dimarts, 27 de maig de 2008

Petites grans decisions


Posar-li nom a un fill, és un fet que pot ser més complicat del que sembla. Està demostrat per un estudi que es va fer a la Universitat de Picamoixons, que el nom influeix en un 70% dels casos la personalitat del nen o nena, i això condiciona la seva posterior formació.
Com que aquest cap de setmana he detectat una greu indefinició per part dels pares, m'he permés la llibertat d'opinar sobre el tema.
Hi ha diferents vies per anomenar el nostre infant, la primera i molt comú és triar un nom familiar com el del pare o la mare i així ens assegurem que la saga continua (exemples : Salvador o Marta).
Es pot optar també per un de tall clàssic, dels que no passaran mai de moda, entre aquests hi podem comptar: Montserrat, Maria, Joan o Josep.
Però ultimament el que es porta molt son els noms tipus Kumbayà (Oriol, Laia, Aniol o Laura )
També se'n podria triar un en homenatge a un personatge històric ( Arnau, Guifrè o Elisenda )
No obstant, els que a mi més m'agraden son els mediàtics ( Kevin, Jennifer o Rocco )

Doncs estimats amics, ja tenim feina, hem de proposar un nom de nen i un nom de nena, després celebrarem unes eleccions entre els noms proposats i els pares acceptaran la decisió de la majoria per donar-li al seu primer fill o filla el nom més escaient. Si no en trobeu cap podeu consultar en aquest enllaç


Jo per la meva banda proposo Joaquim per nen, que es un nom ben bonic i que té antecedents familiars, i Boia per nena, ja que boia en grec vol dir el principi de tota relació.

dijous, 22 de maig de 2008

Sant Hilari, Sant Hilari


Companys i companyes,

A quina hora teniu pensat pujar a Sant Hilari ?

Ens trobem al vilar o ens concentrem a Calella?

Si ens trobem primer a Calella, on ens trobem?

I a quina hora?

I a quin lloc?

Roba d'estiu o roba d'hivern?

Crema solar o xubasquero?

Uf quin stress.


S'accepten propostes (si us plau deshonestes).

dilluns, 19 de maig de 2008

la primera ecografia


Quan aquell dia al Dr. Ubieto va sonar-li el despertador, ja va sospitar que no seria un dia com els altres. El so del seu despertador tenia una melodia amb uns sons de pel.licula d'intriga, d'aquelles que quan les sents saps que alguna cosa passarà.
No molt lluny d'allà, una jove parella passaria un nou tramit per convertir-se en pares. Avui farien la primera ecografia i si tenien sort podrien començar a esbrinar les formes del seu primer fill o filla.
Arribada l'hora de la cita, la jove parella es dirigí puntualment a la consulta del doctor, que amb el retard que sol ser habitual en aquests casos els va atendre amb la seva simpatia de tots sobradament coneguda.
Per començar les preguntes de sempre: et trobes bé, data de l'última regla, ets sents cansada, dorms bé, ... Doncs ja et pots estirar que intentarem veure l'embrió.
Plis plas, plis plas va extendre aquella mena de gelatina per la panxa i va treure aquell aparell que fa de càmera de video i ens mostra el que hi ha dins.
I quan van aixecar els ulls per mirar la pantalla, tots van exclamar un OHHHH, doncs el que dins aquella pantalla es reflectia era el bebè més guapo i ben plantat que mai havien vist.
......CONTINUARÀ......

divendres, 16 de maig de 2008

Pasqua abans de rams?


Ha quedat ben palès que en Vadó i la Marta no volen que l'any 2008 sigui un any qualsevol. Després de cel.lebrar a bomb i platillu el seu casament ens anuncien tot seguit el feliç esdeveniment de l'engendrament del seu primer fill, el qual té previst el seu naixement pel mes de desembre.
Tota la familia, amics i coneguts ens alegrem d'aquesta noticia, que no per esperada ens ha deixat de sorprendre, i ens volem sumar a les múltiples mostres de felicitació que de ben segur ara mateix estan rebent.
Però jo, que tinc una capacitat intelectual superior a la mitjana europea, (entenent capacitat com mesura de dimensió volumètrica d'un recipient), he considerat les següents dades:


  1. Si el part està previst pel mes de desembre.

  2. Si van cel.lebrar el seu casament l'onze d'abril de 2008

  3. Si de l'onze d'abril al mes de desembre hi van vuit mesos

  4. Si els embarassos humans normals son de nou mesos

  5. Si fent el compte enrera deduïm que van consumar el fet copulatiu el mes de març

Doncs a partir d'aquestes dades dedueixo: Vols dir que no van fer pasqua abans de rams?

divendres, 9 de maig de 2008

Pel maig cada dia un raig

Treieu tots els estris possibles al balcó: galledes, pots, olles, tuperwares, gibrells, gots, plats, banyeres, bidons, cisternes, peixeres, cendrers... en definitiva tot el que pugui acumular aigua dins.
Si ja tenim el temporal de plujes sobre nostre, i molts de vosaltres, desordenats com sou, no sabeu on teniu el paraigua, el xubasquero o les botes d'aigua. Però si us mulleu tan me fa, el que no podem fer és desaprofitar tota aquesta aigua que ens regalarà el cel i ens ajudarà a paliar la sequera. No obstant cal tenir en compte que Catalunya cada vegada es sembla més al Sàhara i episodis com aquest es poden repetir en qualsevol moment.
Fa aproximadament vint anys el memorable cantautor i millor persona Albert Pla, va ser profeta i ens anuncià tot el que ens podia passar si malbaratavem aquest recurs. Els polítics s'ho van prendre a mofa, no van prendre mesures i el resultat és que ara estem com estem. I ara que si transvassament (del Roïne, Segre o Ebre), que si captació temporal, que si dessaladores, que si collonades diverses... Quan el més fàcil era escoltar a l'Albert Pla al seu dia i prendre mesures d'estalvi per evitar el que ens està passant.
Us deixo amb les paraules del profeta.

dimarts, 6 de maig de 2008

Post dedicat als que no fan pont


Per una petició a la carta d'en Boies us dedico aquest post a tots els afortunats que no vàreu fer pont el divendres. I és que mai sabreu valorar la sort que teniu.
Primer de tot cal ser conscient del que costa tornar a arrancar després de quatre dies de festa, només cal veure que m'ha costat un dia i mig posar-me a escriure aquest post. Ahir mentre tots vosaltres anàveu feliços a la feina, els de la meva espècie, tornavem cap cots i deprimits a incorporar-nos als nostres llocs de treball, sense recordar on carai teniem les coses que haviem deixat a mitges el dimecres i sense ganes de res.
En segon lloc cal tenir present que el treball dignifica, i els del pont, aquests últims dies no som gaire dignes, i comparant-nos a vosaltres, veig que hi ha uns ciutadans de primera i uns altres de segona. Els de primera, feliços per la gran labor realitzada en una jornada tan feixuga i nosaltres, els de segona, avergonyits per passar tanta estona sense fotre res.
I per acabar donar-vos a tots les gràcies perquè vosaltres heu fet possible que el país no s'aturi i que cada gota de suor llençada el divendres ha aconseguit que aquesta nostra terra sigui cada dia més gran.