Fulla al vent

Estic compartint un sopar amb uns bons amics, quan em dono compte que no estic al dia. A la conversa hi surten temes de la Belen Esteban i la Campanario que han sortit a Salvame de Lux o a Donde estas corazon, i jo incult de mi no sé ni qui son ni quin programa és.

A una, es veu que li han hagut d'arreglar les tetes, perquè se li van fer malbé. A l'altra li han fet un repàs general de xapa i pintura, però, o el cirugià no ha fet una bona feina, o la Esteban no és bona pacient i no ha fet bé la recuperació ( podeu opinar a matins.si, matins.no )

Jo que només miro a la tele Thalassa, Millenium , Quiqueicom, Redes i miro revistes com Muy Interesante, El Temps, Nathional Geografic o Fulla al Vent ( si us plau poseu-vos drets quan parlem de la millor revista que hi ha hagut mai ), no puc entrar a la conversa i estic aqui com un estaquirot escoltant els comentaris sobre aquestes noies que fan els meus companys i companyes, i no se que dir, no sé quina tesi han fet, no sé a quina universitat han estudiat.

Però afortunadament avançat el sopar em rescaten i un diu, " fa dies que no escrius res al blog" i jo agraït i fins i tot emocionat penso que és veritat i em poso mans a l'obra i per a tots ells demano l'ordinador i em poso a escriure a mig sopar.

Marató de Barcelona

Ahir vaig fer i acabar la marató de Barcelona.

La tàctica a seguir era molt clara, començaria vigilant els keniates i cap al km. 38 faria un canvi de ritme que no podrien seguir. Però malauradament no vaig tenir una bona sortida i rapidament se'm van escapar. Era l'hora d'aplicar el plà B, que consistia en marcar als millors corredors de l'èlit europea i donar-los-hi un bon disgust a l'sprint. Però ja vaig veure que no era el meu dia i quan van donar la sortida ja no els vaig veure més.

Per això vaig decidir fer la meva carrera sense fixar-me en els rivals a batre. Cap al km. 12 em va avançar l'home que anava vestit com si anés a buscar bolets, i durant 7 km. vam tenir un interessant duel. Quan erem a la Gran Via es va despenjar, suposo que va trobar uns quants rovellons en una vorera i no es va poder resistir. Més endavant vaig veure per primera vegada la senyora que de tant en tant corria al revés, tot esperant el seu company. Cap al km 31 vaig avançar als dos atletes vestits de viking ( casc amb banyes, casaca i destral ) i una mica més tard em va avançar l'home que cantava, i afinava, a tot volum el "Living on a prayer".

Em vaig donar compte que l'Avinguda Litoral és molt i molt llarga i que les torres de la Vila Olímpica es van allunyant conforme corres cap a elles. Després a la part final no sé si amb les cames o amb el cor seguia fent els kilometres que quedaven i quan ja estava aixecant els braços en senyal de victòria per haver acabat, em va avançar l'home que anava vestit com si anés a buscar bolets. Casumlolla.

iogurts

Avui he anat al súper. He comprat mantega, tovallons, formatge, oli, i també suavitzant per la roba, tonyina, Coca-coles, galetes de xocolata i sense xocolata. Després he passat per la nevera dels iogurts. És molt difícil comprar iogurts, de fet ara encara estic aquí plantat intentant decidir quins iogurts m'emporto.

No sé si agafar-ne un que si te'l menges 14 dies seguits, es desinfla un globus que tens a la panxa i vas a fer caca tot el dia i et sents tope bé. O potser és millor aquell que et baixa el colesterol i et tornes molt sà. Jo no sé si tinc colesterol, perquè des de l'any 82 que no em faig cap analisi, i potser en aquest temps amb totes les botifarres i xoriços que he menjat m'ha pujat una mica.

Podria comprar un que si no te'l beus vas tot borrós pel carrer, però quan ja te l'has menjat la gent ja et veu nitidament.

Una mica més enllà n'hi ha uns que alimenten com dos bistecs i creixes molt. A mi m'agradaria créixer molt. O també n'hi ha uns que t'aprimes i et queda un tipet com aquell senyor que surt a la tele que la meva germana diu que és tan guapo.

Ara ja han tancat les llums del súper i jo encara estic aquí, sol, mirant els iogurts amb la llum d'emergència. Tothom ha marxat. La Paqui també, i quan decideixi quin iogurt compro, m'hauré d'esperar a que torni a obrir la caixa demà al matí per pagar-li i poder marxar a menjar iogurt.