curset de blogs

El dissabte vaig tenir l'oportunitat d'anar a que m'ensenyessin a obrir un blog. És cert que jo feia una mica de trampa, perquè ja fa uns dies que he obert aquest blog, i les coses bàsiques ja les sé, però m'interessava aprendre moltes funcions que s'hi poden anar afegint.
Em vaig trobar amb uns companys molt variats, cinc homes i tres dones , d'edats dels trenta cap amunt, d'estètica molt diversa, alguns cetevés (Calella tota la vida), altres forasters i d'altres inmigrants, d'inquietuds molt diferents, i fins i tot hi havia algun familiar de lectors d'aquest blog.
La primera part del curs va ser una breu exposició del que era un blog i després ja vam passar a obrir-ne un. Ens va dir que era molt important trobar un títol que s'ajustés amb la temàtica del nostre blog.
I és aqui on van sorgir les primeres curiositats del matí, un es deia tortilla de patatas, un altre quiero ganar dinero, el meu la taverna del sol (que és un vell nom que tenia extraviat a algun racó del meu cap que com tots ja sabeu té unes dimensions espectaculars, i ves per on dissabte va sortir). Un altre es deia no sé que de la música, de tres més no m'hi vaig fixar, i per últim un que es diu Les flaneuses del món.
Pam, ja la tens, que és una flaneuse (deures per demà), sort que la nostra diva m'ho va explicar i vaig sortir del meu ensurt.
Però encara havia d'arribar el millor, el contingut dels blogs. Com ja suposareu el de la tortilla parlava de gastronomia, el del dinero i el de la música doncs d'això, el meu de tonteries com sempre i al sentir preguntar a la Judit que si parlava de Picasso o Goethe quina etiqueta hi posava, em vaig sentir petit davant tan gran caudal de cultura.
I em vaig acostar per si hi havia algun virus que transportés neurones d'un cos a l'altre i em podia contagiar una mica.