 anys i un dia

Sembla una condemna, però ja han passat tres anys i un dia des que em vaig animar a engegar aquest blog. I com cada any he fet un petit repàs de tot el que he escrit. I m'ho he passat bé. I he fet noves promeses de com vull que sigui el blog: més entrades, més imaginació, més diversitat, i .....collons, no parlar tant de mi, i més de tots vosaltres i tot el que passa per aquest poble. I segur que l'any vinent, com cada any, m'adonaré que no ho he aconseguit, però em faré noves propostes per intentar millorar.

I ara perquè veieu que no us enganyo us deixo amb un petit avanç dels propers títols de  la nova programació:

• Duets.
• El racó d'en Lin
• Marató 2011
• Cap de setmana, .....per descansar ?
• Alfred i la càmera màgica
• A la platja
• Més recomanacions literàries de Sant Jordi
• Alguna cosa de la Half Challenge

Ara m'agradarà veure com m'ho manego per fer posts amb els títols que us he donat.

És el senyor Cuní una mala persona?

Matins.si, matins.no

Algú assenyat, em podria explicar quin criteri fa servir el Sr. Cuní, en el seu magnífic programa de TV3, per enviar als seus meteoròlegs pels racons més inhòspits de Catalunya o fer el pronòstic del temps des de l'estudi?

Si el dia és, meteorologicament parlant, tranquil, amb forta bonança sense pluja, ni fred, ni vent, el Sr. Cuní decideix fer el temps des de l'estudi o com a molt al terrat que tenen a Sant Joan Despí. Però si veu que a Setcases estan a 15º sota zero i que s'està glaçant mig Catalunya, envia l'home del temps al lloc més fred que pugui trobar per donar-nos la noticia in situ. I si hi ha pluja o vents huracanats, també els hi porta, en tant que puguin explicar de primera mà el temps que hi fa, però el que els hi passa a aquests professionals és, que es mullen, s'esventen i es constipen.

L'associació de pares i mares dels homes i dones del temps (APMHDT), ja ha presentat la seva queixa, doncs les despeses en Frenadols i Vicks vaporub, son cada dia més elevades i s'estan plantejant mobilitzacions si el Sr. Cuní no cedeix una miqueta.

Per això ja podeu enviar els vostres missatges.

És el Sr. Cuní una mala persona?

matins. si - matins.no

Inventari 2010

Ja hem fet l'inventari a 31 de desembre del 2010, i ens dona les següents dades:

• 28 posts
• 4674 paraules
• 23289 lletres
• 25 fotos
• 3 videos
• 214 faltes ortogràfiques
• 743 comes
• 325 punts
• 71 comentaris
• 1 canvi d'imatge al blog
• 1 mica de cansament
• 1 falta d'inspiració

Però ho seguiré intentant.

Ho haveu vist?....

Feliç Any Nou