Després d'haver participat en aquesta cosa tan absurda de jugar 3 partits de bàsquet en una nit, m'he adonat que ja no tinc edat per segons què.
Quatre dies sencers m'ha costat recuperar-me anímica i físicament de les tres doloroses i amples derrotes amb que ens van obsequiar els nostres rivals. I dic recuperar-me perquè ja he aconseguit seure'm a una cadira sense bufar, baixar una escala alternant els peus o pujar al cotxe en un sol moviment, però tot això ho faig acompanyat d'un intens dolor muscular.
I és que avui m'he adonat que fer anys és fantàstic, que a la vida has de saber transformar la frescor de la joventut per l'experiència de la maduresa.
Per tot això i molt més, vull desitjar per molts anys a tots els que avui cel.lebreu el vostre aniversari.
2 comentaris:
Penso que en aquest cas, es pitjor i mes doloros el tema mental que el fisic. El fisic amb mes practica es soluciona, ara el psiquic, collons costa admetre perdre el partits de tants punts!!!
MOLTES I MOLTES FELICITATS CELIA !!!!!!
QUE ETS DE LES MES JOVES DE TOTS PLEGATS !!!!
UN PETO
Publica un comentari a l'entrada