dilluns, 20 de juliol del 2009

La lluna, .... la pruna....




Avui fa 40 anys d'una de les més grans mentides que s'han donat a la història moderna, l'arribada de l'home a la lluna. A hores d'ara queda ben poca gent que encara es cregui que fos un fet real i les noves teories conspiratives han destapat la veritat del cas.
Avui estem en condicions de dir tota la veritat sobre el muntatge que es va fer a uns estudis que no eren d'Almeria, com s'ha dit diverses vegades, sino de València, (us sona la lluna de València?). En aquests estudis van agafar una pruna, que feia el paper de lluna, uns clicks de famobil que feien el paper d'astronautes, un supositori pintat que feia de coet i un escuradents amb un petit drap que feien de bandera. I amb tot això, uns bons professionals i molta paciència van aconseguir fer creure a la població mundial que en Neil Amstrong havia arribat a la lluna. Més endavant la CIA va fer desapareixer tot el que estava relacionat amb aquesta enganyifa, estudis, actors, prunes, supositoris, maquetistes, càmeres, maquilladors, senyors i senyores de la neteja, etc, i es van anar produïnt una sèrie de misteriosos accidents amb tots els participants de la gravació.
De tots aquests fets en va sortir una famosa cançó-protesta, plena de metàfores per intentar esquivar la censura de l'època, i deia així:

La lluna, la pruna (explica clarament que la lluna fou representada per una pruna)
vestida de dol (en referència a les misterioses desaparicions dels actors)
son pare la crida (com cridava el pare d'un dels actors quan el van assassinar)
la mare no vol ( i la mare plorava desconsoladament)

1 comentari:

Ferran Muñoz ha dit...

Ostres Quim,.. no m'ho havia plantejat mai així.. però em sembla una molt bona idea!! Ho comentaré amb els meus petits..Salut!