el jardin prohibido

Per manca d'idees amb les que alimentar aquest blog, avui encetem una nova secció de la que espero que tingui una periodicitat regular.

Aquesta secció consistirà en l'analisi d'una obra musical popular, que per alguna raó no especificada , no ens hem parat mai a descobrir tot el missatge que l'autor ens volia transmetre, i amb aquest analisi i un posterior comentari de text poguem esbrinar tota l'essència que s'hi amaga dins.

I avui per començar una de les cançons més mítiques del panorama musical mundial: El jardin prohibido. i diu així:

Esta tarde estoy triste y tengo que decirte

que tu mejor amiga ha estado entre mis brazos.

Sus ojos me llamaban pidiendo mis caricias,

su cuerpo me rogaba que le diera vida.

Aqui a la primera estrofa en Sandro Giacobbe, expressa la seva tristesa i penediment davant uns fets que han passat fa poca estona, i és que ell, dèbil com és, s'ha liat amb la millor amiga de la seva nòvia. I d'entrada tots diriem, lleig fer-s'ho amb la millor amiga, però crec que és millor compartir les coses amb les amigues que no amb desconegudes. Per altra banda en Sandro al veure els ulls que li demanaven caricies i el cos que li pregava vida, va fer un acte solidari i m'atreviria a dir que amb molt sacrifici se la va beneficiar.

Comí del fruto prohibido dejando el vestido

colgando de nuestra inconsciencia.

Mi cuerpo fue gozo durante un minuto,

mi mente lloraba tu ausencia.

No lo volveré a hacer más, no lo volveré a hacer más.

En aquesta estrofa, ja ens comença a donar detalls de com va anar el tema, i ell per fer contenta a l'amiga de la seva xicota i de rebot a la seva xicota , va plorar, va menjar el fruit prohibit i es va penedir. Tot a canvi de què?, d'un trist minut de plaer. Una gran mostra de generositat davant les persones necessitades.

Pués mi alma volaba a tu lado

y mis ojos decian cansados que eras tú, que eras tú

Que siempre seras tú.

Lo siento mucho la vida es asi

no la he inventado yo.

Una de les parts més importants del tema, en Sandro li demostra que mentre feia la còpula amb l'amiga, ell realment estava amb ella, i no s'ha de sentir enganyada, doncs en ment i ànima l'estava estimant a ella. Tot això per culminar amb la gran frase de que la vida és així i ell no hi té cap culpa.

Siempre que me ha mirado a los ojos y cogido por mano

yo me he dejado llevar por mi cuerpo

y me he comportado como un ser humano

Lo siento mucho la vida es así

no la he inventado yo.

Aquí insisteix del sacrifici que ha hagut de fer, doncs sense ganes s'ha hagut de deixar anar, per arribar a fer coses que de ben segur no li venien de gust, inclús s'ha hagut de comportar com una persona perquè la vida és així.

Sus besos no me permitieron decir tu nombre, y el suyo si

por eso cuando la abrazaba me acordé de ti.

I per acabar ens explica l'assetjament que ha patit, doncs quan volia dir el nom de la seva xicota, no podia doncs l'amiga el petonejava, en canvi quan deia el nom de l'amiga aquesta el deixava de morrejar per sentir el seu nom en boca del seu amant. No obstant quan l'abraçava, en Sandro tenia un bell record de la seva promesa.

A partir d'aquí l'autor ens repeteix estrofes per fer-nos veure el mal rato que ha passat amb aquesta bitxa, i la meva conclusió és que jo d'ell aniria ara mateix als mossos d'esquadra i presentaria una denúncia a l'amiga de la seva xicota per assetjament i a la seva xicota per complice.