Els tres porquets, versio 3.0

Vet aquí, nens i nenes, una vegada hi havia una família de porquets molt feliços. Quan els tres germans es van fer grans i ja passaven dels trenta i algun estava a punt dels quaranta, la mare els va dir: porquets meus ara que ja sou grans, molt grans, haurieu de fer la vostra vida i fotre el camp de casa, que ja estic farta de rentar, cuinar, fer llits i aguantar-vos, colla de paràsits. Feu el favor de començar a treballar i busqueu una casa on viure, doncs el pare i jo ens hem venut la casa de tota la vida i marxem a viure a un país musulmà on no correm perill de convertir-nos en llonganissa.

Els tres porquets van marxar cap cots de casa i es posaren a buscar i buscar per trobar un lloc on viure. El porquet gran va pensar, buscaré una pensió econòmica i així tindré un sostre on refugiar-me els dies freds. El mitjà va dir que ell passava de tot el tema capitalista, i va anar a okupar una casa deshabitada amb uns amics. El més petit i emprenedor, va animar-se a demanar una hipoteca per comprar-se un pis i com que el país rutllava, la va vendre per comprar-se una torre i un BMW, i més endavant es va fer promotor i va construïr molts pisets perquè les porquets com ell, puguéssin anar a viure comodament.

Els porquets eren molt feliços amb les seves vides, però vinguéren temps difícils, i el porquet gran per poder pagar el lloguer, va trobar una feina de transportador i venedor d'uns paquets petits, i tan bé els portava que els seus clients li deien camell. Però un dia els llops d'esquadra el van detenir perquè es veu que aquells paquets no es podien vendre, i es van enfadar molt i se´l van emportar.

Uns dies més tard els llops d'esquadra van anar a veure el porquet okupa per dir-li que marxés d'aquella casa, i ell que tant se l'estimava va lluitar llençant, cadires, totxos, còctels molotov i altres objectes contra els llops d'esquadra i es veu que això no està bé doncs el van trincar i el van acusar d'unes coses molt gruixudes.

I arribà la maleïda crisi, i el porquet petit no venia ni un pis, i aquells banquers que dies abans el convidaven i li donàven abraçades, van reclamar-li tots aquells euros que li havien deixat. Al no poder pagar vingué un llop d'esquadra i el portà amb els seus germans.

I vet aquí, nens i nenes que els tres porquets es trobaren a una cel·la de la presó de Quatre Camins, complint condemna, i visqueren molt feliços menjant xoriços.