Qualsevol nit pot sortir el sol

Ahir vaig decidir recuperar la meva faceta kumbaià. D'entrada vaig afinar la guitarra, vaig cridar els meus fills, i els vaig dir: Fills meus, escolteu quina cançó més ferma. Estic segur que xalareu de valent.

I em vaig posar a cantar:

Fa una nit clara i tranquil·la,

hi ha una lluna que fa llum.

Els convidats van arribant........

Els nens m'escoltaven i em miraven expectants i fins i tot atònits i com més avançava el tema, més bocabadats estaven. I va arribar aquell tros que diu:

Hola Jaimito, i Doña Urraca,

en Carpanta i Barba Azul

i Frankestein i l'Home Llop......

I jo emocionadíssim al veure que apreciaven la bona música, fins que no van poder més i em van dir:

Qui?, en Carpanta?. Barba...què?-De quina emperadriu em parles?. I qui carai és Doña Urraca. I en Frankestein, amb quin equip juga?. En Cocoliso?. La Familia Ulises, viu a Calella?. Què et passa papa?.

Hi havia dues opcions o explicar-los la prehistòria dels dibuixos animats o per altra banda actualitzar la cançó, I ves per on, vaig decidir-me per la segona opció.

Bona nit al Bob Esponja,

en Doraemon, en Calliou

tota la família Simpson,

en Pocoyo i Spiderman,

la Hanna Montana i els de Cars.

En Fluski ve amb la Lila

amb les Espies de Veritat

hi ha en Oliver i Benji,

amb en Mic i Bola de Drac

i emprenyant, el Senyor Plà.

Oh Benvinguts, passeu passeu....