Com es nota la crisi. Aquest any he vist reduïda drasticament la cel·lebració del Nadal per part de les empreses i entitats en les que formo part.
El sopar de pares de la classe del nen, el berenar de pares i mares de la classe de la nena, el de la coral, el sopar del grup d'amics de l'escola, el de l'associació de veïns, el de la colla de quan en teníem vint, el del grup d'esplai, el de l'AMPA, el dels que anem a fer el partidet el dimecres, el de després d'inaugurar el pessebre, el d'amics de facebook (virtual), el berenar de la guarderia de la neboda, el d'aquí i el d'allà, el d'això i el d'allò.... I el que més mandra fa: el sopar d'empresa.
I tots, absolutament tots, amb el seu regal d'amic invisible. Si us plau, us estimo molt a tots, però no vull tenir més amics invisibles, us vull veure a tots. No vull que em regaleu cap més cosa inútil, amb un pressupost de 6 euros. No vull trencar-me el cap pensant un regal per un company al qual no tinc ganes de regalar-li res, ni ell, segurament, té ganes de regalar-me res a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada