Castellers de Calella

Benvolguts vilatans, estic que no sé el que em passa. Us vinc a donar una bona nova que us deixarà a tots palplantats i fins i tot garratibats. I és que dissabte, dia de la Mare de Déu d'agost, es fundà a la bonica població costanera de Calella, la primera colla castellera aquàtica de Catalunya. Què dic de Catalunya, del món sencer.

La colla, després d'un gran debat, es dirà Els pops de Calella, i farà la seva presentació davant del seu públic la diada de Santa Tecla, dia de la nostra festa major.

De moment la colla és modesta en els seus objectius i per aquest any aspira a fer castells de dos o tres pisos, i és que ara mateix ens falten castellers de la pinya, el folre, les manilles i algun anxaneta valent que vulgui pujar més amunt. Ah i també ens falten grallers, doncs desde el folre anem taral.lejant la melodia castellera, i cantar i aguantar és molt cansat.

Tot i que el públic assistent es pensava que, com que només aixecàvem un pis, erem una colla sardanista, tenim molta il·lusió, i sabem que els èxits no tardaran a arribar, i aviat podrem fer el 8 de 2, el 15 de 2, i fins i tot el 6-49.

Els tres porquets, versio 3.0

Vet aquí, nens i nenes, una vegada hi havia una família de porquets molt feliços. Quan els tres germans es van fer grans i ja passaven dels trenta i algun estava a punt dels quaranta, la mare els va dir: porquets meus ara que ja sou grans, molt grans, haurieu de fer la vostra vida i fotre el camp de casa, que ja estic farta de rentar, cuinar, fer llits i aguantar-vos, colla de paràsits. Feu el favor de començar a treballar i busqueu una casa on viure, doncs el pare i jo ens hem venut la casa de tota la vida i marxem a viure a un país musulmà on no correm perill de convertir-nos en llonganissa.

Els tres porquets van marxar cap cots de casa i es posaren a buscar i buscar per trobar un lloc on viure. El porquet gran va pensar, buscaré una pensió econòmica i així tindré un sostre on refugiar-me els dies freds. El mitjà va dir que ell passava de tot el tema capitalista, i va anar a okupar una casa deshabitada amb uns amics. El més petit i emprenedor, va animar-se a demanar una hipoteca per comprar-se un pis i com que el país rutllava, la va vendre per comprar-se una torre i un BMW, i més endavant es va fer promotor i va construïr molts pisets perquè les porquets com ell, puguéssin anar a viure comodament.

Els porquets eren molt feliços amb les seves vides, però vinguéren temps difícils, i el porquet gran per poder pagar el lloguer, va trobar una feina de transportador i venedor d'uns paquets petits, i tan bé els portava que els seus clients li deien camell. Però un dia els llops d'esquadra el van detenir perquè es veu que aquells paquets no es podien vendre, i es van enfadar molt i se´l van emportar.

Uns dies més tard els llops d'esquadra van anar a veure el porquet okupa per dir-li que marxés d'aquella casa, i ell que tant se l'estimava va lluitar llençant, cadires, totxos, còctels molotov i altres objectes contra els llops d'esquadra i es veu que això no està bé doncs el van trincar i el van acusar d'unes coses molt gruixudes.

I arribà la maleïda crisi, i el porquet petit no venia ni un pis, i aquells banquers que dies abans el convidaven i li donàven abraçades, van reclamar-li tots aquells euros que li havien deixat. Al no poder pagar vingué un llop d'esquadra i el portà amb els seus germans.

I vet aquí, nens i nenes que els tres porquets es trobaren a una cel·la de la presó de Quatre Camins, complint condemna, i visqueren molt feliços menjant xoriços.