Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.
Tot i que jo no he sigut gaire de fogueres i petards, cada any quan s'acosta la revetlla, intento escoltar aquesta cançó que em fa creure en la màgia d'una nit especial, i aquest any la vull compartir amb tots vosaltres.
Felicitats a tots els Joans, Joanes i altres derivats.
7 comentaris:
Molt maca, gracies per compartir-la amb tots nosaltres!
En el primer, no m'ha quedat el nom gravat!
be, esta clar que no en se, sóc la oblidanens!
Ara, m'ha sortit!
Ja es veu que tinc molta feina no?
Ja recordo com anava allò de l'ajuntament:
Al matí no treballen i a la tarda no hi van.
Exactament! A veure si ara no se m'oblida! (de totes maneres no em deu interessar massa).
Hola!.
Per un tema de blogs calellencs necessitaria un email teu. Gràcies.
llopasfera@gmail.com
Publica un comentari a l'entrada