Em deieu que mai trobaria el meu princep blau, però s'ha de tenir en compte que estic una mica boig i tinc el cervell sota el ventre, ja que he nascut entre Blanes i Cadaqués, en definitiva sóc el boig de la ciutat i els meus somnis m'estan esperant, ves no dubtis més i abraça'ls. I la vaig trobar a una sala mig buida, buscant un somni fugint del dolor, ja que amb paciència aguantarem el fred i esperarem fins que el bon temps tornarà.
I mentre el món es mou, els dies es fan llargs, i me n'he adonat que podré tornar enrera, doncs he vist que mai no és massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor i només sé que quan provo de canviar, tot queda igual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada