dimecres, 19 de maig de 2010

diumenge de challenge


Fer una challenge cansa molt. Al matí t'has de llevar ben d'hora, despertar la teva parella, la teva filla i intentar, també, despertar el fill. No tot s'aconsegueix, i després d'un quart d'hora d'intents decideixes que n'hi haurà dos que no seran finishers, ja que no podran ser ni beginers.
Després toca aconseguir un bon lloc entre la gentada que vol veure la sortida al mar per intentar veure algun amic que ja està a punt de començar. Això inclou aixecar la teva filla a les espatlles, amb la consecuent contractura que encara arrossego.
I ja arriben nedadors, ara ja correm per la sorra per no perdre detall de la primera transició. Quan ja en tenim uns quants de vistos, cap a l'estació per seguir les primeres bicicletes, per tot seguit anar fins la curva del far a deixar la veu quan en veiem algun del Team Calella.
Però, com passa el temps, el primer ja està a punt d'arribar. Toca afanyar-nos per aclamar el vencedor. Quan ja passa aquest moment ens movem al cementiri per alternar bicicletes i carrera a peu. Per més tard tornar a la recta d'arribada per veure els amics finishers i finalment poder dinar cap a tres quarts de quatre.
Resultat: Contractura a l'espatlla, insolació i afonia. Crec que a l'any vinent aniré amb els amics del Pa, vi i moltó a menjar botifarra amb allioli.

diumenge, 9 de maig de 2010

Un team de triatló.


Un team de triatló va ser el centre del món.
I quin és el secret, es preguntava tothom?
els músculs més definits, els cossos més depilats,
o potser els paquets més ben marcats?

És l'entrenament en equip, o les sèries al crol,
o tornar esprintant a la recta de Sant Pol.
Un equip de triatló va ser el centre del món.
I quin és el secret, es preguntava tothom.

La feina ben feta, qui no recorda?
de gent eixelebrada, buscant la glòria,
a cada braçada buscar profunditat,
i amb la bici anar sempre ben acoplat.

Tot està per fer, al fer la transició,
i a bon ritme correré la marató,
Juhé, Estany, Pou o Gelabertó,
Estragué, Cadena, cada dia fent-ho millor.

Els Claramunt organitzant, en Castellà de director,
Perez i Galindo d'entrenadors,
Tapissers, periodistes, mecànics i gestors
estudiants, lampistes, banquers i professors.

Un team de triatló va ser el centre del món,
i quin és el secret es preguntava tothom?
La inconsciéncia, la bogeria, la temeritat,
i entrenar cada dia fins caure rebentat.

Són les ganes, treballar fort.
Desperta company, avui toca natació.
No ens hem de reinventar, hem de seguir pencant molt.
fer tirades com sempre, que no ens venci la son.

Un team de triatló va ser el centre del món.
i quin és el secret, es preguntava tothom.
Si fem la cursa com nosaltres sabem
serem finishers i ho aconseguirem.

I si els altres fan drafting, tant se val;
la feina ben feta no té fronteres, ni té rival.

Molta sort a tots