A peu per l'Stradivarius (10a. pregunta)

Com faria el gran Josep Espinàs, enceto aquesta tanda amb un dels meus viatges.

Desfilo pel Carrer Església una tarda de febrer i, entre Sant Pere i Sant Joan, em trobo amb una botiga de moda i decideixo passar-hi una estona. Vaig trepitjant el gres gris tot mirant els colors que es portaran aquesta temporada. Els penjadors laterals són plens a vessar de bruses, faldilles i tot tipus de complements per lluir quan el temps ens ho permeti. La flaire de roba xinesa inunda els meus sentits i també la flaire de colònia d'una xoni que sembla que li agrada una samarreta amb unes lletres ben vistoses. Al fons de la botiga una dependenta amb els ulls extremadament pintats, va vigilant totes les noies i senyores que entren al provador i a la part esquerra una altra dependenta amb cara força fastiguejada, va plegant tota la roba que la clientela abans li ha barrejat.

Al sofà retro hi veig un nen que espera pacientment la seva mare amb l'ajuda inestimable d'una Nintendo per fer més amena la llarga estona que haurà de passar fins que sa mare decideixi si li queden millor els texans o els leggins. Atabalat per una música que perfora el meu cervell, vaig sortint i em trobo a fora al carrer una rotllana de vuit o deu homes que esperen les seves xicotes tot discutint sobre un tema més proper com és el futbol.

 I al final passo per caixa, faig una cua d'un quart d'hora per pagar a una noia de somriure més que forçat, una brusa moníssima que, tot i que no és de la meva talla, he trobat a un preu rebaixadíssim.

10a. pregunta

Com es deia la botiga de moda que fa anys hi havia on ara hi ha l'Stradivarius?