Si senyors, i el dilluns em vaig despertar amb tota l'il.lusió del món, i em vaig reincorporar a la meva feina, amb els ulls un xic plorosos d'emoció per retrobar aquella sensació d'home que fa que aquest nostre país sigui cada dia una mica més gran.
Un cop superat aquest periode vacacional, que alguns diuen que és necessari, ens hem retrobat tots els companys, i amb un somriure als llavis ens hem donat la benvinguda i tot seguit ens hem posat mans a la feina sense perdre ni un segon, doncs tots plegats ja en teniem ganes.
I alguns llançaven al vent un crit de joia: uuueeeeeeeiiii, i d'altres, més continguts però igual de feliços deien: uei. I per últim els més espitosos com jo ens vam passar tot el dia cantant (però sense deixar de produïr), doncs l'alegria no era poca i el goig de tornar a pencar era molt gran.
Ara ja només espero arribar al dia en que tots els meus amics ja hagin tornat a la feina, (professors inclosos), per compartir amb tots ells aquesta felicitat.
2 comentaris:
Quina enveja !!!!!! Estem farts de sol, platja, xiringuito, migdiades, olimpiades, d'anar a deshores, de no posar el despertador, en fin de tot el que comporta les vacances i pensar que hem de seguir així fins el 7 d'octubre !!!!!!!!!!!!!!!!!!
Quina sort tornar a la rutina. Jo fins el 15 de setembre res de res!!
Quina enveja! Sana eh!. Enveja sana!. Només faltaria.
Anar a toc de pitu. Llevar-se aviat. Córrer al migdia a fer el dinar, menjar i no tenir ni temps per fer encara que sigui 10 minuts de migdiada....
Ai! quina enyorança. Sort que aviat hi serem!
Publica un comentari a l'entrada